Semnornis ramphastinus

Archiu:Semnornis ramphastinus.jpg

cabezón tucán, capità tucán (Semnornis ramphastinus)

El cabezón tucán, capità tucán, barbudo tucán, compàs o yumbo (Semnornis ramphastinus) és una espècie d'au piciforme de la família Semnornithidae que habita en Amèrica del Sur.

Descripció

Semnornis ramphastinus és un barbudo robust, de tamany mig en un pes entre 80 i 115 grams. Són aus molt colorides d'una morfologia inconfundible. Es caracterisen per tindre un pico molt robust en maxila groga i mandíbula verda clara, abdós en puntes negres. Té corona, careta i un prim collar cervical de color negre, plomes del occipucio llargues i una conspicua ralla post ocular de color blanc posterior a un ull de iris roig lluent. Té mant pardo dorat que es convertix en groc cap a la rabadilla. Gola, pit superior i costats de coll grisazulado, pit baix i mija pancha de color roig intens, i les ales i la coa de color gris. El plomall inferior és de color groc o verdoso. No existix un dimorfisme sexual marcat, sexes pràcticament idèntics, l'única diferència sent un color poc menys vistós en la femella

Distribució i hàbitat

És un au pròpia dels boscs humits que creixen en les ales occidentals dels Vages, des del noroest d'Equador i al suroest de Colòmbia. S'estén a altituts normalment entre 1400-2400 m s. n. m. Utilisa tots els estrats del bosc tenint preferència pels estrats alts o dosel (entre 11 i 20 metros d'altura) i el subdosel (entre 6 i 10 metros d'altura.) Si be seguix sent prou comú a nivell local, s'han reduït les seues poblacions per la pèrdua d'hàbitat i la captura per al comerç d'aus engabiades. L'evidència sugerix que estes aus són molt exclusives sobre els arbres que utilisen per a anidar, normalment de la família Lauraceae. Arbres suficientment grossos d'esta família són relativament escassos en estos boscs, #lo que els fa vulnerables a la pèrdua d'hàbitat.

Taxonomia

En el passat li'l classificava en els barbudos en la família Capitonidae. No obstant, els estudis d'ADN han confirmat que esta agrupació és parafilética. Els barbudos del Nou Món estan més estretament relacionats en els tucanes de lo que estan als barbudos del Vell Món. Com resultat abdós linajes de barbudos ara es consideren famílies distintes, i el cabezón tucán junt en el cabezón se situen en una família separada, Semnornithidae.

Els estudis de Cracraft & Prum (1988) sugerien una propenca relació filogenético entre el gènero Semnornis i la família Ramphastidae. Ara es coneix que l'este gènero és el tàxon germà dels tucanes, i que esta més relacionat en els gèneros Capito i Eubucco.

Comportament

A sovint es troba en parella o grups menuts que es posen pasivamente, #lo que els fa difícil d'observar. Són aus territorials que normalment viuen en grups reduïts. En l'absència d'interferència, estos grups poden ocupar un àrea per tot un any, i inclús poden residir per més temps. Els grups mostren un marcat comportament territorial en atres grups, acompanyats de sorolloses vores en dueto per la parella reproductiva de cada grup. Solen movilisar-se independentment d'atres aus, encara que poden formar bandadas mixtes en tanagras i atres frugívoros. Es caracterisen per un vol afanyat i sorollós.

Alimentació

Els barbudos tucanes són aus frugívoras, s'alimenten d'una varietat de frutes, en especial dels #ament de les Cecropias encara que tenen en la seua dieta un component d'al voltant del 20% d'insectes, ademés de néctar, llacor i pétals de flors.

Criança

El barbudo tucán a diferència d'atres aus frugívoras crío de forma cooperativa als seus pollets, en varis individus de la mateixa espècie que ajuden a una parella reproductora dominant en la incubació i el conte de les crío. Durant l'época no reproductiva els grups tenen una major cantitat d'individus pero estos grups es van reduint de tamany una volta que entren en época reproductiva, sent 3 individus el tamany més comú dels grups. Normalment els grups són conformats per crío de la ventrada antiga que es queden en els seus pares ajudant en la nova ventrada. Durant l'época no reproductiva integrants anara de la família poden formar part del grup. Estos integrants ajuden a encubar els ous, criar els pollets i alimentar-los, #lo que aumenta significativament l'èxit reproductiu comparat en els grups que no obtenen ajuda. El barbudo tucán anida dins de cavitats i buits d'arbres que fan en els seus poderosos picos. El periodo d'incubació dura 15 dies i els seus pollets es desenrollen en 45 dies. Els jovenils s'assemblen molt als adults en la diferència de tindre un plomall més pàlit i un iris negre. Lo jovenils permaneixen en esta etapa per un periodo de fins a dos mesos.

Territorialitat

Els territoris d'esta au tenen un ranc entre 4.0 i 10.6 ha, i un promig de 5.8 ha, els quals inclouen majorment boscs adults, encara que poden adaptar-se a viure en boscs en àrees menudes de pasturages i boscs secundaris. El territori és defés activament per la parella reproductiva, per mig de vores i persecucions a atres grups o espècies. El restant d'integrants del grup també ajuden en la protecció del territori especialment en les àrees propenques al niu de la parella reproductiva.

Vora

La seua vora és inconfundible, compost per sonors graznidos que viagen llargues distàncies. És una vora en dueto, normalment simultàneu o en síncopa per abdós sexes durant el periodo de criança, els quals són en fins territorials. Les vores varien en la estacionalidad, són més comunes al començament d'any i baixen la freqüència despuix del seu pico en abril. Poden també produir esclafits de cridat.