Edició de «Ricart Garcia Moya»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 37: Llínea 37:
 
[[Image:Garcia_Moya_llibre.jpg|thumb|200px|Portada del llibre '''"Diccionari historic del Idioma Valencià Modern, DHIVAM"''', ([[2008]]) de Ricart Garcia Moya]]
 
[[Image:Garcia_Moya_llibre.jpg|thumb|200px|Portada del llibre '''"Diccionari historic del Idioma Valencià Modern, DHIVAM"''', ([[2008]]) de Ricart Garcia Moya]]
  
* ''Tratado de la Real Senyera'' ([[1993]]). Ed. [[Ajuntament de Valéncia]]
+
* ''Tratado de la [[Real Senyera]]'' ([[1993]]). Ed. [[Ajuntament de Valéncia]]
* ''Historias del Idioma Valenciano'' ([[2003]]).
+
* ''Historias del [[Idioma Valenciano]]'' ([[2003]]).
 
* ''[[Diccionari Históric del Valencià Modern|Diccionari historic del Idioma Valencià Modern]], (DHIVAM)'' ([[2008]]).
 
* ''[[Diccionari Históric del Valencià Modern|Diccionari historic del Idioma Valencià Modern]], (DHIVAM)'' ([[2008]]).
 
* ''Cuando en Orihuela hablaban valenciano'' ([[2015]])
 
* ''Cuando en Orihuela hablaban valenciano'' ([[2015]])
* ''"Regles d'esquivar vocables". Nacionalismo y lexicografía'' ([[2015]]) ISBN: 978-84-686-5924-4.
+
* ''"Regles d'esquivar vocables". Nacionalismo y lexicografía'' ([[2015]]) ISBN: 978-84-686-5924-4
 +
 
 +
* Ricart Garcia Moya també escriu artículs i colaboracions en diversos diaris, com: ''Información'', ''La Verdad'', ''[[Valéncia Hui]]'', ''[[Las Provincias]]'', ''[[ABC]]'', ''Diario 16'', ''Heraldo de Aragón'' i ''[[Diario de Valencia]]'', entre atres.
  
 
És també molt destacable el seu treball sobre el [[Real Monasteri de Santa Maria de Sigena|Monasteri de Sigena]] d'[[Osca]] de l'any [[2013]], titulat ''Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena''.
 
És també molt destacable el seu treball sobre el [[Real Monasteri de Santa Maria de Sigena|Monasteri de Sigena]] d'[[Osca]] de l'any [[2013]], titulat ''Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena''.
 
Ricart Garcia Moya també ha escrit i escriu artículs i colaboracions en diversos diaris, com: ''[[Información]]'', ''[[La Verdad]]'', ''[[Valéncia Hui]]'', ''[[Las Provincias]]'', ''[[ABC]]'', ''[[Diario 16]]'', ''[[Heraldo de Aragón]]'' i ''[[Diario de Valencia]]'', entre atres.
 
  
 
== Premis ==
 
== Premis ==
Llínea 68: Llínea 68:
 
{{Cita|''En la actualidad, el investigador alicantino prepara un libro sobre todas estas cuestiones que aparecerá dentro de unos meses.|(Diario Información, 9.12.1987). Citat en el llibre ''[[Judes Valentins]]'', per J.P. Valencianos (Valéncia, 1991, 3ª Ed.)''}}
 
{{Cita|''En la actualidad, el investigador alicantino prepara un libro sobre todas estas cuestiones que aparecerá dentro de unos meses.|(Diario Información, 9.12.1987). Citat en el llibre ''[[Judes Valentins]]'', per J.P. Valencianos (Valéncia, 1991, 3ª Ed.)''}}
  
{{Cita|''Había transcurrido más de medio milenio del teórico nacimiento de Cataluña, y todavía, no poseía este territorio moneda propia, es decir, mientras si existían monedas que pregonaban el reino que las acuñaba (Castilla, Francia, Valencia, Inglaterra, etc...). El nombre de Cataluña no figuraba en ninguna moneda de la Edad Media; las inscripciones reflejaban el título máximo que poseían -que no era imperio, reino o principado- sino Condado de Barcelona.''|''Una propuesta singular: La moneda "als Països Catalans"'', per Ricart Garcia Moya ([[Las Provincias]], 2.2.1991)}}
+
{{Cita|''Había transcurrido más de medio milenio del teórico nacimiento de Cataluña, y todavía, no poseía este territorio moneda propia, es decir, mientras si existían monedas que pregonaban el reino que las acuñaba (Castilla, Francia, Valencia, Inglaterra, etc...). El nombre de Cataluña no figuraba en ninguna moneda de la Edad Media; las inscripciones reflejaban el título máximo que poseían -que no era imperio, reino o principado- sino Condado de Barcelona.''|''Una propuesta singular: La moneda "als Països Catalans"'', per Ricart Garcia Moya ([[Las Provincias]], 2.2.1991).
  
