Edició de «Torres de Quart»

{{Valéncia}}
[[File:Valencia Gate (OAW).png|right|thumb|<CENTER>Gravat de les Torres de Quart de l'any [[1863]]</CENTER>]]
[[File:Torres de Quart..jpg|right|thumb|<CENTER>Torres de Quart</CENTER>]]
[[File:Torres de Quart - panoramio.jpg|right|thumb|<CENTER>Part trasera de les Torres de Quart</CENTER>]]

[[File:Torres de Quart (València), o Porta de Quart - 4.jpg|right|thumb|<CENTER>Inscripció en les Torres de Quart</CENTER>]]

[[File:Torres de Cuart, Valencia, España, 2014-06-30, DD 93.JPG|right|thumb|<CENTER>Interior de les Torres de Quart</CENTER>]]


Les '''Torres de Quart''', també conegudes com '''Torres de la Calç''', puix eren  les portes d'entrada a la Ciutat de [[Valéncia]] de la calç. 

La '''Porta de Quart''' o '''Torres de Quart''' (o també "portal" o "portes") és un portal que formava part de la [[muralla]] [[edat mija|migeval]] que rodejava la [[Ciutat de Valéncia]], el també conegut per Cap i Casal del Regne. Estan situades en l'encreuament del [[carrer de Guillem de Castro]] en el [[carrer de Quart]].

La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat ([[plaça de La Mare de Deu]], a on està la [[Catedral de Valéncia|Seu]]) va cap a [[Quart de Poblet]]. Esta porta era l'accés per ponent a la ciutat, o del que venia de l'oest i [[Castella]], sent per excelència el lloc d'entrada a la ciutat de Valéncia des de el [[Regne de Castella]] i en l'actualitat continuen indicant al visitant el lloc a on comença el centre històric de la ciutat de Valéncia. 

Durant la segona mitat del [[sigle XIX]], se'n va derribar la muralla pero les portes de Quart i [[Torres dels Serrans|Serrans]] se varen salvar per ser en eixe temps presó.

== Història ==

La Porta de Quart fon construïda entre el anys [[1441]] i [[1460]] per l'arquitecte [[Pere Bonfill]], juntament en Tomàs Oller, [[Francesc Baldomar]], Jaume Pérez i [[Pere Compte]]. Esta porta, oberta cap a ponent, formava part de la [[muralla del sigle XIV]] de [[Valéncia]], junt en les [[Torres dels Serrans]], obertes cap al nort. Atres portes a diferència de les dos citades, varen ser derruïdes a mitat del [[sigle XIX]], en l'objectiu d'evitar l'encorsetament de la ciutat i facilitar el creiximent.

A partir de l'any [[1626]] i fins al [[sigle XVIII]] es va estajar en el seu interior la presó de dones. 

La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèlics, com ara la [[Guerra de Successió]], la [[Guerra del Francés]] i les revolucions [[cantonalisme|cantonals]]. Sobre els seus grossos murs, fets de "cal i canto",  encara es poden observar les ditades dels impactes provocats per les canonades de l'atac de [[Moncey]] i que va ser la primera derrota de l'eixèrcit de [[Napoleó]]. 

En l'any [[1931]] varen ser declarades [[monument historic-artístic]] i són protegides per la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.

Durant l'any [[2007]] han segut restaurades, tornant una part del seu antic aspecte exterior. Puix la part superior afegida en el [[sigle XX]] no s'ha derribat, fet que li modifica una miqueta el seu aspecte original.

== Arquitectura ==

El seu estil arquitectònic és [[arquitectura gòtica|gòtic]] tardà militar, que s'inspira i imita la porta o arc de triumfo del Castell Nou o ''Maschio Angioino'' de [[Nàpols]], dissenyat pel mallorquí [[Guillem Sagrera]] i a on varen intervindre atres mestres de la [[Corona d'Aragó]] quan Nàpols va ser conquistada per les tropes d'[[Alfons el Magnànim]].

