Sylvilagus cunicularius
El conill mexicà de mont, també conegut com a conill serrà o conill montés (Sylvilagus cunicularius) és una espècie de conill de la família Leporidae endèmica de Mèxic.[1] L'espècie és de gran tamany i la més gran del país; pesa entre 1,8 i 2,3 kg. El seu cos medix entre 48 i 52 cm de llarc, la seua coa entre 5 i 7 cm, les seues pates atrasseres una miqueta més de 10 cm i les seues orelles solen superar els 6 cm de llarc. El seu pelaje és gros, rojós o marró grisáceo, en parts inferiors blanques. L'espècie és endèmica de Mèxic; es distribuïx per l'alvertent del Pacífic des de Sinaloa fins a Oaxaca i en algunes regions montanyoses de l'Eix Volcànic Travesser. Altitudinalmente habita des del nivell de la mar fins a aproximadament els 4300 m s. n. m. Ocupa una àmplia gama d'hàbitats, inclosos el boscs caducifolios tropical, templat i sec, xares denses, pasturages i terres cultivades o pertorbades. En el centre de Mèxic és prou comú en els boscs de pins i roures en una capa de sol de pastures. Este conill està classificat per la UICN2019-1 com de preocupació menor. Les seues poblacions poden estar disminuint en les àrees a on és caçat i en unes atres a on el seu hàbitat s'està degradant i sobrepastoreando.[1] És una espècie molt caçada com a aliment.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Va ser descrit per primera volta pel naturaliste anglés George Robert Waterhouse en 1848 com a part del seu treball de classificació de #espècimen en la colecció del museu de la Societat Zoológica de Londres.[2] Es reconeixen tres subespecies: Sylvilagus cunicularius cunicularius, Sylvilagus cunicularius insolitus i Sylvilagus cunicularius pacificus.
Descripció
[editar | editar còdic]En un pes d'entre 1,8 i 2,3 kg, és un dels membres més grans del seu gènero[3] i el conill més gran de Mèxic.[4] El seu pelaje és gros, rojós o marró grisáceo, en les parts inferiors blanques.[3] En la madurea, el pelaje es torna més pàlit, de color gris groguenc. El seu cos pot medir entre 48 i 52 cm de llarc, més una coa d'entre 5 i 7 cm; les pates atrasseres medixen una miqueta més de 10 cm i les seues orelles solen superar els 6 cm de llarc. Les poblacions de la Serra Mare d'Oaxaca tendixen a ser una miqueta més grans que les del restant de Mèxic.[5]
Comportament
[editar | editar còdic]Es reproduïx a lo llarc de tot l'any, pero especialment durant els mesos càlits i humits de l'estiu (de març a octubre).[4] Les mares caven un cau contenint un niu que oficiarà de guarderia abans de donar a llum; es tracta de túnels curts i poc profunts en un promig de 23 cm de llarc que terminen en una cambra a uns 17 cm per baix de la superfície. Els nius estan construïts en varis materials, incloent herbes seques, acículas de pi i péntols de plantes leñosas. També es guarden allí palla d'avena i fenaç d'alfalfa, principalment com a font adicional d'aliment. El cau permaneix oberta fins que les crío tenen al voltant de 12 dies d'edat, despuix de la qual cosa són desmamades i la mare tanca l'entrada al cau. El comportament de cau del conill mexicà s'assembla més al del conill europeu (Oryctolagus cuniculus) i el conill pigmeo (Brachylagus idahoensis) que al dels demés membres del gènero Sylvilagus.[6]
Ecologia, distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]El conill mexicà de mont es troba solament en Mèxic, a on el seu ranc s'estén des del estat de Sinaloa fins als estats d'Oaxaca i Veracruz, incloses les regions montanyoses del Eix Volcànic Travesser. S'estén des del nivell de la mar fins a aproximadament els 4300 metros m s. n. m. Ocupa una àmplia gama d'hàbitats, inclosos boscs caducifolios tropicals, templats i secs, xares denses, pasturages i terres cultivades o pertorbades. En el centre de Mèxic és prou comú en els boscs de pins i roures en una capa de sol de pastures, tals com els de els gèneros Agrostis, Festuca i Muhlenbergia.[3] Entre els seus depredadors es conten els rabosots rojos, coyots, la comadrejas, gossos cimarrones, muçols i gavilans.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]El conill mexicà de mont és comú en la seua àrea de distribució i està classificat per la UICN en la seua Llesta Roja d'Espècies Amenaçades com de preocupació menor. Està present en el parc nacional La Malinche en #densitat d'aproximadament 27 individus per quilómetro quadrat en les seues zones boscoses. A pesar d'açò, el seu número pot estar disminuint en les àrees a on és caçat i en unes atres a on el seu hàbitat s'està degradant i sobrepastoreando.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 .
- ↑ Woodward, BB (1899). «Waterhouse, George Robert», Dictionary of National Biography, 1885–1900, Volume 59 (en anglés).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (1990) Rabbits, Hares and Pikas: Status Survey and Conservation Action Pla (en anglés), IUCN, pp. 95, 101. ISBN 9782831700199.
- ↑ 4,0 4,1 Vásquez J, Chacón AJ, Hudson R, Rodríguez-Martínez L, Martínez-Gómez M(2007).Acta Theriologica.52(4)
- 361–9.doi:10.1007/BF03194234.
- ↑ Cervantes FA, Lorenzo C, Vargas J, Holmes T(1992).Mammalian Species.(412)
- 1–4.doi:10.2307/3504074.
- ↑ Rodríguez-Martínez L, Hudson R, Martínez-Gómez M, Batista AActa Therologica.59
- 193–201.doi:10.1007/s13364-012-0125-6.
- ↑ Gilcrease, Kelsey(2014).Acta zoológica mexicana.30(1)ISSN 0065-1737.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Sylvilagus cunicularius.
- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sylvilagus cunicularius.
- Enciclovida té un artícul sobre Sylvilagus cunicularius.
- Naturaliste té una ficha sobre Sylvilagus cunicularius.