Edició de «Torcuato Luca de Tena»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
+
'''Torcuato Luca de Tena Brunet''' ([[Madrit]], [[1923]] - [[1999]]). Marqués de Luca de Tena, fon un periodiste i noveliste [[Espanya|espanyol]], fill de [[Juan Ignacio Luca de Tena]]. Llicenciat en Dret, va dirigir el diari [[ABC]] en l'any [[1953]] i durant els anys [[1964]]-[[1977]]. Va ser procurador en les Corts franquistes i va ingressar en la [[Real Acadèmia de la Llengua]] (RAE) en [[1973]].
| nom = Torcuato Luca de Tena Brunet
 
| image = [[File:1914-02-21, La Esfera, Torcuato Luca de Tena, Gamonal (cropped).jpg|250px]]
 
| peu =
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 
| ocupació = Periodiste i noveliste.
 
| data_naix = [[1923]] 
 
| lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]]
 
| data_mort = [[1999]]
 
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 
}}
 
'''Torcuato Luca de Tena Brunet''' ([[Madrit]], [[1923]] - [[1999]]). Marqués de Luca de Tena, fon un periodiste i noveliste [[Espanya|espanyol]], fill de [[Juan Ignacio Luca de Tena]]. Llicenciat en Dret, encara que no eixercí com a advocat, se dedicà a periodisme i dirigí el periòdic [[ABC]] en dos etapes, en els anys [[1952]] i [[1953]] i durant els anys [[1962]] a [[1975]]. Fon procurador en les Corts franquistes i va ingressar en la [[Real Acadèmia de la Llengua]] (RAE) en [[1973]].
 
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Membre d'una coneguda família de periodistes monàrquics, era net del fundador de la revista ''Blanco y Negro'' ([[1891]]) i del periòdic ''ABC'' ([[1903]]), [[Torcuato Luca de Tena y Álvarez-Ossorio]], fill de [[Juan Ignacio Luca de Tena]] —que va dirigir este periòdic entre [[1929]] i [[1936]]—, i germà del també periodiste [[Guillermo Luca de Tena]].
+
Membre d'una coneguda família de periodistes monàrquics, era net del fundador de la revista ''Blanco y Negro'' ([[1891]]) i del periòdic ''ABC'' ([[1903]]), Torcuato Luca de Tena i Álvarez-Ossorio, fill de Juan Ignacio Luca de Tena —que va dirigir este periòdic entre [[1929]] i [[1936]]—, i germà del també periodiste Guillermo Luca de Tena.
  
Fon un actiu dramaturc i diplomàtic i va pertànyer a la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), sent elegit acàdemic numerari en febrer de l'any [[1972]] prenent possessió en juny de l'any [[1973]]. Va passar uns anys en [[Chile]], a on el seu pare va ser nomenat embaixador. Allí va cursar tres anys de Dret i va publicar el seu primer llibre de versos quan contava apenes díhuit anys, ''Albor''.  
+
Va ser un actiu dramaturc i diplomàtic i va pertànyer a la [[Real Acadèmia Espanyola]] entre [[1946]] i [[1974]]. Va passar uns anys en [[Chile]], a on el seu pare va ser nomenat embaixador. Allí va cursar tres anys de Dret i va publicar el seu primer llibre de versos quan contava apenes díhuit anys, ''Albor''.  
  
 
Es va llicenciar en [[Madrit]] i va iniciar la seua marcha en el periodisme. Va fundar l'edició aérea del ABC. Durant la [[Segona Guerra Mundial]] va eixercir com a corresponsal del ABC en [[Londres]] i en [[1952]] va assumir la direcció del diari, càrrec del que va ser destituït en [[1953]] a causa de les seues friccions en el Ministre d'Informació falangista Gabriel Arias-Salgado: en menys d'un any el diari va sofrir onze expedients per causes tan insignificants com usar la denominació de "Jefe del Estado" en lloc del terme "Caudillo", i va tindre que aguantar les permanents intromissions de la censura en qüestions tan banals com substituir el nom d'Alfonso X pel de Cervantes per a evitar la propaganda encoberta de les idees monàrquiques.
 
Es va llicenciar en [[Madrit]] i va iniciar la seua marcha en el periodisme. Va fundar l'edició aérea del ABC. Durant la [[Segona Guerra Mundial]] va eixercir com a corresponsal del ABC en [[Londres]] i en [[1952]] va assumir la direcció del diari, càrrec del que va ser destituït en [[1953]] a causa de les seues friccions en el Ministre d'Informació falangista Gabriel Arias-Salgado: en menys d'un any el diari va sofrir onze expedients per causes tan insignificants com usar la denominació de "Jefe del Estado" en lloc del terme "Caudillo", i va tindre que aguantar les permanents intromissions de la censura en qüestions tan banals com substituir el nom d'Alfonso X pel de Cervantes per a evitar la propaganda encoberta de les idees monàrquiques.
Llínea 22: Llínea 11:
 
A l'any següent, en [[1954]], es va presentar junt a Joaquín Calvo Sotelo, Joaquín Satrústegui i Juan Manuel Fanjul en la candidatura a les eleccions a regidor en Madrit, com a alternativa a la del Moviment, i que va fracassar al no contar, en eixe moment, en el beneplàcit del "Cap de l'Estat". Va actuar com a corresponsal també en Washington, Orient Mig i [[Mèxic]]. Va tornar despuix a ocupar la direcció de l'empresa familiar ABC entre [[1962]] i [[1975]]. Durant eixos anys va mantindre una estreta relació en polítics tecnòcrates tan destacats com Gonzalo Fernández de la Mora ―a qui va incorporar com a editorialiste i cap de colaboracions del ABC quan va eixercir per primera volta la direcció del diari ― o com Laureano López Rodó, qui promovia la conveniència d'aplicar la Llei de Successió i la designació de Juan Carlos I en l'entorn de Carrero Blanco.
 
A l'any següent, en [[1954]], es va presentar junt a Joaquín Calvo Sotelo, Joaquín Satrústegui i Juan Manuel Fanjul en la candidatura a les eleccions a regidor en Madrit, com a alternativa a la del Moviment, i que va fracassar al no contar, en eixe moment, en el beneplàcit del "Cap de l'Estat". Va actuar com a corresponsal també en Washington, Orient Mig i [[Mèxic]]. Va tornar despuix a ocupar la direcció de l'empresa familiar ABC entre [[1962]] i [[1975]]. Durant eixos anys va mantindre una estreta relació en polítics tecnòcrates tan destacats com Gonzalo Fernández de la Mora ―a qui va incorporar com a editorialiste i cap de colaboracions del ABC quan va eixercir per primera volta la direcció del diari ― o com Laureano López Rodó, qui promovia la conveniència d'aplicar la Llei de Successió i la designació de Juan Carlos I en l'entorn de Carrero Blanco.
  
Va intervindre en política com a Procurador de les Corts baix el mandat de [[Franco]] des de [[1964]], si be en una certa actitut de distanciament irònic que ho revelava en les seues cròniques parlamentàries. En l'any [[1967]], en desenrollar-se la Llei Orgànica de l'Estat, va alcançar en el Consell Nacional un dels llocs designats directament per [[Franco]]. La seua fidelitat a la persona de Juan de Borbón va ser tal que va emetre en les Corts de [[1969]] un vot negatiu en ser nomenat [[Juan Carlos I]] successor per Franco sense respectar l'orde dinàstic.
+
Va intervindre en política com a Procurador de les Corts baix el mandat de [[Franco]] des de [[1964]], si be en una certa actitut de distanciament irònic que ho revelava en les seues cròniques parlamentàries. En [[1967]], en desenrollar-se la Llei Orgànica de l'Estat, va alcançar en el Consell Nacional un dels llocs designats directament per [[Franco]]. La seua fidelitat a la persona de Juan de Borbón va ser tal que va emetre en les Corts de [[1969]] un vot negatiu en ser nomenat [[Juan Carlos I]] successor per Franco sense respectar l'orde dinàstic.
  
Membre de número de la Real Acadèmia Espanyola ([[1973]]), despuix de ser desdonat pels accionistes de la direcció del ABC va marchar a Mèxic i es va consagrar en la lliteratura: entre els anys [[1976]] i [[1999]] va publicar dèu noveles, tres comèdies i un llibre.
+
Membre de número de la Real Acadèmia Espanyola ([[1973]]), despuix de ser desdonat pels accionistes de la direcció del ABC va marchar a Mèxic i es va consagrar en la lliteratura: entre [[1976]] i [[1999]] va publicar dèu noveles, tres comèdies i un llibre.
  
 
Dins del franquisme va començar sent un monàrquic llegitimiste per a despuix ser considerat un dels nomenats en la gerga de l'época evolucionistes del règim, és dir, entre els qui acceptaven sense discussió l'autoritat de Franco pero admetien la conveniència de promoure alguns canvis per al pervindre. En els últims temps va estar en l'òrbita de [[Manuel Fraga Iribarne]] com un dels membres del partit polític ''Alianza Popular''.
 
Dins del franquisme va començar sent un monàrquic llegitimiste per a despuix ser considerat un dels nomenats en la gerga de l'época evolucionistes del règim, és dir, entre els qui acceptaven sense discussió l'autoritat de Franco pero admetien la conveniència de promoure alguns canvis per al pervindre. En els últims temps va estar en l'òrbita de [[Manuel Fraga Iribarne]] com un dels membres del partit polític ''Alianza Popular''.
Llínea 34: Llínea 23:
 
== Els taulellets de Palestina ==
 
== Els taulellets de Palestina ==
  
Torcuato Luca de Tena, fon gran defensor de la [[llengua valenciana]], fon gran amic de [[Vicent Giner Boira]] i li escrigué una carta del seu viage que feu a [[Palestina]] i que diu lo següent:  
+
Torcuato Luca de Tena, gran defensor de la [[llengua valenciana]], va ser gran amic de [[Vicent Giner Boira]] i li va escriure una carta del seu viage que feu a Palestina i que diu lo següent:  
  
{{Cita|''Querido Vicente: Acabo de regresar de Palestina, donde he encontrado algo que, dado tu amor a tu tierra y a la lengua valenciana, estoy seguro, que te interesará. En el lado oriental del valle de Cedrón frente por frente de las antiguas murallas del Jerusalén antiguo, hay un pequeño lugar, próximo al Huerto de los Olivos, donde, según la tradición, los discípulos pidieron a Jesús que les enseñase a orar y éste les respondió con el Padrenuestro. En este sitio las monjas carmelitas elevaron una pequeña iglesia que está decorada con azulejos que reproducen dicha oración en setenta y cuatro lenguas distintas, desde el tailandés al lapón o el azteca o el maya. Entre las lenguas cultas. Figuran dos distintos Padrenuestro: uno en lengua valenciana y otro en catalán, diferenciando claramente dichas lenguas que están en lugares muy apartados entre sí. Inmediatamente adquirí las postales pensando que te interesaría tenerlas.''}}
+
''Querido Vicente: Acabo de regresar de Palestina, donde he encontrado algo que, dado tu amor a tu tierra y a la lengua valenciana, estoy seguro, que te interesará. En el lado oriental del valle de Cedrón frente por frente de las antiguas murallas del Jerusalén antiguo, hay un pequeño lugar, próximo al Huerto de los Olivos, donde, según la tradición, los discípulos pidieron a Jesús que les enseñase a orar y éste les respondió con el Padrenuestro. En este sitio las monjas carmelitas elevaron una pequeña iglesia que está decorada con azulejos que reproducen dicha oración en setenta y cuatro lenguas distintas, desde el tailandés al lapón o el azteca o el maya. Entre las lenguas cultas. Figuran dos distintos Padrenuestro: uno en lengua valenciana y otro en catalán, diferenciando claramente dichas lenguas que están en lugares muy apartados entre sí. Inmediatamente adquirí las postales pensando que te interesaría tenerlas.''
  
=== El Pare Nostre en llengua valenciana ===
+
=== El Pare nostre en llengua valenciana ===
 
 
Pare nostre, que estàs en el cel,
 
  
 +
Pare nostre, que estás en el cel
 
Santificat siga el teu nom.
 
Santificat siga el teu nom.
 
 
Vinga a nosatres el teu regne.
 
Vinga a nosatres el teu regne.
 
+
Faça´s la teua voluntat aixina en la terra com en el Cel.
Faça's la teua voluntat aixina en la terra com en el cel.
 
 
 
 
El nostre pa de cada dia dona-nos-el hui.
 
El nostre pa de cada dia dona-nos-el hui.
 
 
I perdona-nos les nostres culpes, aixina com nosatres perdonem
 
I perdona-nos les nostres culpes, aixina com nosatres perdonem
 
 
als qui nos ofenen.
 
als qui nos ofenen.
 
+
I no nos deixes caure en la temtació.
I no nos deixes caure en la tentació.
 
 
 
 
Sino lliura-nos del mal.
 
Sino lliura-nos del mal.
 
 
Amén.
 
Amén.
  
 
== Cites sobre la llengua valenciana ==
 
== Cites sobre la llengua valenciana ==
  
{{Cita|''No quisiera ofender a nadie, pero ¿se habla en Valencia el catalán o se habla el valenciano en Cataluña? Pues bien, a pesar de los textos –cosa política– y del Diccionario de la Real Academia –manipulado en 1970–, el dilema se resuelve científicamente a favor de que “en Cataluña se habla el valenciano. La historia se podrá tergiversar, pero no cambiar.''}}
+
Torcuato Luca de Tena també fon amic de l'alacantí [[Vicente Ramos Pérez|Vicent Ramos]], al qual dedica l'artícul titulat ''La lengua valenciana''
  
(''El catalán, dialecto del valenciano'', per Torcuato Luca de Tena, publicat en el periòdic ABC, 22.4.1978)
+
''Corre la especie de que los valencianos recibieron su lengua de los catalanes cuando Jaime I de Aragón ocupó con sus tropas el reino moro de Valencia. Según esto, el valenciano sería una derivación o un dialecto del catalán que se hablaba en el siglo XIII. Tal afirmación es tan burda que no puede sufrir la mínima confrontación ni a la luz de la historia política ni de la historia literaria.''
 
 
* Torcuato Luca de Tena també fon amic de l'alacantí [[Vicente Ramos Pérez|Vicent Ramos]], al qual dedica l'artícul titulat ''La lengua valenciana''. 
 
 
 
{{Cita|''La lengua valenciana era en la Edad Media la más culta de las lenguas romances orientales.''}}
 
 
 
{{Cita|''Corre la especie de que los valencianos recibieron su lengua de los catalanes cuando Jaime I de Aragón ocupó con sus tropas el reino moro de Valencia. Según esto, el valenciano sería una derivación o un dialecto del catalán que se hablaba en el siglo XIII. Tal afirmación es tan burda que no puede sufrir la mínima confrontación ni a la luz de la historia política ni de la historia literaria.''}}
 
  
 
(''La lengua valenciana'', per Torcuato Luca de Tena, publicat en el periòdic ABC, 24.6.1978).
 
(''La lengua valenciana'', per Torcuato Luca de Tena, publicat en el periòdic ABC, 24.6.1978).
  
{{Cita|''El reverendo señor mosén Gregorio Genovar, canónigo de la catedral de Mallorca y gran aficionado a las obras de Raimundo Lulio, se duele de que "[[Blanquerna]]", la gran novela del filósofo mallorquín, quién la escribió en provenzal, no haya sido traducida nunca a la lengua valenciana, que era en aquel tiempo la más culta de las lenguas romances orientales de España.''}}
+
''El reverendo señor mosén Gregorio Genovar, canónigo de la catedral de Mallorca y gran aficionado a las obras de Raimundo Lulio, se duele de que "[[Blanquerna]]", la gran novela del filósofo mallorquín, quién la escribió en provenzal, no haya sido traducida nunca a la lengua valenciana, que era en aquel tiempo la más culta de las lenguas romances orientales de España.''
  
 
(''La lengua valenciana'', per Torcuato Luca de Tena, publicat en el periòdic ABC, 24.6.1978).
 
(''La lengua valenciana'', per Torcuato Luca de Tena, publicat en el periòdic ABC, 24.6.1978).
  
{{Cita|''¿Pero, es parla en Valéncia el català o es parla en Catalunya el valencià? Perque... les primeres manifestacions escrites culturals són valencianes, no catalanes.''}}
+
''¿Pero, es parla en Valéncia el català o es parla en Catalunya el valencià? Perque... les primeres manifestacions escrites culturals són valencianes, no catalanes.''
  
