Edició de «Semàntica»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la [[llingüística]] que estudia la [[paraula]], concretament tot allò relacionat en el seu [[significat]]. El seu nom ve del [[grec]] "sema", que vol dir [[signe llingüístic|signe]]. Com a disciplina va nàixer en el [[sigle XIX]]. | La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la [[llingüística]] que estudia la [[paraula]], concretament tot allò relacionat en el seu [[significat]]. El seu nom ve del [[grec]] "sema", que vol dir [[signe llingüístic|signe]]. Com a disciplina va nàixer en el [[sigle XIX]]. | ||
| − | Analisa els components i la transmissió del significat i determina les relacions que s’establixen entre mots. Estes relacions són (a) la [[sinonímia]]: establix entre dos o més mots en significats semblants, (b) l’[[antonímia]]: establix entre mots en significats oposts, (c) l’[[homonímia]]: establix entre mots que, tenen significats diferents, coincidixen formalment (compartixen un mateix significant) per una qüestió d’evolució històrica. Hi ha casos d’homonímia parcial, en qué a cada u dels mots té una categoria gramatical diferent i, per tant, el mateix | + | Analisa els components i la transmissió del significat i determina les relacions que s’establixen entre mots. Estes relacions són (a) la [[sinonímia]]: establix entre dos o més mots en significats semblants, (b) l’[[antonímia]]: establix entre mots en significats oposts, (c) l’[[homonímia]]: establix entre mots que, tenen significats diferents, coincidixen formalment (compartixen un mateix significant) per una qüestió d’evolució històrica. Hi ha casos d’homonímia parcial, en qué a cada u dels mots té una categoria gramatical diferent i, per tant, el mateix contengut sintàctic actua com a desambiguador; i casos d’homonímia exulta, quan abdós mots compartixen els trets morfològics i, per tant, cal que el context actue com a element desambiguador, (d) la [[polisèmia]]: establix quan a un mateix significant li corresponen diversos significats com a conseqüència d’un procés de transferència semàntica. |
La semàntica és una disciplina propenca a la [[filosofia]], per l'anàlisis dels conceptes; a la [[sicologia]], per l'estudi de la ment humana i de la [[comunicació]]; a la [[lexicologia]], perqué ajuda a definir els mots; a la [[sintaxis]], ya que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes atres branques del saber. De fet, des del nomenat "gir llingüístic" del coneiximent en el [[sigle XX]], la semàntica s'ha convertit en una [[ciència]] auxiliar útil per a qualsevol acostament a la realitat. | La semàntica és una disciplina propenca a la [[filosofia]], per l'anàlisis dels conceptes; a la [[sicologia]], per l'estudi de la ment humana i de la [[comunicació]]; a la [[lexicologia]], perqué ajuda a definir els mots; a la [[sintaxis]], ya que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes atres branques del saber. De fet, des del nomenat "gir llingüístic" del coneiximent en el [[sigle XX]], la semàntica s'ha convertit en una [[ciència]] auxiliar útil per a qualsevol acostament a la realitat. | ||