Edició de «Sollana»

[[File:Sollana.jpg|thumb|Vista del terme de Sollana]]

'''Sollana''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] en la comarca de la [[Ribera Baixa]], enclavat dins del [[Parc Natural de l'Albufera de Valéncia|Parc Natural de l'Albufera]]. El terme municipal de Sollana està enquadrat dins de la plana que s'estén des dels contraforts de les llomes d'[[Espioca]], [[l'Almaguer]] i [[Alginet]] fins al llac del [[Parc Natural de l'Albufera de Valéncia|l'Albufera]]: la [[geologia]] i la [[geografia]] coincidixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aigües del [[Mar Mediterràneu|mar Mediterràneu]]; segons el catedràtic [[Eduardo Boscà]], el sac del [[golf de Valéncia]] arribava alguns quilómetros terra adins de l'actual vora del mar, a on desembocaria directament el [[Riu Xúquer|Xúquer]], el seu actual afluent el [[Riu Magre|Magre]] i els barrancs, entre ells el de [[Catarroja]], que ara ho fa directament en [[l'Albufera]], i atribuïa la formació d'este llac a la desembocadura del Xúquer.

Refermant la mateixa teoria, [[Nicolau Primitiu]] diu que esta immensa plana es formà en anar omplint-se l'Albufera i els seus marenys en els desgasts de les montanyes i les altes planures per l'arrossegament del riu a lo llarc del temps, reduint-se cada vegada més l'extensió ocupada per les aigües, ya que al menys algun braç del Xúquer discorria pel terme i, una volta desviat tot el curs del riu cap a [[Cullera]], el solar de Sollana es completà en els sediments dels dos barrancs que l'empresonen: el [[barranc del Tramusser]] i [[Barranc dels Algadins|el dels Algadins]]. 

Hi ha l'hipòtesis que per la part septentrional del terme s'introduïa la [[Via Augusta]] procedent dels [[Pirineus]] cap a [[Valéncia]], que ací travessava el Xúquer i es desdoblava en dos vies més: una principal que arribava a la [[Bètica]] per [[Xàtiva|Saetabis]], i una atra secundària que arribava per la costa a [[Dénia|Dianium]].

== Història ==
El [[13 d'abril]] de l'any [[1248]] [[Jaume I]] va donar Sollana a [[Eximén d'Urrea]] per heretat lliure i franca. El [[21 de setembre]] de l'any [[1270]] se li concedix carta de població: en este periodo [[Vicent Saboya]] era el senyor i en [[1609]] pertanyia al duc de [[Pastrana]]; el seu últim senyor territorial fon el [[comte d'Íxer]]. Va mantindre pleits constants en [[Sueca]]. En l'any [[1564]] en va tindre un a prop de la compostura del camí que unix abdós llocs, i en l'any [[1568]] sobre l'aprofitament de les aigües per a la collita de l'arròs. Des de les [[cort (noblea)|Corts]] de [[1342]] es controla el seu cultiu. per orde real, en [[1753]] es va restringir el conreu de l'[[arròs]] als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir al restant. També es va donar orde al [[veguer]] d'[[Alzira]] i a l'alcalde de Sollana que controlaren l'amollonament, desguaix i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 [[Fanecada|fanecades]]). En l'any [[1789]] esta sifra es va duplicar a causa de cometre frau, ya que es va conrear en terres de secà i d'horta. En les [[Corts valencianes]] de l'any [[1626]] l'iglésia de Santa [[Maria Magdalena]] de Sollana demanà l'exenció de pagar dret d'amortisació i sagell de 800 [[lliura (moneda)|lliures]]. Conta en el convent de la [[Mare de Deu]] de la [[Mercé]], que a mijan [[sigle XIX]] estava abandonat i en estat ruïnós; en eixa época tenia un hospital per a pobres. 

El [[26 de giner]] de l'any [[1932]], un grup revolucionari (aparentment, format per gent de fora de la localitat) va prendre per la força l'ajuntament, cremà l'archiu municipal en la plaça del poble, i va proclamar la [[República Soviètica de Sollana]]. La [[Guàrdia Civil]] desarmà als revolucionaris, i durant els fets al menys dos persones del poble (una, el retor) i un dels revolucionaris varen ser ferits.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1932/01/27/046.html Cómo se registraron los sucesos de Sollana] notícia a [[ABC (diari)|ABC]] del 27 de giner de 1932 {{es}}</ref>

En l'any [[1510]] tenia 57 famílies, que disminuïren sensiblement despuix de l'expulsió dels moriscs (44 el 1.646). Des de mitat del [[sigle XVIII]] el seu creiximent demogràfic ha segut constant: 582 habitants (sollaners) en [[1787]]; 1.819 en [[1900]] i 4.467 en [[1994]] per a un terme de 37,3 km<sup>2</sup>.

En l'any [[2002]] celebrava el 725é aniversari de la seua carta pobla.

== Economia ==
La seua economia es basa fonamentalment en la [[agricultura]], encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenrollant una miqueta més al nort-oest ([[Alginet]], [[Almussafes]], [[Silla]], etc.) i el traçat de l'[[Autopista del Mediterràneu]] pel seu terme poden fer canviar el panorama en els propencs anys convertint-lo en un municipi industrial. A excepció de l'espai urbà, no existix cap terreny sense conrear. No existix el secà. Dins del regadiu n'hi han els [[arrossar|arròs|arrossars]], el [[taronger]] i la [[dacsa]]. L'[[aigua]] per al rec procedix del [[riu Xúquer]]. La ganaderia conta en caps de [[vaca|boví]], [[ovella|llanar]], [[porc|porcí]] i granges avícoles.

El sector industrial conta en tallers per a la fabricació de mobles, joguets i gineres de punt, ademés dels grans almagasens d'exportació d'[[arròs]] i [[taronja]].

== Monuments i llocs d'interés ==
[[File:Convent de Sollana.jpg|thumb|Iglésia del Raval de Sollana]]

* '''Iglésia del Raval'''. Sobreixen les dos torres de la seua iglésia en frontera pròpia de [[neoclassicisme]] setcentista. L'iglésia és l'únic que es conserva de l'antic convent dels [[mercedaris]].
* '''Pou Pudent'''. Font pública al carrer López Ibor.
* '''Safareig Municipal'''. Al costat del quarter de la [[Guàrdia Civil]], en la travessia de la [[N-332]]. Obra de l'arquitecte [[Joan Segura de Lago]].
* '''Mercat Municipal'''. Al costat de la plaça de l'ajuntament. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago.

== Demografia ==
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2010]] !! [[2018]]
|-
| align=center| 4.429 || align=center| 4.184 || align=center| 4.467 || align=center| 4.425 || align=center| 4.451 || align=center| 4.463 || align=center| 4.478 || align=center| 4.515 || align=center| 4.519 || align=center| 4.708 || align=center| 4.899 || align=center| 4.884
|}

== Festes ==
Les festes locals comencen el [[22 de juliol]], en la celebració de [[Maria Magdalena|Santa Maria Magdalena]], (patrona). Despuix de celebrar la festa hi ha un breu paréntesis (fins al [[9 d'agost]]) durant el qual se celebren les festes del [[El Romaní|Romaní]].

El 9 d'agost se celebra la tradicional ofrena al Crist de la Pietat. El [[10 d'agost]] se celebra la festa major, en honor al Santíssim Crist de la Pietat. L'image és traslladada a la nit en processó des de l'iglésia de la Magdalena a la del Raval, on passa la nit. L'11 d'agost se celebra el dia del Crist del Raval. A la vesprada, l'image és traslladada de nou a l'iglésia de la Magdalena. Tradicionalment, esta nit se celebrava "la [[cordà]]", substituïda actualment per un [[correfoc]]).

El [[14 d'agost]] se celebra la "nit de les [[Paella|paelles]]". L'Ajuntament sufraga els costs dels condiments i delimita el centre del núcleu urbà perque a la nit, a partir de les 21:00 h els veïns cuinen i despuix mengen les paelles. Del 16 al 27 es monta una plaça de bous de fusta a la plaça major i es deixen anar vaquetes i també [[bou embolat|bous embolats]].

Per a finalisar, a finals d'agost, també se celebren les festes de la barri de Sant Ramon, en un tradicional sopar als carrers del barri.

== Sollaners ilustres ==
* [[Joan Josep López Ibor]], [[Siquiatra|siquiatria]] i [[Sexologia|sexolec]] naixcut en Sollana en [[1908]].
* [[Pedro del Río]], actor espanyol nomenat fill adoptiu de la vila.
* [[Francesc Vera]], fotógraf.
* [[Theo Gil]], artista plàstic de proyecció internacional.

