Edició de «Vidre»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El vidre, (del [[llatí]] vĭtrĕu), és un material inorgànic dur, fràgil, transparent i amorf, que es troba en la naturalea, encara que també pot ser produït pel ser humà. | El vidre, (del [[llatí]] vĭtrĕu), és un material inorgànic dur, fràgil, transparent i amorf, que es troba en la naturalea, encara que també pot ser produït pel ser humà. | ||
| − | En general es produïx quan un material mostós se solidifica | + | En general es produïx quan un material mostós se solidifica rapidament, de tal manera que no te temps de formar una estructura regular cristalina. Un eixemple d'este fenomen pot observar-se quan es vertix [[sucre]] de taula fosa sobre una superficie freda. El resultat és la formació d'un sòlit amorf, a on l'estructura cristalina és absent al contrari del sucre inicial. |
| − | D'una manera comú en esta paraula vidre s'entén un tipo | + | D'una manera comú en esta paraula vidre s'entén un tipo especific de vidre, el vidre siliceu, que s'usa habitualment dins dels edificis, com contenedor o dins dels elements de decoració entre atres possibilitats. |
[[File:Vidrio 1.jpg|thumb|250 px|Recipients de vidre]] | [[File:Vidrio 1.jpg|thumb|250 px|Recipients de vidre]] | ||
| − | Baix la seua forma pura, és el vidre transparent, relativament dur, | + | Baix la seua forma pura, és el vidre transparent, relativament dur, practicament inert des d'el punt de vista quimic i biològic i presenta una superficie plana. És resistent a la majoria dels agents químics una volta refredat, pero molejable i pastòs a altes temperatures; s’obté en fondre una barreja d’arena silícea i potassa a 1.500º C, i s’utilisa per a la fabricació de finestres, lents, botelles, portals, recipients, adorns i i una gran varietat de productes. |
Podríem dir que el vidre és un tipo de material ceràmic amorf. | Podríem dir que el vidre és un tipo de material ceràmic amorf. | ||
| − | Estes característiques fan del vidre un material d'us freqüent dins de molts sectors, pero a la volta és | + | Estes característiques fan del vidre un material d'us freqüent dins de molts sectors, pero a la volta és fragil. Aquelles desventages poden millorar-se en part o del tot en afegir atres elements o en tractaments termics. |
== La vitrificació == | == La vitrificació == | ||
| − | El vidre comú està | + | El vidre comú està constituit casi exclusivament per [[dioxit de silici]] (SIO2), sent comunment [[silice]], el mateix component del [[quars]] i de la seua forma policristalina, l'[[arena]]. Baix forma pura, el silice te un punt de fusió que és entorn de 2000 °C pero a sovint durant la producció del vidre són afegides atres substancies per fer mermar esta temperatura. Un d'estos elements és la soda (el carbonat de [[sodi]] NA2CO3) o llavors la potassa (el carbonat de [[potassi]]) que fan baixar el punt de fusió prop 1000°C. Desgraciadament la presencia de soda fa al vidre soluble dins de l'[[aigua]]. Per a evitar este inconvenient s'afig també calç (rovelle de [[calci]]) per a obtindre l'insolubilitat. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | * [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre [https://commons.wikimedia.org/wiki/Glass Vidre] | |
[[Categoria: Física]] | [[Categoria: Física]] | ||
[[Categoria:Tecnologia]] | [[Categoria:Tecnologia]] | ||
[[Categoria:Indústria]] | [[Categoria:Indústria]] | ||