Edició de «Suràfrica»

{{Ficha de país
| nom_oficial =''Republiek van Suid-Afrika''<br>''Republic of South Africa''<br>''IRiphabliki yeSewula Afrika''<br>''Rephaboliki ya Afrika Borwa''<br>''Rephaboliki ya Afrika-Borwa''<br>''Rephaboliki ya Aforika Borwa''<br>''IRiphabhulikhi yeNingizimu Afrika''<br>''Riphabliki ra Afrika Dzonga''<br>''Riphabuḽiki ya Afurika Tshipembe''<br>''IRiphabliki yaseMzantsi Afrika''<br>''IRiphabliki yaseNingizimu Afrika''<br>República de Suràfrica
| image_bandera = Flag of South Africa.svg
| image_escut = Coat of arms of South Africa (heraldic).svg
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = South Africa (orthographic_projection).svg
| lema_nacional = ''!ke e: ǀxarra ǁke'' ([[/Xam]]: «Unitat en la diversitat»)
| himne_nacional =''[[Nkosi Sikelel' iAfrika]] ''
| capital = [[Pretòria]], [[Ciutat del Cap]] i [[Bloemfontein]]<sup>1</sup>
| capital_població = 2.893.251 ([[2001]])
| capital_coord. = 33_55_S_18_27_E_ 33°55′ S 18°27′ E
| ciutat_principal =[[Johannesburc]]
| idioma_oficial = [[Afrikáans]], [[Idioma anglés|anglés]], [[Idioma ndebele del sur|ndebele]], [[sesotho]], [[sesotho sa leboa]], [[setsuana]], [[Idioma suazi|suazi]], [[Idioma tsonga|tsonga]], [[idioma venda|venda]], [[Idioma xhosa|xhosa]] y [[Idioma zulú|zulú]]
| govern =[[República]]
| dirigents_títuls = [[President]]
| dirigents_noms = [[Kgalema Motlanthe]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =&nbsp;• Data
| fundació_dates =Del [[Regne Unit]]<br/> [[31 de maig]] de [[1910]]
| superfície =1.219.912
| superfície_lloc =23
| superfície_aigua = Despreciable
| fronteres =
| costes =2.500 km
| població =44.187.637
| població_lloc = 29
| població_densitat = 36
| PIB_nominal= $ 271.779
| PIB_nominal_any = 2007
| PIB_nominal_lloc = 29
| PIB_nominal_per_càpita= $ 5.680
| PIB =$ 643.808
| PIB_any = 2007
| PIB_lloc = 20
| PIB_per_càpita=US$ 13.455 (2007)
| IDH =0,674
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc =121
| IDH_categoria =<font color="#ffcc00">Mig</font>
| moneda =[[Rand (moneda)|Rand]] (<code>[[ISO 4217|ZAR]]</code>)
| gentilici = Surafricà, -ana 
| horari = [[CET]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+2)
| horari_estiu =[[CEST]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+3)
| cctld= .za
| còdic_telefònic = 27
| prefix_radiofònic =S8A-S8Z
| còdic_ISO = 710 / ZAF / ZA
| membre_de =  [[Unió Africana|UA]], [[ONU]], [[Commonwealth]]
| nota1 = <sup>1</sup> [[Pretòria]] és la capital administrativa, [[Ciutat del Cap]] és la llegislativa i [[Bloemfontein]] la judicial.
}}
La '''República de Suràfrica''' <ref>{{Països RACV}}</ref> és un país ubicat en l'extrem meridional d'[[Àfrica]]. Llimita en els estats de [[Namíbia]], [[Botsuana]], [[Zimbàbue]], [[Moçambic]] i [[Eswatini]]. El [[Lesoto|Regne de Lesoto]] es troba enclavat dins de la República de Suràfrica. Les seues capitals són [[Pretòria]] (administrativa), [[Bloemfontein]] (judicial) i [[Ciutat del Cap]] (llegislativa).

== Història ==

Suràfrica conta en alguns dels jaciments [[paleoantropologia|paleoantropològics]] més antics d'Àfrica. Fa tres millons d'anys estava habitada per grups d‘''[[Australopithecus]]'' com testifiquen les restes trobades en les Coves de [[Sterkfontein]] i [[Kromdraai]]. Els succeiren diverses espècies d‘''Homo'', incloent ''[[Homo habilis]]'', ''[[Homo ergaster]]'' i l'home modern (''[[Homo sapiens]]''). Agricultors i ganaders bantús es van establir en el [[sigle IV]] i [[sigle V|V]] més al sur del [[riu Limpopo]]. Més tart es traslladaren més al sur, l'actual província de [[KwaZulu-Natal]], on es troba la fosa més antiga que data de [[1050]]. Els [[xhosa]] foren el grup que més al sur es va establir, conseguint el [[riu Fish]] en el que és la [[província del Cap Oriental]]. Estes poblacions  més avançades, en l'[[edat de ferro]] desplaçaren pobladors [[caça-recolecció|caçadors-recolectors]] més antics. 

L'història escrita de '''Suràfrica''' escomença en l'arribada dels portuguesos. En l'any [[1487]] [[Bartolomé Díaz]] fon el primer europeu en conseguir el punt més meridional d'[[Àfrica]], i el va denominar ''Cabo das Tormentas'' (Cap de les Tormentes) a causa del mal orage que va experimentar en la regió. No obstant, quan tornà a [[Lisboa]] carregat de notícies sobre el descobriment, el monarca [[Joan II de Portugal]] vullgué canviar-li el nom pel de ''Cabo da Boa Esperança '' (Cap de Bona Esperança) i va prometre establir des d'eixe punt una ruta marítima per a que els portuguesos pogueren anar a buscar les riquees de l'[[Índia]]. Més tart el gran poeta portugués [[Luís de Camões]] immortalisà el viage de Bartolomé Díaz en el poema èpic [[Vos Lusíadas]], concretament en el personage mitològic [[Adamator]], el qual simbolisa les forces de la naturalea que els navegants portuguesos van haver de superar durant la [[circumnavegació]] dels caps. 

Els primers relats escrits de l'història de '''Suràfrica''' s'obtingueren dels primers navegants i els nàufrecs supervivents. Durant els dos sigles posteriors a l'any [[1488]] els mariners portuguesos van realisar alguns chicotets acorts de peixca en la dita costa, pero no es conserva cap escrit sobre estos. El [[6 d'abril]] de l'any [[1652]], [[Jan van Riebeeck]] establí  un lloc d'avituallament en el [[cap de Bona Esperança]] per a la [[companyia holandesa de les Índies Orientals]]. Durant els s. [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] la chicoteta colònia se'n anà estenent lentament casi sempre baix la sobirania [[Països Baixos|holandesa]]. Els colons finalment es van topar en els pobles [[Xhosa]] en expansió en la regió del [[riu]] Fish. És llavors quan es desencadenaren una série de guerres nomenades les [[guerres de Fronteres del Cap]] originades per conflictes per la terra i els quemenjars. Per a allaugerar l'escassea de treballadors en el Cap, es portaren esclaus d'[[Indonèsia]], [[Madagascar]] i [[Índia]]. Descendents d'estos esclaus, que a sovint es casaven en colons holandesos, van ser despuix classificats junt en els descendents dels San com a mestiços del cap i malais del Cap, constituint casi la mitat de la població de la [[província del Cap Occidental]].

[[Gran Bretanya]] ocupà l'àrea del [[cap de Bona Esperança]] en l'any [[1797]] durant la [[quarta guerra angloholandesa]]. Els holandesos van declarar la bancarrota, i els britànics s'anexaren la colònia del cap en [[1805]]. Els britànics continuaren en les seues guerres contra els Amaxhosa, espentant la frontera oriental  més a l'est a lo llarc d'una llínea de forts a lo llarc del riu Fish i consolidant-la promovent nous assentaments  britànics. A causa de la pressió de les societats abolicionistes de [[Gran Bretanya]], el parlament britànic primer va parar el seu comerç d'esclaus en [[1806]], llavors l'esclavitut es va abolir en totes les seues colònies en l'any [[1833]].

Els descobriments de [[diamant]]s en [[1867]]  i l'[[or]] en  [[1886]], animà el creiximent de l'economia i l'immigració, intensificant la subjugació dels natius. Els [[Bòer]]s van resistir  en èxit el siti dels britànics en la [[Guerra dels Bóers|primera guerra bòer]] ([[1880]]-[[1881]]) basades en tàctiques que aprofitaven millor les condicions locals. Per eixemple els Bòers portaven roba [[caqui]], del mateix color que la terra, mentres els britànics portaven brillants uniformes rojos, fent-los objectius més fàcils per als tiradors Bòer. Durant la [[Guerra AngloBóer|segon guerra Bòer]] ([[1899]]-[[1902]]) els britànics tornaren en els mateixos tipos d'uniformes pero en número més gran. L'intent dels Bòer per a aliar-se en els alemanys de [[Namíbia|Àfrica del Suroest]] fon una atra raó per a controlar a les repúbliques Bòers.
[[File:DurbanSign1989.jpg|thumb|left|210px|Lletrero en una plaja de [[Durban]] ([[1989]]). El text diu: "Segons l'ordenança 37 del còdic de lleis de Durban, esta plaja és per a us exclusiu de gent de raça blanca.]]

Els Bòers es  resistiren en ferea, pero els britànics finalment van derrotar a les forces Bòers, usant la seua superioritat numèrica i l'abastiment extern d'equipament, ademés de la controvertida tàctica de [[terra cremada]]. El [[tractat de Vereeniging]] declarava sobirania britànica total sobre les repúbliques surafricanes, i el govern britànic acordà assumir el deute de 3 millons de lliures dels governs Afrikaner. Una de les principals disposicions del tractat era que als negres no se'ls permetria votar excepte en la colònia del Cap.

