Edició de «Togo»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 60: Llínea 60:
 
== Història ==
 
== Història ==
  
Togo fon colònia [[Alemanya|alemana]] fins a l'any [[1918]]. Va passar a les mans de [[França]] fins al [[27 d'abril]] de [[1960]], data en que conseguí l'independència. Des de llavors el país està dominat pels militars de forma ininterrompuda des del [[colp d'estat]] dut a terme el [[13 de giner]] de [[1967]], a pesar de l'apariència de multipartidisme que té el país des de principis dels [[anys 1990]]. El primer president fon [[Sylvanus Olympio]] ([[1901]]-[[1963]]) que fon depost en [[1963]] per un colp militar, que impongueren a un civil [[Nicolas Grunitzky]] ([[1913]]-[[1969]]), pero quatre anys despuix patí un atre colp d'estat. U dels que dirigiren el colp de 1963, [[Gnassingbé Eyadéma]] ([[1937]]-[[2005]]) ha segut president des de [[1967]] fins a [[2005]]. Va estar a punt de ser derrotat en les eleccions de [[1998]] per [[Gilchrist Olympio]], fill de Sylvanus Olympio. Eyadema fon reelegit en [[2003]]. Abans de morir, Gnassingbe Eyadema modificà la [[Constitució]] per a facilitar la seua successió pel seu fill. No obstant, la pressió internacional obligà a que es realisaren eleccions ([[2005]]) en les que oficialment va guanyar de totes maneres el seu fill [[Faure Eyadéma]]. La transparència d'eixes eleccions fon objectada per l'oposició i les organisacions d'observació.
+
Togo fon colònia [[Alemanya|alemana]] fins a [[1918]]. Va passar a les mans de [[França]] fins al [[27 d'abril]] de [[1960]], data en que conseguí l'independència. Des de llavors el país està dominat pels militars de forma ininterrompuda des del [[colp d'estat]] dut a terme el [[13 de giner]] de [[1967]], a pesar de l'apariència de multipartidisme que té el país des de principis dels [[anys 1990]]. El primer president fon [[Sylvanus Olympio]] ([[1901]]-[[1963]]) que fon depost en [[1963]] per un colp militar, que impongueren a un civil [[Nicolas Grunitzky]] ([[1913]]-[[1969]]), pero quatre anys despuix patí un atre colp d'estat. U dels que dirigiren el colp de 1963, [[Gnassingbé Eyadéma]] ([[1937]]-[[2005]]) ha segut president des de [[1967]] fins a [[2005]]. Va estar a punt de ser derrotat en les eleccions de [[1998]] per [[Gilchrist Olympio]], fill de Sylvanus Olympio. Eyadema fon reelegit en [[2003]]. Abans de morir, Gnassingbe Eyadema modificà la [[Constitució]] per a facilitar la seua successió pel seu fill. No obstant, la pressió internacional obligà a que es realisaren eleccions ([[2005]]) en les que oficialment va guanyar de totes maneres el seu fill [[Faure Eyadéma]]. La transparència d'eixes eleccions fon objectada per l'oposició i les organisacions d'observació.
  
 
== Política ==
 
== Política ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: