Edició de «Semiòtica»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 5: | Llínea 5: | ||
La nova ciència va ser postulada a principis del [[sigle XIX]] per [[Ferdinand de Saussure]] ([[1875]]-[[1913]]), un professor suís de llingüística. | La nova ciència va ser postulada a principis del [[sigle XIX]] per [[Ferdinand de Saussure]] ([[1875]]-[[1913]]), un professor suís de llingüística. | ||
− | Els principis fonamentals actuals de la semiòtica varen ser escoltats pels alumnes de Saussure en un curs de llingüistes impartit en l'Universitat de Ginebra entre | + | Els principis fonamentals actuals de la semiòtica varen ser escoltats pels alumnes de Saussure en un curs de llingüistes impartit en l'Universitat de Ginebra entre [[1906]] i [[1911]]. Saussure va morir en 1913 sense publicar les seues teories pero els seus alumnes en [[1915]] les varen publicar en el títul de "[[Curs de llingüística general]]". |
Abans de Saussure els estudis del llenguage s'ocupaven sobretot de l'us històric de la llengua. En les etapes inicials la llingüística va intentar explicar els [[signe semiòtic|signes]] imaginant-los com descripcions d'una série de gests, accions i sensacions. Els llingüistes s'ocupaven més de l'estructura del llenguage sense tindre en conter la seua relació en la ment. | Abans de Saussure els estudis del llenguage s'ocupaven sobretot de l'us històric de la llengua. En les etapes inicials la llingüística va intentar explicar els [[signe semiòtic|signes]] imaginant-los com descripcions d'una série de gests, accions i sensacions. Els llingüistes s'ocupaven més de l'estructura del llenguage sense tindre en conter la seua relació en la ment. |