Edició de «Semàntica»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la [[llingüística]] que estudia la [[paraula]], concretament tot allò relacionat en el seu [[significat]]. El seu nom ve del | + | La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la [[llingüística]] que estudia la [[paraula]], concretament tot allò relacionat en el seu [[significat]]. El seu nom ve del grec "sema", que vol dir [[signe llingüístic|signe]]. Com a disciplina va nàixer al [[segle XIX]]. |
| − | Analisa els components i la transmissió del significat i determina les relacions que s’establixen entre mots. Estes relacions són (a) la [[sinonímia]]: establix entre dos o més mots en significats semblants, (b) l’[[antonímia]]: establix entre mots en significats oposts, (c) l’[[homonímia]]: establix entre mots que, | + | Analisa els components i la transmissió del significat i determina les relacions que s’establixen entre mots. Estes relacions són (a) la [[sinonímia]]: establix entre dos o més mots en significats semblants, (b) l’[[antonímia]]: establix entre mots en significats oposts, (c) l’[[homonímia]]: establix entre mots que, tot i tenir significats diferents, coincidixen formalment (compartixen un mateix significant) per una qüestió d’evolució històrica. Hi ha casos d’homonímia parcial, en qué a cadascú dels mots té una categoria gramatical diferent i, per tant, el mateix contingut sintàctic actua com a desambiguador; i casos d’homonímia exulta, quan abdós mots compartixen els trets morfològics i, per tant, cal que el context actue com a element desambiguador, (d) la [[polisèmia]]: establix quan a un mateix significant li corresponen diversos significats com a conseqüència d’un procés de transferència semàntica. |
| − | La semàntica és una disciplina propenca a la [[filosofia]], per l'anàlisis dels conceptes; a la [[sicologia]], per l'estudi de la ment humana i de la [[comunicació]]; a la [[lexicologia]], perqué ajuda a definir els mots; a la [[sintaxis]], ya que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes atres branques del saber. De fet, des del nomenat "gir llingüístic" del coneiximent | + | La semàntica és una disciplina propenca a la [[filosofia]], per l'anàlisis dels conceptes; a la [[sicologia]], per l'estudi de la ment humana i de la [[comunicació]]; a la [[lexicologia]], perqué ajuda a definir els mots; a la [[sintaxis]], ya que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes atres branques del saber. De fet, des del nomenat "gir llingüístic" del coneiximent al [[segle XX]], la semàntica s'ha convertit en una [[ciència]] auxiliar útil per a qualsevol acostament a la realitat. |
==Escoles teòriques== | ==Escoles teòriques== | ||
| − | En semàntica predominen un seguit d'escoles, la majoria en consonància en | + | En semàntica predominen un seguit d'escoles, la majoria en consonància en els corrents teòrics sobre la gramàtica en general. La semàntica estructuralista i els seus derivats proponen analisar el significat d'un terme per trets o característiques, de manera que es puguen establir classes, categories o camps que distinguixen els mots que compartixen unes determinades propietats referencials dels que no les tenen, seguint la teoria de conjunts. |
| − | Els partidaris del referencialisme entenen una paraula com un [[símbol]] i estudien com vehicula una idea mental o representació, o com servix per comunicar una part de la realitat a | + | Els partidaris del referencialisme entenen una paraula com un [[símbol]] i estudien com vehicula una idea mental o representació, o com servix per comunicar una part de la realitat a altres persones, centrant-se en la relació en l'exterior. |
La [[llingüística cognitiva]] té en la semàntica un dels camps essencials i afirma que la ment almagasena una série de mots en propietats difuses que s'interrelacionen en xàrcia en les dels veïns i que el context activa una paraula, esta informació i l'adjacent, a diferència de l'inventori definit dels estructuralistes. | La [[llingüística cognitiva]] té en la semàntica un dels camps essencials i afirma que la ment almagasena una série de mots en propietats difuses que s'interrelacionen en xàrcia en les dels veïns i que el context activa una paraula, esta informació i l'adjacent, a diferència de l'inventori definit dels estructuralistes. | ||
| − | La semàntica formal es basa en la descomposició de les frases en fòrmules matemàtiques que expliquen les combinacions de mots permeses per | + | La semàntica formal es basa en la descomposició de les frases en fòrmules matemàtiques que expliquen les combinacions de mots permeses per cada llengua segons les característiques dels mots, la seua [[funció sintàctica]] i el paper temàtic que juguen a l'oració. La derivació d'esta teoria és el corrent que supedita la semàntica a la [[llògica formal]] i per tant analisa les condicions de veritat dels enunciats, i no els mots en ells mateixos. |
| − | + | El corrent de semàntica conceptual barreja els anteriors, analisant els [[concepte]]s o idees que posseïx cada persona i que li possibiliten entendre una oració seguint les regles del seu idioma, centrant-se en la denotació del mot i el seu paper com a estructurador de la frase. | |
| − | |||
[[Categoria:Semàntica| ]] | [[Categoria:Semàntica| ]] | ||