Edició de «Títul nobiliari»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Un '''títul nobiliari''' és un privilegi llegal concedit des d'antic, que distinguix als membres de la [[noblea]]. | Un '''títul nobiliari''' és un privilegi llegal concedit des d'antic, que distinguix als membres de la [[noblea]]. | ||
| − | Els privilegis otorgats per la noblea són hui quasi exclusivament [[protocol|protocolaris]], pero durant l'[[Edat Mija]] varen constituir la base del [[feudalisme|sistema feudal]], organisant la possessió de la terra i les relacions de [[vassallage]]. Hui sobreviuen únicament en els països de règim [[monàrquic]]: [[Andorra]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[Espanya]], [[Gran Bretanya]], [[Liechtenstein]], [[Luxemburc]], [[Mónaco]], [[Noruega]], [[Països Baixos]] i [[Suècia]], en la [[Ciutat del Vaticà|Santa Seu]] i en la [[ | + | Els privilegis otorgats per la noblea són hui quasi exclusivament [[protocol|protocolaris]], pero durant l'[[Edat Mija]] varen constituir la base del [[feudalisme|sistema feudal]], organisant la possessió de la terra i les relacions de [[vassallage]]. Hui sobreviuen únicament en els països de règim [[monàrquic]]: [[Andorra]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[Espanya]], [[Gran Bretanya]], [[Liechtenstein]], [[Luxemburc]], [[Mónaco]], [[Noruega]], [[Països Baixos]] i [[Suècia]], en la [[Ciutat del Vaticà|Santa Seu]] i en la [[Sant Marí|República de San Marí]]. |
Els títuls nobiliaris tenen, majoritàriament, caràcter hereditari, la successió recau en el fill o filla primogènit de l'anterior posseïdor i el seu us s'estén als consorts llegítims. En la majoria dels països que mantenen una llegislació nobiliària en vigor, com Espanya o Gran Bretanya els títuls no poden ser objecte de transaccions comercials i el seu us indegut o usurpació estan penalisats per la Llei. | Els títuls nobiliaris tenen, majoritàriament, caràcter hereditari, la successió recau en el fill o filla primogènit de l'anterior posseïdor i el seu us s'estén als consorts llegítims. En la majoria dels països que mantenen una llegislació nobiliària en vigor, com Espanya o Gran Bretanya els títuls no poden ser objecte de transaccions comercials i el seu us indegut o usurpació estan penalisats per la Llei. | ||