Edició de «Semiòtica»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Les teories que apliquem al disseny gràfic i a la comunicació visual procedixen del estudi de la [[ciència]], coneguda com a semiologia en [[Europa]] i semiòtica en els [[Estats Units]]. | Les teories que apliquem al disseny gràfic i a la comunicació visual procedixen del estudi de la [[ciència]], coneguda com a semiologia en [[Europa]] i semiòtica en els [[Estats Units]]. | ||
− | La nova ciència va ser postulada a principis del [[ | + | La nova ciència va ser postulada a principis del [[segle XIX]] per [[Ferdinand de Saussure]] ([[1875]]-[[1913]]), un professor suís de llingüística. |
Els principis fonamentals actuals de la semiòtica varen ser escoltats pels alumnes de Saussure en un curs de llingüistes impartit en l'Universitat de Ginebra entre els anys [[1906]] i [[1911]]. Saussure va morir en l'any 1913 sense publicar les seues teories pero els seus alumnes en [[1915]] les varen publicar en el títul de "[[Curs de llingüística general]]". | Els principis fonamentals actuals de la semiòtica varen ser escoltats pels alumnes de Saussure en un curs de llingüistes impartit en l'Universitat de Ginebra entre els anys [[1906]] i [[1911]]. Saussure va morir en l'any 1913 sense publicar les seues teories pero els seus alumnes en [[1915]] les varen publicar en el títul de "[[Curs de llingüística general]]". | ||
Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Abans de Saussure els estudis del llenguage s'ocupaven sobretot de l'us històric de la llengua. En les etapes inicials la llingüística va intentar explicar els [[signe semiòtic|signes]] imaginant-los com descripcions d'una série de gests, accions i sensacions. Els llingüistes s'ocupaven més de l'estructura del llenguage sense tindre en conter la seua relació en la ment. | Abans de Saussure els estudis del llenguage s'ocupaven sobretot de l'us històric de la llengua. En les etapes inicials la llingüística va intentar explicar els [[signe semiòtic|signes]] imaginant-los com descripcions d'una série de gests, accions i sensacions. Els llingüistes s'ocupaven més de l'estructura del llenguage sense tindre en conter la seua relació en la ment. | ||
− | Abans del curs de Ginebra Saussure també es dedicava a l'estudi de la [[llengua]], pero no estava satisfet, | + | Abans del curs de Ginebra Saussure també es dedicava a l'estudi de la [[llengua]], pero no estava satisfet, aixinana que va canviar completament la forma d'enfocar la qüestió i va considerar la llengua com un sistema de signes, la seua teoria es centrava en el llenguage i el seu model es basa en les paraules com a signes. |
Per la mateixa época, un filòsof nort-americà [[Charles Sanders Peirce]] ([[1839]]-[[1914]]) estava realisant un estudi paralel dels signes, al que va denominar semiòtica. Peirce va ser reconegut com fundador de l'escola de semiòtica nort-americana. Peirce es va preocupar de la manera en que donam sentit al món que nos rodeja. Per Peirce no totes les persones interpreten un [[signe semiòtic|signes]] de la mateixa manera depén molt de l'experiència cultural que la persona te sobre l'objecte a representar. | Per la mateixa época, un filòsof nort-americà [[Charles Sanders Peirce]] ([[1839]]-[[1914]]) estava realisant un estudi paralel dels signes, al que va denominar semiòtica. Peirce va ser reconegut com fundador de l'escola de semiòtica nort-americana. Peirce es va preocupar de la manera en que donam sentit al món que nos rodeja. Per Peirce no totes les persones interpreten un [[signe semiòtic|signes]] de la mateixa manera depén molt de l'experiència cultural que la persona te sobre l'objecte a representar. | ||
Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Segons Peirce la semiòtica és la que hauria d'incloure a les atres ciències que tracten dels signes en determinats camps d'us o del coneiximent. Este pensament és coherent en el fet que la semiòtica es planteja com la ciència bàsica del funcionament del pensament, intentant respondre a l'interrogant de com el ser humà coneix el món que ho rodeja, com ho interpreta i com crea coneiximent i ho transmet. Per això, la semiòtica ha arribat a ser plantejada com la ciència de les ciències rivalisant en l'epistemologia. | Segons Peirce la semiòtica és la que hauria d'incloure a les atres ciències que tracten dels signes en determinats camps d'us o del coneiximent. Este pensament és coherent en el fet que la semiòtica es planteja com la ciència bàsica del funcionament del pensament, intentant respondre a l'interrogant de com el ser humà coneix el món que ho rodeja, com ho interpreta i com crea coneiximent i ho transmet. Per això, la semiòtica ha arribat a ser plantejada com la ciència de les ciències rivalisant en l'epistemologia. | ||
− | La gran diferència entre els dos estudis | + | La gran diferència entre els dos estudis es que Saussure era exclusivament un estudi llingüístic, mostrava poc interés en el paper del llector en el procés. Per a Peirce el llector tenia un paper fonamental. |
Hi ha tres principals àrees dins de la semiòtica o semiologia: els signes, la forma com s'organisen en sistemes i el context a on apareixen. | Hi ha tres principals àrees dins de la semiòtica o semiologia: els signes, la forma com s'organisen en sistemes i el context a on apareixen. | ||
[[Categoria:Semiòtica| ]] | [[Categoria:Semiòtica| ]] |