Edició de «Sevilla»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Image:Giralda_Sevilla.jpg|thumb|right|250px|'''La Giralda''' de Sevilla, possiblement el monument mes famós de la capital andalusa.]] |
'''Sevilla''' és un [[municipi]] i una [[ciutat]] [[Espanya|espanyola]], [[capital (política)|capital]] de la [[província de Sevilla|província homònima]] i de la [[comunitat autònoma]] d'[[Andalusia]].<ref>{{cita web | '''Sevilla''' és un [[municipi]] i una [[ciutat]] [[Espanya|espanyola]], [[capital (política)|capital]] de la [[província de Sevilla|província homònima]] i de la [[comunitat autònoma]] d'[[Andalusia]].<ref>{{cita web | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
| editor = Direcció de l'Estat. BOE núm. 68/2007, Espanya | | editor = Direcció de l'Estat. BOE núm. 68/2007, Espanya | ||
| fechaacceso = 9-12-2008 | | fechaacceso = 9-12-2008 | ||
| − | }}</ref> Sevilla contava en | + | }}</ref> Sevilla contava en 2009 en 703.206 habitants segons el [[cens de població]],<ref>{{cita web |
|url = http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2008%2F&file=pcaxis&N=&L=0 | |url = http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2008%2F&file=pcaxis&N=&L=0 | ||
|título = Sifres de població referides al 01/01/2008 Real Decret 2124/2008, de 26 de decembre | |título = Sifres de població referides al 01/01/2008 Real Decret 2124/2008, de 26 de decembre | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
|editor = Institut Nacional d'Estadística, Espanya | |editor = Institut Nacional d'Estadística, Espanya | ||
|fecha accés = 13-13-2008 | |fecha accés = 13-13-2008 | ||
| − | }}</ref> sent la quarta ciutat d'Espanya per població | + | }}</ref> sent la quarta ciutat d'Espanya per població després de [[Madrit]], [[Barcelona]] i [[Valéncia]]. El municipi té una extensió de 140,8 km<sup>2</sup>.<ref name="SIMA">«[http://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadistica/sima/htm/sm41091.htm Sevilla]», en ''Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia'', Institut d'Estadística d'Andalusia. [28-9-2008].</ref> L'[[àrea metropolitana de Sevilla]] està composta per 46 municipis i inclou una població de 1.499.673 habitants(Padró Municipal d'Habitants, 2009), ocupant una superfície de 4.900 km<sup>2</sup>.<ref>{{cita web |
| url = http://www.geogra.uah.es/web_11_cig/cdXICIG/docs/01-PDF_Comunicaciones_coloquio/pdf-1/com-P1-29.pdf | | url = http://www.geogra.uah.es/web_11_cig/cdXICIG/docs/01-PDF_Comunicaciones_coloquio/pdf-1/com-P1-29.pdf | ||
| títul = Tensió territorial i transformacions recents en l'aglomeració metropolitana de Sevilla | | títul = Tensió territorial i transformacions recents en l'aglomeració metropolitana de Sevilla | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
}}</ref> | }}</ref> | ||
| − | El seu [[caixco històric]] és un dels més extensos | + | El seu [[caixco històric]] és un dels més extensos de [[Europa]], en aproximadament 335 [[hi ha]], uns tres [[quilòmetre]]s de llarc per dos d'ample.<ref>{{cita web |
| url = http://www.elpais.com/articulo/andalucia/Sevilla/disena/plan/rehabilitacion/conventos/clausura/casco/historico/elpepuespand/20060306elpand_6/Tes | | url = http://www.elpais.com/articulo/andalucia/Sevilla/disena/plan/rehabilitacion/conventos/clausura/casco/historico/elpepuespand/20060306elpand_6/Tes | ||
| títul = Sevilla dissenya un pla per a la rehabilitació dels convents de clausura del casc històric | | títul = Sevilla dissenya un pla per a la rehabilitació dels convents de clausura del casc històric | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
| editor = El País.Com- Andalusia | | editor = El País.Com- Andalusia | ||
| fechaacceso = 9-12.2008 | | fechaacceso = 9-12.2008 | ||
| − | }}</ref> El seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals la convertixen en una ciutat receptora de turisme nacional i internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la [[Penell]], la [[catedral de Sevilla|Catedral]], el [[Reals Alcassers|Alcàsser]], l'[[Archiu d'Índies]] i la [[Torre de l'Or]]. Alguns d'estos monuments | + | }}</ref> El seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals la convertixen en una ciutat receptora de turisme nacional i internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la [[Penell]], la [[catedral de Sevilla|Catedral]], el [[Reals Alcassers|Alcàsser]], l'[[Archiu d'Índies]] i la [[Torre de l'Or]]. Alguns d'estos monuments van ser declarats [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] en [[1987]]. El [[Museu de Belles Arts de Sevilla]] és el museu més visitat d'Andalusia i la segona pinacoteca més important d'Espanya.<ref>{{cita web |
| url = http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/museos/92.Htm | | url = http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/museos/92.Htm | ||
| títul = Museu de Belles Arts de Sevilla | | títul = Museu de Belles Arts de Sevilla | ||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
}}</ref> | }}</ref> | ||
| − | El [[Port de Sevilla]], situat a uns 80 [[km]] del [[oceà Atlàntic]] és l'únic port fluvial d' | + | El [[Port de Sevilla]], situat a uns 80 [[km]] del [[oceà Atlàntic]] és l'únic port fluvial d'Espanya, puix el riu [[Guadalquivir]] és navegable des de la seua desembocadura en [[Sanlúcar de Barrameda]] fins a Sevilla, estant llimitat el tamany dels barcos que accedixen a Sevilla per les condicions de navegabilitat del riu.<ref>{{cita web |
| url = http://www.apsevilla.com/nodo_1/texto_1_1.htm | | url = http://www.apsevilla.com/nodo_1/texto_1_1.htm | ||
| títul = Port de Sevilla | | títul = Port de Sevilla | ||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
}}</ref> | }}</ref> | ||
| − | + | Sevilla dispon d'una xàrcia desenrollada de [[transport]] per [[carretera]] i [[ferrocarril]], aixina com d'un [[aeroport]] internacional. És destacable la presència històrica de l'[[indústria aeronàutica]] en la ciutat, dels [[drassana|drassanes]], aixina com de l'indústria militar. | |
En ocasió de la celebració de la [[Exposició Iberoamericana de Sevilla (1929)|Exposició Iberoamericana de 1929]], la ciutat va experimentar un desenroll [[urbanisme|urbanístic]] important marcat per l'edificació de parcs i edificis proyectats per al dit acontenyiment, com el [[parc de Maria Luisa]] o la [[Plaça d'Espanya (Sevilla)|plaça d'Espanya]]. L'[[Exposició Universal de 1992]] va deixar com a llegat en la ciutat una important millora de la infraestructura, principalment en les comunicacions terrestres i aeronàutiques, especialment en l'accés ferroviari del [[Alta Velocitat Espanyola|AVE]] en l'[[estació de Santa Justa]]. Aixina mateix, en els terrenys lliberats de l'Expo s'han implantat empreses de noves tecnologies i centres universitaris. | En ocasió de la celebració de la [[Exposició Iberoamericana de Sevilla (1929)|Exposició Iberoamericana de 1929]], la ciutat va experimentar un desenroll [[urbanisme|urbanístic]] important marcat per l'edificació de parcs i edificis proyectats per al dit acontenyiment, com el [[parc de Maria Luisa]] o la [[Plaça d'Espanya (Sevilla)|plaça d'Espanya]]. L'[[Exposició Universal de 1992]] va deixar com a llegat en la ciutat una important millora de la infraestructura, principalment en les comunicacions terrestres i aeronàutiques, especialment en l'accés ferroviari del [[Alta Velocitat Espanyola|AVE]] en l'[[estació de Santa Justa]]. Aixina mateix, en els terrenys lliberats de l'Expo s'han implantat empreses de noves tecnologies i centres universitaris. | ||
| − | En | + | En l'actualitat ([[2008]]) es duen a terme importants proyectes en la ciutat, com la [[Torre Cajasol]], el [[Metropol Para-sol de la Encarnación]], el [[Metro de Sevilla]], el proyecte del ''Puerto Delícias'' o el ''Aquario Nuevo mundo''. Alguns d'estos proyectes són objecte de polèmica a causa del seu possible impacte visual.<ref>{{cita web |
| url = http://www.abcdesevilla.es/20081127/sevilla-actualidad/torre-pelli-amenaza-incluir-200811270934.html | | url = http://www.abcdesevilla.es/20081127/sevilla-actualidad/torre-pelli-amenaza-incluir-200811270934.html | ||
| títul = El Comité Nacional Espanyol del Consell Internacional de Monuments i Llocs (Icomos) recomanarà a la UNESCO que inscriga als monuments sevillans catalogats com a patrimoni de l'Humanitat de Sevilla en La Llista del Patrimoni Mundial en Perill si la ciutat decidix seguir avant en el proyecte de construcció de la torre Pelli, els rascacels de 178 metros que Cajasol promou en la Cartoixa | | títul = El Comité Nacional Espanyol del Consell Internacional de Monuments i Llocs (Icomos) recomanarà a la UNESCO que inscriga als monuments sevillans catalogats com a patrimoni de l'Humanitat de Sevilla en La Llista del Patrimoni Mundial en Perill si la ciutat decidix seguir avant en el proyecte de construcció de la torre Pelli, els rascacels de 178 metros que Cajasol promou en la Cartoixa | ||
