Edició de «Saturn (planeta)»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 2: Llínea 2:
 
'''Saturn''' és el sext [[planeta]] del [[Sistema Solar]], és el segon en tamany i masa despuix de [[Júpiter]] i és l'únic en un sistema d'anells visible des del nosre planeta. El seu nom prové del deu romà Saturn. Froma part dels denominats planetes exteriors o gaseosos, també dits jovians pel seu paregut en [[Júpiter]]. L'aspecte més característic de Saturn són els seus birllants anells.
 
'''Saturn''' és el sext [[planeta]] del [[Sistema Solar]], és el segon en tamany i masa despuix de [[Júpiter]] i és l'únic en un sistema d'anells visible des del nosre planeta. El seu nom prové del deu romà Saturn. Froma part dels denominats planetes exteriors o gaseosos, també dits jovians pel seu paregut en [[Júpiter]]. L'aspecte més característic de Saturn són els seus birllants anells.
  
Abans de l'invenció del telescopi, Saturn era el més lluntà dels planetes coneguts i, a simple vista, no pareixia lluminós ni interessant. El primer en observar els anells fon [[Galileu]] en l'any [[1610]] pero la baixa inclinació dels anells i la baixa resolució del seu [[telescopi]] li eren pensar en un principi que es tractava de grans llunes. [[Christian Huygens]] en millors mijos d'observació pogué en [[1659]] observar en claritat els anells. [[James Clerk Maxwell]] en l'any [[1859]] demostrà matemàticament que els anells no podien ser un únic objecte sòlit sino que devien ser l'agrupació de millons de partícules de menor tamany.
+
Abans de l'invenció del telescopi, Saturn era el més lluntà dels planetes coneguts i, a simple vista, no pareixia lluminós ni interessant. El primer en observar els anells fon [[Galileu]] en l'any [[1610]] pero la baixa inclinació dels anells i la baixa resolució del seu telescopi li eren pensar en un principi que es tractava de grans llunes. Christian Huygens en millors mijos d'observació pogué en [[1659]] observar en claritat els anells. James Clerk Maxwell en l'any [[1859]] demostrà matemàticament que els anells no podien ser un únic objecte sòlit sino que devien ser l'agrupació de millons de partícules de menor tamany.
  
 
Saturn té un gran número de [[satèlit]]s, el major dels quals, [[Tità (satèlit)|Tità]] és l'únic satèlit del [[Sistema Solar]] en una [[atmòsfera]] important.<ref>[http://web.archive.org/web/20051202030828/http://saturn.jpl.nasa.gov/news/features/saturn-story/moons.cfm «News Features: The Story of Saturn»]. ''Cassini–Huygens Mission to Saturn & Titan''</ref>
 
Saturn té un gran número de [[satèlit]]s, el major dels quals, [[Tità (satèlit)|Tità]] és l'únic satèlit del [[Sistema Solar]] en una [[atmòsfera]] important.<ref>[http://web.archive.org/web/20051202030828/http://saturn.jpl.nasa.gov/news/features/saturn-story/moons.cfm «News Features: The Story of Saturn»]. ''Cassini–Huygens Mission to Saturn & Titan''</ref>
Llínea 11: Llínea 11:
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Saturn (planet)}}
 
{{Commonscat|Saturn (planet)}}
{{DGLV|Saturn}}
+
*{{DGLV|Saturn}}
  
 
[[Categoria:Planetes]]
 
[[Categoria:Planetes]]
 
[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]
 
[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: