Edició de «Torcuato Luca de Tena»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Torcuato Luca de Tena Brunet''' ([[Madrit]], [[1923]] - | + | '''Torcuato Luca de Tena Brunet''' ([[Madrit]], [[1923]] - [[1999]]). Marqués de Luca de Tena, fon un periodiste i noveliste [[Espanya|espanyol]], fill de [[Juan Ignacio Luca de Tena]]. Llicenciat en Dret, encara que no eixercí com a advocat, se dedicà a periodisme i dirigí el periòdic [[ABC]] en dos etapes, en els anys [[1952]] i [[1953]] i durant els anys [[1962]] a [[1975]]. Fon procurador en les Corts franquistes i va ingressar en la [[Real Acadèmia de la Llengua]] (RAE) en [[1973]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
A l'any següent, en [[1954]], es va presentar junt a Joaquín Calvo Sotelo, Joaquín Satrústegui i Juan Manuel Fanjul en la candidatura a les eleccions a regidor en Madrit, com a alternativa a la del Moviment, i que va fracassar al no contar, en eixe moment, en el beneplàcit del "Cap de l'Estat". Va actuar com a corresponsal també en Washington, Orient Mig i [[Mèxic]]. Va tornar despuix a ocupar la direcció de l'empresa familiar ABC entre [[1962]] i [[1975]]. Durant eixos anys va mantindre una estreta relació en polítics tecnòcrates tan destacats com Gonzalo Fernández de la Mora ―a qui va incorporar com a editorialiste i cap de colaboracions del ABC quan va eixercir per primera volta la direcció del diari ― o com Laureano López Rodó, qui promovia la conveniència d'aplicar la Llei de Successió i la designació de Juan Carlos I en l'entorn de Carrero Blanco. | A l'any següent, en [[1954]], es va presentar junt a Joaquín Calvo Sotelo, Joaquín Satrústegui i Juan Manuel Fanjul en la candidatura a les eleccions a regidor en Madrit, com a alternativa a la del Moviment, i que va fracassar al no contar, en eixe moment, en el beneplàcit del "Cap de l'Estat". Va actuar com a corresponsal també en Washington, Orient Mig i [[Mèxic]]. Va tornar despuix a ocupar la direcció de l'empresa familiar ABC entre [[1962]] i [[1975]]. Durant eixos anys va mantindre una estreta relació en polítics tecnòcrates tan destacats com Gonzalo Fernández de la Mora ―a qui va incorporar com a editorialiste i cap de colaboracions del ABC quan va eixercir per primera volta la direcció del diari ― o com Laureano López Rodó, qui promovia la conveniència d'aplicar la Llei de Successió i la designació de Juan Carlos I en l'entorn de Carrero Blanco. | ||
| − | Va intervindre en política com a Procurador de les Corts baix el mandat de [[Franco]] des de [[1964]], si be en una certa actitut de distanciament irònic que ho revelava en les seues cròniques parlamentàries. En | + | Va intervindre en política com a Procurador de les Corts baix el mandat de [[Franco]] des de [[1964]], si be en una certa actitut de distanciament irònic que ho revelava en les seues cròniques parlamentàries. En [[1967]], en desenrollar-se la Llei Orgànica de l'Estat, va alcançar en el Consell Nacional un dels llocs designats directament per [[Franco]]. La seua fidelitat a la persona de Juan de Borbón va ser tal que va emetre en les Corts de [[1969]] un vot negatiu en ser nomenat [[Juan Carlos I]] successor per Franco sense respectar l'orde dinàstic. |
| − | Membre de número de la Real Acadèmia Espanyola ([[1973]]), despuix de ser desdonat pels accionistes de la direcció del ABC va marchar a Mèxic i es va consagrar en la lliteratura: entre | + | Membre de número de la Real Acadèmia Espanyola ([[1973]]), despuix de ser desdonat pels accionistes de la direcció del ABC va marchar a Mèxic i es va consagrar en la lliteratura: entre [[1976]] i [[1999]] va publicar dèu noveles, tres comèdies i un llibre. |
Dins del franquisme va començar sent un monàrquic llegitimiste per a despuix ser considerat un dels nomenats en la gerga de l'época evolucionistes del règim, és dir, entre els qui acceptaven sense discussió l'autoritat de Franco pero admetien la conveniència de promoure alguns canvis per al pervindre. En els últims temps va estar en l'òrbita de [[Manuel Fraga Iribarne]] com un dels membres del partit polític ''Alianza Popular''. | Dins del franquisme va començar sent un monàrquic llegitimiste per a despuix ser considerat un dels nomenats en la gerga de l'época evolucionistes del règim, és dir, entre els qui acceptaven sense discussió l'autoritat de Franco pero admetien la conveniència de promoure alguns canvis per al pervindre. En els últims temps va estar en l'òrbita de [[Manuel Fraga Iribarne]] com un dels membres del partit polític ''Alianza Popular''. | ||