== Referències==
<references />

== Bibliografia ==
* Div. autors: ''Carta pobla otorgada a Sollana per Eiximén d'Urrea en 1277'' (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3197-4
* '''Moleres Ibor''', Juan: ''Història de Sollana'' (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3245-8

== Enllaços externs ==
* [http://www.sollana.es/ Sollana.es] Lloc institucional
* [http://www.sollana.org/ Sollana.org] Lloc oficial

{{Municipis de La Ribera Baixa}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Sollana.jpg|thumb|Vista del terme de Sollana]]
-'''Sollana''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] en la comarca de la [[Ribera Baixa]], enclavat dins del [[Parc Natural de l'Albufera de Valéncia|Parc Natural de l'Albufera]].
-== Geografia ==
+'''Sollana''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] en la comarca de la [[Ribera Baixa]], enclavat dins del [[Parc Natural de l'Albufera de Valéncia|Parc Natural de l'Albufera]]. El terme municipal de Sollana està enquadrat dins de la plana que s'estén des dels contraforts de les llomes d'[[Espioca]], [[l'Almaguer]] i [[Alginet]] fins al llac del [[Parc Natural de l'Albufera de Valéncia|l'Albufera]]: la [[geologia]] i la [[geografia]] coincidixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aigües del [[Mar Mediterràneu|mar Mediterràneu]]; segons el catedràtic [[Eduardo Boscà]], el sac del [[golf de Valéncia]] arribava alguns quilómetros terra adins de l'actual vora del mar, a on desembocaria directament el [[Riu Xúquer|Xúquer]], el seu actual afluent el [[Riu Magre|Magre]] i els barrancs, entre ells el de [[Catarroja]], que ara ho fa directament en [[l'Albufera]], i atribuïa la formació d'este llac a la desembocadura del Xúquer.
-El terme municipal de Sollana està enquadrat dins de la plana que s'estén des dels contraforts de les llomes d'[[Espioca]], [[l'Almaguer]] i [[Alginet]] fins al llac del [[Parc Natural de l'Albufera de Valéncia|l'Albufera]]: la [[geologia]] i la [[geografia]] coincidixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aigües del [[Mar Mediterràneu|mar Mediterràneu]]; segons el catedràtic [[Eduardo Boscà]], el sac del [[golf de Valéncia]] arribava alguns quilómetros terra adins de l'actual vora del mar, a on desembocaria directament el [[Riu Xúquer|Xúquer]], el seu actual afluent el [[Riu Magre|Magre]] i els barrancs, entre ells el de [[Catarroja]], que ara ho fa directament en [[l'Albufera]], i atribuïa la formació d'este llac a la desembocadura del Xúquer.
 Refermant la mateixa teoria, [[Nicolau Primitiu]] diu que esta immensa plana es formà en anar omplint-se l'Albufera i els seus marenys en els desgasts de les montanyes i les altes planures per l'arrossegament del riu a lo llarc del temps, reduint-se cada vegada més l'extensió ocupada per les aigües, ya que al menys algun braç del Xúquer discorria pel terme i, una volta desviat tot el curs del riu cap a [[Cullera]], el solar de Sollana es completà en els sediments dels dos barrancs que l'empresonen: el [[barranc del Tramusser]] i [[Barranc dels Algadins|el dels Algadins]].
@@ Llínea 10: / Llínea 8: @@
 == Història ==
-El [[13 d'abril]] de l'any [[1248]] [[Jaume I]] va donar Sollana a [[Eximén d'Urrea]] per heretat lliure i franca. El [[21 de setembre]] de l'any [[1270]] se li concedix carta de població: en este periodo [[Vicent Saboya]] era el senyor i en [[1609]] pertanyia al duc de [[Pastrana]]; el seu últim senyor territorial fon el [[comte d'Íxer]]. Va mantindre pleits constants en [[Sueca]].
+El [[13 d'abril]] de l'any [[1248]] [[Jaume I]] va donar Sollana a [[Eximén d'Urrea]] per heretat lliure i franca. El [[21 de setembre]] de l'any [[1270]] se li concedix carta de població: en este periodo [[Vicent Saboya]] era el senyor i en [[1609]] pertanyia al duc de [[Pastrana]]; el seu últim senyor territorial fon el [[comte d'Íxer]]. Va mantindre pleits constants en [[Sueca]]. En l'any [[1564]] en va tindre un a prop de la compostura del camí que unix abdós llocs, i en l'any [[1568]] sobre l'aprofitament de les aigües per a la collita de l'arròs. Des de les [[cort (noblea)|Corts]] de [[1342]] es controla el seu cultiu. per orde real, en [[1753]] es va restringir el conreu de l'[[arròs]] als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir al restant. També es va donar orde al [[veguer]] d'[[Alzira]] i a l'alcalde de Sollana que controlaren l'amollonament, desguaix i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 [[Fanecada|fanecades]]). En l'any [[1789]] esta sifra es va duplicar a causa de cometre frau, ya que es va conrear en terres de secà i d'horta. En les [[Corts valencianes]] de l'any [[1626]] l'iglésia de Santa [[Maria Magdalena]] de Sollana demanà l'exenció de pagar dret d'amortisació i sagell de 800 [[lliura (moneda)|lliures]]. Conta en el convent de la [[Mare de Deu]] de la [[Mercé]], que a mijan [[sigle XIX]] estava abandonat i en estat ruïnós; en eixa época tenia un hospital per a pobres.