 
{{Cita|''Son legajos de los siglos XVI al XVIII, escritos en castellano y en valenciano, dirigidos al rey y autoridades que residían en Madrid y Valencia; es decir, nada que ver con Cataluña. ¿Por qué razón están allí? Porque fueron robados a sus legítimos dueños, así de sencillo. EI fondo permanece secuestrado en Barcelona desde 1852 y no existe base legal para impedir su devolución si  las autoridades del PSOE, en gesto heroico, rompieran el vasallaje a Pujol y se animaran a reclamarlo.''}}
 
{{Cita|''Son legajos de los siglos XVI al XVIII, escritos en castellano y en valenciano, dirigidos al rey y autoridades que residían en Madrid y Valencia; es decir, nada que ver con Cataluña. ¿Por qué razón están allí? Porque fueron robados a sus legítimos dueños, así de sencillo. EI fondo permanece secuestrado en Barcelona desde 1852 y no existe base legal para impedir su devolución si  las autoridades del PSOE, en gesto heroico, rompieran el vasallaje a Pujol y se animaran a reclamarlo.''}}
Llínea 77: Llínea 77:
  
 
{{Cita|''Lo que escuece al fascismo catalanero es que [[Antoni Canals|Canals]] testificara la existencia de frontera idiomática entre las lenguas valenciana y catalana en el lejano [[1395]]; cuando no existía -según la inmersión- secesionismo. La traducción ‘en llengua materna valenciana’ fue encargada por Jaime de Aragón, obispo de Valencia, insatisfecho con la realizada ‘en llengua catalana’. Al trasladar el texto latino, Canals tuvo que buscar recursos lingüísticos de la lengua nacional valenciana, algo que no ofrecía la caótica lengua catalana plagada de provenzalismos léxicos y arcaísmos sintácticos.''|''Curt de Saskatchewan'', per Ricart Garcia Moya (''[[Diario de Valencia]]'', 10.6.2001)}}
 
{{Cita|''Lo que escuece al fascismo catalanero es que [[Antoni Canals|Canals]] testificara la existencia de frontera idiomática entre las lenguas valenciana y catalana en el lejano [[1395]]; cuando no existía -según la inmersión- secesionismo. La traducción ‘en llengua materna valenciana’ fue encargada por Jaime de Aragón, obispo de Valencia, insatisfecho con la realizada ‘en llengua catalana’. Al trasladar el texto latino, Canals tuvo que buscar recursos lingüísticos de la lengua nacional valenciana, algo que no ofrecía la caótica lengua catalana plagada de provenzalismos léxicos y arcaísmos sintácticos.''|''Curt de Saskatchewan'', per Ricart Garcia Moya (''[[Diario de Valencia]]'', 10.6.2001)}}
 
{{Cita|''Los Bofarull, artífices de la apropiación de 1852 y de inventarse lo de la Confederación catalano-aragonesa y la Gran Cataluña, también falsearon el contenido del Llibre del Repartiment de Valencia y, además, parieron arbitrariamente el catalán que los colaboracionistas obligan a estudiar a los valencianos actualmente; pues el valenciano està prohibido por la Generalidad del PP.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena', per Ricart Garcia Moya (2013)}}
 
 
{{Cita|''Las universidades de Valencia y Cataluña están ocupadas por un ejército de engreídos comisarios cuya misión es catalanizar el presente... y el pasado. Todo es catalán, todos eran catalanes. Citaré un ejemplo que, al azar, veo en la biblioteca de la Universidad de Alicante, donde declararse catalanista es sinónimo de 'culto y progresista'. En la colección 'Manuals de Filosofia' (Universitat Autonònoma de Barcelona, 2012), un tal Jaume Mesa trata de 'la Catalunya imperial del segle XIV' (p. 213), e introduce en ella a los valencianos notables, desde Arnau de Vilanova a St. Vicent Ferrer (p. 218). Todo se lo puede apropiar esa 'Cataluña imperial' de bricolage.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena', per Ricart Garcia Moya (2013)}}
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: