Edició de «Vicent Sos Baynat»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | '''Vicent Sos Baynat''' ([[Castelló de la Plana]], 6 de decembre de [[1895]] - 5 de setembre de [[1992]]) fon un geòlec [[Valencians|valencià]]. | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''Vicent Sos Baynat''' ([[Castelló de la Plana]], | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Llínea 16: | Llínea 5: | ||
Fill de Vicent Sos Ferrando i Maria Baynat Sorribes, son pare fon un alt empleat de banca del banquer valencià Bueso, que junt a Gasset, Enrique Gimeno i Joaquín Vicent crearen el [[Banc de Castelló]] del que fon el primer director. | Fill de Vicent Sos Ferrando i Maria Baynat Sorribes, son pare fon un alt empleat de banca del banquer valencià Bueso, que junt a Gasset, Enrique Gimeno i Joaquín Vicent crearen el [[Banc de Castelló]] del que fon el primer director. | ||
− | Vicent Sos Baynat cursà els seus primers estudis en Castelló, en el vell institut del carrer Major i en Santa Clara, encara que estigué malalt entre els 10 als 14 anys. Els seus dos tios, Gaspar Sos i José Baynat, li varen introduir en les llengües clàssiques, | + | Vicent Sos Baynat cursà els seus primers estudis en Castelló, en el vell institut del carrer Major i en Santa Clara, encara que estigué malalt entre els 10 als 14 anys. Els seus dos tios, Gaspar Sos i José Baynat, li varen introduir en les llengües clàssiques, llatí i grec, i en les Humanitats. |
− | Marchà a [[Madrit]] en l'any [[1915]], a on va estudiar Ciències Naturals en l' | + | Marchà a [[Madrit]] en l'any [[1915]], a on va estudiar Ciències Naturals en l'Universitat de Madrit, fins a la seua llicenciatura en [[1919]] i doctorat en [[1920]]. Entre els seus professors li va influir Eduardo Hernández–Pacheco, Catedràtic de Petrografia i Geologia general, en quí “va descobrir” la Serra de Guadarrama, la Vall del Tajo, el Replanell, el Jarama, etc. També va assistir a classes pràctiques en el [[Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit]], i en el Jardí Botànic. |
− | En | + | En [[1926]], Vicent Sos obtingué una plaça de Preparador en el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit. Allí coneix a [[José Royo Gómez]], també geòlec i paleontòlec, que morirà en l'exili, en [[Veneçola]]. Fon pensionat per la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE) a [[Londres]] i [[París]], per a realisar estudis paleontològics i geològics. Nomenat professor de l'Institut-Escola, en [[1932]], ingressà com a professor de Ciències Naturals en l'Institut Quevedo de Madrit. En [[1934]] llegí la seua tesis doctoral sobre “Estratigrafia i Tectónica de la Sierra de Espadán”, dirigida per Eduardo Hernández–Pacheco. En [[1935]], és nomenat catedràtic per oposició en l'Institut de Castelló. El 2 de giner de [[1936]], va contraure matrimoni en Mercedes Paradinas Pérez del Pulgar en Castelló, on varen nàixer els seus fills Alejandro i Mercedes. |
− | En començar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], acodix a [[Valéncia]] per a treballar en el Museu Nacional de Ciències Naturals traslladat a Valéncia, i com a Catedràtic en els instituts Lluís Vives i Blasco Ibáñez. En | + | En començar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], acodix a [[Valéncia]] per a treballar en el Museu Nacional de Ciències Naturals traslladat a Valéncia, i com a Catedràtic en els instituts Lluís Vives i Blasco Ibáñez. En giner de l'any [[1937]], torna a l'Institut de Castelló, com a Director de l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Institut Ribalta]] (nomenat en aquell temps com Institut Juan Marco), fins a maig de [[1938]] i assistix al XVII Congrés Geològic Internacional que es va celebrar en [[Moscou]]. Va retornar a Valéncia i en acabar la guerra, encara que es va mantindre amagat fins a [[1950]]. A partir d'esta data passa a [[Extremadura]], on comença a treballar per a l'empresari llucenenc José Fernández López, que tenia l'intenció d'implantar una indústria ceràmica en la zona (per a lo que necessitava dispondre de jaciments de [[Caolí|caolí]]) i estava també interessat en conéixer detalladament els recursos minerals metàlics extremenys. Vicent Sos estigué estudiant la geologia de la zona durant casi 15 anys, creant finalment el [[Museu de Geologia d'Extremadura]], inicialment concebut com a laboratori d'investigació, en els sòtols de la residència de José Fernández López, despuix residència del President de la Junta d'Extremadura. |
En eixa época publicà diversos estudis sobre la mineralogia de localitats com Villuercas, Montánchez, Sierra de San Cristóbal. | En eixa época publicà diversos estudis sobre la mineralogia de localitats com Villuercas, Montánchez, Sierra de San Cristóbal. | ||
Llínea 28: | Llínea 17: | ||
En l'any [[1966]] fon repost en la Càtedra, per dos anys. | En l'any [[1966]] fon repost en la Càtedra, per dos anys. | ||
− | Despuix de les primeres exploracions de la [[Lluna|lluna]] per part dels soviètics, el [[Proyecte Apolo|proyecte Apolo]] nortamericà conseguí el | + | Despuix de les primeres exploracions de la [[Lluna|lluna]] per part dels soviètics, el [[Proyecte Apolo|proyecte Apolo]] nortamericà conseguí el 20 de juliol de [[1969]] arribar a la lluna. Dies despuix, Vicent Sos Baynat assistí en [[Cincinnati]] a un curs de Petrografia de la lluna i tingué en les seues mans les pedres que portaren els astronautes, Armstrong, Aldrin i Collins del nostre satèlit. Fon tanta l'aportació de Vicent Sos que des de llavors la [[NASA]] requeria les investigacions petrogràfiques del geòlec castellonenc. |
− | |||
− | |||
Vicent Sos publicà diversos treballs i estudis en el bolletí de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) i també en algunes revistes especialisades en geologia. És d'especial importància el seu treball titulat ''Geología de la provincia de Castellón'' que fon traduit a diversos idiomes. Sempre estava ampliant els seus estudis, realisà intercanvis en atres científics i participà com a ponent destacat en diferents congressos d'[[Europa]] i especialment en [[Rússia]] i els [[Estats Units]]. | Vicent Sos publicà diversos treballs i estudis en el bolletí de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) i també en algunes revistes especialisades en geologia. És d'especial importància el seu treball titulat ''Geología de la provincia de Castellón'' que fon traduit a diversos idiomes. Sempre estava ampliant els seus estudis, realisà intercanvis en atres científics i participà com a ponent destacat en diferents congressos d'[[Europa]] i especialment en [[Rússia]] i els [[Estats Units]]. | ||
− | Vicent Sos | + | Vicent Sos declarava: |
{{Cita|Sí, sí, efectivament. Soc castelloner pels quatre costats; per naiximent, per família, per estima i per parlar valencià.|''El geólogo español del siglo XX'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 4.5.2003)}} | {{Cita|Sí, sí, efectivament. Soc castelloner pels quatre costats; per naiximent, per família, per estima i per parlar valencià.|''El geólogo español del siglo XX'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 4.5.2003)}} | ||
Llínea 40: | Llínea 27: | ||
== Reconeiximents == | == Reconeiximents == | ||
− | En | + | En [[1965]] va obtindre el premi nacional otorgat per la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals pel seu treball ''Geología i mineralogía de la Sierra de San Cristóbal de Logrosán de Cáceres''. |
Soci d'Honor de la Societat Espanyola d'Història Natural, de la Societat Espanyola de Geologia, de l'Institució Catalana d'Història Natural, fon president de la Societat Espanyola de Mineralogia. | Soci d'Honor de la Societat Espanyola d'Història Natural, de la Societat Espanyola de Geologia, de l'Institució Catalana d'Història Natural, fon president de la Societat Espanyola de Mineralogia. | ||
Llínea 46: | Llínea 33: | ||
En [[1983]] fon nomenat acadèmic de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Eixe mateix any fon vicepresident del I Congrés Espanyol de Geologia. | En [[1983]] fon nomenat acadèmic de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Eixe mateix any fon vicepresident del I Congrés Espanyol de Geologia. | ||
− | En | + | En [[1984]] va rebre la Medalla d'Argent de l'[[Ateneu Cultural de Castelló|Ateneu de Castelló]] i se li va donar el seu nom a un institut de bachillerat de la ciutat. |
En [[1985]] se li concedix la Medalla d'Argent de la Ciutat de Castelló. | En [[1985]] se li concedix la Medalla d'Argent de la Ciutat de Castelló. | ||
− | En | + | En [[1988]], el IGME i l'Escola d'Ingeniers de Mines de Madrit li oferixen un homenage en reconeiximent del seu treball i personalitat científica. En este mateix any, se li otorga el Trofeu Ciutat de Mèrida. |
En [[1989]] se li nomena Fill Predilecte de la Ciutat de Castelló. | En [[1989]] se li nomena Fill Predilecte de la Ciutat de Castelló. | ||
− | En | + | En [[1990]] se li declara "Valencià de l'Any" per l'entitat d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]], [[Fundació Huguet]]. |
En [[1991]] s'inaugura el Museu de Geologia d'Extremadura (que porta el seu nom), creat per ell, i se li nomena Fill Adoptiu de Mèrida, a l'hora que se li concedix la Medalla d'Extremadura. | En [[1991]] s'inaugura el Museu de Geologia d'Extremadura (que porta el seu nom), creat per ell, i se li nomena Fill Adoptiu de Mèrida, a l'hora que se li concedix la Medalla d'Extremadura. | ||
− | El | + | El 18 de maig de [[1992]] és nomenat Doctor Honoris Causa per l'[[Universitat Jaume I]]. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− |