Edició de «Tabarnia»

''De Vandellòs a Lloret de Mar i de Sant Joan de Vilatorrada al Prat de Llobregat''

[[Archiu:Tabarnia.jpg|thumb|right|Extensió proposta per a Tabarnia]]
[[Archiu:Bandera de Tabarnia.jpg|thumb|right|Bandera oficial de Tabarnia]]
[[Archiu:Escudo de Tabarnia.png|thumb|right|Escut oficial de Tabarnia]]

'''Tabarnia''' és el nom en el que s'ha conegut la regió costanera que unix [[Barcelona]] i [[Tarragona]]. Es tracta d'un [[neologisme]] creat a partir dels noms de '''Ta'''rragona i '''Bar'''celona.

== Etimologia ==
Els integrants de l'organisació ''Barcelona is not Catalonia'' relaten que varen realisar una assamblea constituent el [[24 de setembre]] de [[2012]], en la que varen aprovar els estatuts, el reglament intern i el full de ruta cap a l'autonomia política en «l'objectiu final de la qual és conseguir recuperar l'antiga sobirania del comtat de Barcelona i crear una nova comunitat autònoma espanyola».

Posteriorment vàries [[Pàgina web|webs]] varen senyalar que l'autor de l'idea de Tabarnia havia segut Daniel de la Fuente sis anys arrere. De fet, el terme ya es trobava en us en les rets socials en l'any [[2014]]. En l'any [[2015]] era obertament utilisat per a designar una entitat territorial que comprendria una franja costera que agruparia l'àrea Metropolitana de Barcelona i la franja de terreny que li unix en Tarragona, per a mostrar el rebuig de la zona a l'independència de Catalunya, afirmant que:

{{Cita|''Cataluña se compone de dos zonas claramente diferenciadas desde el punto de vista económico, lingüístico, identitario, poblacional y social. Una parte independentista y otra, entre otras cosas, constitucionalista (Tabarnia)''}}

Aproximadament, l'actual territori que reivindica Tabarnia coincidix històricament en l'antic [[Comtat de Barcelona]].

== Història ==

=== Edat antiga ===
Els orígens de Barcelona es remonten a varis assentaments dels laietans, un poble [[íbers|íber]], que a diferència dels [[Antiga Grècia|grecs]] que es varen assentar en Empúries i Roses (Girona) o als romans que es varen assentar en Tarraco (Tarragona) sí eren originaris de la península. Pot afirmar-se per tant que els orígens dels barcelonesos estan més vinculats al restant de la península que els catalans.

El propi nom de Barcelona o Barcino prové, segons els estudis més fiables, del temps dels íbers. Aixina ho afirma el filòlec Joan Coromines i Vigneaux. No obstant en l'any [[15 a. C.]] el nom de la ciutat va passar a ser Colónia Faventia Iulia Augusta Pia Barcino.

Despuix d'una ocupació romana de quatre sigles (de l'I al V d.C.), sorgixen alguns usurpadors al tro de [[Antiga Roma|Roma]] que prenen precisament a Barcelona com a capital, és el cas de Màxim de Hispània (anys [[409]]-[[422]]) i Sebastián (any [[444]]). Note's que Màxim és conegut com “de Hispania” i no de “Catalunya” puix aparte de que la paraula Catalunya és un invent posterior, Barcelona ya des de l'antiguetat s'ha considerat un territori fortament vinculat al restant de la península.

=== Edat mija ===
Despuix del periodo romà la ciutat és ocupada pels [[visigots]] que la trien com a capital d'un nou regne. El primer rei visigot de la península, Ataulf, situa a Barcelona com a capital del regne cristià visigot en l'any [[414]] d.C. Un estat que aplegaria a governar tota la [[península ibèrica]] durant casi 300 anys.

En esta época ciutats anteriorment importants com Tarraco (Tarragona) decau i passen a ser de segon orde. La preeminència de Barcelona en la regió ve d'antic.

El rei visigot Ataúlfo, es va casar en Gala Placidia, filla, germana i mare de varis emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.  Barcelona va aplegar llavors a emetre moneda imperial (i no provincial) per lo que l'importància de la ciutat era màxima.

En l'any [[711]] els [[àraps]] invadixen tota la península  i ocupen el territori de l'actual Barcelona durant 83 anys. Els carolingis (provinents de l'actual França) comandats per Ludovico Pío reconquistan la ciutat per al cristianisme en l'any [[801]], i a partir d'ahí se succeïx una llarga cadena de comtes barcelonesos creguts al govern dels francs (hereus dels carolingis).

En l'any [[985]] els francs es neguen a socórrer a la ciutat, que estava sent atacada per l'eixèrcit àrap de Almanzor, i com a resposta la ciutat decidix independisar-se i en ella, tota la regió immediatament circumdant, lo que aproximadament equival a l'actual àrea metropolitana de Barcelona. El comte Borrell II i el seu fill Ramón Borrell governen ya de facto com a sobirans independents d'un minúscul territori que és el comtat de Barcelona.

El territori de Barcelona comença a ser conegut com el comtat de Barcelona. Un territori que es autogobernà de manera independent molt abans que atres territoris catalans.

=== Edat Moderna ===
La decadència es va iniciar a partir del [[sigle XV]] en altibaixos, i es prolongaria a lo llarc dels sigles següents. Les tensions derivades de l'unió dinàstica en Castella, iniciada en el matrimoni entre Fernando II d'Aragó i Isabel de Castella, va alcançar el seu moment àlgit en la guerra dels Segadors, entre els anys [[1640]] i [[1651]], i més tart, en la guerra de Successió (de l'any [[1706]] a [[1714]]), que va significar la desaparició de moltes de les institucions pròpies de Catalunya i la construcció de la fortalea militar de la ciutadella, mentres que l'[[idioma català]] va quedar relegat a l'àmbit privat.

=== Edat contemporànea ===
==== Revolució industrial ====
La recuperació econòmica iniciada a finals del [[sigle XVIII]] i l'industrialisació en el [[sigle XIX]] varen propiciar que Barcelona tornara a convertir-se en un important centre polític, econòmic i cultural, al front de la cridada Renaixença. Cal destacar en el procés d'industrialisació el monopoli de comerç textil entre [[Espanya]] i [[Cuba]], que va ser fixat en Barcelona en un moment de crisis en l'indústria textil de [[cotó]], i que va assentar l'industrialisació en Catalunya; i el diferencial de creiximent, mentres que en atres parts del país l'indústria desapareixia davant la crisis. Una atra conseqüència d'este monopoli textil en el sigle XIX entre Barcelona i Cuba, va ser la queixa dels cubans sobre la "teoria de l'embut", ampla per a Espanya i estreta per a Cuba, i que va ser la raïl del malestar cubà i que va generar tumults i el moviment d'independència en busca de l'igualtat econòmica en el respal de [[EE.UU.]] La ciutat va poder derribar les seues muralles i es annexionà en l'any [[1897]] sis municipis limítrofs, lo que li va permetre créixer i planificar el seu desenroll urbà i industrial liderat per l'innovador pla de l'Eixample d'Ildefons Cerdá, que va traçar els carrers en quadrícula i els cantons en cantonada. Va ser també sèu de dos Exposicions Universals en [[1888]] i [[1929]].

==== Mancomunitat de Catalunya ====
En l'any [[1914]], l'actual territori de Tabarnia passaria a formar part de la Mancomunitat de Catalunya, institució promoguda pel dirigent de la catalanista Lliga Regionalista [[Enric Prat de la Riba]] i creada per un Real Decret del govern espanyol. Va ser dissolta en [[1925]] per la Dictadura de [[Miguel Primo de Rivera|Primo de Rivera]].

==== Proposta d'autonomia ====
Degut a la situació a la que l'independentisme ha portat a Catalunya, naixqué la proposta de formar una autonomía en esta zona i es promogué la creació d'una autonomia en el nom de Tabarnia.

La plataforma ''Barcelona is not Catalonia'' naixqué despuix d'una conferencia titulada "Las balanzas fiscales entre territorios catalanes", que se celebra en Barcelona el [[29 de giner]] de l'any [[2011]]. Se publica el manifest Rubricatum (“Llobregat” en [[llatí]]).

== Geografía ==
[[File:Tabarnia.jpg|197px|right|thumb|Tabarnia es dividix en Alta Tabarnia i Baixa Tabarnia.]]

Tabarnia se situa a lo llarc de la cordillera llitoral. Té clima mediterràneu.

Es dividix en dos parts: Alta i Baixa Tabarnia.

La composició comarcal de Tabarnia és la següent:

<center>
{| class="wikitable"
|- bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
!Comarca
!Habitantes<br />(2018)
!Capital
|-
|[[Tarragonés]]
| align="right" |252 790
|[[Tarragona]]
|-
|[[Bajo Campo]]
|align="right" | 188 841
|[[Reus]]
|-
|[[Bajo Penedés]]
|align="right" | 102 409
|[[Vendrell]]
|-
|[[Alto Penedés]]
|align="right" | 108 122
|[[Villafranca del Penedés]]
|-
|[[Garraf]]
| align="right" |149 103
|[[Villanueva y Geltrú]]
|-
|[[Bajo Llobregat]]
|align="right" | 819 168
|[[San Feliú de Llobregat]]
|-
|[[Barcelonés]]
|align="right" | 2 254 642
|[[Barcelona]]
|-
|[[Vallés Oriental]]
|align="right" | 406 289
|[[Granollers]]
|-
|[[Vallés Occidental]]
| align="right" |917 905
|[[Tarrasa]]/[[Sabadell]]
|-
|[[El Maresme]]
|align="right" | 447 824
|[[Mataró]]
|-
|Total
|align="right" | 5 647 093
|
|}
</center>

== Demografía ==
* Àrea més castellaparlant.
* Àrea més cosmopolita.
* Àrea en menys independentisme.
* Àrea més rica i més poblada de [[Catalunya]].

== Bandera ==
La bandera de Tabarnia està formada per quatre quarters. En el primer i en el quart es representa la creu de Sant Sant Jordi que representa a la Baixa Tabarnia en capital en Barcelona. Sant Jordi és el símbol de l'antiga Corona d'Aragó des de que Pedro I va guanyar la batalla de l'Alcoraz (Osca) en l'any 1096 contra els musulmans. A partir de mediats del [[sigle XV]] la seua devoció també es va estendre a Tabarnia i a Catalunya.

En el segon i tercer quarter apareixen quatre pals de guls modificats en verats, que representen a l'Alta Tabarnia en capital en Tarragona. Provenen de la Senyal Real de la Corona d'Aragó en la que Tarragona ha compartit monarques i governants ininterrompudament des de l'any [[1173]].

L'escut oficial provisional de la futura comunitat autònoma de Tabarnia ha segut dissenyat pels creadors originals del moviment. Porta la llegenda «ACTA EST FABULA», locució llatina que significa «la funció ha terminat». Es pronunciava en l'[[antiga Roma]] al final de les obres teatrals per a indicar al públic que la farsa havia terminat. Hui esta cita s'ha convertit en una verdadera clamor entre el poble tabarnès, cansat, insultat i ninguneat durant décades per governants irresponsables.

== Economia ==
=== Situació de Barcelona en relació al restant de Catalunya ===
* Barcelona aporta a Catalunya un 28% més de lo que rep.

''Las balanzas fiscales entre territorios catalanes''

== Plataformes ==
* Plataforma por la Autonomía de Barcelona
* Somos Tabarnia
* Coordinadora por Tabarnia

== Partits politics ==
* Partido Tabarnia: Fundat el [[20 de giner]] de [[2018]].
* Partido Tabarnia Libre: És un partit travesser, registrat el [[31 d'agost]] de 2018 i que té la seua sèu en el carrer Bruc d'Hospitalet de Llobregat (Barcelona).
* Junts per Tabàrnia: Fundat en l'any [[2011]] que anteriorment es dia Via Democràtica i en [[estiu]] de l'any 2018, davant l'èxit de Tabarnia, va modificar el nom en el registre afegint el prefix «Junts per Tabàrnia – Via Democràtica».

== Bibliografía ==
* Tabarnia: La historia no perdona mitos per Ares Van Jaag, José Antonio Alías García
* ¡Viva Tabarnia!: Prólogo de Mario Vargas Llosa per [[Albert Boadella]]
* Crónicas de Tabarnia per J. J. y David S.
* Tabarnia en tiempos de Wamba per Jean Garciant

== Enllaços externs ==
* [http://www.bcnisnotcat.es/ Plataforma Barcelona is not Catalonia]
* [https://twitter.com/bcnisnotcat_ Twitter Official]
* [http://tabarniaporsuautonomia.blogspot.es/ Tabarnia por su autonomia]
* [http://www.lavanguardia.com/politica/20170606/423210467245/tabarnia-barcelona-tarragona-catalunya.html/ Artículo de La Vanguardia sobre Tabarnia]
* [http://www.elmagacin.com/un-movimiento-pretende-independizar-barcelona-y-tarragona-de-cataluna-y-formar-tabarnia/ Entrevista a la presidenta de la Plataforma por la Autonomía de Barcelona]
* [http://www.dupalu.com/2015/06/una-plataforma-ciudadana-propone-crear.html/ Artículo del diario mexicano Dupalu News]
* [https://www.tabarnia.org/web/wp-content/uploads/Estudio-Economico-2018.pdf Estudio económico de Tabarnia (2018)]

{{Tabarnia}}

[[Categoria:Regionalisme en Espanya]]