Edició de «Xàtiva»

|image_país = [[Image:Bandera de Xàtiva (roja).svg|120px]]

|image_província = [[Image:Valencia-loc.svg|95px]]

|image_escut = [[Archiu:Coat of Arms of Xàtiva.svg|120px|sinmarco|derecha]]

|país = [[Image:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]

|població = 29.637 hab. ([[INE]] [[2022]])

|densitat = 379,7 hab./km²

|web = [https://www.xativa.es Web oficial de Xàtiva]

'''Xàtiva''', també denominada '''Eixàtiva''', (en [[castellà]] ''Játiva'') és un [[municipi]] i una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situada en el sur de la [[província de Valéncia]], en el nort de les comarques centrals valencianes. És la capital de la comarca de [[La Costera]].  

 

 

Històricament, Xàtiva va ser una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant inclús  en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral.  

 

Fon breçol dels [[Els Borja|papes Borja]] i conserva un important patrimoni artístic, a pesar de que va ser cremada en l'any  [[1707]] per les tropes borbòniques com a represàlia per recolzar a les tropes austracistes durant la [[Guerra de Successió]].  

 

En [[1822]] es va convertir en capital de la [[província de Xàtiva]], que va desaparéixer a raïl de la divisió territorial d'Espanya en l'any [[1833]].

Xàtiva és una de les poques ciutats espanyoles que ha conservat un topònim prerromà. Els [[ibers]] la varen conéixer com Saiti, lo que va derivar en llatí a Saitabi o Saetabis. En àrap va evolucionar a مَدينَة شاطِبَة (madīnat Šāṭibat) i d'ahí al valencià Xàtiva. En l'any 1707 [[Felip V]] va canviar el nom de la ciutat pel de Sant Felipe. [[Corts de Cadis|Les Corts de Cadis]] varen restituir el nom en [[1811]] en la seua forma castellanisada Játiva​ que posteriorment es va adaptar a l'ortografia acadèmica en la grafia Xàtiva i va tornar a canviar oficialment a la seua forma valenciana Xàtiva per Decret del Consell de [[7 de giner]] de [[1980]].

El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Canyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles.​ Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Canyoles]] i el [[barranc de Carnicers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bixquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bixquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]].​ La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega.

''Localitats fitants''

| width="35%" align="center"|'''Noroest:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Càrcer]], [[La Granja de la Costera]], [[Roglà i Corberà]], [[Sellent]]

| width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Alcàntera]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]]

| width="35%" align="center"|'''Nordest:''' [[Barcheta]], [[Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]

| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Énguera]], [[Novetlè]], [[Torrella]], [[Vallés]]

| width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Genovés]]

| width="35%" align="center"|'''Suroest:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]]

| width="35%" align="center"|'''Surest:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]]

[[Archiu:Unidad bilingüe Saetabi sIaC (1).JPG|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi]] [[Archiu:Saetabi bil.jpg|150px|miniaturadeimagen|derecha|[[Moneda]] Saetabi Bilingüe autèntica]]

Els testimonis del poblament en el terme de Xàtiva són dels més antics en tota la frontera mediterrànea, com atesten les troballes de la [[Cova Negra]], pertanyents al [[Paleolític Mig]].​ La [[ciutat]] es remonta a la cultura [[ibèrica]] i ha conservat el seu [[topònim]], que originalment va ser Saiti (encara que varen existir les variants Ibi o Tibi). Ya que el poblament s'ha estés durant més de 2.300 anys en una mateixa àrea geogràfica es fa molt difícil trobar restants antics, ya que els materials han segut reutilisats una i una atra volta, motiu pel que s'explica l'escassea de restants ibèrics. No obstant, el poblat original s'ha identificat en el lloc en que actualment s'alça el [[Castell de Xàtiva|Castell Menor]].

La romanisació es va iniciar en el [[sigle II a. C.]], en el que Saitabi va florir i va falcar moneda pròpia, en la que es representava una estrela de tres puntes en les 8, les 12 i les 4, en certa semblança a l'actual logotip de [[Mercedes]]. Va ser elevada a la categoria de [[municipi]] romà en el nom de Saetabis Augusta, en honor a l'emperador [[Juli César|Octavi César August]]. Durant tota l'época romana Xàtiva va ser un important nuc comercial, en estar situada al peu de la [[Via Augusta]], i va ser coneguda en [[Imperi romà|l'Imperi]] per la producció de [[lli]] i la fabricació de textils. El poeta romà [[C. Valerius Catullus]] menciona els 'lintea' o 'sudaria' Saetaba ex Hiberis, regals dels seus amics Veranius i Fabullus, objecte del seu poema 12. ([[Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon|''Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon, ed. Bibliotheca Llatina Teubneriana, 1973: p. 15.'']]) Els restants de la ciutat, no obstant, a penes són visibles, ya que les seues pedres es varen reutilisar per a construir edificacions en el caixco actual, i el solar va ser objecte d'una intensa ocupació agrícola. Es conserven, no obstant, més d'una dotzena de [[aljup]]s. Durant el Baix Imperi, Saetabis es va convertir en sèu episcopal i els seus bisbes varen assistir als [[concilis de Toledo]], ya en época visigoda (sigles VI i VII). En l'[[Hispania]] visigoda va ser sèu episcopal de l'iglésia catòlica, sufragànea de [[Archidiòcesis de Toledo|l'Archidiòcesis de Toledo]] que comprenia l'antiga província romana de [[Cartaginense]] en la [[diòcesis d'Hispania]].

Despuix de la conquista musulmana en l'any 711, la ciutat es va denominar مَدينَة شاطِبَة (''madīnat Ŝāţibat'', transcrit generalment com ''Medina Xátiba''). Durant este periodo es fortificaren els [[Castell de Xàtiva|castells]] i la [[ciutat]] va guanyar importància com a plaça forta. De fet, el [[geógraf]] [[al-Idrisi]] (sigle XII) lloa la bellea i solidea dels [[Castell de Xàtiva|castells de Xàtiva]]. Va pertànyer primer al [[Regne de Toledo|regne de Toledo]] per a passar despuix al de [[Regne de Córdova|Córdova]]. Va pertànyer posteriorment al [[Taifa d'Almeria|d'Almeria]], el de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i finalment el de [[Taifa de Múrcia|Múrcia]]. En l'any [[1094]]​ va servir de refugi per a les tropes almoràvits derrotades pel [[Sit]] en la [[batalla de Quart]]. Esta vinculació en la figura del [[Sit]] fa a Xàtiva formar part del denominat [[Camí del Sit]]. Al començament del sigle XIII era cap d'un chicotet estat musulmà dependent de [[Valéncia]] que comprenia des del [[riu Xúquer]] pel nort fins a [[Biar]] pel sur. Xàtiva va destacar aixina mateix per ser la pionera de la fabricació de paper en Europa Occidental.

Despuix de conquistar Valéncia en l'any 1238, Jaume I va posar lloc a Xàtiva en l'any [[1240]], encara que ho va alçar en aplegar a una treua en el alcait musulmà de la ciutat. No obstant, problemes entre este alcait i els castellans, varen obligar a Jaume I a intervindre militarment de nou, conquistant la ciutat en l'any [[1244]], en acabant de firmar el tractat de Almizra en Alfonso X. En rendir la ciutat, Jaume I va respectar la mesquita, que no es va derribar fins al [[sigle XVI]]. Baix el domini cristià la ciutat, ya en el nom actual de Xàtiva, es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de Valéncia i, si be no va alcançar a recuperar la seua posició com a sèu episcopal, sí va ser cap d'una lloctinença homònima. La població morisca es va expulsar del recint amurallat i es va redistribuir entre les zones rurals i l'arraval de Sant Joan, mentres que els judeus varen conservar la seua juderia intramurs, en les proximitats del porta de Santa Tecla. El castell i les muralles es varen reforçar i varen ampliar entre els anys [[1287]] i [[1369]], adquirint una forma molt similar a l'actual, al mateix temps que es millorava l'abastiment d'aigua per mig de la construcció dels aqüeductes de Bellús i de l'Aigua Santa.​ En l'any [[1347]] el rei Pedro IV li va concedir el títul de ciutat.  

[[File:Felip Vé cap per avall, Almodí de Xàtiva.JPG|thumb|250px|izquierda|Retrat de Felip V penjat del revés en el [[Museu de Xàtiva|Museu de la Ciutat]].]]

A finals del [[sigle XV]] la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgit. La seua funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que hui correspon a 37 [[Municipi|municipis]], i en segon nivell per una governació que comprenia des del [[riu Xúquer]] fins a l'enclavament de [[Capdet]], [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[La Vila]], en una extensió de 4.750 km².​ Ademés de les seues funcions administratives, tenia unes atres de tipo militar (en ser el seu [[Castell de Xàtiva|castell]] el més fort del [[Regne de Valéncia]]), econòmic i comercial. No obstant, l'expulsió dels moriscos va supondre la pèrdua de casi la mitat dels habitants de la governació, quedant despoblades més de 100 dels seus núcleus. Esta crisis demogràfica va vindre seguida d'una atra de tipo econòmic i abdós es varen vore agravades per les epidèmies de [[pesta]] que es varen succeir a mitan sigle XVII, lo que va fer disminuir encara més la població, inclús en la pròpia ciutat.

Durant la [[guerra de Successió Espanyola]], Xàtiva va prendre partit per [[Archiduc Carles|l'archiduc Carles]], i va patir [[Seges sofrits en Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola|durs seges]] per part de les tropes borbòniques comandades per [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]]. Com a represàlia a la seua resistència, i com a advertència a atres ciutats, [[Felip V]] va ordenar a [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]] cremar la ciutat, va sofrir grans destrosses, gran part de la ciutat va ser saquejada i bona part de la seua població massacrada, el restant de població va ser desterrada.  

Tradicionalment s'ha dit que la ciutat va ser incendiada durant un any sancer (d'ahí l'apelatiu de ''socarrats'', que es dona popularment als xativins). No obstant, actualment es considera que els danys, si ben importants, no varen poder ser tan grans, ya que es conserven molts dels edificis d'anteriors époques. Sí va haver, no obstant, un proyecte per a derribar gran part del caixco urbà i construir nous carrers, pero la remodelació no es va portar a terme per problemes tècnics i de propietat. En tot, la major afronta per a la ciutat va ser la desmembració de l'antiga governació, la merma de funcions civils i la negació de la seua condició de ciutat històrica, que es va reflectir en el canvi del seu nom pel de ''Colònia Nova de Sant Felip'', o simplement ''Sant Felip'', nom que es mantingué fins a les [[Corts de Càdis]] de [[1811]] a on, per iniciativa del diputat [[Joaquín Lorenzo Villanueva]], li fon restituït el nom de Xàtiva.

A lo llarc del sigle XVIII la [[ciutat]] va ser recuperant-se, com demostra el fet de que en l'any [[1787]] es contaren ya 12.655 habitants en el terme, lo que ademés va promoure noves obres i reformes urbanes en la ciutat. No obstant, els terremots de [[1748]] varen causar grans desperfectes, fins al punt de que [[Iglésia de Santa Tecla|l'iglésia de Santa Tecla]] es va derrocar completament i el [[Castell de Xàtiva|castell]] va quedar pràcticament abandonat. L'economia, ademés, va començar a deteriorar-se ya a finals del sigle XVIII, en quedar fòra del nou [[Camí Real de Madrit a Valéncia]], que passava a uns 4 km de la ciutat (aproximadament el traçat actual de la A-35 i l'A-7) que es va començar a construir en [[1776]].​ En l'any [[1811]] les [[Corts de Cadis]] varen restituir el nom anterior de la [[ciutat]], Xàtiva, gràcies, entre atres motius, a la perseverança de [[Joaquín Lorenzo Villanueva]]. En l'àmbit econòmic, la [[ciutat]] va sofrir un important revés en desaparéixer entre els anys [[1810]] i [[1830]] la seua indústria textil del [[lli]] i la [[seda]] casi per complet, lo que va deixar sense treball a unes 1300 persones. Este fet no va impedir que entre [[1822]] i [[1823]] fora [[capital]] de la [[província de Xàtiva]], encara que este ensaig del [[Trieni Lliberal]] no va ser corroborat en la divisió definitiva de l'any [[1833]], en que es va incloure a la ciutat en la [[província de Valéncia]]. Xàtiva va recuperar gran part de la seua importància com a nuc de comunicacions en [[1858]] en obrir-se la llínea entre [[Valéncia]] i [[La Carrasca]], que continuava cap a [[Madrit]].​ El [[20 de decembre]] de [[1854]] ya s'havia inaugurat la nova [[Estació de Xàtiva|Estació ferroviària]]. ​Pero este fet no va contribuir al desestancament demogràfic, que s'havia creixcut per la desamortisació, que va buidar molts convents, i l'abolició dels [[senyorius]], que va comportar l'èxodo de mig centenar de famílies nobles. De fet, la població va seguir decreixent fins a l'any [[1910]], quan va començar a aumentar el número d'habitants per l'immigració. No obstant, el creiximent es va estancar una atra volta entre [[1940]] i [[1960]], década en que la població va començar a aumentar llenta pero invariablement, principalment per l'èxodo rural i l'especialisació de Xàtiva com a ciutat de servicis.

