Edició de «Socialisme»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''socialisme''' és una ideologia de economia política que designa aquelles teories i accions polítiques que defenen en principi un sistema econòmic i polític, basat en la propietat o possessió democràtica dels sistemes de producció, el seu control administratiu colectiu, no-estatal o estatal, i del control democràtic de les estructures polítiques civils per part dels ciutadans. Per això el socialisme s'associa, sense ser necessàriament, a idees que van des de la busca del be comú i la igualtat social fins al socialisme d'Estat o el intervencionisme, definicions de socialisme o dels seus | + | El '''socialisme''' és una ideologia de economia política que designa aquelles teories i accions polítiques que defenen en principi un sistema econòmic i polític, basat en la propietat o possessió democràtica dels sistemes de producció, el seu control administratiu colectiu, no-estatal o estatal, i del control democràtic de les estructures polítiques civils per part dels ciutadans. Per això el socialisme s'associa, sense ser necessàriament, a idees que van des de la busca del be comú i la igualtat social fins al socialisme d'Estat o el intervencionisme, definicions de socialisme o dels seus mètodos que poden variar dràsticament segons l'interlocutor. |
| − | En resum apoderar als que realisen la vida social i economia d'una societat en | + | En resum apoderar als que realisen la vida social i economia d'una societat en compte de donar-li poder només a aquells que les puguen comprar o concentrar el control d'ella (i inclús elaborar mecanismes per a evitar-ho d'arrel), d'ací el seu caràcter originàriament anticapitalisme|anticapitaliste. En principi és a açò al que en el [[segle XIX]], en el context d'un procés de proletarisació massiu produït per l'ascens del capitalisme industrial, es va denominar moviment socialiste i en alguns llocs moviment de reforma del treball. |
| − | És un terme polític, que Roman fortament vinculat en l'establiment d'una classe treballadora organisada, creada ya siga per mig de revolució o evolució social o per mig de reformes institucionals, en el propòsit de construir una societat sense classes estratificades o subordinades unes a atres. La radicalitat del socialisme no es referix tant als | + | És un terme polític, que Roman fortament vinculat en l'establiment d'una classe treballadora organisada, creada ya siga per mig de revolució o evolució social o per mig de reformes institucionals, en el propòsit de construir una societat sense classes estratificades o subordinades unes a atres. La radicalitat del socialisme no es referix tant als mètodos per a conseguir-ho sino més aïna als principis que es perseguixen. |
Al socialisme se li atribuïx el principi següent: "de cada u, segons la seua capacitat; a cada u, segons les seues necessitats". | Al socialisme se li atribuïx el principi següent: "de cada u, segons la seua capacitat; a cada u, segons les seues necessitats". | ||