Edició de «Vèrtiç (teoria de grafo)»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 5: | Llínea 5: | ||
En [[teoria de grafo]], un '''vèrtiç''' o '''nodo''' és l'unitat fonamental de la que estan formats els [[grafo]]s. Un [[grafo no dirigit]] està format per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de [[Aresta (teoria d'grafo)|arestes]] (parells no ordenats de vèrtiços), mentres que un [[grafo dirigit]] està compost per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de '''arcs''' ([[parell ordenat|parells ordenats]] de vèrtiços). En este context, els vèrtiços són tractats com a objectes indivisibles i sense propietats, encara que puguen tindre una estructura adicional depenent de l'aplicació per la qual s'usa l'grafo; per eixemple, una [[ret semàntica]] és un grafo a on els vèrtiços representen conceptes o classes d'objectes. | En [[teoria de grafo]], un '''vèrtiç''' o '''nodo''' és l'unitat fonamental de la que estan formats els [[grafo]]s. Un [[grafo no dirigit]] està format per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de [[Aresta (teoria d'grafo)|arestes]] (parells no ordenats de vèrtiços), mentres que un [[grafo dirigit]] està compost per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de '''arcs''' ([[parell ordenat|parells ordenats]] de vèrtiços). En este context, els vèrtiços són tractats com a objectes indivisibles i sense propietats, encara que puguen tindre una estructura adicional depenent de l'aplicació per la qual s'usa l'grafo; per eixemple, una [[ret semàntica]] és un grafo a on els vèrtiços representen conceptes o classes d'objectes. | ||
− | Els dos vèrtiços que conformen una aresta es diuen '''punts finals''' ("endpoints", en anglés), i eixa aresta es diu que és '''incident''' als vèrtiços. Un vèrtiç ''w'' és '''adjacent''' a un atre vèrtiç ''v'' si l'grafo conté una aresta (''v'',''w'') que els unix. La [[Veïnat (teoria d'grafo)|veïnat]] d'un vèrtiç ''v'' és un [[grafo induït]] de l'grafo, format per tots els vèrtiços adjacents a ''v''. | + | Els dos vèrtiços que conformen una aresta es diuen '''punts finals''' ("endpoints", en anglés), i eixa aresta es diu que és '''incident''' als vèrtiços. Un vèrtiç ''w'' és '''adjacent''' a un atre vèrtiç ''v'' si l'grafo conté una aresta (''v'',''w'') que els unix. La [[Veïnat (teoria d'grafo)|veïnat]] d'un vèrtiç ''v'' és un [[grafo induït]] de l'@grafo, format per tots els vèrtiços adjacents a ''v''. |
== Vèrtiços i graus == | == Vèrtiços i graus == | ||
{{AP|Grau (teoria d'grafo)}} | {{AP|Grau (teoria d'grafo)}} | ||
− | El [[grau (teoria d'grafo)|grau]] d'un vèrtiç en un grafo és el número d'arestes incidents a ell. Un '''vèrtiç aïllat''' és un vèrtiç en grau zero; açò és, un vèrtiç que no és punt final de cap aresta. Un '''vèrtiç full''' és un vèrtiç en grau un. En un grafo dirigit, es pot distinguir entre grau d'eixida ("outdegree", número d'arestes que ''ixen'' del vèrtiç) i grau d'entrada ("indegree", número d'arestes que ''apleguen'' al vèrtiç); un '''vèrtiç font''' és un vèrtiç en grau d'entrada zero, mentres que un '''vèrtiç afonat''' és un vèrtiç en grau d'eixida zero. | + | El [[grau (teoria d'grafo)|grau]] d'un vèrtiç en un @grafo és el número d'arestes incidents a ell. Un '''vèrtiç aïllat''' és un vèrtiç en grau zero; açò és, un vèrtiç que no és punt final de cap aresta. Un '''vèrtiç full''' és un vèrtiç en grau un. En un grafo dirigit, es pot distinguir entre grau d'eixida ("outdegree", número d'arestes que ''ixen'' del vèrtiç) i grau d'entrada ("indegree", número d'arestes que ''apleguen'' al vèrtiç); un '''vèrtiç font''' és un vèrtiç en grau d'entrada zero, mentres que un '''vèrtiç afonat''' és un vèrtiç en grau d'eixida zero. |
== Conexions de vèrtiços == | == Conexions de vèrtiços == | ||