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la localitat es va mantindre fidel a la [[Segona República]] fins al final de la lluita, en la presència d'algunes indústries de guerra. El [[12 de febrer]] de [[1939]] va sofrir una incursió de bombarders italians de [[Aviació Llegionària|l'Aviació Llegionària]], que varen [[Bombardeig de Xàtiva|atacar principalment l'Estació de trens i les seues afores.]]​ El [[Bombardeig de Xàtiva|bombardeig]] va deixar 129 morts i més de 200 ferits, molts d'ells dònes i chiquets que abarrotaven els molls de l'estació per a rebre l'arribada d'un comboi militar que en eixe moment efectuava la seua entrada.

El municipi contava en 29.459  habitants en l'any [[2021]] segons el cens del [[INE]]. Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera.

 

{| align="center" {{tablabonita}}

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

 

|-

|align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095 || align=center| 29.045 || align=center| 29.637

 

El sector [[servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativina. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones llimítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en l'any 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.

   | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]

   | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]

   | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]

   | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]

   | Partit_5 = [[PP]]

   | Partit_6 = [[PP]]

   | Partit_7 = [[PP]]

   | Partit_8 = [[PP]]

   | Partit_9 = [[PP]]

   | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]

  | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]

El [[terme municipal]] de Xàtiva s'estenia, des de l'época [[andalusí]], per la [[ribera del Xúquer]], [[la Costera]] i la [[Vall d'Albaida]], comprenent pel nort [[Sumacàrcer]], [[Antella]] i [[Vilanova de Castelló]], pel sur [[Ayelo de Malferit]] i [[Montaverner]], per l'oest [[Canals]] i [[L'Alcúdia de Crespins]] i per l'est [[Benigànim]] i [[Barcheta]], en una extensió d'uns 434 km² i una població d'uns 20.000 habitants en el [[sigle XVI]]. Despuix d'un llarc procés, dels 62 pobles del terme es varen segregar 37 que varen formar els seus respectius [[Municipi|municipis]], lo que va reduir considerablement la seua extensió.

* Districte Ciutat (barri del Núcleu històric de Xàtiva situat al voltant de la [[Parròquia de Santa Maria]]).

* Les Santes (antic barri migeval de la juderia situat en el núcleu històric de la ciutat).

* Sant Pedro (barri del núcleu històric situat al voltant de la [[Parròquia de Sant Pedro]]).

* Sant Josep (barri del núcleu històric situat baix el [[Bellveret]]).

* Alt del Raval (barri del núcleu històric situat baix el [[Calvari Baixet de Xàtiva|Calvari Baixet]]).

* Raval de Sant Joan (antic barri migeval de la moreria de la ciutat).

* Les Barreres (antic barri migeval situat al voltant de la [[Parròquia de la Mercé]]).

* Eixample (barri situat al nort de la ciutat).

* Camí dels Dos Molins (barri del noroest de la ciutat).

* Carme (barri del nordest de la ciutat)

* La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]).

* Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]).

*[[Castell de Xàtiva]]: encaramallat sobre la [[serra Vernissa]], domina completament la ciutat de Xàtiva. El seu núcleu original, situat en l'actual Castell Menor, és d'orige [[ibèric]] i va ser posteriorment habitat pels [[romans]], els qui també varen escomençar la construcció del Castell Major.​ El conjunt actual, no obstant, presenta una arquitectura principalment [[Islam|islàmica]] o d'estil [[gòtic]]. Va ser presó d'estat de la [[Corona d'Aragó]], i va ser considerat durant molts sigles com la plaça més forta del [[Regne de Valéncia]].​ Des de lo alt del castell es divisen, al nort, la [[ciutat]] i el pla de la [[Riu Xúquer|ribera del Xúquer]]; al sur, les terres de seca i les serres [[Serra Grossa|Grossa]], [[Serra Mariola|Mariola]] i [[Serra de Benicadell|Benicadell]]; a l'oest, la frontera en [[Castella]]; i a l'est, els dies de bona visibilitat, es pot intuir la [[mar Mediterrànea]].​ Va ser declarat [[Monument Nacional]] en l'any [[1931]].

*[[Muralla de Xàtiva|Muralla]]: encara es conserven chicotets trams de muralla urbana aixina com els situats en les llomes que dominen la ciutat, a on es troben diverses torres de vigilància. Construïda per a protegir a la ciutat, conté trams que daten des del sigle XI al XVI.

*[[Iglésia de Sant Pedro de Xàtiva|Iglésia de Sant Pedro]]: es va alçar en el [[sigle XIV]] sobre una antiga [[mesquita]] existent en la plaça del Mercat, a on se solia celebrar la fira de ganado.​ Seguix puix el model dels temples de conquista. Té tres arcs diafragmàtics i es cobrix en un artesanat [[gòtic]]-[[mudéixar]], decorat en franges polícromes, pudentes, motius geomètrics i escuts.

*[[Iglésia de Sant Fèlix de Xàtiva|Iglésia de Sant Fèlix]]: data del [[sigle XIII]], encara que va ser construïda sobre l'antiga sèu episcopal baiximperial. Destaca davant tot el seu porche, construït en columnes i sellars romans de diversa procedència. En l'interior es conserven vàries pintures dels sigles XIV al XVI.

*[[Iglésia dels Sants Joanes de Xàtiva|Iglésia dels Sants Joanes]]: data d'al voltant de l'any [[1535]] i està construïda sobre una antiga mesquita. L'iglésia té planta de creu llatina en capelles laterals de volta de canó reconstruïda en 1707 despuix de la [[Crema de Xàtiva|crema de la ciutat per Felipe V]]. És de destacar la seua escala de marbre de Buxcarró.

*[[Real Monasteri de l'Assunció de Xàtiva|Real Monasteri de l'Assunció]]: edifici conventual d'estils gòtic i barroc construït en el sigle XIV i en posteriors reformes i ampliacions dels sigles XVI a XVIII.

*[[Covent de Sant Francesc de Xàtiva|Covent de Sant Francesc]]: es va començar a construir en el sigle XIV i la seua iglésia, actualment restaurada, servix de sala de concerts.​ Consta d'una sola nau en sèt capelles laterals de crucería.​ Prop de l'edifici se situa la [[Font de Sant Francesc de Xàtiva|font de Sant Francesc]], construïda en l'any [[1764]] en elements ornamentals [[rococó]].

*[[Convent de Santo Domingo de Xàtiva|Convent de Santo Domingo]]: es va alçar a lo llarc del sigle XIV i en ell destacaven el refectori, el claustre, la sala capitular i l'iglésia. Va ser derribat en gran part, i actualment s'està rehabilitant com a centre cultural.

*[[Antic convent de la Trinitat de Xàtiva|Antic convent de la Trinitat]]: data del sigle XV, encara que en l'actualitat a soles es conserva la portada d'estil gòtic flamíger de l'iglésia, que alberga l'Archiu Municipal.​ Davant esta porta se situa la [[Font de la Trinitat de Xàtiva|font de la Trinitat]], del sigle XIV,​ la copa del qual està conformada per un prisma octogonal en el que alternen, casi borrats, els escuts de Xàtiva i del [[Regne de Valéncia]].

*[[Antic convent de Sant Agustí de Xàtiva|Antic convent de Sant Agustí]]: data del sigle XVII i conta en un magnífic claustre classiciste, sient actualment sèu de la [[Universitat Nacional d'Educació a Distància|UNED]], i l'iglésia de la qual, sense cult i parcialment sense torre del campanar per una solsida, va ser acondicionada i s'ampra actualment com a sala de concerts.

*[[Ermita de Sant Josep de Xàtiva|Ermita de Sant Josep]]: es va construir a principis del [[sigle XVIII]] segons plans de l'arquitecte [[Francisco Conca]].​ L'interior és de planta de creu llatina, en àbsit semicircular i capelles laterals. Destaca la torre, que engloba l'antiga [[Ermita de Santa Bàrbara de Xàtiva|ermita de Santa Bàrbara]] i una porta tapiada que, segons la tradició, és la de l'antiga aljama per a on va entrar [[Jaume I d'Aragó]] despuix de conquistar la ciutat. Encara que esta afirmació és falsa i s'ha mantingut solament com a llegenda.

*[[Ermita de Santa Anna de Xàtiva|Ermita de Santa Anna]]: d'estil [[gòtic]], es va construir en la primera mitat del sigle XV. Consta d'una sola nau, en tres voltes de crucería i àbsit. En els capitells, on arranquen els nervis de les voltes, apareixen els escuts de la [[Corona d'Aragó]], de Xàtiva i dels [[Borja]].