| Llínea 58: | Llínea 58: | ||
}}</ref> | }}</ref> | ||
| − | L'[[Universitat de Sevilla]], fundada en | + | L'[[Universitat de Sevilla]], fundada en 1505 i en més de 55.000 estudiants, esta catalogada (2009) com la 2a universitat d'Andalusia després de l'Universitat de Granada, la 11a d'Espanya i la 284a del món segons els rankings de baremació internacionals, sent ademés una de les més grans d'Espanya.<ref>{{cita web |
| url = http://www.us.es/informacion/uscifras | | url = http://www.us.es/informacion/uscifras | ||
| títul = L'Universitat de Sevilla en sifres | | títul = L'Universitat de Sevilla en sifres | ||
| Llínea 64: | Llínea 64: | ||
| editor = Universitat de Sevilla, Espanya | | editor = Universitat de Sevilla, Espanya | ||
| fechaacceso = 9-12-2008 | | fechaacceso = 9-12-2008 | ||
| − | }}</ref> Aixina mateix, l'[[Universitat Pablo d'Olavide]], ubicada en el confrontant municipi de [[Dos Hermanas]], conta en més de 10.000 estudiants. Són mils els estudiants estrangers que es matriculen en els programes [[Erasmus]] i cursos d'espanyol en l' | + | }}</ref> Aixina mateix, l'[[Universitat Pablo d'Olavide]], ubicada en el confrontant municipi de [[Dos Hermanas]], conta en més de 10.000 estudiants. Són mils els estudiants estrangers que es matriculen en els programes [[Erasmus]] i cursos d'espanyol en l'Universitat de Sevilla, que en 2006 fon una de les deu més visitades d'Europa junt en atres huit universitats espanyoles.<ref>{{cita web |
| url = http://www.consumer.es/web/es/educacion/2006/12/26/158485.php | | url = http://www.consumer.es/web/es/educacion/2006/12/26/158485.php | ||
| títul = Les universitats espanyoles són les preferides pels estudiants d'Erasmus | | títul = Les universitats espanyoles són les preferides pels estudiants d'Erasmus | ||
| Llínea 72: | Llínea 72: | ||
}}</ref> | }}</ref> | ||
| − | [[ | + | Sevilla ha despertat des d'antic l'evocació de dels artistes europeus, especialment durant l'época del [[romanticisme]], veent en ella un lloc pintoresc i exòtic. Un total de 114 [[òpera|operes]] han segut ambientades en esta ciutat, com [[La força del destí (òpera)|La força del destí]], [[Carmen (òpera)|Carmen]] o [[Les bodes de Figaro]]. |
| − | |||
<div style="font-size:90%">__TOC__</div> | <div style="font-size:90%">__TOC__</div> | ||
== Toponímia == | == Toponímia == | ||
| − | El nom de la ciutat procedix del nom indígena tartesi ''Spal'', que significa "terra baixa". | + | El nom de la ciutat procedix del nom indígena tartesi ''Spal'', que significa "terra baixa". Després de la conquiste, els romans van llatinisar el nom a ''Híspalis'', que en época musulmana es va transformar en ''Ishbiliya'' ([[Llengua àrap|àrap]] أشبيليّة), a causa de la substitució de la "p" (fonema inexistent en àrap) per "b" i de la "a" tònica per "i" (fenomen característic de l'àrap hispànic conegut per [[imela]]), d'on procedix l'actual forma 'Sevilla'. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | * [http://www.sevilla.org/ Ajuntament de Sevilla] | |
| − | + | * [http://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadistica/sima/htm/sm41091.htm Sevilla - Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia (SIMA). Estadístiques oficiales] | |
| − | * [ | ||
| − | * [ | ||
| − | |||
| − | |||
* ''[http://www.sevilla.org/html/portal/com/bin/contenidos/serv_estadisticas/publicaciones/2005_11_29_Publicacion2_1/1182876560414_informesevilla2005.pdf Informe socioeconòmic de la ciutat de Sevilla 2005]'', Ajuntament de Sevilla | * ''[http://www.sevilla.org/html/portal/com/bin/contenidos/serv_estadisticas/publicaciones/2005_11_29_Publicacion2_1/1182876560414_informesevilla2005.pdf Informe socioeconòmic de la ciutat de Sevilla 2005]'', Ajuntament de Sevilla | ||
| − | {{ | + | == Referencies == |
| + | {{reflist}} | ||
| + | {{traduït de|es|Sevilla}} | ||
{{Capitals de província}} | {{Capitals de província}} | ||
[[Categoria:Sevilla]] | [[Categoria:Sevilla]] | ||