A diferència de les hexagonals [[Torres dels Serrans]], les de Quart presenten una planta cilíndrica cap a l'exterior de la ciutat per a dificultar la seua escalada. El cos de la porta està reblit de [[maçoneria]] de calç i cantal pel sistema d'encaixonades.

L'edifici consta de tres cossos: Les dos Torres pròpiament dites, de forma cilíndrica, construïdes en morter i assentades sobre un basament de talús i el cos central, de planta rectangular, a on s'obri el portal formant un arc de mig punt.

En el lluït exterior encara se conserven les senyals de l'intens bombardeig patit durant el lloc francés a la ciutat de Valéncia en l'any [[1808]].

Presenten escassa decoració. Destaca a la part baixa una [[molura|molura]] que baixa  cap al sol en forma de talús inclinat, i a la part superior els marlets que coronen les dos torres (afegides en el [[sigle XX]]), l'accés a les quals es fa per  escales de caragol. Entre les dos torres hi ha, en la part de dalt, un balcó corregut emmarletat, i a la part inferior, la porta pròpiament dita, en arc de mig punt, una miqueta deteriorat per les canonades, sobre el que apareixen diversos escuts de la ciutat i el regne i dos forats verticals per a llançar fleches o fusileria als que volien tirar la porta avall.

Pel que fa a la part que mira cap a l'interior de la ciutat, igual que a la [[Porta de Serrans]], en la torre de l'esquerra hi ha una magnífica escala d'accés als cossos de dalt, que ací es mostren a ''gola oberta'', és dir, sense cobrir, en estàncies obertes coronades en voltes gòtiques de creueria. Per tant, la finalitat defensiva de les torres a soles s'aplicava a l'exterior, mentres que l'interior es deixava sense protegir, a petició dels [[regidor|jurats]], per tal que la fortalea no poguera ser utilisada per les forces militars en contra de la pròpia ciutat. 

La disposició de les torres respecte a l'antiga muralla és llaugerament obliqua per a adaptar-se al traçat del carrer de Quart que no obstaculisa perpendicular a la muralla sino en diagonal.

L'estil de les Torres de Quart, [[gòtic]] tardà, es repetix en diverses ciutats italianes com ara [[Gènova]].

== Vore també ==
* [[Torres dels Serrans]]

== Referències ==
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1385 Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià]
* Aragó, Lucila; Azkárraga, José Mª; Salazar, Juan. Valencia 1931-1936 : guia urbana, la ciudad en la II República. 2a edició. Valéncia: Universitat de Valéncia, 2010. ISBN 978-84-370-7757-4
*  «Estudio, diagnosis, limpieza y consolidación de las torres del portal de Quart, Valencia». Loggia, ISSN 1136-758-X, 22-23, 1996, pàg. 79
* Vaamonde Valencia, José Lino, Salvamento y protección del Tesoro Artístico español durante la guerra, 1936-1939, Caracas, Imprenta de Cromotip, 1973

== Bibliografia ==
* Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8
* [http://www.jdiezarnal.com/valenciatorrescuarte.html JDiezArnal Torres de Cuarte]
* Manuel Jesús, Ramírez Blanco. El Portal y las Torres de Quart de Valencia (s.XV). 2008. ISBN: 978-84-8363-211-6
* López Cavero, Javier. Torres de Serranos y de Quart - La ciudad amurallada de Valencia. 2015 Ajuntament de Valéncia

==Enllaços externs==
{{Commonscat|torres de quart}}

* [https://cultural.valencia.es/es/museu/torres-de-quart/ Torres de Quart. CulturalValencia]
* [http://jdiezarnal.iespana.es/valenciatorrescuarte.html J.D.Arnal]
* [http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=11425&sid=ada271a59b40cb8a6dd2fa428fffd107 Valenciafreedom Moncey y las Torres]

{{Monuments de Valéncia}}

[[categoria:Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura gòtica]]
[[categoria:Edificis de Valéncia]]
[[Categoria:Portes de la ciutat de Valéncia]]
[[Categoria: Monuments del Regne de Valéncia]]