Anar al contingut

$LIBRA

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

$LIBRA és una criptomoneda creada el 14 de febrer de 2025, com a part del proyecte «Vixca la llibertat». La criptomoneda va ser promocionada pel president d'Argentina, Javier Milei, per mig de les seues rets socials verificades, a on s'incloïa el còdic cripto per a poder accedir a la compra de la criptomoneda.[1] La criptomoneda va ser desenrollada per Kelsier Ventures, propietat d'Hayden Mark Davis i del seu pare Tom Davis.[2][3] La criptomoneda va resultar en guanys millonaris per als fundadors i pèrdues massives per a les persones que varen invertir en ella, desnugant un escàndal polític entorn a Javier i Karina Milei, i denúncies d'estafa per part dels inversors defraudats.[4][5]

Pocs minuts despuix de creada, el valor de la criptomoneda va aumentar un 1200%,[6] passant de 0,000001 a 5,20 dólars, per a desplomar-se immediatament i perdre casi tot el seu valor.[7] Segons va informar la plataforma Solana,[8][9] tres hores despuix, les nou contes fundadors de la criptomoneda varen guanyar 286 millons de dólars a costa de 74.000 persones que varen invertir en la criptomoneda i varen vore desaparéixer el seu valor, en una operació en característiques d'estafa d'eixida.[10][11] La criptomoneda va aplegar a alcançar a les 19:40 hora d'Argentina, un valor 4,4 mil millons de dólars nortamericans abans de derrocar-se i perdre el 95% d'eixe valor: el conegut sitie Coin Desk, especialisat en bitcoin i monedes digitals, va calificar l'operació com «la major i més ràpida destrucció de riquea en l'història del comerç».[6]

El 15 de febrer es va presentar públicament pel seu canal de X l'empresari nortamericà Hayden Mark Davis, també conegut com Kelsier, propietari de l'empresa Kelsier Ventures. Davis es va presentar com a «part» del proyecte $LIBRA i «assessor» del President Javier Milei, va culpar al mandatari argentí i el seu equip per «retirar el seu respal» al proyecte «pese als compromisos previs» i es va comprometre a reunir tots els dólars que puga para «reinyectarlos» en $LIBRA.[12][3][13] Atres persones vinculades a $LIBRA són els argentins Maurici Novelli i Manuel Gleves Godoy, organisadors des de 2024 del fòrum Tech Forum en Argentina.[14] Chaofan Shou, cofundador de l'empresa Fuzzland, va aportar l'informació de que el fabricant de mercat de $LIBRA opera des de Delhi, Índia, i que també va participar en la criptomoneda Melania Meme, llançada per Melania Trump un dia ans que el seu espós assumira com a president d'Estats Units.[15]

Fets

Poc més d'una semana abans del llançament de $LIBRA, Diógenes Casares, expert en finances descentralisades (DeFi) i cofundador de Stream Finance, va redactar un informe mencionant rumors «de que s'estava creant una moneda meme centrada en Milei», mencionant inclús l'existència de soborns, pero va pensar que no eren reals.[14] L'analiste nortamericà Nick O’Neill va contar que «Javier Milei i el seu equip varen treballar durant semanes en el llançament d'un token» i va sostindre «en 100% de certea» que va haver pagaments involucrats en el desenroll i llançament de $LIBRA.[16]

El 14 de febrer de 2025, a les 18:58 Hayden Davis va crear el token «$LIBRA» (derivat de «llibertat»), sense publicitar l'acte, com a part d'un proyecte denominat «Vixca la llibertat».[7][17] Tres minuts despuix, el president d'Argentina, Javier Milei, va publicar en els seus contes oficials en Instagram, X i Facebook, un posteo promocionant el proyecte i la criptomoneda $LIBRA en la plataforma Solana, incloent la direcció del contracte per a comprar la criptomoneda recent llançada, deixant el posteo fixat en el seu perfil.[7] A la seua promoció es varen sumar publicacions de respal de membres del govern com Martín Menem i José Luis Espert.[18][19] Immediatament despuix de la publicació de Milei, $LIBRA va escomençar a cotisar en alça, aumentant en 40 minuts de 0,000001 dólars a valdre 5,20. Els fundadors de Lliura posseïen el 70 % del circulant i en alcançar certa cotisació, varen vendre abruptament les seues tinences i varen provocar una caiguda del 85 % del valor de la criptomoneda.[11] Tres hores despuix, les nou contes fundadors de la moneda varen guanyar uns 87 millons de dólars a costa d'un estimat de 50 000 persones que varen comprar la moneda i varen vore desaparéixer el seu valor, en una operació en característiques d'estafa d'eixida,[7] comunament coneguda com «rug pull» (en espanyol: 'tirada d'estora').[20]

El 15 de febrer, a les 00:38 hores (7 hores despuix de la seua posteo promocional), Milei va afirmar que hi havia publicitado l'iniciativa privada sense estar interiorisat en els permenors del proyecte i que despuix de fer-ho, havia pres la decisió d'eliminar la seua publicació.[21] Simultàneament, l'empresa KIP Protocol (propietat de Julian Peh.[22] ) va emetre un comunicat en a on se separaven de la situació, aclarint que només proveïen infraestructura tècnica per a la segona part del proyecte, que beneficiària les pimes Argentines i que el proyecte la moneda i la seua eixecució eren responsabilitat de Kelsier.[23]L'amo de Kelsier, Hayden Davis, va publicar un comunicat en a on declarava haver segut assessor del govern argentí, que els membres del govern li havien assegurat que anaven a recolzar el proyecte i en a on calificava d'abrupta la decisió del govern de borrar la seua publicació de respal, assegurant que els inversors de Lliura es varen sentir traïcionats davant este succés.[22] Milei va negar conéixer a Novelli, no obstant els mijos varen publicar que el Milei i Novelli es varen reunir en la Casa Rosada el 20 de setembre de l'any 2024 Novelli havia visitat la Casa Rosada per a una reunió en el despaig presidencial, Novelli qui es va encarregar de l'armat de «Vixca la Llibertat Project», en una pàgina web llançada el mateix dia, una casella de correu de contacte de gmail i els bots preparats per a operar compres a penes el president tuiteara el mensage. La relació d'abdós provenia de Generació Zoe, proyecte que tenia Leonardo Cositorto, posteriorment detingut per estafes. Fins a inclús adinsada la gestió libertaria, Milei seguia promocionant este emprendimiento en les seues rets socials.[24]

Despuix d'este fet, diputats d'Unió per la Pàtria varen anunciar l'intenció de convocar un procés de juí polític i va ser denunciat penalment baix l'acusació de violació dels deures de funcionari públic.[25] La resposta per part del govern va ser demanar a l'Oficina Anticorrupció (OA), dependent del Poder Eixecutiu, que determine si va existir una conducta impròpia del govern en el fet,[26] i crear dins de l'òrbita de la Presidència un nou repartiment denominat «Unitat de Tasques d'Investigació» (UTI) per a que s'investigue tot el proyecte $LIBRA.[27]

El 17 de febrer de 2025, un estudi jurídic argentí que opera en els Estats Units i assessora a víctimes de l'estafa en la criptomoneda $LIBRA, va denunciar a Milei entre atres responsables, davant el Departament de Justícia d'eixe país i el FBI.[28]

Eixe mateix 17 de febrer de 2025, Milei va brindar una entrevista al periodiste Jonatan Viale per a TN, la qual va generar controvèrsia despuix de la filtració d'un fragment sense editar. Durant la conversació, Milei va establir una distinció semàntica en afirmar que no va realisar una "promoció" de la criptomoneda, sino la "difusió" del proyecte i que va ser un acte de "bona fe". No obstant, l'entrevista es va tornar el centre de la polèmica quan l'assessor presidencial Santiago Caputo va interrompre la gravació despuix de que Milei mencionara al ministre de Justícia, Mariano Cúneo Libarona, com l'encarregat de la seua estratègia judicial personal. Caputo va exigir reiniciar la pregunta per a evitar possibles "complicacions jurídiques", davant lo que Viale va asentir i va reprendre el diàlec sobre la criptomoneda. La filtració del video "en cru" va provocar fortes crítiques de l'oposició i de sectors del periodisme, els qui varen qüestionar l'independència de l'entrevistador i la confusió entre els recursos de l'Estat i la defensa privada del president.[29][30][31]

Solana post explica cóm 74698 traders varen perdre 286 millons de dólars pel llançament de $Lliura[8] i alerta que el president novament va tornar a impulsar la compra de la criptomoneda per un retweet en el seu conte oficial de X.[32]

El 22 de febrer el fiscal federal Eduardo Taiano va imputar formalment al president Javier Milei[33] pels delictes d'estafa, tràfic d'influències i negociacions incompatibles en la funció pública.[34]

El 9 de març de 2025, la controvèrsia va continuar quan es varen conéixer més senyes de la vida dels empresaris fundadors de Kelsier ventures, Hayden Mark Davis i el seu pare Tom Davis, este últim en antecedents d'haver segut condenat a presó per estafes financeres.[35]

L'11 de març de 2025, es va demanar la captura internacional i l'alerta d'Interpol per a arrestar a Hayden Davis.[36] Segons la Jueza Riera Salgado, el tuit de Milei va ser determinant per a otorgar-li llegitimitat a la criptomoneda, ya que va ser publicat des de la Quinta d'Oliveres.[37]

El 7 d'agost de 2025, l'exministra de Relacions Exteriors d'Argentina, Diana Mondino, va declarar en una entrevista en Al Jazeera que el president Javier Milei “no deuria haver publicat” l'enllaç a la criptomoneda $LIBRA i va afirmar que, per eixe fet, “o no és molt inteligent o era una espècie de corrupte”. Les declaracions varen ser àmpliament difoses en mijos i rets socials.[38]

Referències

  1. ↑ «Javier Milei on X: "L'Argentina Lliberal creix!!! Este proyecte priva…». archive.is (2025-02-14). Archivat des de l'original, el 14 de febrer de 2025. Consultat el 2025-02-24.
  2. ↑ «Hayden Davis, de buscavida i venedor fracassat a peça clau de la criptoestafa». Pàgina/12 (5 de març de 2025).
  3. ↑ 3,0 3,1 «Lliura Token Launch Addressing Recent Developments (image de document)». X (15 de febrer de 2025).
  4. ↑ «Case $LIBRA: The New York Times va revelar que l'empresari Maurici Novelli cobrava per a armar reunions en Javier Milei». Àmbit (28 de febrer de 2025).
  5. ↑ «Estafa $LIBRA: oposició va demanar sessió en Diputats per a alvançar en investigació». Àmbit (3 d'abril de 2025).
  6. ↑ 6,0 6,1 «Javier Milei Backtracks on $4.4B Memecoin After 'Insiders' Pocket $87M» (en en). Coin Desk (15 de febrer de 2025).
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Crònica d'una estafa anunciada: el minut a minut de la memecoin que va promocionar Milei». Cenital (2025-02-15). Consultat el 2025-02-16.
  8. ↑ 8,0 8,1 «The Solana Post sobre $Lliura».
  9. ↑ «Informe de $Lliura publicat per solà».
  10. ↑ «Case $LIBRA: una complexa trama que va arrancar en 2020 i va culminar en l'escàndal que colpeja a Milei». Diari Plural Sant Joan. Clarín (2025-02-22). Consultat el 2025-03-10.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Cóm va ser la operatoria en $LIBRA, la criptomoneda que va promocionar Javier Milei en rets socials». Infobae (2025-02-15). Consultat el 2025-02-16.
  12. ↑ «Addressing Lliura (video)». X (15 de febrer de 2025).
  13. ↑ Federico Rivas Molina (2025-02-16). «Un impulsor de la criptomoneda que es va derrocar acusa a Milei de “traïció”». El País.
  14. ↑ 14,0 14,1 Ignacio Grimaldi (2025-02-16). «Karina Milei, la porta d'entrada a la Casa Rosada per als personages darrere de la criptomoneda de l'escàndal». La Nació.
  15. ↑ Nellius Irene (2025-02-16). «L'analiste de blockchain descobrix els enllaços amagats de Lliura Meme Coin a Melania i atres proyectes sombrejats». Cryptopolitan.
  16. ↑ Dolabjian, Camila (2025-02-16). «L'escàndal de $LIBRA va obrir una caixa de pandora: demanats de coimas i gestions per a accedir a Milei». La Nació. Consultat el 2025-02-16.
  17. ↑ «Vixca La Llibertat Project». Vixca La Llibertat Project. Archivat des de l'original, el 15 de febrer de 2025. Consultat el 2025-02-15.
  18. ↑ «Menem i Espert també varen recolzar la promoció de l'estafa cripto de Milei». www.eldestapeweb.com (2025-02-15). Consultat el 2025-02-15.
  19. ↑ «Desaforats: la guàrdia tuitera de Milei va passar la nit en vela donant explicacions per l'escàndal cripto», perfil.com. Consultat el 2025-02-15.
  20. ↑ «Qué és el Rug Pull, el polèmic moviment de criptoactivos que se sospita que està darrere de $LIBRA», Àmbit Financer, 15 de febrer 2025. Consultat el 17 de febrer de 2025.
  21. ↑ «El president Milei va promocionar una criptomoneda i després va admetre que no estava interiorisat del proyecte». infobae (2025-02-15). Consultat el 2025-02-16.
  22. ↑ 22,0 22,1 «Va parlar el creador de Lliura, la cripto presidencial: “Soc assessor de Javier Milei”». www.c5n.com (2025-02-16). Consultat el 2025-02-16.
  23. ↑ «KIP Protocol es deslliga de la caiguda de $LIBRA despuix de l'escàndal en Milei». elDiarioAR.com. elDiarioAR (2025-02-16). Consultat el 2025-02-16.
  24. ↑ Camila Dolabjian (15 de febrer de 2025). «Tres noms i dos empreses: l'entorn del món cripto que conecta als Milei en l'escàndal de $LIBRA». La Nació.
  25. ↑ «Denuncia penal contra Milei per $LIBRA: quins són els delictes que li imputen». Temps Argentí (2025-02-15). Consultat el 2025-02-16.
  26. ↑ «Escàndal pel token Lliura: el Govern va demanar a l'Oficina Anticorrupció (OA) que investigue si va haver delicte». El Croniste (2025-02-16).
  27. ↑ «Milei va demanar a l'Oficina Anticorrupció que intervinga per a investigar el cas de la criptomoneda». A24 (2025-02-15). Consultat el 2025-02-16.
  28. ↑ Hugo Alconada Mon (2025-02-17). «Denuncien en Estats Units a Javier Milei i als atres protagonistes de l'escàndal $LIBRA». La Nació. Archivat des de l'original, el 2025-02-17. Consultat el 2025-02-17.
  29. ↑ «Santiago Caputo va interrompre l'entrevista a Javier Milei sobre $LIBRA i el Govern va eixir a donar explicacions». La Nació (2025-02-18). Consultat el 2026-03-16.
  30. ↑ «“No vaig reaccionar com tindria que haver reaccionat”: Jonatan Viale va parlar del moment en que Santiago Caputo va interrompre l'entrevista a Javier Milei». Clarín (2025-02-18). Consultat el 2026-03-16.
  31. ↑ «Es va filtrar un video de l'entrevista de Jonatan Viale a Javier Milei en el que Santiago Caputo li diu qué respondre». Àmbit Financer (2025-02-18). Consultat el 2026-03-16.
  32. ↑ «Solana Post sobre el retweet del president el 17 de febrer de 2025».
  33. ↑ «Case $LIBRA: el fiscal Eduardo Taiano va imputar a Javier Milei». www.ambito.com. Consultat el 2025-02-24.
  34. ↑ «Fiscal federal argentí imputa a Milei per causa judicial de Criptogate - telesUR» (en castellà). www.telesurtv.net (2025-02-22). Consultat el 2025-02-24.
  35. ↑ Emily Nicolle (2025-02-26). «Falsificacions i assessinats: l'accidentat passat de la família d'Hayden Davis». Bloomberg Llínea.
  36. ↑ Vanesa Petrillo (11 de març de 2025). «Causa $LIBRA: demanen l'immediata detenció d'Hayden Davis». Àmbit.
  37. ↑ «Estafa $LIBRA: revelen que Hayden Davis ya va obtindre liquidea per o$s1,6 millons». Àmbit (14 de març de 2025).
  38. ↑ «Diana Mondino sobre Milei i el cas $LIBRA: “No és molt inteligent o és una espècie de corrupte”» (en castellà). Perfil (2025-08-07). Consultat el 2025-08-08.