Diferència entre les revisions de "Simon de Rojas Clemente"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (fresa > fraula)
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Retrato-de-Simón-de-Rojas-Clemente-y-Rubio.png|thumb|220px|Simón de Rojas Cosme Damián Clemente i Rubio]]
 
[[File:Retrato-de-Simón-de-Rojas-Clemente-y-Rubio.png|thumb|220px|Simón de Rojas Cosme Damián Clemente i Rubio]]
  
'''Simon de Rojas Clemente i Rubio''', ([[Titagües]], [[Valéncia]], [[27 de setembre]] de [[1777]] - [[Madrit]], [[27 de febrer]] de [[1827]])  va ser un gran botànic, discípul de [[Cavanilles|Antoni Cavanilles]].
+
'''Simon de Rojas Clemente i Rubio''', ([[Titagües]], [[Valéncia]], [[27 de setembre]] de [[1777]] - [[Madrit]], [[27 de febrer]] de [[1827]])  va ser un gran botànic, discípul de [[Cavanilles|Antoni Cavanilles]].
  
Inicia estudis de Teologia, pero els abandonà per a dedicar-se a les Llengües Orientals i a les Ciències Natutals. Estudià botàica en el Real Jardí Botànic de Madrit en Cavanilles. Es va interessar per les criptògames junt a [[Marià Lagasca]], pero sobre tot es va dedicar a l'estudi de les plantes cultivades.
+
Inicia estudis de Teologia, pero els abandonà per a dedicar-se a les Llengües Orientals i a les Ciències Natutals. Estudià botànica en el Real Jardí Botànic de Madrit en Cavanilles. Es va interessar per les criptògames junt a [[Marià Lagasca]], pero sobre tot es va dedicar a l'estudi de les plantes cultivades.
  
Publicà numerosos treballs sobre les varietats de [[cotó]] , [[Raïm|vinya]], [[Oliva|olivera]], [[llimera]], [[fraula]], [[creïlla]], [[pimentó]], [[forment]]...etc... Encara que no oblidà l'observació de la flora natural, confeccionant un extens herbari i publicant diversos estudis florístics, entre els que destaca “Plantas que viven espontáneamente en el término de Titaguas”, que va aparéixer en l'any [[1864]], casi quaranta anys posteriorment a la seua mort, que es va produir en Madrit en 1827.
+
Publicà numerosos treballs sobre les varietats de [[cotó]] , [[Raïm|vinya]], [[Oliva|olivera]], [[llimera]], [[fraula]], [[creïlla]], [[pimentó]], [[forment]]...etc... Encara que no oblidà l'observació de la flora natural, confeccionant un extens herbari i publicant diversos estudis florístics, entre els que destaca “Plantas que viven espontáneamente en el término de Titaguas”, que va aparéixer en l'any [[1864]], casi quaranta anys posteriorment a la seua mort, que es va produir en Madrit en l'any 1827.
  
==Vore també==
+
== Referències ==
* [[Jardí Botànic de Valéncia]]
+
* Annal. Naturh. Hofmus. Wien ix. 1894 352 (IK)
 +
* Elench. Pl. Nov. 69 1838 (IK)
 +
* Folia Geobot. Phytotax. 7(3): 315. 1972 (IK)
 +
* Rubio, Clemente. Simón de Rojas (2000). Fernando Martín Polo, ed. Historia civil, natural y eclesiástica de Titaguas. Valéncia: PUV
  
 +
== Bibliografia ==
 +
 +
* Colmeiro, Miguel. ''La botánica y los botánicos de la Península Hispano-Lusitana: estudios bibliográficos y biográficos'', Madrid: Imprenta y Estereotípa de M. Rivadeneyra, 1858
 +
* Martín Polo, Simón de Rojas Clemente, Valéncia: PUV, 2016, 606 p
 +
* Piqueras, Juan. ''Gesta y vida de un insigne botánico. Reseña biográfica de Simón de Rojas Clemente'', en Mètode, núm. 34 (2002)
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Botànics]]
 
[[Categoria:Botànics]]
 
[[Categoria:Botànics valencians]]
 
[[Categoria:Botànics valencians]]

Última revisió del 19:00 25 dec 2023

Simón de Rojas Cosme Damián Clemente i Rubio

Simon de Rojas Clemente i Rubio, (TitagüesValéncia27 de setembre de 1777 - † Madrit27 de febrer de 1827) va ser un gran botànic, discípul de Antoni Cavanilles.

Inicia estudis de Teologia, pero els abandonà per a dedicar-se a les Llengües Orientals i a les Ciències Natutals. Estudià botànica en el Real Jardí Botànic de Madrit en Cavanilles. Es va interessar per les criptògames junt a Marià Lagasca, pero sobre tot es va dedicar a l'estudi de les plantes cultivades.

Publicà numerosos treballs sobre les varietats de cotó , vinya, olivera, llimera, fraula, creïlla, pimentó, forment...etc... Encara que no oblidà l'observació de la flora natural, confeccionant un extens herbari i publicant diversos estudis florístics, entre els que destaca “Plantas que viven espontáneamente en el término de Titaguas”, que va aparéixer en l'any 1864, casi quaranta anys posteriorment a la seua mort, que es va produir en Madrit en l'any 1827.

Referències[editar | editar còdic]

  • Annal. Naturh. Hofmus. Wien ix. 1894 352 (IK)
  • Elench. Pl. Nov. 69 1838 (IK)
  • Folia Geobot. Phytotax. 7(3): 315. 1972 (IK)
  • Rubio, Clemente. Simón de Rojas (2000). Fernando Martín Polo, ed. Historia civil, natural y eclesiástica de Titaguas. Valéncia: PUV

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Colmeiro, Miguel. La botánica y los botánicos de la Península Hispano-Lusitana: estudios bibliográficos y biográficos, Madrid: Imprenta y Estereotípa de M. Rivadeneyra, 1858
  • Martín Polo, Simón de Rojas Clemente, Valéncia: PUV, 2016, 606 p
  • Piqueras, Juan. Gesta y vida de un insigne botánico. Reseña biográfica de Simón de Rojas Clemente, en Mètode, núm. 34 (2002)