Anar al contingut

Àlgebra superconforme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En física teòrica, el àlgebra superconforme és un àlgebra de Lie graduada o superálgebra que combina l'àlgebra conforme i la supersimetría. En dos dimensions, l'àlgebra superconforme és infinit-dimensional. En dimensions més altes, les àlgebra superconformes són finit-dimensionals i generen el grup superconforme (en dos dimensions euclidianes, la superálgebra de Lie no genera qualsevol supergrupo de Lie).

Àlgebra Superconforme en dimensió major que 2

El grup conforme de l'espai (p+q)-dimensional ℝp,qés SO(p+1,q+1) i la seua àlgebra de Lie és 𝔰𝔬(p+1,q+1). L'àlgebra superconforme és un superálgebra de Lie que conté el factor bosónico 𝔰𝔬(p+1,q+1)i els generadors impars del qual es transformen baix representacions espinoriales de 𝔰𝔬(p+1,q+1). Donada la classificació de Kač dels superálgebras de Lie simples de dimensió finita, açò solament pot succeir per a valors chicotets de pi q. Una llista (possiblement incompleta és

  • 𝔬𝔰𝔭*(2N|2,2)en 3+0D (dimensions) gràcies a que 𝔲𝔰𝔭(2,2)≃𝔰𝔬(4,1)𝔲𝔰𝔭(2,2)≃𝔰𝔬(4,1);
  • 𝔬𝔰𝔭(N|4)en 2+1D gràcies a que 𝔰𝔭(4,ℝ)≃𝔰𝔬(3,2);
  • 𝔰𝔲*(2N|4)en 4+0D gràcies a que 𝔰𝔲*(4)≃𝔰𝔬(5,1);
  • 𝔰𝔲(2,2|N)en 3+1D gràcies a que 𝔰𝔲(2,2)≃𝔰𝔬(4,2);
  • 𝔰𝔩(4|N)en 2+2D gràcies a que 𝔰𝔩(4,ℝ)≃𝔰𝔬(3,3);
  • formes reals de F(4)en 5 dimensions;
  • 𝔬𝔰𝔭(8*|2N)en 5+1D gràcies al fet de que les representacions espinorial i fonamental de 𝔰𝔬(8,ℂ)es poden mapear per mig d'automorfismes exteriors.


Àlgebra superconforme en 3+1D

D'acort en[1][2] l'àlgebra superconforme en 𝒩supersimetrías en 3+1 dimensions està donat pels generadors bosónicos Pμ, D, Mμν, Kμla R-simetria O(1) A, la R-simetria SU(N) Tjii els generadors fermiónicos Qαi, Q‾iα˙, Siαi S‾α˙i. Ací, μ,ν,ρ,…denoten índexs espaciotemporales; α,β,…índexs espinorales de Weyl esquerres; α˙,β˙,…índexs espinorales de Weyl drets; i i,j,… els índexs de la R-simetria interna.

Els supercorchetes de Lie del àlgebra conforme bosnico estan donats per

[Mμν,Mρσ]=ηνρMμσ−ημρMνσ+ηνσMρμ−ημσMρν
[Mμν,Pρ]=ηνρPμ−ημρPν
[Mμν,Kρ]=ηνρKμ−ημρKν
[Mμν,D]=0
[D,Pρ]=−Pρ
[D,Kρ]=+Kρ
[Pμ,Kν]=−2Mμν+2ημνD
[Kn,Km]=0
[Pn,Pm]=0

On η és la métrica de Minkowski; mentres que els dels generadors fermiónicos són:

{Qαi,Q‾β˙j}=2δijσαβ˙μPμ
{Q,Q}={Q‾,Q‾}=0
{Sαi,S‾β˙j}=2δjiσαβ˙μKμ
{S,S}={S‾,S‾}=0
{Q,S}=
{Q,S‾}={Q‾,S}=0

Els generadors conformes bosonicos no porten R-carregues, ya que commuten en els generadors de la R-simetria:

[A,M]=[A,D]=[A,P]=[A,K]=0
[T,M]=[T,D]=[T,P]=[T,K]=0

Pero els generadors fermionicos si porten R-carrega:

[A,Q]=−12Q
[A,Q‾]=12Q‾
[A,S]=12S
[A,S‾]=−12S‾
[Tji,Qk]=−δkiQj
[Tji,Q‾k]=δjkQ‾i
[Tji,Sk]=δjkSi
[Tji,S‾k]=−δkiS‾j

Baix transformacions conformes bosonicas, els generadors fermionicos es transformen com:

[D,Q]=−12Q
[D,Q‾]=−12Q‾
[D,S]=12S
[D,S‾]=12S‾
[P,Q]=[P,Q‾]=0
[K,S]=[K,S‾]=0

Vore també

Referències

  1. ↑ Plantilla:Cita arXiv
  2. ↑ Gates, S. J.; Grisaru, Marcus T.; Rocek, M.; Siegel, W.(1983).«Superspace, or one thousand and one lessons in supersymmetry».Frontiers in Physics.58: 1–548.


Referències