Edició de «Sant Joan de la Creu»

'''Sant Joan de la Creu''', en [[castellà]] '''San Juan de la Cruz''', fon un doctor de l'Iglésia. '''Juan de Yepes Álvarez''' ([[Fontiveros]], [[Ávila]], [[Espanya]], [[24 de juny]] de [[1542]] – [[Úbeda]], [[14 de decembre]] de [[1591]]).
[[File:JohnCross.jpg|thumb|rigth| '''Sant Joan de la Creu]] '''

==Primers anys==
[[Àvila]] i concretament [[Fontiveros]] va ser la seua pàtria chicoteta. Després lo serà [[Castella]] i [[Andalusia]] la terra dels seus amors. 

Es va nomenar Juan Yepes. Va nàixer en [[1542]] del matrimoni que formaven Gonzalo i Catalina; eren drapers i vivien pobres. Son pare mor pronte i la viuda es veu obligada a grans esforços pera tirar avant els seus tres fills: Francisco, Luis i Juan. Va ser inevitable l'èxodo quan es va vore que no arribava l'esperada ajuda dels parents toledans; Catalina i els seus tres fills varen anar primer a [[Arévalo]] i despuix a [[Medina del Camp]] que és el centre comercial de [[Castella]]. Allí malviuen en molts problemes econòmics, acostant tots el muscle; pero a Juan no li van les manualitats i mostra afició a l'estudi.

==Estudis==
Entra en el [[Colege de la Doctrina]], sent acòlit de les [[Agustines de la Magdalena]], on li va conéixer el senyor [[Alonso Álvarez de Toledo]] qui ho va colocar en l'[[hospital de la Concepció]] i li costeja els estudis pera sacerdot. Els [[jesuïtes]] funden en [[1551]] el seu colege i allí va estudiar Humanitats. Es va distinguir com un discípul agut. 

Juan va triar l'[[Orde del Carme]]; va prendre el seu hàbit en [[1563]] i des de llavors es va nomenar Juan de Sant Matía; estudia [[Arts]] i [[Teologia]] en la [[universitat de Salamanca]] com un alumne del colege que la seua Orde té en la ciutat. L'esplendor del claustre és notori: [[Mancio, Guevara]], [[Gall]], [[Luis de Lleó]] ensenyen en eixe moment. 

==Carmelita Descalç==
En [[1567]] el varen ordenar sacerdot. Llavors té lloc la trobada fortuïta en la [[mare Teresa]] en les cases de Blas Medina. Ella ha vengut a fundar el seu segon "palomarcico", com li agradava de nomenar als seus [[convents]] carmelites reformats; porta també en ella facultats del [[General]] per a fundar dos monasteris de flares reformats i va arribar a convéncer a Juan per a unir-lo a la reforma que intentava salvar l'[[espirit del Carmelo]] amenaçat pels hòmens i pels temps. Va arribar a exclamar en goig Teresa davant de les seues monges que per a començar la reforma dels flares ya contava en "flare i mig" fent en gràcia referència a la curta estatura de Juan; l'atre flare, o flare sancer, era el prior dels carmelites de Medina, [[fra Antonio d'Heredia]]. 

Inicià la seua vida de carmelita descalç en [[Duruelo]] i ara canvia de nom, adoptant el de Juan de la Cruz. Passa any i mig d'austeritat, alegria, oració i silenci en casa pobre entre les [[carrasques]]. Després, l'expansió és inevitable; reclamen la seua presència en [[Esteva]], [[Pastrana]] i el colege d'estudis d'[[Alcalá]]; ha començat la sembra de l'espirit carmelità. 

La monja Teresa vol i busca confessors doctes pera les seues monges; ara dispon de confessors descalços que entenen -perque lo viuen- el mateix esperit. Per cinc anys és Juan el confessor del  [[convent de l'Encarnació d'Àvila]]. La confiança que la reformadora té en el reformador -encara que possiblement no va arribar a conéixer tota la fondària de la seua ànima- es vorà de manifest en les expressions que utilisa pera referir-se a ell; li nomena "senequeta" pera referir-se a la seua ciència, "santico de fra Juan" en parlar de la seua santitat, preveent que "els seus -huesecicos- faran milacres". 

No podia faltar la creu; va arribar del costat que menys cabia esperar-la. Varen ser els germans calçats els que lo varen prendre pres, lo porten pres a [[Toledo]] on va viure nou mesos de duríssima presó. És l'hora de [[Getsemaní]], la nit de l'ànima, un periodo de madurea espiritual de l'home de Deu expressat en els seus poemes. Conseguix escapar en [[1578]] del tancament de forma dramàtica, posant audàcia i guanyant confiança en Deu, en una cordeta feta en trossos del seu hàbit i eixint per la claraboya. 

En els oficis de direcció sempre apareix '''Juan de la Cruz''' com un segoner; seran els pares Gracián i Dòria els que s'encarreguen de l'organisació, Juan portarà la doctrina i cuidarà de l'espirit. 

Se li veu present en la montanya de [[Jaén]], confessor de les monges en [[Beas de Segura]], a on es troba la religiosa [[Ana de Jesús]]. Després en [[Baeza]]; funda el colege pera la formació intelectual dels seus flares junt en la principal universitat andalusa. I en [[Granada]], en el convent dels Màrtirs, continuarà el seu treball d'escritor. En [[1586]] fundà els descalços de [[Córdova]], com els de [[Mancha Real]]. 

Consiliari del pare Dòria, en [[Segòvia]], per tres anys. Com no recordar el seu desig-exponent d'amor rendit- davant de la contemplació d'un [[Crist]] malalt! 

{{cita|'''"Patir, Senyor, i ser menyspreat per Vós".'''}}

En [[1591]] la presència de fra Juan de la Cruz escomença a ser non grata davant del pare Dòria. La realitat és que està quedant arraconat i fins arriba a tramar-se la seua expulsió del Carmelo. 

Marcha a la montanya de [[Jaén]], en la [[Peñuela]], per a no destorbar i se planteja la possibilitat d'anar a les Índies; allí estarà més llunt. És un atre temps d'oració solitària i saborosa. La reforma carmelitana viu agitada pel modo de procedir de Dòria; a Juan li toca orar, patir i callar. Potser tindrà Deu atres plans sobre ell i està preparant-lo per a una etapa millor. 

Aquella inapetència tan gran provocada per les febres persistents va provocar un mim de Deu fent que aparegueren espàrrecs quan no era el seu temps per a calmar el caprichós desig d'aquell flare que anava de camí, sense forces i mig mort de cansament, buscant un mege. 

Va passar dos mesos a [[Úbeda]]. No va encertar el mege. Es va presentar l'[[erisipela]] en una cama; despuix va vindre la [[septicèmia]]. I al mig caminaven els flares en fredor i era notòria la falta de consideració per part del superior de la casa. Fins que va arribar el [[13 de decembre]], quan era de nit, que va anar al cel des del '''"femer del menyspreu"'''. Plovia. 

Al final d'este resum-recort d'un flare místic que va saber i va voler aprofitar el mal per a traure be, el menyspreu dels hòmens pera fer-se més apreciat de Deu, i el mateix llenguage per a expressar l'inefable de la misteriosa intimitat en Deu en lírica paraula estremida, pense que serà bon moment per a fer menció d'algunes de les obres que li han fet figura de la cultura hispana del [[sigle XVI]]. Pujada a la Mont Carmelo i Nit fosca de l'ànima que be poden considerar-se tant una obra com dos; el Càntic espiritual, Flama d'amor viva i alguns poemes i avisos. 

El varen canonisar en [[1726]]. [[Pius XI]] ho va fer doctor de l'Iglésia en [[1926]]. El seu gran coneixedor i admirador [[Joan Pau II]], ho va nomenar patró dels poetes 

Un frare de cos sancer.

==Llibres==
*Noche oscura 
*Cántico espiritual 
*Llama de amor viva 
*Subida al monte Carmelo
*Noche oscura del alma 
*Llama de amor viva

==Vore  també==
*[http://es.catholic.net/escritoresactuales/664/1956/articulo.php?id=21203 Sant Joan de la Creu de Jesús Martí Ballester] 
*[http://www.misionmultimedia.com/catholic_nuevo/productos.phtml Multimedia] 
* [http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/sjuandelacruz/ Portal de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes consagrat a San Juan de la Cruz]
* [http://www.divvol.org/santoral/index.php?s=1214&m=DICIEMBRE&l=A Biografía de San Juan de la Cruz en Santoral Católic de www.divinavoluntad.net]
* [http://www.enciclopediacatolica.com/j/juandelcruz.htm ''L' Enciclopedia Catòlica'': San Juan de la Cruz]
* [http://www.vivir-poesia.com/2003/04/san-juan-de-la-cruz/ Gran part de l' Obra Poética de San Juan de la Cruz]
* [http://cvc.cervantes.es/obref/sanjuan/default.htm ''Poesíes, San Juan de la Cruz'' en el Centre Virtual Cervantes]
* [http://www.poemasde.net/poemas-de-san-juan-de-la-cruz/ Colección de Poemes Representatius d'este Reconegut Poeta Espanyol]
* [http://video.google.es/videoplay?docid=1286383962743771277&hl=es/ Cortometrage que mostra la vida del gran poeta místic Juan de la Cruz(en castellà)]


[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Catolicisme]]
[[Categoria:Sants]]
[[Categoria:Sants catòlics]]
[[Categoria:Sants d'Espanya]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-{{Biografia|
+'''Sant Joan de la Creu''', en [[castellà]] '''San Juan de la Cruz''', fon un doctor de l'Iglésia. '''Juan de Yepes Álvarez''' ([[Fontiveros]], [[Ávila]], [[Espanya]], [[24 de juny]] de [[1542]] – [[Úbeda]], [[14 de decembre]] de [[1591]]).
-| nom = Juan de Yepes Álvarez
+[[File:JohnCross.jpg|thumb|rigth| '''Sant Joan de la Creu]] '''
-| image = [[File:JohnCross.jpg|250px|'''Sant Joan de la Creu''']]
-| peu =
-| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
-| ocupació = Religiós, doctor de l'Iglésia.
-| data_naix = [[24 de juny]] de [[1542]]
-| lloc_naix = [[Fontiveros]], [[Ávila]], [[Espanya]]
-| data_mort = [[14 de decembre]] de [[1591]]
-| lloc_mort = [[Úbeda]], [[Jaén]], [[Espanya]]
-}}
-'''Sant Joan de la Creu''', en [[castellà]] '''San Juan de la Cruz''', fon un doctor de l'Iglésia. '''Juan de Yepes Álvarez''' ([[Fontiveros]], [[Ávila]], [[Espanya]], [[24 de juny]] de [[1542]] - † [[Úbeda]], [[Jaén]], [[14 de decembre]] de [[1591]]).
 ==Primers anys==
-[[Àvila]] i concretament [[Fontiveros]] va ser la seua pàtria chicoteta. Despuix lo serà [[Castella]] i [[Andalusia]] la terra dels seus amors.
+[[Àvila]] i concretament [[Fontiveros]] va ser la seua pàtria chicoteta. Després lo serà [[Castella]] i [[Andalusia]] la terra dels seus amors.
 Es va nomenar Juan Yepes. Va nàixer en [[1542]] del matrimoni que formaven Gonzalo i Catalina; eren drapers i vivien pobres. Son pare mor pronte i la viuda es veu obligada a grans esforços pera tirar avant els seus tres fills: Francisco, Luis i Juan. Va ser inevitable l'èxodo quan es va vore que no arribava l'esperada ajuda dels parents toledans; Catalina i els seus tres fills varen anar primer a [[Arévalo]] i despuix a [[Medina del Camp]] que és el centre comercial de [[Castella]]. Allí malviuen en molts problemes econòmics, acostant tots el muscle; pero a Juan no li van les manualitats i mostra afició a l'estudi.
@@ Llínea 20: / Llínea 10: @@
 Entra en el [[Colege de la Doctrina]], sent acòlit de les [[Agustines de la Magdalena]], on li va conéixer el senyor [[Alonso Álvarez de Toledo]] qui ho va colocar en l'[[hospital de la Concepció]] i li costeja els estudis pera sacerdot. Els [[jesuïtes]] funden en [[1551]] el seu colege i allí va estudiar Humanitats. Es va distinguir com un discípul agut.
-Juan va triar l'[[Orde del Carme]]; va prendre el seu hàbit en l'any [[1563]] i des de llavors es va nomenar Juan de Sant Matía; estudia [[Arts]] i [[Teologia]] en la [[universitat de Salamanca]] com un alumne del colege que la seua Orde té en la ciutat. L'esplendor del claustre és notori: [[Mancio, Guevara]], [[Gall]], [[Luis de Lleó]] ensenyen en eixe moment.
+Juan va triar l'[[Orde del Carme]]; va prendre el seu hàbit en [[1563]] i des de llavors es va nomenar Juan de Sant Matía; estudia [[Arts]] i [[Teologia]] en la [[universitat de Salamanca]] com un alumne del colege que la seua Orde té en la ciutat. L'esplendor del claustre és notori: [[Mancio, Guevara]], [[Gall]], [[Luis de Lleó]] ensenyen en eixe moment.
-== Carmelita descalç ==
+==Carmelita Descalç==
-En l'any [[1567]] el varen ordenar sacerdot. Llavors té lloc la trobada fortuïta en la [[mare Teresa]] en les cases de Blas Medina. Ella ha vengut a fundar el seu segon "palomarcico", com li agradava de nomenar als seus [[convents]] carmelites reformats; porta també en ella facultats del [[General]] per a fundar dos monasteris de flares reformats i va arribar a convéncer a Juan per a unir-lo a la reforma que intentava salvar l'[[espirit del Carmelo]] amenaçat pels hòmens i pels temps. Va arribar a exclamar en goig Teresa davant de les seues monges que per a començar la reforma dels flares ya contava en "flare i mig" fent en gràcia referència a la curta estatura de Juan; l'atre flare, o flare sancer, era el prior dels carmelites de Medina, [[fra Antonio d'Heredia]].
+En [[1567]] el varen ordenar sacerdot. Llavors té lloc la trobada fortuïta en la [[mare Teresa]] en les cases de Blas Medina. Ella ha vengut a fundar el seu segon "palomarcico", com li agradava de nomenar als seus [[convents]] carmelites reformats; porta també en ella facultats del [[General]] per a fundar dos monasteris de flares reformats i va arribar a convéncer a Juan per a unir-lo a la reforma que intentava salvar l'[[espirit del Carmelo]] amenaçat pels hòmens i pels temps. Va arribar a exclamar en goig Teresa davant de les seues monges que per a començar la reforma dels flares ya contava en "flare i mig" fent en gràcia referència a la curta estatura de Juan; l'atre flare, o flare sancer, era el prior dels carmelites de Medina, [[fra Antonio d'Heredia]].
-Inicià la seua vida de carmelita descalç en [[Duruelo]] i ara canvia de nom, adoptant el de Juan de la Cruz. Passa any i mig d'austeritat, alegria, oració i silenci en casa pobre entre les [[carrasques]]. Despuix, l'expansió és inevitable; reclamen la seua presència en [[Esteva]], [[Pastrana]] i el colege d'estudis d'[[Alcalá]]; ha començat la sembra de l'espirit carmelità.