Despuix de quatre anys, es creà l'[[Unió Surafricana]] a partir de la [[Colònia del Cap]], la [[KwaZulu-Natal|Colònia de Natal]] i les repúbliques del [[estat lliure d'Aurenja]]  i el [[Transvaal]] (estes dos últimes anexades despuix de la [[Guerra AngloBòers]] en la [[Colònia del Riu Aurenja]] i el [[Transvaal]]), el [[31 de maig]] de l'any [[1910]], just deu anys despuix de la fi de la segona guerra bòer. En [[1934]] el partit surafricà i els partits nacionals es van fusionar per a formar el partit unificat, que buscava la reconciliació entre els Afrikaners i els blancs angloparlants, pero es va escindir en [[1939]] en la decisió sobre l'entrada en la [[Segona Guerra Mundial]] com a aliat del [[Regne Unit]]. L'ala més conservadora del partit nacional simpatisava en l'[[Alemanya nazi]] durant la guerra i buscà una segregació racial o ''[[apartheid]] '' major despuix de la guerra.

En [[1948]] el [[Partit Nacional (Suràfrica)|Partit Nacional]] aplegà al poder. Advocant un sistema segregacioniste i raciste, este va iniciar l'''[[apartheid]] '', paraula que en Afrikaans significa "separació". Es creà un vast sistema jurídic i social per a separar a les races blanca i negra, en ventaja per a la primera, a la que se li concedien privilegis irritants: 

* Dret al [[vot]], reservat únicament per als blancs, 
* Només els blancs podien viajar lliurement pel país, 
* Era llegal que un blanc guanyara més que un negre pel mateix treball, 
* Els negres havien de viure en zones alluntades dels blancs, 
* Els negres havien d'estudiar en escoles separades dels blancs, i la seua educació havia de ser llimitada, etc.

En l'any [[1960]] despuix de la [[massacre de Sharpeville]], [[Verwoerd]] dugué a terme un referèndum demanant a la població blanca que es pronunciara a favor o en contra de l'unió en la [[Gran Bretanya]]. El 52% va votar en contra. '''Suràfrica''' s'independisà de [[Gran Bretanya]], pero va continuar sent membre de la [[Commonwealth]]. La seua permanència en esta organisació es feu cada vegada més difícil, puix els estats africans i asiàtics, indignats per l'apartheid, van intensificar la seua pressió per a expulsar a '''Suràfrica''', que finalment es retirà de la [[Commonwealth]] el [[31 de maig]] de [[1961]], data en que es va declarar [[República|república]].

En el pas dels anys, l'apartheid provocà repudi, rebuig i indignació en el món sancer. Numerosos països trencaren relacions diplomàtiques i comercials en '''Suràfrica'''. El país fon exclòs dels [[Jocs Olímpics]], de les [[Copa Mundial de Fútbol|Copes Mundials de fútbol]], [[Copa Mundial de Rugby|rugby]] i atres competicions deportives. Dins de Suràfrica, els moviments antiapartheid, especialment el [[Congrés Nacional Africà]] o [[CNA]], van iniciar campanyes de resistència, [[folgue]]s, marches, protestes i sabotages que responien a la forta repressió. 

Per fi, en [[1989]] es produí un colp palatí dins del Partit Nacional. El president [[Pieter Botha]] fon desplaçat per [[Frederik de Klerk]], i este inicià el desmantellament de l'apartheid. Es va alçar la proscripció que pesava sobre el Congrés Nacional Africà i atres organisacions polítiques d'esquerra i es va lliberar a [[Nelson Mandela]], despuix de 27 anys de presó. La llegislació de l'Apartheid fon gradualment retirada. En [[1993]], en un referèndum, els blancs acceptaren otorgar-li el dret al vot a la majoria negra, i l'any següent, en [[1994]], es realisaren les primeres eleccions democràtiques del país. [[Nelson Mandela]] fon electe president per majoria absoluta en representació del CNA, partit que s'ha mantengut en el poder des de llavors. L'aïllament internacional que pesava sobre el país arribà a la seua fi. 

A pesar de la fi de l'apartheid, millons de surafricans negres continuen vivint en la [[pobrea]], en part, a causa dels terribles problemes heretats del règim de l'apartheid i, en part, pel fet que l'actual govern no ha sabut abordar temes socials. No obstant la política de [[vivenda]] del CNA ha produït alguna millora en les condicions de vida en moltes regions.

L'exportació d'or i diamants contínua sent la principal font d'ingressos del país. Pero el govern de Suràfrica actualment està també encabotat en realisar una vasta [[reforma agrària]], per a allaugerar la tensió social i les desigualtats racials, que consistix en la devolució de terres, per part dels blancs, als negres als quals se les van arrebatar (prop d'un 80% de les terres cultivables encara estan en mans dels blancs). La reforma alvança en lentitut: manco del 10% de les terres han segut tornades, per lo qual  el govern ha decidit obligar els blancs a vendre les terres per un preu raonable o expropiar-les en un curt periodo de temps. Pero existix, també, un gran temor que l'impaciència de la població negra per tindre terres porte a una reforma desordenada i caòtica, lo qual podria repetir la desastrosa reforma agrària realisada en la veïna [[Zimbàbue]], que va arruïnar l'[[agricultura]] i va causar una terrible [[fam]] en eixe país.  

El futur de '''Suràfrica''' pareix incert. L'alarmant onada de criminalitat (50.000 [[homicidi]]s per any, proporcionalment, 8 vegades més que en [[EE.UU.]]) i la [[Potenciació Econòmica de la Població Negra|nova llegislació creada pel CNA]], que prohibix als blancs ocupar numerosos llocs de treball, ara reservats als negres, estan espentant a mils de blancs a abandonar el país. Des del fi de l'Apartheid ([[1994]]) fins ara ya han [[emigració|emigrat]] casi un milló de blancs. I en ells se'n van meges, arquitectes, ingeniers, contables, professors, agrimensors, menescals, etc ... els professionals que podria traure al país avant. Els alts índexs de delinqüència, i la creixent sensació que el CNA no ha sabut governar be l'estat, no fan més que agreujar la incertea.

[[Jacob Zuma]], actual líder del CNA, un polític que fon acusat de [[corrupció]] i de [[violació|violar]] a una dòna, és el favorit a ser electe president en les eleccions de 2009.

== Govern i política ==

[[File:Uniegebou.jpg|220px|left|thumb|<CENTER>Pretoria, capital administrativa.</CENTER>]]

El govern de '''Suràfrica''' actua baix un sistema parlamentari inspirat en el [[Regne Unit|Britànic]], en el de [[Ciutat de Westminster|Westminster]]. El sistema parlamentari surafricà és notablement diferent d'atres sistemes de països de la [[Commonwealth]].

El president de '''Suràfrica''' és el [[Cap d'Estat]] i el [[Cap de Govern]]. Est és triat pel parlament bicameral, que consistix en l'Assamblea Nacional o Cambra Baixa i el Consell Nacional de les províncies, o Cambra Alta. En la pràctica el president és el líder del partit majoritari en el parlament.

L'Assamblea Nacional té 400 membres, triats a través d'un sistema electoral proporcional. El Consell Nacional de les províncies (NCoP), el qual reemplaçà al Senat en [[1997]] està format per 90 membres que representen a cada una de les nou províncies de Suràfrica, a l'hora que també tenen representació les grans ciutats.

Cada província de '''Suràfrica''' té una Llegislatura Provincial Unicameral, i un Consell Eixecutiu encapçalament per un ''Premier''.
*[[Forces Armades Sur-africanes]]

== lleis ==

Les fonts principals de les lleis de '''Suràfrica''' foren les lleis mercantils romà-holandeses, junt en la llei Comuna Anglesa, portades pels colons holandesos i britànics. La primera llei surafricana basada en principis europeus fon portada per la [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]] i es denomina llei [[romà-holandesa]]. Fon importada abans de la codificació de la llei europea segons el [[Còdic Napoleònic]] i és comparable, en molts aspectes, a la llei escocesa. Ad això va seguir en el [[sigle XIX]] per la llei britànica comuna i estatutària. Començant en l'any [[1910]] per la unificació, Suràfrica tenia el seu propi [[parlament]], el qual llegislava específicament per a '''Suràfrica''', basant-se en les lleis aprovades anteriorment pels membres individuals de les colònies.
La '''Suràfrica''' posterior a l'apartheid està assoles en [[Àfrica]] en les seues polítiques de drets homosexuals, en  [[2006]] es convertí en el primer país de la regió en llegalisar els matrimonis gais.

== Organisació polític-administrativa ==
[[File:Mapa de Sudáfrica con etiquetas en español.svg|200px|left|thumb|<center>Divisió Política del País</center>]]
Divisió política: '''Suràfrica''' té nou províncies.

Estes nou províncies apareixen a continuació en les seues ciutats capitals i els seus noms abreviats que corresponen a les seues sigles en anglés:

# [[província del Cap Occidental|Cabo Occidental]]([[Ciutat del Cap]])  abrev. WC 
# [[província del Cap del Nort|Cap del Nort]] ([[Kimberley]]) abrev. NC
# [[província del Cap Oriental|Cap Oriental]] ([[Bhisho]]) abrev. EC
# [[província de KwaZulu-Natal|KwaZulu-Natal]] ([[Pietermaritzburg]]) abrev. KZ, KZN o KN
# [[província de l'Estat Lliure|Estat Lliure]], ([[Bloemfontein]]) abrev. FS
# [[província del Noroest|Noroest]] ([[Mafikeng]]) abrev. NW
# [[província de Gauteng|Gauteng]] ([[Johannesburc]]) abrev. GT o GP
# [[província de Mpumalanga|Mpumalanga]] ([[Nelspruit]]) abrev. MP
# [[província de Limpopo|Limpopo]] ([[Polokwane]]) abrev. LP

Els ports principals de '''Suràfrica''' són: [[Durban]], [[Ciutat del Cap]], [[Port Elizabeth]], [[East London]], [[Richards Bay]], [[Saldanha Bay]] i [[Mossel Bay]].

=== Divisió administrativa ===
Quan finalisà l'apartheid en l'any [[1993]], el govern integrà els [[bantustan]]s anteriorment independents i semi-independents a l'estructura política del país. En este fi, va abolir les quatre antigues províncies de '''Suràfrica''' ([[província del Cap]], [[KwaZulu-Natal]], [[Estat Lliure d'Orange]] i [[Transvaal]]) i les reemplaçà per nou províncies totalment integrades. Les noves províncies eren molt més chicotetes que les seues antecessores, lo qual , teòricament donava als governs locals més recursos per a distribuir en àrees més chicotetes. 

Les nou províncies foren posteriorment subdividides en 52 [[Municipalitats de Suràfrica|districtes]]:

- 6 [[Municipalitat Metropolitana (Suràfrica)|metropolitans]] i

- 46 municipals.

== Geografia ==
En una superfície de 1.219.080 km2 s'estén al sur del continent Africà. Llimita al nort d'oest a est en [[Namíbia]], [[Botsuana]], [[Zimbàbue]], [[Moçambic]] i [[Eswatini]]. Aixina mateix un país com [[Lesoto]] es troba rodejat de territori surafricà.

A causa de la seua extensió, el [[clima]] és variable: va des del clima  temperat del sur i les zones altes, al subtropical  en el noroest i  al  semiàrit en la part occidental. La mija anual de precipitacions és de 464 mm.

Els rius principals són el [[riu Orange]] que desemboca en l'[[oceà Atlàntic]], el [[riu Vaal]] el seu principal afluent i [[riu Limpopo]] que desemboquen en l'[[Índic|oceà Índic]], naix prop de [[Johanesburg]] i despuix marca en el nort la frontera en [[Botsuana]] i [[Zimbàbue]]

El punt més meridional del país, i per tant del continent africà, és el [[cap Agulhas]].

== Flora i fauna ==
[[File:Dorotheanthus bellidiformis - Western Cape-P9200061.jpg|thumb|200px|Flors en Ciutat del Cabo]]
'''Suràfrica''' té més de 20.000 [[plante]]s diferents, que representen prop del 10% de totes les [[espècie]]s conegudes del món, per lo qual se li considera una àrea particularment rica en [[biodiversitat]] vegetal.

El [[bioma]] prevalent en este país és la [[praderia]], especialment en el [[Highveld]], on la flora predominant són els [[past]]s, els [[arbust]]s baixos i les [[acàcie]]s, principalment les d'espina blanca i camel. La [[vegetació]] és més escassa cap al noroest, pel fet que allí hi ha poques precipitacions plujoses. 

[[World Wide Fund for Nature|WWF]] distinguix quatre [[Ecorregions|ecorregions]] de [[praderia de montanya]]:
*[[Pradera de l'Alt Veld]], en l'Highveld
*[[Pradera montanyesa dels Drakensberg]], en els Drakensberg, per devall dels 2.500 metros
*[[Pradera altimontana dels Drakensberg]], en els Drakensberg, per damunt dels 2.500 metros
*[[Xara de Maputaland-Pondoland]], en les valls dels contraforts meridionals dels Drakensberg

El past i els gargullers de la [[sabana]] lentament donen pas als arbusts de la sabana cap al nordest del país, en un creiximent més lent. Hi ha un número significatiu d'arbres [[baobab]]s en esta àrea, prop de l'extrem nort del [[parc Nacional Kruger]].<ref> [http://www.southafrica-travel.net/pages/e_plants.Htm South Àfrica Online Travel Guide: Plants and Vegetation in South Àfrica]</ref>

En el [[Bushveld]] es troben numerosos [[hàbitat]]s de [[mamífer]]s com el [[lleó (animal)|lleó]], el [[lleopart]], el [[nyu blau]], el [[kudu]], l'[[impala]], la [[hiena]], l'[[hipopótam]] i la [[girafa]]. Hi ha una extensió significativa de l'hàbitat del Bushveld al nordest que inclou el [[parc Nacional Kruger]] i la Reserva [[Mala Mala]], aixina com molt més al nort la [[Biosfera de Waterberg]]. WWF dividix la regió de sabana del nordest en tres ecorregions, d'est a oest: [[sabana arborada de mopane del Zeneze]], [[sabana arborada d'Àfrica austral]] i [[sabana arborada del Kalahari]].

La regió [[Desert|desèrtica]] del [[Karoo]], en l'oest del país, es dividix en tres [[Ecorregió|ecorregions]]: el [[Karoo suculent]], prop de la costa, el [[Karoo nama]], en l'interior ([[Namaqualand]]), on hi ha diverses espècies de plantes que almagasenen aigua, com els [[àloe]]s i [[eufòrbie]]s, i, més al nort, la [[sabana xeròfila del Kalahari]].
[[File:Male Lion and Cub Chitwa South Africa Luca Galuzzi 2004 edit1.jpg|200px|left|thumb|[[Lleó]] en la seua cria]]

El [[bioma]] [[Bosc mediterràneu|mediterràneu]] del [[fynbos]], un dels sis [[regne floral|regnes florals]], està ubicat en una chicoteta regió del [[província del Cap Occidental|Cap Occidental]] i consta de més de 9.000 d'estes espècies, lo qual li convertix en una de les regions més riques del món en térmens de Biodiversitat Floral. La major part de les plantes són [[Planta perenne|perenne]]s i de fulles dures en fulles fines com a agulles, per eixemple les plantes [[escleròfil|escleròfiles]]. Una atra planta exclusiva de '''Suràfrica''' és el gènero de les [[protee]]s, de les cuals existixen al voltant de 130 espècies diferents en este país. WWF dividix esta regió en tres ecorregions: [[fynbos i renosterveld de terres baixes]], [[fynbos i renosterveld de montanya]] i [[xara d'Albany]].

Si be '''Suràfrica''' té una gran cantitat de plantes florals, posseïx pocs [[bosc]]s. Només el 1% de '''Suràfrica''' és bosc, casi exclusivament en el [[pla coster]] [[humit]] de l'[[oceà Índic]] en [[KwaZulu-Natal]]: la [[selva mosaic costera de KwaZulu i El Cap]] i la [[selva mosaic costanera de Maputaland]] i, més al sur, la [[selva montanyesa de Knysna i les montanyes Amatole]]. Hi han reserves inclús més chicotetes de boscs que es troben fora de l'abast del [[foc]]. Les plantacions d'espècies d'arbres importats són predominants, en particular del [[eucaliptus]] no natiu i el [[Pinus|pi]]. '''Suràfrica''' ha perdut una extensa superfície d'hàbitat natural en les últimes quatre décades, a causa de la [[sobrepoblació]], als patrons descontrolats de desenroll i a la [[deforestació]] del [[s. XIX]].

'''Suràfrica''' és un dels països més afectats per l'invasió d'espècies foranes (per eixemple l'[[Acàcia]] mearnsii, Port Jackson, [[Hakea]], [[Lantana]] i [[Xicranda]]) que són una gran amenaça a la [[biodiversitat]] nativa i l'actual escassea de recursos hídrics. El [[bosc templat]] original que van trobar els primers europeus que s'establiren en este país, foren explotats despiadadament fins que a soles van quedar unes poques i chicotetes àrees. Actualment els arbres de fustes nobles en Suràfrica com el [[Podocarpus latifolius]], l'[[Ocotea bullata]] i l'[[Olea lurifolia]] es troben baix protecció governamental.

Finalment, en la costa de l'[[Índic]] es troben diversos enclavaments de [[manglar d'Àfrica austral]].

S'espera que el canvi climàtic porte calfament i sequetat en forma considerable ad esta regió que ya és semi-àrida, en major freqüència i intensitat d'acontenyiments climàtics extrems, com a onades de calor, inundacions i sequies. D'acort en els models computacionals realisats per l'Institut de Biodiversitat Nacional de '''Suràfrica''' (SANBI, per les seues sigles en anglés)<ref> [http://www.sanbi.Org South African National Biodiversity Institute]</ref> (junt en moltes de les seues institucions associades), algunes parts d'Àfrica del sur voran un increment en la seua temperatura de prop de 1°C a lo llarc de la costa a més de 4°C en les ya caloroses terres interiors, com en [[província del Cap del Nort|Cap del Nort]] a finals de la primavera i l'estiu de l'any [[2050]].

El Regne Floral del Cap ha segut identificat com un dels punts més polèmics de la biodiversitat, ya que serà sériament afectat pel [[canvi climàtic]] i té una enorme diversitat de vida. [[Sequie]]s, aument de l'intensitat i freqüència d'[[incendi]]s i grans escalades de les temperatures portaran a l'[[extinció]] de moltes d'estes [[espècie exòtica|espècies exòtiques]]. El llibre [[Scorched: South Africa's changing climate]] utilisa gran part del model realisat per la SANBI i presenta una recopilació d'ensajos d'estil narració de viages.<ref> http://www.scorched.co.za Scorched : South Africa's changing climate</ref>

'''Suràfrica''' alberga moltes espècies animals endèmiques, com el [[conill]] riberenc (''[[Bunolagus monticullaris]] '') que es troba en perill crític d'extinció en el [[Karoo]].

== Economia ==
[[File:South Africa-Johannesburg-Skyline02 (2).jpg|250px|thumb|<center>[[Johannesburc]], capital econòmica.</center>]]
'''Suràfrica''' és la primera economia d'[[Àfrica]] (acapara un 25% de tot el [[PIB]] africà), i juga un paper important en el desenroll de la regió. L'economia surafricana conta en un gran volum de capital nacional (públic i privat) en estreta relació en les grans rets econòmiques mundials.

La seua [[moneda]] és el [[Rand]] divisible en 100 centaus, que és també usada en atres països del [[Àrea Monetària Comuna]] d'[[Àfrica del Sur]] (vore també: [[Krugerrand]]). La bossa de valors de [[Johannesburc]] és la major d'[[Àfrica]].

Un important sector és la [[mineria]] sobretot l'extracció de carbó, i de minerals i metals preciosos com els [[diamant]]s, l'[[or]], i el [[platí]]. És un dels països en majors reserves i diversitat de riquees mineres.

'''Suràfrica''' conta també en l'indústria més poderosa i diversificada de tot el continent africà. Des dels sectors de transformació de bens agropecuaris i minerals, fins als sectors automovilístic, aeronàutic i energètic.

Un factor important de l'economia surafricana radica en la seua naturalea extraordinària, única en el món, i en els seus numerosos parcs nacionals, que atrauen a gent de tot el món (vore [[parcs nacionals de Suràfrica]]).

