Edició de «Xalans»

'''Xalans''' (en castellà i oficialment '''''Jalance''''') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall de Cofrents]]. El terme (93,3&nbsp;km²) es troba encaixat entre dos rius, el [[Xúquer]] i el [[Cantaban]] i depara parages de gran bellea, entre els quals destaca la [[Cova]] de Don Juan, una de les més importants de la Comunitat Valenciana, a on trobem sales en estalactites i estalagmites i, també, restes arqueològiques del Mesolític i del Bronze. Atres parages son els [[canó|canons]] del Xúquer i tot l'entorn del riu entre els Chorros de la Jávea i la Peña del Buitre. El terreny és complicat i conta en altures com ara el Villar Agudo (895&nbsp;m), el pic de Sierrecilla (903&nbsp;m), la lloma de los Corrales (890&nbsp;m), el pic de l'Àguila (613&nbsp;m), el Sapo i la Sapa (636&nbsp;m), etc.

==Història==
En el barranc de la Peña i a l'abric de las Monteses podem observar [[pintura rupestre|pintures rupestres]] que marquen l'antiguetat del lloc en, com a minim, cinc segles aC. Els [[imperi romà|romans]] traslladaren el poble de la montanya a la vora del riu; pero els [[moro]]s, en el segle XI, com Xalans era frontera entre regnes de [[taifa|taifes]], hagueren de pujar-lo de nou per raons defensives. [[Jaume I]] va conquistar-la i va donar-la al rei de Castella, pel tractat d'Almizra. El seu primer senyor fon l'infant Manel, pero en [[1281]], per pacte entre [[Pere el Gran]] i [[Alfons de Castella]] retornà al [[Regne de Valencia]]. Detingueren el senyoriu Bernat de Sarrià, el comte de Ribagorça, la reina Elionor i son fill l'infant Ferran. En 1389 va comprar-la el duc de Gandia, [[Alfons el Vell]], i a la mort de son fill, en 1425, retornà a la Corona. Lloc de moriscs depengué de [[Xerafull]], fins al 1535, i de [[Cofrents]] fins al 1564. En l'[[expulsió dels moriscs|expulsió morisca]] --150 focs el 1609-- els cristians es feren senyors del poble i convertiren la vella [[mesquita]] en l'actual [[església (arquitectura)|església]]. Durant les [[guerres carlines]] es lliuren algunes batalles en el seu terme municipal com la que en 1836 obligà al poble a rebujar els atacs del caporal revoltat [[Quílez]]. Les avingudes del Xúquer de 1740 i de 1864 destruïren horts i molins i arrossegaren, en abdós ocasions, el pont sobre el riu.

==Demografia==
Xalans conta en 1.059 habitants ([[INE]] [[2007]]).
<center>
{| class="bellataula"
!bgcolor=black colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2009]]
|-
| align=center| 1.304 || align=center| 1.196 || align=center| 1.180 || align=center| 1.117 || align=center| 1.103 || align=center| 1.073 || align=center| 1.030 || align=center| 981 || align=center| 1.016 || align=center| 1.059 || align=center| 1.012
|}
</center>

==Llocs d'interés==
El casc urbà mostra la seua antiguetat en els seus carrers i en monuments com el castell que fon alçat en el sigle XI i que encara conserva alguns elements que són objecte d'obres de manteniment, a pesar de que l'estat actual es podria qualificar de ruïna. 

Els monuments més destacats del poble són:
*Església de Sant Miquel. Alçada en 1736 sobre la mesquita, com ya s'ha indicat amunt.
*Ermita de Sant Miquel. De 1880.
*L'Arc. Antic ajuntament, de 1835.
*Font de Los Cuatro Chorros, de 1913.

Atres llocs per visitar són:
*La cova de don Joan.
*Els canons del Xúquer.
*Les pintures rupestres.

==Gastronomia==

Per a menjar cuina d'influencia castellana: ''[[morteruelo]]'', ''[[torta mal hecha]]'', ''[[ajitonto]]'', ''[[patatas al monton]]'', [[gaspacho]]s, etc.

==Festes==

Hi ha diversos dies festius a lo llarc de tot l'any. El 3 de febrer per Sant Blai, el 17 de giner per Sant Antoni (dia dels quintos), el 15 d'agost dedicades a l'Assunció i el 28 de decembre (el dia dels bojos), encara que les festes patronals i més importants són solament les festes per Sant Blai i per l'Assunció.

==Atres senyes==

L'agricultura és l'única activitat econòmica de Xalans. [[bresquillera|Bresquillers]], [[cereals]] i [[olivera]] són els conreus més extensos. També abunda la [[caça]], [[Perdiu roja|perdiu]], [[conill]] i [[singlar]], i la [[peixca]], [[anguiles]], [[barp]]s i [[llisa|llises]].

{{Municipis de La Vall de Cofrents}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[File:Jalance (Valencia).jpg|thumb|300px|Carrer de Xalans]]
+'''Xalans''' (en castellà i oficialment '''''Jalance''''') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall de Cofrents]]. El terme (93,3&nbsp;km²) es troba encaixat entre dos rius, el [[Xúquer]] i el [[Cantaban]] i depara parages de gran bellea, entre els quals destaca la [[Cova]] de Don Juan, una de les més importants de la Comunitat Valenciana, a on trobem sales en estalactites i estalagmites i, també, restes arqueològiques del Mesolític i del Bronze. Atres parages son els [[canó|canons]] del Xúquer i tot l'entorn del riu entre els Chorros de la Jávea i la Peña del Buitre. El terreny és complicat i conta en altures com ara el Villar Agudo (895&nbsp;m), el pic de Sierrecilla (903&nbsp;m), la lloma de los Corrales (890&nbsp;m), el pic de l'Àguila (613&nbsp;m), el Sapo i la Sapa (636&nbsp;m), etc.
-'''Xalans''' (en [[castellà]] i oficialment ''Jalance''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall de Cofrents]].
-== Geografia ==
-El terme (93,3&nbsp;km²) es troba encaixat entre dos rius, el [[Xúquer]] i el [[Cantaban]] i depara parages de gran bellea, entre els quals destaca la [[Cova]] de Don Juan, una de les més importants de la Comunitat Valenciana, a on trobem sales en estalactites i estalagmites i, també, restos arqueològics del [[Mesolític]] i del Bronze.
-Atres parages són els [[canó|canons]] del Xúquer i tot l'entorn del riu entre els Chorros de la Jávea i la Peña del Buitre. El terreny és complicat i conta en altures com ara el Villar Agudo (895&nbsp;m), el pic de Sierrecilla (903&nbsp;m), la lloma de los Corrales (890&nbsp;m), el pic de l'Àguila (613&nbsp;m), el Sapo i la Sapa (636&nbsp;m), etc.
 ==Història==
-En el barranc de la Peña i a l'abric de las Monteses podem observar [[pintura rupestre|pintures rupestres]] que marquen l'antiguetat del lloc en, com a mínim, cinc sigles a.C.
+En el barranc de la Peña i a l'abric de las Monteses podem observar [[pintura rupestre|pintures rupestres]] que marquen l'antiguetat del lloc en, com a minim, cinc segles aC. Els [[imperi romà|romans]] traslladaren el poble de la montanya a la vora del riu; pero els [[moro]]s, en el segle XI, com Xalans era frontera entre regnes de [[taifa|taifes]], hagueren de pujar-lo de nou per raons defensives. [[Jaume I]] va conquistar-la i va donar-la al rei de Castella, pel tractat d'Almizra. El seu primer senyor fon l'infant Manel, pero en [[1281]], per pacte entre [[Pere el Gran]] i [[Alfons de Castella]] retornà al [[Regne de Valencia]]. Detingueren el senyoriu Bernat de Sarrià, el comte de Ribagorça, la reina Elionor i son fill l'infant Ferran. En 1389 va comprar-la el duc de Gandia, [[Alfons el Vell]], i a la mort de son fill, en 1425, retornà a la Corona. Lloc de moriscs depengué de [[Xerafull]], fins al 1535, i de [[Cofrents]] fins al 1564. En l'[[expulsió dels moriscs|expulsió morisca]] --150 focs el 1609-- els cristians es feren senyors del poble i convertiren la vella [[mesquita]] en l'actual [[església (arquitectura)|església]]. Durant les [[guerres carlines]] es lliuren algunes batalles en el seu terme municipal com la que en 1836 obligà al poble a rebujar els atacs del caporal revoltat [[Quílez]]. Les avingudes del Xúquer de 1740 i de 1864 destruïren horts i molins i arrossegaren, en abdós ocasions, el pont sobre el riu.
-Els [[imperi romà|romans]] traslladaren el poble de la montanya a la vora del riu; pero els [[moro]]s, en el [[sigle XI]], com Xalans era frontera entre regnes de [[taifa|taifes]], hagueren de pujar-lo de nou per raons defensives.
-[[Jaume I]] va conquistar-la i va donar-la al rei de Castella, pel tractat d'Almizra. El seu primer senyor fon l'infant Manel, pero en l'any [[1281]], per pacte entre [[Pere el Gran]] i [[Alfons de Castella]] retornà al [[Regne de Valéncia]]. Detingueren el senyoriu Bernat de Sarrià, el comte de Ribagorça, la reina Elionor i son fill l'infant Ferran. En [[1389]] va comprar-la el duc de Gandia, [[Alfons el Vell]], i a la mort de son fill, en l'any [[1425]], retornà a la Corona. Lloc de moriscs depengué de [[Xerafull]], fins a l'any [[1535]], i de [[Cofrents]] fins a l'any [[1564]].
-En l'[[expulsió dels moriscs|expulsió morisca]] --150 focs en l'any [[1609]]-- els cristians es feren senyors del poble i convertiren la vella [[mesquita]] en l'actual [[iglésia (arquitectura)|iglésia]]. Durant les [[guerres carlistes]] es lliuren algunes batalles en el seu terme municipal com la que en l'any [[1836]] obligà al poble a rebujar els atacs del caporal revoltat [[Quílez]].
-Les avingudes del Xúquer dels anys [[1740]] i [[1864]] destruïren horts i molins i arrossegaren, en abdós ocasions, el pont sobre el riu.
-== Administració ==
-{{Alcaldes_Espanya
-  | Alcalde_1 = Eduardo Mora
-  | Partit_1 = [[UCD]]
-  | Alcalde_2 = Francisco Piera Máñez
-  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
-  | Alcalde_3 = Francisco Piera Máñez
-  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
-  | Alcalde_4 = Ángel Abel Navarro Navarro
-  | Partit_4 = [[PP]]
-  | Alcalde_5 = Ángel Abel Navarro Navarro
-  | Partit_5 = [[PP]]
-  | Alcalde_6 = Ángel Abel Navarro Navarro
-  | Partit_6 = [[PP]]
-  | Alcalde_7 = Ángel Abel Navarro Navarro
-  | Partit_7 = [[PP]]
-  | Alcalde_8 = Ángel Abel Navarro Navarro
-  | Partit_8 = [[PP]]
-  | Alcalde_9 = Ana Isabel Piera Poveda
-  | Partit_9 = [[PP]]
-  | Alcalde_10 = José Ángel Navarro Máñez
-  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
-  | Alcalde_11 = Manuel Gómez Fajardo
-  | Partit_11 = [[PP]]
-  | Alcalde_12 = Ana Isabel Ferrer Fuster
-  | Partit_12 = [[PP]]
-}}
 ==Demografia==
-Xalans conta en 788 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]].
+Xalans conta en 1.059 habitants ([[INE]] [[2007]]).
 <center>
-{| align="center" {{tablabonita}}
+{| class="bellataula"
-!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
+!bgcolor=black colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 |-
-![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2009]] !! [[2019]] !! [[2022]]
+![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2009]]
 |-
-| align=center| 1.304 || align=center| 1.196 || align=center| 1.180 || align=center| 1.117 || align=center| 1.103 || align=center| 1.073 || align=center| 1.030 || align=center| 981 || align=center| 1.016 || align=center| 1.059 || align=center| 1.012 || align=center| 845 || align=center| 788
+| align=center| 1.304 || align=center| 1.196 || align=center| 1.180 || align=center| 1.117 || align=center| 1.103 || align=center| 1.073 || align=center| 1.030 || align=center| 981 || align=center| 1.016 || align=center| 1.059 || align=center| 1.012
 |}
 </center>
 ==Llocs d'interés==
-[[File:Castillo Jalance.jpg|thumb|300 px|Castell de Xalans]]