-En l'any [[1564]] en va tindre un a prop de la compostura del camí que unix abdós llocs, i en l'any [[1568]] sobre l'aprofitament de les aigües per a la collita de l'arròs. Des de les [[cort (noblea)|Corts]] de [[1342]] es controla el seu cultiu. per orde real, en [[1753]] es va restringir el conreu de l'[[arròs]] als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir al restant. També es va donar orde al [[veguer]] d'[[Alzira]] i a l'alcalde de Sollana que controlaren l'amollonament, desguaix i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 [[Fanecada|fanecades]]).
-En l'any [[1789]] esta sifra es va duplicar a causa de cometre frau, ya que es va conrear en terres de secà i d'horta. En les [[Corts valencianes]] de l'any [[1626]] l'iglésia de Santa [[Maria Magdalena]] de Sollana demanà l'exenció de pagar dret d'amortisació i sagell de 800 [[lliura (moneda)|lliures]].
-Conta en el convent de la [[Mare de Deu]] de la [[Mercé]], que a mijan [[sigle XIX]] estava abandonat i en estat ruïnós; en eixa época tenia un hospital per a pobres.
 El [[26 de giner]] de l'any [[1932]], un grup revolucionari (aparentment, format per gent de fora de la localitat) va prendre per la força l'ajuntament, cremà l'archiu municipal en la plaça del poble, i va proclamar la [[República Soviètica de Sollana]]. La [[Guàrdia Civil]] desarmà als revolucionaris, i durant els fets al menys dos persones del poble (una, el retor) i un dels revolucionaris varen ser ferits.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1932/01/27/046.html Cómo se registraron los sucesos de Sollana] notícia a [[ABC (diari)|ABC]] del 27 de giner de 1932 {{es}}</ref>
-En l'any [[1510]] tenia 57 famílies, que disminuïren sensiblement despuix de l'expulsió dels moriscs (44 el 1.646).
+En l'any [[1510]] tenia 57 famílies, que disminuïren sensiblement despuix de l'expulsió dels moriscs (44 el 1.646). Des de mitat del [[sigle XVIII]] el seu creiximent demogràfic ha segut constant: 582 habitants (sollaners) en [[1787]]; 1.819 en [[1900]] i 4.467 en [[1994]] per a un terme de 37,3 km<sup>2</sup>.
-Des de mitat del [[sigle XVIII]] el seu creiximent demogràfic ha segut constant: 582 habitants (sollaners) en [[1787]]; 1.819 en [[1900]] i 4.467 en [[1994]] per a un terme de 37,3 km<sup>2</sup>.
-En l'any [[2002]] celebrava el 725 aniversari de la seua carta pobla.
-== Administració ==
-{{Alcaldes_Espanya
-  |  Alcalde_1 = Gaspar Sastre Cañada
-  |  Partit_1 = [[UCD]]
-  |  Alcalde_2 = Gaspar Sastre Cañada
-  |  Partit_2 = [[AP]]
-  |  Alcalde_3 = Francisco Vila Llinares
-  |  Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
-  |  Alcalde_4 = Francisco Vila Llinares
-  |  Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
-  |  Alcalde_5 = Juan Francisco Benito Esteve
-  |  Partit_5 = [[AIS]]
-  |  Alcalde_6 = Gaspar Sastre Cañada
-  |  Partit_6 = [[PPCV]]
-  |  Alcalde_7 = Gaspar Sastre Cañada
-  |  Partit_7 = [[PPCV]]
-  |  Alcalde_8 = Alicia Hervàs Serra
-  |  Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
-  |  Alcalde_9 = Vicente José Codoñer Senón
-  |  Partit_9 = [[PPCV]]
-  |  Alcalde_10 = Juan Roda Gómez
-  |  Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
-  |  Alcalde_11 = Vicente José Codoñer Senón
-  |  Partit_11 = [[PPCV]]
-  |  Alcalde_12 = Vicente José Codoñer Senón
-  |  Partit_12 = [[PPCV]]
-}}
-== Demografia ==
-Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 4.959 habitants.
-<center>
+En l'any [[2002]] celebrava el 725é aniversari de la seua carta pobla.
-{| align="center" {{tablabonita}}
-!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
-|-
-![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2010]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]]
-|-
