Edició de «Turquia»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 40: Llínea 40:
  
 
=== Relacions exteriors ===
 
=== Relacions exteriors ===
Turquia és membre fundador de les [[Nacions Unides]] (1945), la [[OCDE]] (1961), la [[OSCE]] ([[1973]]) el [[Grup dels 20 (països industrialisats)|Grup dels 20]] ([[1999]]) i el [[Consell Túrquic|Consell Turc]] ([[2009]]).
+
Turquia és membre fundador de les [[Nacions Unides]] (1945), la [[OCDE]] (1961), la [[OSCE]] ([[1973]]) el [[Grup dels 20 (paisos industrialisats)|Grup dels 20]] ([[1999]]) i el [[Consell Túrquic|Consell Turc]] ([[2009]]).
  
 
Sent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en la UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].
 
Sent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en la UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].
Llínea 57: Llínea 57:
 
[[Archiu:Istanbul night.jpg|thumb|450px|[[Levent]], barri dels negocis de [[Estambul]].]]
 
[[Archiu:Istanbul night.jpg|thumb|450px|[[Levent]], barri dels negocis de [[Estambul]].]]
  
Turquia és membre fundador de la [[OCDE]], del [[Grup dels 20 (països industrialisats i emergents)]] i pertanyent al grup de mercats emergents [[CIVETS]].
+
Turquia és membre fundador de la [[OCDE]], del [[Grup dels 20 (paisos industrialisats i emergents)]] i pertanyent al grup de mercats emergents [[CIVETS]].
  
 
Durant la major part de la seua història republicana, Turquia s'ha adherit a un enfocament casi-estatal de l'economia, en estricte control del govern sobre la participació del sector privat, el comerç exterior i la [[inversió estrangera directa]]. No obstant, durant el deceni de 1980, Turquia va començar una série de reformes dirigides a traslladar l'economia d'un aïllat sistema estatalista a un més recolzat en el sector privat basat en el [[Economia de mercat|modele de mercat]]. Les reformes varen impulsar un ràpit creiximent, pero este creiximent va ser marcat per una forta [[recessió]] i crisis financeres en [[1994]], [[1999]] (despuix del terremot d'eixe any), i [[2001]], lo que va donar com resultat un promig del 4 % de creiximent del PIB per any entre [[1981]] i [[2003]]. La falta de reformes adicionals, junt en grans i creixents dèficits del [[sector públic]] i la corrupció generalisada, es va traduir en una elevada [[inflació]], la debilitat del sector bancari i l'aument de la [[Macroeconomia|volatilitat macroeconòmica]].
 
Durant la major part de la seua història republicana, Turquia s'ha adherit a un enfocament casi-estatal de l'economia, en estricte control del govern sobre la participació del sector privat, el comerç exterior i la [[inversió estrangera directa]]. No obstant, durant el deceni de 1980, Turquia va començar una série de reformes dirigides a traslladar l'economia d'un aïllat sistema estatalista a un més recolzat en el sector privat basat en el [[Economia de mercat|modele de mercat]]. Les reformes varen impulsar un ràpit creiximent, pero este creiximent va ser marcat per una forta [[recessió]] i crisis financeres en [[1994]], [[1999]] (despuix del terremot d'eixe any), i [[2001]], lo que va donar com resultat un promig del 4 % de creiximent del PIB per any entre [[1981]] i [[2003]]. La falta de reformes adicionals, junt en grans i creixents dèficits del [[sector públic]] i la corrupció generalisada, es va traduir en una elevada [[inflació]], la debilitat del sector bancari i l'aument de la [[Macroeconomia|volatilitat macroeconòmica]].

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: