Edició de «Sant Pasqual Baylón»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | '''Pasqual Baylón Yubero''' ([[Torrehermosa]], [[Província de Saragossa|Saragossa]], [[Espanya]], [[16 de maig]] de [[1540]] - [[Vilarreal]], [[Província de Castelló|Castelló]], [[Espanya]], [[17 de maig]] de [[1592]]) fon un flare [[Orde franciscana|franciscà]]. És venerat com a [[sant]] per l'[[Iglésia catòlica]] en el nom de '''Sant Pasqual Bailón''' o '''Baylón'''. És patró de les obres, associacions i congressos eucarístics, de [[Vilarreal]] i de la [[diòcesis de Sogorp-Castelló]]. | |
| − | |||
| − | '''Pasqual Baylón Yubero''' ([[Torrehermosa]], [[Província de Saragossa|Saragossa]], [[Espanya]], [[16 de maig]] de [[1540]] - | ||
== Vida == | == Vida == | ||
| − | [[ | + | Pasqual va nàixer en [[Torrehermosa]] ([[Aragó]]) el dia de la Pasqua de Pentecostés, d'ahí el seu nom. El seu pare era Martín Baylón i la seua mare Isabel Jubera. Fins als set anys va permanéixer en la seua localitat natal, a partir dels set fins als vint va viure en [[Alconchel d'Ariza]], vivint en Martín García, un veí del poble. Pasqual se va dedicar al pastoreig d'ovelles. En [[Alconchel d'Ariza]] va deprendre a llegir i a escriure de manera autodidacta en l'ajuda de [[devocionari]]s. |
| − | + | Posteriorment va emigrar al [[Regne de Valéncia]] per a treballar a càrrec del senyor Aparicio Martínez en [[Monfort]] ( [[província d'Alacant|Alacant]]). Darrere del succés conegut com "milacre de l'aparició", va demanar ingressar en l'orde franciscana, en el convent de [[Mare de Deu d'Orito|Nostra Senyora d'Orito]], en [[Orito]], una pedania de Monfort del Sit, famosa per la senzillea dels religiosos franciscans [[sant Pere d'Alcántara|alcantarins]] que ho habitaven. Va vestir els hàbits en [[1564]], en el convent [[Elig|ilicità]] de Sant Josep i va professar en Orito el [[2 de febrer]] de [[1565]]. | |
| − | |||
| − | Posteriorment va emigrar al [[Regne de Valéncia]] per a treballar a càrrec del senyor Aparicio Martínez en [[Monfort]] ( [[província d'Alacant|Alacant]]). Darrere del succés conegut com "milacre de l'aparició", va demanar ingressar en l'orde franciscana, en el convent de [[Mare de Deu d'Orito|Nostra Senyora d'Orito]], en [[Orito]], una pedania de Monfort del Sit, famosa per la senzillea dels religiosos franciscans [[sant Pere d'Alcántara|alcantarins]] que ho habitaven. Va vestir els hàbits en | ||
=== El milacre de l'aparició de l'Eucaristia === | === El milacre de l'aparició de l'Eucaristia === | ||
| − | En la | + | En la pedania d'[[Orito]] ([[Monfort]], [[Alacant]]) se troba la coneguda [[Orito|"Ermita de l'Aparició"]] a on sant Pasqual va tindre una visió de [[Jesucrist]] en l'[[Eucaristia]]. Este fet va servir per a que l'Iglésia catòlica haja nomenat sant Pasqual patró dels congressos eucarístics. En tota la zona alacantina, principalment en Orito, [[Elig]], [[Alacant]], [[Monfort del Sit]], [[Novelda]] i [[Aspe]], i [[Vega Baixa]] se guarda una gran veneració a sant Pasqual. |
=== Professió de fe eucarística === | === Professió de fe eucarística === | ||
| Llínea 18: | Llínea 14: | ||
=== Milacres === | === Milacres === | ||
| − | Entre els milacres que se li atribuïxen destaquen la multiplicació del [[pa]] per als pobres, la curació de malalts, el do de profecia i el que narra com d'una [[pedra]] va eixir | + | Entre els milacres que se li atribuïxen destaquen la multiplicació del [[pa]] per als pobres, la curació de malalts, el do de profecia i el que narra com d'una [[pedra]] va eixir aigua per a uns pobres. La tradició popular afirma que moltes vegades orant experimentava tanta alegria que se posava a ballar (per això alguns creuen que el seu llinage és un malnom per esta reacció característica). |
| − | Darrere d'una vida durant la qual cultivà el seu esperit en l'oració, l'escritura i realisant els més modests treballs de llec en uns quants convents de la zona -nomenada Província de Sant Joan Batiste-, va morir en el convent alcantarí del Rosari en [[Vilarreal]], a on va ser refetorer i almoiner, el [[17 de maig]] de | + | Darrere d'una vida durant la qual cultivà el seu esperit en l'oració, l'escritura i realisant els més modests treballs de llec en uns quants convents de la zona -nomenada Província de Sant Joan Batiste-, va morir en el convent alcantarí del Rosari en [[Vilarreal]], a on va ser refetorer i almoiner, el [[17 de maig]] de [[1592]], també Pasqua de Pentecostés. La llegenda diu que darrere de la seua mort, va succeir que, durant la missa de rèquiem, en el moment de la consagració, els seus ulls se van obrir per a adorar al Santíssim Sacrament. |
== Obres == | == Obres == | ||
| − | Sant Pasqual va escriure dos devocionaris per a la seua edificació personal, editats en l'any [[2000]] en el títul de ''Opúsculs de sant Pasqual Baylón''. U d'ells va ser regalat al rei [[Felip II]] i l'atre se troba en la | + | Sant Pasqual va escriure dos devocionaris per a la seua edificació personal, editats en l'any [[2000]] en el títul de ''Opúsculs de sant Pasqual Baylón''. U d'ells va ser regalat al rei [[Felip II]] i l'atre se troba en la Basílica de Sant Pasqual de Vila-real. |
== Patronage == | == Patronage == | ||
| − | Fon [[beatificació|beatificat]] pel papa [[Pablo V]] el [[19 d'octubre]] de [[1618]] i [[canonisació|Canonisat]] per [[Aleixandre VIII]] el [[16 d'octubre]] de [[1690]]. Declarat [[Sant Patró|patró]] de totes les associacions i congressos eucarístics pel | + | Fon [[beatificació|beatificat]] pel papa [[Pablo V]] el [[19 d'octubre]] de [[1618]] i [[canonisació|Canonisat]] per [[Aleixandre VIII]] el [[16 d'octubre]] de [[1690]]. Declarat [[Sant Patró|patró]] de totes les associacions i congressos eucarístics pel papa [[Lleó XIII]] el [[28 de novembre]] de [[1897]]. Fon declarat patró de la diòcesis espanyola de Sogorp-Castelló pel papa [[Joan XXIII]] el [[12 de maig]] de [[1961]]. És aixina mateix patró de Vila-real, Torrehermosa, [[Alconchel d'Ariza]] i atres llocs, i sant titular de molts temples, parròquies i monasteris en el món sancer. En molts llocs és patró de cuiners i pasticers. |
| − | El rei d'Espanya [[Carles II d'Espanya|Carles II]] va establir en | + | El rei d'Espanya [[Carles II d'Espanya|Carles II]] va establir en 1681 el seu patronat regi sobre la [[Santuari de Sant Pasqual Baylón|capella]] de Vila-real a on reposaven les restes del sant. |
| − | El 17 de maig de [[1992]], festivitat de sant Pasqual Baylón i IV centenari de la seua mort, el rei d'Espanya [[Joan Carles I]] re-inaugurà la Real Capella i va presidir el trasllat de les restes del sant al seu nou Sepulcre, obra de l'escultor [[Vicent Llorens Poy]]. Estes restes són la part que va sobreviure a les flames darrere de l'incendi de la basílica durant la [[Guerra Civil espanyola]] en [[1936]]. Per a protegir les cendres del sant, ciutadans de | + | El 17 de maig de [[1992]], festivitat de sant Pasqual Baylón i IV centenari de la seua mort, el rei d'Espanya [[Joan Carles I]] re-inaugurà la Real Capella i va presidir el trasllat de les restes del sant al seu nou Sepulcre, obra de l'escultor [[Vicent Llorens Poy]]. Estes restes són la part que va sobreviure a les flames darrere de l'incendi de la basílica durant la [[Guerra Civil espanyola]] en [[1936]]. Per a protegir les cendres del sant, ciutadans de Vila-real anar traslladant les restes a les seues cases i alguns se van quedar chicotetes parts de les cendres, que inclús hui no s'han recuperat en la seua totalitat. |
==Confraria de Sant Pasqual Baylón (Valéncia)== | ==Confraria de Sant Pasqual Baylón (Valéncia)== | ||
| Llínea 37: | Llínea 33: | ||
També coneguda com '''Molt ilustre Confraria de [[Sant Pasqual Baylón]] ''', de Valéncia. | També coneguda com '''Molt ilustre Confraria de [[Sant Pasqual Baylón]] ''', de Valéncia. | ||
| − | La confraria fon fundada en | + | La confraria fon fundada en [[1730]] per una Bula papal de [[Clement XI]], la seua seu es trobava en el [[convent de Sant Joan de la Ribera]] dels Pares Franciscans Alcantarins. |
| − | En [[1835]], en la [[Desamortisació de Mendizábal]], els franciscans | + | En [[1835]], en la [[Desamortisació de Mendizábal]], els franciscans van ser expulsats del convent i la confraria va passar a la [[Iglésia de Sant Joan de l'Hospital]] ([[Valéncia]]), tornant a l'Iglésia original quan en [[1845]] es va restituir el cult. |
| − | Anys despuix, en | + | Anys despuix, en [[1865]], el nou propietari del convent es va apoderar de la sacristia i de l'habitació del sacerdot, obligant novament al trasllat de la confraria, en esta ocasió a la parròquia de Sant Tomàs. |
| − | Els confrares, majoritàriament de la barriada pròxima al convent, | + | Els confrares, majoritàriament de la barriada pròxima al convent, van reclamar insistentment el seu trasllat a la situació original, conseguint el seu objectiu l'[[1 de maig]] de [[1880]] gràcies a un decret de la Cúria eclesiàstica. La confraria va seguir en l'iglésia del convent fins a [[1898]] que es va traslladar a la nova iglésia quan es va derrocar aquella. |
El [[25 de febrer]] de [[1943]], per decret de l'arquebisbe es va traslladar a la [[parròquia de Sant Pasqual Baylón]] ([[Valéncia]]) de nova creació, a on contínua fins hui. | El [[25 de febrer]] de [[1943]], per decret de l'arquebisbe es va traslladar a la [[parròquia de Sant Pasqual Baylón]] ([[Valéncia]]) de nova creació, a on contínua fins hui. | ||
| Llínea 57: | Llínea 53: | ||
L'[[Iglésia Sant Pasqual Baylón (Valéncia)|Iglésia de Sant Pasqual Baylón]], està edificada en els terrenys de l'antiga de Sant Miquel, la construcció de la qual data en [[1684]], segons cita de Gazull arreplegà per Cruilles. L'antic edifici fon destruït (en part per afonament propi, despuix de l'incendi de [[1936]]), durant la [[Guerra Civil]]. Actualment es conserva la portada. | L'[[Iglésia Sant Pasqual Baylón (Valéncia)|Iglésia de Sant Pasqual Baylón]], està edificada en els terrenys de l'antiga de Sant Miquel, la construcció de la qual data en [[1684]], segons cita de Gazull arreplegà per Cruilles. L'antic edifici fon destruït (en part per afonament propi, despuix de l'incendi de [[1936]]), durant la [[Guerra Civil]]. Actualment es conserva la portada. | ||
| − | == Romeria de | + | == Romeria de sant Pasqual == |
| − | + | Tots els anys, en els dies anteriors al [[17 de maig]] es ve celebrant en [[Orito]] la tradicional ''Romeria de sant Pasqual'', que té com a punt d'arribada el santuari siti en la montanya conegut com ''Cova de sant Pasqual'', en el mateix terme d'Orito. A esta històrica tradició solen acodir cada any centenars de romers de tota la [[Vega Baixa]] i comarques llimítrofes. Se celebra una popular fira, en misses i atres festejos en honor a sant Pasqual Baylón. | |
| − | Tots els anys, en els dies anteriors al [[17 de maig]] es ve celebrant en | ||
| − | També acodixen moltes persones de | + | També acodixen moltes persones de Vila-real en pelegrinage fins a Torrehermosa i [[Alconchel d'Ariza]] el mateix dia 17 de maig. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 68: | Llínea 63: | ||
* [[Confraria de Sant Pasqual Baylón]] ([[Valéncia]]) | * [[Confraria de Sant Pasqual Baylón]] ([[Valéncia]]) | ||
* [[Iglésia Sant Pasqual Baylón]] ([[Valéncia]]) | * [[Iglésia Sant Pasqual Baylón]] ([[Valéncia]]) | ||
| + | * [http://www.franciscanos.org/santoral/pascualbailon.htm Biografia de sant Pasqual Baylón], en el portal de l'orde franciscana. | ||
| − | == | + | == Referencies == |
| − | + | {{Traduït de|es|Pascual_Baylón}} | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||