== Demografia ==
[[File:South-africa-demography.svg|250px|right|thumb|<center>Evolució demogràfica de '''Suràfrica''' de l'any [[1961]] a l'any [[2003]]</center>]]
La majoria de la població són negres d'orige africà en un 79,7%, xhosa, zulú, i atres 8 grups. El percentage no obstant és el més baix de l'[[Àfrica Subsahariana]], el [[multirracisme]] i la [[multiculturalitat]] existents li ha favorit el nom del país de l'arc de Sant Martí.
El 9,1% dels surafricans són de raça blanca, d'orige [[Països Baixos|holandés]] ([[bòer]]s) o [[Gran Bretanya|britànic]]. Un 8,8% són mestiços nomenats ''coloured'', descendents dels bòers i esclaus d'orige malai o africà. Un tercer grup és el dels asiàtics (indostanís en un 91%) que viuen sobretot entorn a [[Durban]] representa el 2,4% de la població.
Dels quatre grups ètnics, a soles la població blanca és la que s'està reduint a causa de la baixa taxa de fecunditat i a l'emigració de surafricans blancs cap a [[Europa]], [[Amèrica del Nort]] i [[Oceania]].[http://www.statssa.gov.za/publications/P0302/P03022006.pdf]

Des de la caiguda del règim de l'[[Apartheid]] en [[1994]], uns 850.000 surafricans blancs (un 16% del total) han emigrat, sobretot a [[Regne Unit]] i [[Austràlia]] davant de l'increment de la inseguritat i de les mides de discriminació positiva. Davant d'esta situació, des de [[2006]] el govern ha començat a prendre mides incentives per a reduir l'emigració de la qualificada població blanca, de la mateixa manera s'han iniciat mides a favor del retorn dels emigrats.

La principal religió tant entre els negres com els blancs és el [[cristianisme]], majoritàriament reformat. Pero també es practiquen cults tradicionals africans, l'[[islam]], el [[Mormonisme]], i l'[[Hinduisme]], també subsistix una comunitat judeua (3% dels blancs)

És el país del món en número més gran d'infectats per [[SIDA]], lo qual unit a una baixa taxa de natalitat per als estàndarts africans (2,16 fills per dona), ha fet que la seua població haja disminuït durant [[2003]],  segons el [[CIA World Factbook]].

== Cultura ==
[[File:Flag of South Africa 2.jpg|200px|thumb|<center>Bandera surafricana en un parc nacional.</center>]]
En '''Suràfrica''' no nos trobem en una [[cultura]] única sino que hi ha una diversitat de cultures que han enriquit la [[música]], l'[[art]] i la [[cuina]] del país. La varietat racial del país és molt àmplia. A principis del [[sigle XX]] el 60% de la població era de raça negra, el 30% de raça blanca i el restant majoritàriament mestiços o surasiàtics. La religió predominant és la cristiana: 55% de la població protestant, 9% catòlica. El restant d'habitants són hindús, musulmans o d'atres confessions.

Pero a causa de l'[[apartheid]] s'ha produït un desenroll cultural desigual entre els distints grups racials i ètnics, històricament separats. Entre la població d'orige europeu, la cultura anglesa ha emergit últimament com dominant despuix de la fi de l'apartheid i de l'aïllament internacional. L'antiga distinció entre els [[afrikaners]], més nacionalistes i religiosos,  i els [[anglosaxons]], més lliberals i cosmopolites, s'està borrant entre les generacions jóvens i urbanes. En canvi en les zones rurals els afrikaners encara es resistixen a abandonar la cultura tradicional, aïllada durant sigles de l'evolució de [[Europa]].

*La cultura negra urbana és multiètnica i té una cada vegada major influència tant en el país com fora, per eixemple entre els afroamericans. Hi ha que senyalar que en les zones urbanes està escomençant a sorgir una cultura [[Cultura interracial|interracial]].

*En les zones rurals en majoria negra sol produir-se una reafermació de les tradicions de cada grup ètnic, en els que costums com la [[poligàmia]] i les [[dot]]s són comuns. 

*En quant a uns atres grups ètnics destacables, és el grup dels [[mestiç]]os el que ha manifestat una major reafermació. Este grup de raça mixta constituïx el 9% de la població de '''Suràfrica'''. A les persones d'este grup se'ls denomina en el terme "de color" (en anglés, ''coloured''), a diferència d'atres països anglosaxons com en [[Estats Units]] o [[Gran Bretanya]], on el terme "de color" ha caigut en desús.  

=== Llengües ===
'''Suràfrica''' reconeix fins a 11 llengües com a idiomes oficials, encara que els dos principals són d'orige europeu: l'[[idioma anglés|anglés]] gastat com a vehícul de comunicació entre tots els surafricans. L'[[afrikaans]] derivat de l'[[holandés]], és gastat pels bòer i també pels ''coloured.'' Els atres idiomes oficials són [[Idioma ndebele|ndebele]], [[Idioma sesotho|sesotho]] (sotho meridional), [[Sesotho sa leboa|sotho septentrional]], [[idioma tswana|tswana]]  (estos tres idiomes del grup shoto), [[Idioma swazi|swazi]], [[tsonga]], [[idioma venda|venda]], [[Idioma xhosa|xhosa]] i [[Idioma zulú|zulú]].

== Surafricans famosos ==
[[File:South Africa-Johannesburg-Nelson Mandela Bridge001.jpg|180px|right|thumb|el Pont [[Nelson Mandela]] en [[Johannesburc]].]]
* [[Shaka Zulú]], sobirà de la nació zulú.
* [[J. R. R. Tolkien]], escritor, autor de ''[[El Senyor dels Anells]] ''.
* [[Christiaan Neethling Barnard|Christian Barnard]], mege (va realisar el primer transplant de cor).
* [[Nelson Mandela]], líder revolucionari i primer president negre.
* [[Frederik de Klerk]], president surafricà que lliberà a Mandela i acabà en l'[[Apartheid]].
* [[Desmond Tutu]], clerc i pacifiste ([[Premi Nobel de la Pau]] en [[1984]]).
* [[J.M. Coetzee]], [[Premi Nobel de Lliteratura]].
* [[Nadine Gordimer]], [[Premi Nobel de Lliteratura]].
* [[Manfred Mann]], músic i compositor de rock, fundador de [[Manfred Mann Earh Band]]
* [[Trevor Rabin]], músic i compositor de rock, integrant de [[Yes]] i atres bandes 
* [[Francois Pienaar]], jugador de rugby, capità dels Sprinboks campeons del món en [[1995]].
* [[Charlize Theron]], actriu guanyadora d'un Oscar, nacionalisada nortamericà.
* [[Arnold Vosloo]], actor.
* [[Mark Shuttleworth]], informàtic i empresari fundador de l'empresa [[Canonical Ltd.]]
* [[Hugh Masekela]], trompetiste, cantant i compositor, fusiona el Jazz en els ritmes del continent africà
* [[Theuns Jordaan]], cantautor
* [[ZP Theart]], Vocaliste de [[Dragonforce]]

{| <align="center"> {{tablabonita}}
|+ '''<big>Festes</big>'''
|- style="background:#efefef;"
! Data
! Nom en valencià
! Nom local
! Notes
|-
| [[1 de giner]]
| [[Cap d'Any|Día de Cap d'Any]]
| New Year's Day
|  
|-
| [[21 de març]]
| [[Dia dels drets humans]]
| Human Rights Day
| 
|-
| Varia cada any
| [[Divendres Sant]]
| Good Friday
|

|-
| Varia cada any
| [[Dilluns de Pasqua]]
| Easter Monday
|  
|-
| [[27 d'abril]]
| [[Dia de la llibertat]]
| Freedom Day
| Commemora les primeres eleccions lliures despuix de l'apartheid 

|-
| [[1 de maig]]
| [[Dia Internacional del Treball|Dia del treball]]
| Worker's Day
|  
|-
| [[16 de juny]]
| Dia de la joventut
| Youth  Day
| Commemora els [[disturbis de Soweto]]
|-
| [[9 d'agost]]
| Dia nacional de la dona
| National women's Day
|  
|-
| [[24 de setembre]]
| Dia de l'herència 
| Heritage Day
| Dia en que els surafricans celebren la diversitat del país

|-
| [[16 de decembre]]
| Dia de la reconciliació 
| Day of Reconciliation
|  

|-
| [[25 de decembre]]
| Dia de [[Nadal]]
| Christmast Day 
|  
|-
| [[26 de decembre]]
| Dia de l'enteniment mutu
| Day of Goodwill
|  
|}

== Deports ==
Les divisions racials i ètniques encara existents en Suràfrica es noten inclús en els deports. Els blancs [[afrikaner]]s són fanàtics del [[rugby]], mentres que els blancs angloparlants preferixen el [[criquet]]. Els negres, en canvi, són més aficionats al [[fútbol]].

En el rugby, '''Suràfrica''' és una potència. El país ha guanyat la [[Copa Mundial de Rugby|Copa Mundial]] d'eixe deport dos vegades. D'atra banda, serà el primer país africà en organisar un [[Copa Mundial de Fútbol|mundial de fútbol]] (organisarà el de [[2010]]).

*[[Image:Olympic flag.svg|50px]] [[{{PAGENAME}} en els Jocs Olímpics]]
*[[Image:Soccerball.svg|20px]] [[Selecció de fútbol de Suràfrica]]
*[[Selecció de rugby de Suràfrica]]

== Mijos de comunicació ==
En '''Suràfrica''' s'editen numerosos periòdics. Entre ells es conten: The Star, The Sowetan i This Day (editats en [[Johannesburc]]), Isolezwe (editat en Ciutat del Cap) i Daily Sun (editat en Gauteng).

== Referències ==
{{listaref}}
{{Traduït de|es|Sudáfrica}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|South Africa}}
=== Govern ===
*[https://www.gov.za Govern de Suràfrica] (en [[idioma anglés|anglés]])
*[http://www.sudafrica.com/ Embaixada de Suràfrica en Madrit]
*[https://www.statssa.gov.za/ Estadístiques de Suràfrica]
*[https://www.parliament.gov.za/ Parlament de Suràfrica]

=== Turisme ===
*[https://www.southafrica.net  Lloc oficial de Turisme] (en [[idioma anglés|anglés]])

=== Mijos de comunicació ===
*[https://www.mg.co.za Primer lloc de notícies de Suràfrica] (en [[idioma anglés|anglés]])

=== Informació ===
*[http://www.ikuska.com/Africa/Paises/sudafrica.htm Informació sobre el país]
*[https://www.sudafrica.co.za/ Web personal d'informació sobre Suràfrica]

{{Països d'Àfrica}}
[[Categoria:Suràfrica]]
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]