+El casc urbà mostra la seua antiguetat en els seus carrers i en monuments com el castell que fon alçat en el sigle XI i que encara conserva alguns elements que són objecte d'obres de manteniment, a pesar de que l'estat actual es podria qualificar de ruïna.
-El casc urbà mostra la seua antiguetat en els seus carrers i en monuments com el [[castell]] que fon alçat en el [[sigle XI]] i que encara conserva alguns elements que són objecte d'obres de manteniment, a pesar de que l'estat actual es podria qualificar de ruïna.
 Els monuments més destacats del poble són:
-*Iglésia de Sant Miquel. Alçada en l'any [[1736]] sobre la mesquita, com ya s'ha indicat amunt.
+*Església de Sant Miquel. Alçada en 1736 sobre la mesquita, com ya s'ha indicat amunt.
-*Ermita de Sant Miquel, de l'any [[1880]].
+*Ermita de Sant Miquel. De 1880.
-*L'Arc. Antic ajuntament, de [[1835]].
+*L'Arc. Antic ajuntament, de 1835.
-*Font de Los Cuatro Chorros, de [[1913]].
+*Font de Los Cuatro Chorros, de 1913.
 Atres llocs per visitar són:
@@ Llínea 76: / Llínea 30: @@
 *Les pintures rupestres.
-== Cultura ==
+==Gastronomia==
-Com en el restant de la [[Vall de Cofrents|comarca]], els seus habitants tenen la [[idioma espanyol|llengua castellana]] com a pròpia, en influència de la parla manchega i també de la [[llengua valenciana]].
-==Gastronomia==
+Per a menjar cuina d'influencia castellana: ''[[morteruelo]]'', ''[[torta mal hecha]]'', ''[[ajitonto]]'', ''[[patatas al monton]]'', [[gaspacho]]s, etc.
-La gastronomia local està influenciada per la cuina manchega: ''[[morteruelo]] '', ''[[torta mal hecha]] '', ''[[ajitonto]] '', ''[[patatas al monton]] '', [[gaspacho]]s, etc.
 ==Festes==
-Hi ha diversos dies festius a lo llarc de tot l'any. El [[3 de febrer]] per Sant Blai, el [[17 de giner]] per [[Sant Antoni Abat|Sant Antoni]] (dia dels quintos), el [[15 d'agost]] dedicades a l'Assunció i el [[28 de decembre]] (el dia dels bojos), encara que les festes patronals i més importants són solament les festes per Sant Blai i per l'Assunció.
-== Economia ==
-L'agricultura és l'única activitat econòmica de Xalans. [[bresquillera|Bresquillers]], [[cereals]] i [[olivera]] són els conreus més extensos. També abunda la [[caça]], [[perdiu]], [[conill]] i [[singlar]], i la [[peixca]], [[anguila|anguiles]], [[barp]]s i [[llisa|llises]].
-== Vore també ==
-* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
-== Referències ==
-{{listaref}}
-* [https://www.jalance.es/ Ajuntament de Xalans]
+Hi ha diversos dies festius a lo llarc de tot l'any. El 3 de febrer per Sant Blai, el 17 de giner per Sant Antoni (dia dels quintos), el 15 d'agost dedicades a l'Assunció i el 28 de decembre (el dia dels bojos), encara que les festes patronals i més importants són solament les festes per Sant Blai i per l'Assunció.
-* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
-* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
-* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Jalance  INE. Població de Xalans]
-* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
-== Bibliografia ==
+==Atres senyes==
-* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
-* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
-* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
-* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
-* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
-* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
-== Enllaços externs ==
+L'agricultura és l'única activitat econòmica de Xalans. [[bresquillera|Bresquillers]], [[cereals]] i [[olivera]] són els conreus més extensos. També abunda la [[caça]], [[Perdiu roja|perdiu]], [[conill]] i [[singlar]], i la [[peixca]], [[anguiles]], [[barp]]s i [[llisa|llises]].
-{{commonscat|Jalance}}
 {{Municipis de La Vall de Cofrents}}
 [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]