* [[Museu Arqueològic de l'Almodí (Xàtiva)|Almodí]]: es tracta d'un edifici d'estil [[gòtic]], construït entre els anys [[1530]] i [[1548]], del que destaca la seua frontera i el pati interior en columnes jòniques. En la seua planta baixa es realisaven les contractacions i venda del [[blat]], mentres que la part superior s'utilisava per a l'almagasenament del mateix, us que va conservar fins a [[1919]], en que va ser convertit en [[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Museu de Belles arts]] i, posteriorment, en Museu de la Ciutat.

* [[Museu Arqueològic de l'Almodí (Xàtiva)]]: Ubicat en l'edifici de l'Almodí de Xàtiva.

* [[Hospital Major de Pobres de Xàtiva|Hospital Major de Pobres]]: les seues obres varen escomençar en el sigle XV pero no varen terminar fins a mediats del XVI. L'interior es va destruir en [[1707]], pero es va reedificar al començament del sigle XVIII. La seua planta és quadrangular, en pati i jardí interior. La frontera, de pedra, pertany a l'estil [[renaixentiste]], en porta principal plateresca i porta de la capella en estil gòtic tardà. Destaquen també els quatre finestrals del pis principal i la galeria de balconets en arc de mig punt que corre baix el ràfol, aixina com la font en el seu jardí interior. En l'interior es conserva la volta original de la capella de l'Assunció.​ Encara que conserva part del seu us sanitari, la porció de major valor arquitectònic alberga la sèu de la [[Mancomunitat de la Costera]].

* [[Museu de Belles Arts (Xàtiva)|Casa de l'Ensenyança]]: edifici d'estil classiciste, construït en l'any [[1758]] i obra de [[José Alberto Pina|Fra José Alberto Pina]], flare carmelita que va eixercir com a arquitecte municipal. En l'actualitat acull el [[Museu de Belles Arts (Xàtiva)|Museu de Belles Arts]] de la ciutat.

* [[Casa natal d'Aleixandre VI|Casa natal d'Aleixandre VI]]: palauet urbà del sigle XVI, a on va nàixer i va residir en Espanya el Papa [[Aleixandre VI]]. Conserva en la frontera una porta d'ampli dovelaje i en el seu interior un arc escarza de columnes jòniques.

* [[Palau d'Alarcó de Xàtiva|Palau d'Alarcó]]: construït entre es anys [[1715]] i [[1730]], alberga en l'actualitat el Palau de Justícia. Destaca la volumetria jaganta allaugerada per la logia superior, la porta dovelada i blasonada i el balcó corregut de forja.

* [[Palau dels Mahíques Sanç de Xàtiva|Palau dels Mahíques Sanç]]: es va començar a construir a principis del sigle XVII, encara que es va ampliar considerablement en els [[anys 1920]]. Actualment alberga la Casa de la Cultura de la ciutat.

* [[Palau del Marqués de Montortal de Xàtiva|Palau del Marqués de Montortal]]: situat en el carrer noble i més senyorial de la ciutat, el ''carrer Moncada'' es tracta d'un palau urbà migeval del sigle XV, en portada de pedra en la seua frontera, en arc de llargues dovelas i balcons de forja en taulelleria.

* [[Palau de l'Ardiaca de Xàtiva|Palau de l'Ardiaca]]: va ser construït en el sigle XV i era la sèu del arcediano de la [[Colegiata de Xàtiva|Colegiata]]. Sobre la noble porta del palau, situat a escassos metros de la [[Colegiata de Xàtiva|Seu]], es troba l'escut de [[Calixt III]] i atres dos escuts de la branca [[Borja|Borja-Oms]], que es pensa podrien pertànyer a [[Aleixandre VI|Rodrigo]] o [[Cèsar Borja]].​

* [[Palau dels Senyors de Estubeny de Xàtiva|Palau dels Senyors de Estubeny]]: Palau urbà, que respon als criteris arquitectònics del sigle XVIII en afegitons ornamentals del sigle XIX, a on va residir durant la seua breu estància en Xàtiva la [[Reina Isabel II]].

* [[Edifici Botella de Xàtiva|Edifici Botella]]: construcció residencial d'estil moderniste que data de l'any [[1906]] situat just enfront de l'ajuntament.

*[[Font Real de Sant Francesc de Xàtiva|Font Real de Sant Francesc]]: Va ser reconstruïda en l'any [[1764]] pel canter [[Marcos Piqueres]], en estil barroc. Sobre la copa hi ha una image de [[Sant Francesc]], que substituïx a l'original desapareguda a finals del sigle XIX.

* [http://www.xativa.es/ Ajuntament de Xàtiva]

* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]

* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Xàtiva INE. Població de Xàtiva]

* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

 

* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.

* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit

* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia

* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]