-| align=center| 4.429 || align=center| 4.184 || align=center| 4.467 || align=center| 4.425 || align=center| 4.451 || align=center| 4.463 || align=center| 4.478 || align=center| 4.515 || align=center| 4.519 || align=center| 4.708 || align=center| 4.899 || align=center| 4.884 || align=center| 4.911 || align=center| 4.959
-|}
-</center>
 == Economia ==
-La seua economia es basa fonamentalment en l'[[agricultura]], encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenrollant una miqueta més al nort-oest ([[Alginet]], [[Almussafes]], [[Silla]], etc.) i el traçat de l'[[Autopista del Mediterràneu]] pel seu terme poden fer canviar el panorama en els propencs anys convertint-lo en un municipi industrial. A excepció de l'espai urbà, no existix cap terreny sense conrear. No existix el secà. Dins del regadiu n'hi han els [[arròs|arrossars]], el [[taronger]] i la [[dacsa]]. L'[[aigua]] per al rec procedix del [[riu Xúquer]]. La ganaderia conta en caps de [[vaca|boví]], [[ovella|llanar]], [[porc|porcí]] i granges avícoles.
+La seua economia es basa fonamentalment en la [[agricultura]], encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenrollant una miqueta més al nort-oest ([[Alginet]], [[Almussafes]], [[Silla]], etc.) i el traçat de l'[[Autopista del Mediterràneu]] pel seu terme poden fer canviar el panorama en els propencs anys convertint-lo en un municipi industrial. A excepció de l'espai urbà, no existix cap terreny sense conrear. No existix el secà. Dins del regadiu n'hi han els [[arrossar|arròs|arrossars]], el [[taronger]] i la [[dacsa]]. L'[[aigua]] per al rec procedix del [[riu Xúquer]]. La ganaderia conta en caps de [[vaca|boví]], [[ovella|llanar]], [[porc|porcí]] i granges avícoles.
 El sector industrial conta en tallers per a la fabricació de mobles, joguets i gineres de punt, ademés dels grans almagasens d'exportació d'[[arròs]] i [[taronja]].
@@ Llínea 80: / Llínea 28: @@
 * '''Safareig Municipal'''. Al costat del quarter de la [[Guàrdia Civil]], en la travessia de la [[N-332]]. Obra de l'arquitecte [[Joan Segura de Lago]].
 * '''Mercat Municipal'''. Al costat de la plaça de l'ajuntament. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago.
+== Demografia ==
+{| align="center" {{tablabonita}}
+!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
+|-
+![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2010]] !! [[2018]]
+|-
+| align=center| 4.429 || align=center| 4.184 || align=center| 4.467 || align=center| 4.425 || align=center| 4.451 || align=center| 4.463 || align=center| 4.478 || align=center| 4.515 || align=center| 4.519 || align=center| 4.708 || align=center| 4.899 || align=center| 4.884
+|}
 == Festes ==
@@ Llínea 91: / Llínea 49: @@
 == Sollaners ilustres ==
-* [[Joan Josep López Ibor]], [[Siquiatra|siquiatria]] i [[Sexologia|sexolec]] naixcut en Sollana en [[1908]]
+* [[Joan Josep López Ibor]], [[Siquiatra|siquiatria]] i [[Sexologia|sexolec]] naixcut en Sollana en [[1908]].
-* [[Pedro del Río]], actor espanyol nomenat fill adoptiu de la vila
+* [[Pedro del Río]], actor espanyol nomenat fill adoptiu de la vila.
-* [[Francesc Vera]], fotógraf
+* [[Francesc Vera]], fotógraf.
-* [[Theo Gil]], artista plàstic de proyecció internacional
+* [[Theo Gil]], artista plàstic de proyecció internacional.
-== Vore també ==
-* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 == Referències==
 <references />
-* [https://www.sollana.es/ Ajuntament de Sollana]
-* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
-* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
-* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Sollana INE. Població de Sollana]
-* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 == Bibliografia ==
-* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
-* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 * Div. autors: ''Carta pobla otorgada a Sollana per Eiximén d'Urrea en 1277'' (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3197-4
-* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
-* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
-* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 * '''Moleres Ibor''', Juan: ''Història de Sollana'' (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3245-8
-* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
-* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
 == Enllaços externs ==
-{{commonscat|Sollana}}
+* [http://www.sollana.es/ Sollana.es] Lloc institucional
+* [http://www.sollana.org/ Sollana.org] Lloc oficial
 {{Municipis de La Ribera Baixa}}