(Torcuato Luca de Tena. ''Hoja del Lunes'', 20.2.1978).
+
(Torcuato Luca de Tena. Hoja del Lunes, 20.2.1978).
  
{{Cita|''La noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricamente. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán.''}}
+
''La noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricamente. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán.''  
  
 
(1985. Torcuato Luca de Tena).
 
(1985. Torcuato Luca de Tena).
 
{{Cita|''... es un error pensar que Jaime I trajese el catalán a Valencia y Baleares. Rotundamente no. En Baleares ya se hablaba ese latín degenerado de distinta forma, aunque muy parecido. Luego, la noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricamente. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán.''}}
 
 
(Torcuato Luca de Tena, ''El día de Baleares'', 22.9.1985). Cita resenyada en el llibre ''[[Nacionalismo catalán, una gran farsa]]'' de Michael Braveheart)
 
 
{{Cita|El imperialismo catalán lo origina la envidia que tienen los catalanes por la historia cultural valenciana.}}
 
 
(1995. Torcuato Luca de Tena. Publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]'', Dimecres, 29 de març de 1995)
 
  
 
== Obres ==
 
== Obres ==
Llínea 117: Llínea 83:
 
*''Carta del más allá'' (Barcelona, Planeta, [[1978]]).
 
*''Carta del más allá'' (Barcelona, Planeta, [[1978]]).
 
*''El Fabricante de Sueños'' (1978).  
 
*''El Fabricante de Sueños'' (1978).  
*''[[Los renglones torcidos de Dios (novela)|Los renglones torcidos de Dios]]'' ([[1979]]). En l'any [[2022]] se feu una película sobre la novela en el mateix títul.  
+
*''Los renglones torcidos de Dios (novela)|Los renglones torcidos de Dios'' ([[1979]]).
 
*''Escrito en las olas'' ([[1983]]).
 
*''Escrito en las olas'' ([[1983]]).
 
*''Los hijos de la lluvia'' ([[1986]])
 
*''Los hijos de la lluvia'' ([[1986]])
Llínea 157: Llínea 123:
 
*''El triunfador'' ([[1971]]).
 
*''El triunfador'' ([[1971]]).
 
*''Visita inmoral o la hija de los embajadores'' ([[1975]]).
 
*''Visita inmoral o la hija de los embajadores'' ([[1975]]).
 
== Vore també ==
 
 
* [[Pare Nostre]]
 
* [[Els taulellets de Palestina]]
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 168: Llínea 129:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Torcuato_Luca_de_Tena Torcuato Luca de Tena en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Torcuato_Luca_de_Tena Torcuato Luca de Tena en Wikipedia]
 
* [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/luca_de_tena_y_brunet.htm Biografia de Torcuato Luca de Tena]
 
* [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/luca_de_tena_y_brunet.htm Biografia de Torcuato Luca de Tena]
 
* [http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1978/06/24/003.html «La Lengua Valenciana»]. Artícul de Torcuato Luca de Tena en ''ABC'' (1978)
 
* [http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1978/06/24/003.html «La Lengua Valenciana»]. Artícul de Torcuato Luca de Tena en ''ABC'' (1978)
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/03/24/torcuato-luca-de-tena-defengue-que-el-valencia-era-diferent-del-catala-1/ Torcuato Luca de Tena defengué que el valencià era diferent del català - Cultura Valenciana]
 
* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/la-lengua-valenciana-una-lengua-anterior-a-la-reconquista/ “La lengua valenciana, una lengua anterior a la reconquista” - Cultura Valenciana]
 
* [https://elmanifiesto.com/identidad/5802/el-catalan-dialecto-del-valenciano.html El catalán, dialecto del valenciano - Torcuato Luca de Tena - El Manifiesto]
 
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Periodistes]]
+
[[Categoria:Escritors en espanyol]]
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors en castellà]]
 
 
[[Categoria:Novelistes d'Espanya]]
 
[[Categoria:Novelistes d'Espanya]]
 
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
 
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
 
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]
 
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]
 +
[[Categoria:Periodistes]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: