Edició de «València»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 5: Llínea 5:
 
La [[etimologia]] de la paraula "valència" prové de l'any [[1425]], significant "extracte, preparació", del [[llatí]] ''valentia'' "força, capacitat", i el significat químic referint-se al "poder combinant d'un element" està registrat des de [[1884]], de l'alemà ''Valenz''.<ref>[http://www.etymonline.com/index.php?search=valence&searchmode=none Valence] - Online Etymology Dictionary.</ref>  
 
La [[etimologia]] de la paraula "valència" prové de l'any [[1425]], significant "extracte, preparació", del [[llatí]] ''valentia'' "força, capacitat", i el significat químic referint-se al "poder combinant d'un element" està registrat des de [[1884]], de l'alemà ''Valenz''.<ref>[http://www.etymonline.com/index.php?search=valence&searchmode=none Valence] - Online Etymology Dictionary.</ref>  
  
En l'any [[1789]], [[William Higgins (químic)|William Higgins]] va publicar esbossos sobre lo que ell va nomenar combinacions de partícules "últimes", que esbossaven el concepte de [[enllaços de valència]].<ref> Partington, J.R. A Short History of Chemistry. Dover Publications, Inc. 1989 ISBN 0-486-65977-1</ref> Si, per eixemple, d'acort en Higgins, la força entre la partícula última d'[[oxigen]] i la partícula última de [[nitrogen]] era 6, despuix la força de l'enllaç hauria de ser dividida acortment, i de modo paregut per a les atres combinacions de partícules últimes:
+
En l'any [[1789]], [[William Higgins (químic)|William Higgins]] va publicar esbossos sobre lo que ell va nomenar combinacions de partícules "últimes", que esbossaven el concepte de [[enllaços de valència]].<ref> Partington, J.R. A Short History of Chemistry. Dover Publications, Inc. 1989 ISBN 0-486-65977-1</ref> Si, per eixemple, d'acort en Higgins, la força entre la partícula última d'[[oxigen]] i la partícula última de [[nitrogen]] era 6, després la força de l'enllaç hauria de ser dividida acortment, i de modo paregut per a les atres combinacions de partícules últimes:
  
 
No obstant, l'incepció no exacta de la teoria de les valències químiques pot ser rastrejada  en una publicació de [[Edward Frankland]], en la que va combinar les velles teories dels [[radical llibre|radicals lliures]] i "teoria de tipos" en conceptes sobre [[afinitat química]] per a mostrar que certs elements tenen la tendència a combinar-se en atres elements per a formar composts contenint 3 equivalents de l'àtom unit, per eixemple, en els grups de tres àtoms (vg. ''NO<sub>3</sub>, NH<sub>3</sub>, NI<sub>3</sub>,'' etc.) o 5, per eixemple en els grups de cinc àtoms (vg. ''NO<sub>5</sub>, NH<sub>4</sub>O, PO<sub>5</sub>,'' etc.) És en este modo, segons Franklin, que les seues afinitats estan millor satisfetes. Seguint estos eixemples i postulats, Franklin va declarar quant obvi açò és que:<ref>Franklin, E. (1852). Phil. Trans., vol. cxlii, 417.</ref>  
 
No obstant, l'incepció no exacta de la teoria de les valències químiques pot ser rastrejada  en una publicació de [[Edward Frankland]], en la que va combinar les velles teories dels [[radical llibre|radicals lliures]] i "teoria de tipos" en conceptes sobre [[afinitat química]] per a mostrar que certs elements tenen la tendència a combinar-se en atres elements per a formar composts contenint 3 equivalents de l'àtom unit, per eixemple, en els grups de tres àtoms (vg. ''NO<sub>3</sub>, NH<sub>3</sub>, NI<sub>3</sub>,'' etc.) o 5, per eixemple en els grups de cinc àtoms (vg. ''NO<sub>5</sub>, NH<sub>4</sub>O, PO<sub>5</sub>,'' etc.) És en este modo, segons Franklin, que les seues afinitats estan millor satisfetes. Seguint estos eixemples i postulats, Franklin va declarar quant obvi açò és que:<ref>Franklin, E. (1852). Phil. Trans., vol. cxlii, 417.</ref>  

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: