Diferència entre les revisions de "Vidre"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''vidre''' és un material sòlit amorf, producte en general quan un material mostós convenient se solidifica rapidament, de tal manera que no te temps de formar una estructura regular cristalina. Un eixemple d'este fenomen pot observar-se quan es vertix [[sucre]] de taula fosa sobre una superficie freda. El resultat | + | El '''vidre''' és un material sòlit amorf, producte en general quan un material mostós convenient se solidifica rapidament, de tal manera que no te temps de formar una estructura regular cristalina. Un eixemple d'este fenomen pot observar-se quan es vertix [[sucre]] de taula fosa sobre una superficie freda. El resultat és la formació d'un sòlit amorf, on l'estructura cristalina és absent al contrari del [[sucre]] inicial. |
| − | D'una manera comuna en esta paraula | + | D'una manera comuna en esta paraula vidre s'enten un tipo especific de vidre, el vidre siliceu, que s'usa habitualment dins dels edificis, com contenidor o dins dels elements de decoració entre atres possibilitats. |
| − | Baix la seua forma pura, | + | Baix la seua forma pura, és el vidre transparent, relativament dur, practicament inert del punt de vista quimic i biològic i presenta una superficie plana. Estes característiques fan del vidre un material d'us freqüent dins de molts sectors, pero a la volta és fragil. Aquelles desventages poden millorar-se en part o del tot en afegir atres elements o en tractaments termics. |
== La vitrificació == | == La vitrificació == | ||
| − | El vidre comú | + | El vidre comú està constituit casi exclusivament per [[dioxit de silici]] (SIO2), sent comunment [[silice]], el mateix component del [[quars]] i de la seua forma policristalina, l'[[arena]]. Baix forma pura, el silice te un punt de fusió que és entorn de 2000 °C pero sovint durant la producció del vidre són afegides atres substancies per fer mermar esta temperatura. Un d'estos elements es la soda (el carbonat de [[sodi]] NA2CO3) o llavors la potassa (el carbonat de [[potassi]]) que fan baixar el punt de fusió prop 1000°C. Desgraciadament la presencia de soda fa el vidre soluble dins de l'[[aigua]]. Per a evitar este inconvenient s'afig tambe calç (rovelle de [[calci]]) per obtindre l'insolubilitat. |
Revisió de 11:19 16 feb 2013
El vidre és un material sòlit amorf, producte en general quan un material mostós convenient se solidifica rapidament, de tal manera que no te temps de formar una estructura regular cristalina. Un eixemple d'este fenomen pot observar-se quan es vertix sucre de taula fosa sobre una superficie freda. El resultat és la formació d'un sòlit amorf, on l'estructura cristalina és absent al contrari del sucre inicial.
D'una manera comuna en esta paraula vidre s'enten un tipo especific de vidre, el vidre siliceu, que s'usa habitualment dins dels edificis, com contenidor o dins dels elements de decoració entre atres possibilitats.
Baix la seua forma pura, és el vidre transparent, relativament dur, practicament inert del punt de vista quimic i biològic i presenta una superficie plana. Estes característiques fan del vidre un material d'us freqüent dins de molts sectors, pero a la volta és fragil. Aquelles desventages poden millorar-se en part o del tot en afegir atres elements o en tractaments termics.
La vitrificació
El vidre comú està constituit casi exclusivament per dioxit de silici (SIO2), sent comunment silice, el mateix component del quars i de la seua forma policristalina, l'arena. Baix forma pura, el silice te un punt de fusió que és entorn de 2000 °C pero sovint durant la producció del vidre són afegides atres substancies per fer mermar esta temperatura. Un d'estos elements es la soda (el carbonat de sodi NA2CO3) o llavors la potassa (el carbonat de potassi) que fan baixar el punt de fusió prop 1000°C. Desgraciadament la presencia de soda fa el vidre soluble dins de l'aigua. Per a evitar este inconvenient s'afig tambe calç (rovelle de calci) per obtindre l'insolubilitat.