+Inicià la seua vida de carmelita descalç en [[Duruelo]] i ara canvia de nom, adoptant el de Juan de la Cruz. Passa any i mig d'austeritat, alegria, oració i silenci en casa pobre entre les [[carrasques]]. Després, l'expansió és inevitable; reclamen la seua presència en [[Esteva]], [[Pastrana]] i el colege d'estudis d'[[Alcalá]]; ha començat la sembra de l'espirit carmelità.
 La monja Teresa vol i busca confessors doctes pera les seues monges; ara dispon de confessors descalços que entenen -perque lo viuen- el mateix esperit. Per cinc anys és Juan el confessor del  [[convent de l'Encarnació d'Àvila]]. La confiança que la reformadora té en el reformador -encara que possiblement no va arribar a conéixer tota la fondària de la seua ànima- es vorà de manifest en les expressions que utilisa pera referir-se a ell; li nomena "senequeta" pera referir-se a la seua ciència, "santico de fra Juan" en parlar de la seua santitat, preveent que "els seus -huesecicos- faran milacres".
@@ Llínea 33: / Llínea 23: @@
 En els oficis de direcció sempre apareix '''Juan de la Cruz''' com un segoner; seran els pares Gracián i Dòria els que s'encarreguen de l'organisació, Juan portarà la doctrina i cuidarà de l'espirit.
-Se li veu present en la montanya de [[Jaén]], confessor de les monges en [[Beas de Segura]], a on es troba la religiosa [[Ana de Jesús]]. Despuix en [[Baeza]]; funda el colege pera la formació intelectual dels seus flares junt en la principal universitat andalusa. I en [[Granada]], en el convent dels Màrtirs, continuarà el seu treball d'escritor. En [[1586]] fundà els descalços de [[Córdova]], com els de [[Mancha Real]].
+Se li veu present en la montanya de [[Jaén]], confessor de les monges en [[Beas de Segura]], a on es troba la religiosa [[Ana de Jesús]]. Després en [[Baeza]]; funda el colege pera la formació intelectual dels seus flares junt en la principal universitat andalusa. I en [[Granada]], en el convent dels Màrtirs, continuarà el seu treball d'escritor. En [[1586]] fundà els descalços de [[Córdova]], com els de [[Mancha Real]].
 Consiliari del pare Dòria, en [[Segòvia]], per tres anys. Com no recordar el seu desig-exponent d'amor rendit- davant de la contemplació d'un [[Crist]] malalt!
@@ Llínea 49: / Llínea 39: @@
 Al final d'este resum-recort d'un flare místic que va saber i va voler aprofitar el mal per a traure be, el menyspreu dels hòmens pera fer-se més apreciat de Deu, i el mateix llenguage per a expressar l'inefable de la misteriosa intimitat en Deu en lírica paraula estremida, pense que serà bon moment per a fer menció d'algunes de les obres que li han fet figura de la cultura hispana del [[sigle XVI]]. Pujada a la Mont Carmelo i Nit fosca de l'ànima que be poden considerar-se tant una obra com dos; el Càntic espiritual, Flama d'amor viva i alguns poemes i avisos.
-El varen canonisar en l'any [[1726]]. [[Pius XI]] ho va fer doctor de l'Iglésia en [[1926]]. El seu gran coneixedor i admirador [[Joan Pau II]], ho va nomenar patró dels poetes
+El varen canonisar en [[1726]]. [[Pius XI]] ho va fer doctor de l'Iglésia en [[1926]]. El seu gran coneixedor i admirador [[Joan Pau II]], ho va nomenar patró dels poetes
 Un frare de cos sancer.
 ==Llibres==
+*Noche oscura
+*Cántico espiritual
+*Llama de amor viva
+*Subida al monte Carmelo
+*Noche oscura del alma
+*Llama de amor viva
-* ''Noche oscura''
+==Vore  també==
-* ''Cántico espiritual''
-* ''Llama de amor viva''
-* ''Subida al monte Carmelo''
-* ''Noche oscura del alma''
-* ''Llama de amor viva''
-== Enllaços externs ==
 *[http://es.catholic.net/escritoresactuales/664/1956/articulo.php?id=21203 Sant Joan de la Creu de Jesús Martí Ballester]
-*[http://www.misionmultimedia.com/catholic_nuevo/productos.phtml Multimèdia]
+*[http://www.misionmultimedia.com/catholic_nuevo/productos.phtml Multimedia]
-* [http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/sjuandelacruz/ Portal de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes consagrat a Sant Joan de la Creu]
+* [http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/sjuandelacruz/ Portal de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes consagrat a San Juan de la Cruz]
 * [http://www.divvol.org/santoral/index.php?s=1214&m=DICIEMBRE&l=A Biografía de San Juan de la Cruz en Santoral Católic de www.divinavoluntad.net]
 * [http://www.enciclopediacatolica.com/j/juandelcruz.htm ''L' Enciclopedia Catòlica'': San Juan de la Cruz]
-* [http://www.vivir-poesia.com/2003/04/san-juan-de-la-cruz/ Gran part de l'obra poética de Sant Joan de la Creu]
+* [http://www.vivir-poesia.com/2003/04/san-juan-de-la-cruz/ Gran part de l' Obra Poética de San Juan de la Cruz]
 * [http://cvc.cervantes.es/obref/sanjuan/default.htm ''Poesíes, San Juan de la Cruz'' en el Centre Virtual Cervantes]
-* [http://www.poemasde.net/poemas-de-san-juan-de-la-cruz/ Colecció de poemes representatius d'este poeta espanyol]
+* [http://www.poemasde.net/poemas-de-san-juan-de-la-cruz/ Colección de Poemes Representatius d'este Reconegut Poeta Espanyol]
-* [http://video.google.es/videoplay?docid=1286383962743771277&hl=es/ Curtmetrage que mostra la vida del gran poeta místic Juan de la Cruz(en castellà)]
+* [http://video.google.es/videoplay?docid=1286383962743771277&hl=es/ Cortometrage que mostra la vida del gran poeta místic Juan de la Cruz(en castellà)]
 [[Categoria:Biografies]]