Edició de «Yves Saint-Laurent»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Yves Saint-Laurent | | nom = Yves Saint-Laurent | ||
− | | image = [[ | + | | image = [[Image:Yves-saint-laurent.jpg|290px]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[França|Francés]] | | nacionalitat = [[França|Francés]] | ||
Llínea 18: | Llínea 18: | ||
En Algèria, la [[Segona Guerra Mundial]] i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua família. Sent chiquet li agradava interpretar personages de [[Molière]] i llegia en avidea la revista ''[[Vogue (revista)|Vogue]] ''. Li atreya el món dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter ''peculiar'' patí [[acossament escolar]], que ell intentava superar prometent-se: «''Algun dia sere famós''». | En Algèria, la [[Segona Guerra Mundial]] i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua família. Sent chiquet li agradava interpretar personages de [[Molière]] i llegia en avidea la revista ''[[Vogue (revista)|Vogue]] ''. Li atreya el món dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter ''peculiar'' patí [[acossament escolar]], que ell intentava superar prometent-se: «''Algun dia sere famós''». | ||
− | En | + | En [[1950]], Saint Laurent envià tres dissenys a París, a un concurs convocat pel ''Secretariat Internacional de la Llana''. Quedà en tercera posició, i acodí a rebre el premi acompanyat de sa mare. Els seus dissenys sorprengueren a Michel de Brunhoff, redactor cap de ''[[Vogue (revista)|Vogue]] '', qui li recomanà que estudiase en la ''Chambre Syndicale de la Couture''. Saint Laurent li feu cas i després de graduar-se en Oràn se mudà a París, pero abandonà el curs als pocs mesos, decepcionat. |
En 1951 tornà a participar en el concurs del ''Secretariat Internacional'', i esta volta resultà guanyador, derrotant a un jove [[Karl Lagerfeld]]. Va remetre més dissenys a De Brunhoff, qui va vore en ells similituts en un dissenyador consagrat: [[Christian Dior]]. El responsable de ''Vogue'' envià estos dissenys a Dior, qui va vore l'instant el talent de Saint Laurent i decidí sumar-li al seu taller. | En 1951 tornà a participar en el concurs del ''Secretariat Internacional'', i esta volta resultà guanyador, derrotant a un jove [[Karl Lagerfeld]]. Va remetre més dissenys a De Brunhoff, qui va vore en ells similituts en un dissenyador consagrat: [[Christian Dior]]. El responsable de ''Vogue'' envià estos dissenys a Dior, qui va vore l'instant el talent de Saint Laurent i decidí sumar-li al seu taller. | ||
Llínea 24: | Llínea 24: | ||
=== Inicis en [[Christian Dior]] === | === Inicis en [[Christian Dior]] === | ||
− | En 18 anys, Saint Laurent entrà a treballar en la firma ''Dior'', si be les seues | + | En 18 anys, Saint Laurent entrà a treballar en la firma ''Dior'', si be les seues tarees inicials foren mes be prosaiques: decorar l'estudi i dissenyar alguns accessoris. Sorprenentment, Christian Dior] li trià com el seu successor en el càrrec de Dissenyador Cap de la casa. Saint Laurent i sa mare s'estranyaren per la decisio de Dior, qui semblava massa jove per a jubilar-se. Moriria d'un infart eixe mateix any. |
En 1957, en 21 anys, Saint Laurent se convertí en el modiste més jove de l'alta costura francesa. La seua colecció de primavera de 1958 alcançà resonant exit, al prolongar l'estil ''New Look'' acunyat per Dior. Este èxit contribuí a ''rescatar'' la firma d'una fallida que semblava segura. Pero les creacions posteriors de Saint Laurent colliren dures critiques, i la seua carrera en ''Dior'' se va interrompre en l'any [[1960]], quan fon cridat per a complir en el [[servici militar]] francés, coincidint en la guerra d'independència d'Algèria. Saint Laurent havia eludit la milicia fins llavors gràcies a influencies del propietari de ''Dior'', Marcel Boussac, i s'ha conjecturat que quan Boussac volgué prescindir d'ell, mogué els ''fils'' necessaris per a que li cridasen a files. | En 1957, en 21 anys, Saint Laurent se convertí en el modiste més jove de l'alta costura francesa. La seua colecció de primavera de 1958 alcançà resonant exit, al prolongar l'estil ''New Look'' acunyat per Dior. Este èxit contribuí a ''rescatar'' la firma d'una fallida que semblava segura. Pero les creacions posteriors de Saint Laurent colliren dures critiques, i la seua carrera en ''Dior'' se va interrompre en l'any [[1960]], quan fon cridat per a complir en el [[servici militar]] francés, coincidint en la guerra d'independència d'Algèria. Saint Laurent havia eludit la milicia fins llavors gràcies a influencies del propietari de ''Dior'', Marcel Boussac, i s'ha conjecturat que quan Boussac volgué prescindir d'ell, mogué els ''fils'' necessaris per a que li cridasen a files. | ||
Llínea 30: | Llínea 30: | ||
Saint Laurent durà apenes 20 dies en l'eixercit. Degut a les humiliacions infligides per uns companyers, patí un atac d'[[estrés]] i fon ingressat en un hospital militar. Allí sap que la casa ''Dior'' no li reservava l'ofici i que més be havia prescindit d'ell; esta noticia empijorà el seu estat emocional i fon ingressat en el [[siquiàtric]] de [[Val-de-Grâce]], un centre tristament conegut per les seues teràpies agressives. Saint Laurent patí [[electroshock]]s i li administraren [[sedant]]s i atres drogues, una etapa ombrivola que ajuda a explicar els seus posteriors problemes emocionals i adiccions. | Saint Laurent durà apenes 20 dies en l'eixercit. Degut a les humiliacions infligides per uns companyers, patí un atac d'[[estrés]] i fon ingressat en un hospital militar. Allí sap que la casa ''Dior'' no li reservava l'ofici i que més be havia prescindit d'ell; esta noticia empijorà el seu estat emocional i fon ingressat en el [[siquiàtric]] de [[Val-de-Grâce]], un centre tristament conegut per les seues teràpies agressives. Saint Laurent patí [[electroshock]]s i li administraren [[sedant]]s i atres drogues, una etapa ombrivola que ajuda a explicar els seus posteriors problemes emocionals i adiccions. | ||
− | A finals de [[1960]] Saint Laurent abandonà el siquiàtric, i al tornar a París va vore que el seu substitut en la casa ''Dior'' era [[Marc Bohan]], dissenyador que s'acostava més a l'estil «''ladylike''» (femení a l'antiga usança) que se buscava. Saint Laurent demandà a l'empresa per [[Dany (Dret)|danys morals]] en l'ajuda del seu amic [[Pierre Bergé]], i en el diners rebut, sumat al soport financer de l'empresari J. Mack Robinson d'[[Atlanta]], va crear la seua | + | A finals de [[1960]] Saint Laurent abandonà el siquiàtric, i al tornar a París va vore que el seu substitut en la casa ''Dior'' era [[Marc Bohan]], dissenyador que s'acostava més a l'estil «''ladylike''» (femení a l'antiga usança) que se buscava. Saint Laurent demandà a l'empresa per [[Dany (Dret)|danys morals]] en l'ajuda del seu amic [[Pierre Bergé]], i en el diners rebut, sumat al soport financer de l'empresari J. Mack Robinson d'[[Atlanta]], va crear la seua propia casa de costura. |
=== Fundacio de la casa [[YSL]] === | === Fundacio de la casa [[YSL]] === |