Anar al contingut

Àcit húmic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Eixemple d'un àcit húmic típic, en varis dels seus components com la quinona, el fenol, el catecol i els sucres.

Els àcit húmics són uns dels principals components de les substàncies húmiques, les quals són els constituents principals del humus, matèria orgànica del sol. Contribuïxen a la calitat físic-químiques del mateix i també són precursors de combustibles fòssils.

Definició

[editar | editar còdic]
El riu Morichal Llarc, un afluent del riu Orinoco, típic riu d'aigües negres pels àcit húmics d'orige vegetal que es troben dissolts de manera molt estable i que li donen el característic color obscur que enfosquix l'aigua en grans cantitats pero que la fan transparent a poca profunditat. El color és semblant al d'una tassa de té, i per la mateixa raó.

Les substàncies húmiques són una part important de matèria obscura del humus i consistixen en mescles heterogénees de molècules de menut tamany que es formen a partir de la transformació bioquímica de cèlules mortes i s'associen mútuament en estructures supramoleculares, que poden separar-se en els seus components de menor tamany per fraccionament químic. Les molècules húmiques s'associen entre elles en conformació supramoleculares per mig d'interaccions hidrofòbiques dèbils a pH alcalino o neutre i també per mig de ponts d'hidrogen a pH baixos.

Des de fins de el XVIII, a les substàncies húmiques li les va classificar com àcits húmics, àcits fúlvicos o huminas. Estes fraccions es definixen basant-se estrictament en la seua solubilidad ya siga en àcit o álcali, descrivint estos materials operacionalmente i per lo tant impartint poca informació química sobre els materials extrets. El terme ‘substàncies húmiques‘ s'utilisa en un sentit general per a distinguir-ho els materials extrets que són cridats àcit húmics i fúlvicos, els quals són definits “operacionalmente” basant-se en els seus solubilidades en solucions de àcit o álcalis. És important destacar que no existixen llímits definits entre els àcit húmics, fúlvicos i les huminas. Tots ells són part d'un sistema supramolecular extremadament heterogéneu i les diferències entre estes subdivisions són degudes a variacions en l'acidea, grau de hidrofobicidad (contingut de restants aromàtics i alquílicos de cadena llarga) i la autoasociación de molècules per efectes entrópicos. Per a caracterisar a les substàncies húmiques per la seua estructura molecular es deu portar a terme una separació cromatogràfica i/o química del seu gran número de molècules bioorgánicas diferents.

Alguns dels primers treballs en el fraccionament de la matèria orgànica varen ser portats a terme per Carl Sprengel i encara hui formen la base dels métodos en us. Estos métodos utilisen una solució diluïda d'hidròxit de sodi (al 2%) per a separar el humus com una dispersió coloidal dels residus de plantes insolubles en álcali. D'esta dispersió, la fracció húmica es precipita per l'agregat de l'àcit, lo que deixa un sobrenadante groc, la fracció fúlvica. A la porció soluble en alcohol de la fracció húmica generalment li la crida àcit úlmico. Els àcit húmics grisos són solubles en mijos alcalinos de baixa força iònica, els àcit húmics pardos són solubles en solucions alcalinas independentment de la seua força iònica, i els àcit fúlvicos es mantenen en solució independentment del pH i la força iònica.

Formació de substàncies húmiques en l'ambient

[editar | editar còdic]

Les substàncies húmiques són la fracció més estable de la matèria orgànica dels sols i pot persistir per mils d'anys. S'originen de la degradació microbiana de biomoléculas de plantes (i possiblement també d'animals), per eixemple lignina, dispersats en l'ambient després de la mort de les cèlules. La matèria húmica és una estructura supramolecular de molècules bio-orgàniques de tamany relativament menut (en una massa molecular <1000) que es autoensambla principalment per mig d'interaccions dèbils tals com les forces de Van der Waals, π-π, i interaccions CH-π, aparentment en estructures de gran tamany. El seu color obscur es deu, parcialment, a estructures quinoides i parcialment a l'absorció aumentada de la llum per cromoforos associats.


Referències

[editar | editar còdic]