Uiquilliteratura:Les tesis d'abril

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Uiquilliteratura:Les tesis d'abril

de
Lenin

De les tasques del proletariat en la present revolució, més conegudes com Les tesis d'abril, foren publicades originalment com "О задачах пролетариата в данной революции", el 7 d'abril de 1917 en el diari «Pravda», n. 26.

En haver arribat a la nit del 3 d'abril en Petrograt, soles podia certament afegir-me a l'assamblea del 4 d'abril en els inconvenients de la manca de preparació, en un report de les tasques del proletariat revolucionari.

Lo únic que podia fer per simplificar-me el treball, - i el dels oponents diligents, - era elaborar unes tesis escrites. Les he llegides i les he passades. Les llig molt lentament i les rellig: de primer a l'assamblea dels bolchevics, en acabant en l'assamblea de bolchevics i menchevics.

Mecanografie estes tesis personals meues en l'únic afegit d'unes notes explicatives molt breus, que eren molt més detallades en el report.

Tesis

PRIMERA: En la nostra actitut davant la guerra pel que fa a Rússia i al nou govern de Lvov i companyia certament sostenim que és una guerra imperialista degut al caràcter capitaliste d'este govern i que és inadmissible la més chicoteta concessió al «defensisme revolucionari».

En la guerra revolucionària que realment justificaria el defensisme revolucionari, el proletariat conscient pot consentir únicament baix la condició de: a) traspàs de l'autoritat a mans del proletariat i dels sectors pobres dels llauradors que se li unixquen; b) refús pràctic de qualsevol anexió, més allà del refús verbal; c) clar trencament pràctic en tots els interessos del capital.

Davant la indubtable manca de conscienciació d'amples capes dels representants defensistes revolucionaris, que reconeixen la guerra com a necessària, i no veuen els guanys com a objectiu, davant l'engany burgués, és especialment necessari explicar-los en detall, persistentment i pacient, la conexió indissoluble del capital en la guerra imperialista, demostrar que acabar la guerra d'una forma veritablement democràtica, sense violència, és impossible sense l'enderrocament del capital.

Organisació de la propaganda més àmplia d'esta idea en el camp de batalla.

Fraternisació.


SEGONA: L'originalitat de la situació present en Rússia consistix en la transició des del primer estadi de l'autoritat revolucionària de la burguesia en virtut de la consciència i organisació insuficients del proletariat, - cap al segon estadi que hauria de lliurar l'autoritat a mans del proletariat i dels sectors pobres dels llauradors.

Esta transició es caracterisa, d'una banda, per un màxim de llegalitat (Rússia és ara el país més lliure del món de tots els països beligerants), d'atra banda, per l'absència de violència contra les masses i, finalment, per l'actitud confiada, inconscient vers el govern dels capitalistes, els pijors enemics del món i del socialisme.

Esta originalitat mos exigix destrea per adaptar-nos a les condicions especials de tasca del partit, en un ambient de dimensions sense precedents, de dur a la vida política a les masses proletàries.


TERCERA Cap soport al govern provisional, la denúncia de la completa falsetat de totes les seues promeses, en especial la del refús a les anexions. Cal denunciar, per contes d'alimentar ilusions inadmissibles, de «proclamar» que este govern, el govern dels capitalistes, ha deixat de ser imperialiste.


QUARTA Reconeiximent del fet que en la majoria dels sòviets de representants obrers el nostre partit es troba en minoria, i en minoria dèbil, davant del bloc de tots els oportunistes chicotets-burguesos, de l'influència de la burguesia i dels que transmeten la seua influència al proletariat, elements que van des dels nacional-socialistes, els social-revolucionaris, etcétera, etcétera.

L'explicació a les masses ha de ser que en els sòviets hi ha l'única forma de govern revolucionari i que per tant la nostra tasca mentres este govern seguixca baix l'influència de la burguesia, soles pot ser l'explicació pacient, regular, perseverant i incansable dels erros de la seua tàctica i en especial pel que fa a la necessitats pràctiques de les masses.

Mentres seguim en minoria, realisarem una faena de crítica i de denúncia dels errors, alhora que defengam el traspàs de tot el poder als sovietics de representants obrers i que l'experiència de les masses els lliurarà d'errors.


QUINTA Cap república parlamentària, - cap restauració en perjuí dels sòviets. Seria un pas arrere, - Una república de sòviets de representants obrers i camperols per tot lo país, de dalt a baix.

Supressió de la policia, eixèrcit i burocràcia.

