Anar al contingut

Àlgebra mijana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtica, un àlgebra mijana és un conjunt en un operador ternario < x,i,z > que satisfà els següents axiomas, els quals generalisen la noció de mijana o funció mayorante, com una funció booleana:

  1. absorció per la dreta: u,v,v=v
  2. simetria per la dreta: u,v,w=u,w,v
  3. simetria per l'esquerra: u,v,w=v,u,w
  4. transitividad: u,v,u,w,x=u,u,v,w,x

El segon i tercer axioma impliquen conmutatividad. És possible (pero no senzill) demostrar que en presència dels atres tres, el tercer axioma és redundante. El quart axioma implica asociatividad.[1]

Existixen atres possibles sistemes axiomàtics, com per eixemple els següents dos axioma, que també són suficients:

  • u,v,v=v
  • u,v,u,w,x=u,x,w,u,v

En un àlgebra de Boole, o més general en un retícul distributivo, la funció mijana x,y,z=(xy)(yz)(zx) satisfà estos axioma. Per lo tant, cada àlgebra de Boole i cada retícul distributivo formen un àlgebra mijana.[2]

Birkhoff i Kiss varen demostrar que un àlgebra mijana en elements 0 i 1 que satisfan 0,x,1=x és un retícul distributivo.[3]

Relació en grafos mijans

[editar | editar còdic]

Un grafo mijà és un grafo no dirigit en que para qualssevol tres vèrtiços x, i, z existix un únic vèrtiç < x,i,z > que pertany als camins més curts entre tots els parells conformats per ells. Quan un grafo és mijà, l'operació < x,i,z > definix un àlgebra mijana els elements de la qual són els vèrtiços del grafo.

Al revés, en qualsevol àlgebra mijana, un pot definir un interval [x, z] com el conjunt d'elements i tals que < x,i,z > = i. Es pot definir aixina un grafo des d'un àlgebra mijana creant un vèrtiç per cada element de l'àlgebra i una aresta per cada parell (x, z) tal que l'interval [x, z] no continga elements adicionals. Si l'àlgebra posseïx la propietat de que cada interval siga finito, llavors este grafo és un grafo mijà, que és exactament representat per l'àlgebra, i en que l'operació mijana definida pels camins més curts en el grafo coincidixen en l'operació mijana de l'àlgebra original.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Trans. Amer. Math. Soc..260(2)
    319-362.doi:10.2307/1998007.
  2. The Art of Computer Programming.Addison-Wesley.Upper Saddle River, NJ:4.0
    64-74.
  3. Bull. Amer. Math. Soc..53
    749-752.doi:10.1090/S0002-9904-1947-08864-9.
  4. Contemporary Mathematics.


Referències

[editar | editar còdic]