Que la remuneració de tots els funcionaris, elegibles i movibles en qualsevol moment, no siga superior que la remuneració mijana dels obrers qualificats.


SEXTA En el programa agrari la transferència del centre gravetat als sòviets dels representants camperols.

Confiscació de totes les finques privades.

Nacionalisació de totes les terres agrícoles, segons les disposicions dels sòviets locals. Organisació de sòviets separats de representants de llauradors i de llauradors. Creació d'una gran granja (a una proporció d'unes 100 a 300 dessiatines segons les condicions locals i la definició dels estaments locals) en una economia eixemplar baix control dels soviètics de representants i en responsabilitat pública.


SETENA Unió immediata de tots els bancs del país és una banca nacional i l'introducció del control d'esta pel sòviets.


OCTAVA No és l'«introducció» del socialisme la nostra tasca directa, sino soles el traspàs immediat al control dels sòciets de la producció social i de la distribució dels productes.


NOVENA Tasques del partit:

a) congrés immediat;

b) canvis en el programa del partit, principalment:

  1. Sobre l'imperialisme i la guerra imperialista,
  2. Sobre l'actitut davant l'estat i la nostra reivindicació de l'«estat - comuna»,
  3. Correcció del nostre programa mínim;

c) canvi del nom del partit.


DECENA Renovació de la Internacional.

La iniciativa de la creació d'una Internacional revolucionària, una Internacional contra els social-chovinistes i contra els «centristes».


Per tal que el llector entenga perqué he d'emfatisar com a rara excepció, el «cas» d'oponents diligents, el convit a comparar estes tesis en la següent objecció del senyor Goldenberg: Lenin agita «la bandera de la guerra civil en l'ambient de la democràcia revolucionària» (el cita a Iedintsvo el senyor Plekhanov, n. 5).

No és cert que és una perla?

Escric, llig, mastegue: «davant l'indubtable manca de consciència d'amples capes dels representants defensistes revolucionaris... Davant l'engany burgués, és especialment necessari explicar-los en detall, persistentment, pacientment el llor error»...

I senyors de la burguesia, que se nomenen socialdemòcrates, que no pertanyen ni a amples capes, ni als representants defensistes de les masses, en una ment clara perceben els meus desijos i els proclamen aixina: «agita (!) la bandera (!) de la guerra civil» (que no era present en les tesis, que no era present en el report) «en l'ambient (!) de la democràcia revolucionària»...

Què és això? En qué es diferencia de la propaganda esvalotadora? De «Russkaja Volja»?

Escric, llig, mastegue: «en els sòviets hi ha l'única forma de govern revolucionari i per tant la nostra tasca soles pot ser l'explicació pacient, regular, perseverant i incansable dels errors de la seua tàctica i en especial pel que fa a les necessitats pràctiques de les masses...»

I els oponents d'una coneguda posició denuncien les meues idees, com una crida a «la guerra civil en l'ambient de la democràcia revolucionària»!!

Vaig atacar al govern provisional per no haver-se afanyat a designar cap convocatòria de l'Assamblea Constituent, que acabà en promeses. Vaig defendre que sense soviètics la convocatòria de l'Assamblea no soles no era garantisada, sino que el seu èxit era impossible.

I se m'atribuïx que soc contrari a una pronta convocatòria de l'Assamblea!!!

Això ho nomenaria «bogeria» si décades de lluita política no m'hagueren acostumat a considerar la consciència dels oponents com una rara excepció.

El senyor Plekhanov en un diari ha qualificat el meu discurs de «bogeria». Molt be, senyor Plekhanov! Pero guaiteu com sou de molèst, fosc i inescrutable en la polèmica. Si durant dos hores vaig fer un discurs, com soportaren el «deliri» el centenar d'assistents? És més. Com és que el vostre diari dedica tota una columna a una afirmació «delirant»? Inconsistent, absolutament inconsistent de part vostra.

Certament és molt més senzill cridar, barallar-se que prova d'argumentar, explicar, recollir com discutiren Marx i Engels el 1871, 1872, 1875 davant l'experiència de la Comuna de París i quin estat és necessari pel proletariat?

L'antic marxista Plekhanov provablement no desija recordar el marxisme.

Vaig citar les paraules de Rosa Luxemburg que nomenà el 4 d'agost del 1914 a la socialdemocràcia alemanya «cadàver pudent». I els Plekhanov, Goldenberg i companyia «s'ofengueren»... Per qué? Perqué als chovinistes alemanys els digueren chovinistes!

Pobres social-chovinistes russos, socialistes de paraules, chovinistes a la pràctica, es troben confosos.