Edició de «Revolució francesa»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Image:Le Serment du Jeu de paume.jpg|300px|right]] |
| − | La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) | + | La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) és considerada el model de [[revolució]] política de la seua época i supongué la conquista del poder per la [[burguesia]] i el desplaçament de l'[[aristocràcia]] i el [[clero]]. Esta revolució marcà el final de l'[[Edat Moderna]] i el començament de l'[[Edat contemporànea]] |
== Context == | == Context == | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
== Causes == | == Causes == | ||
| − | + | França patia una crisis de facenda degut a que havia apoyat a la [[revolució americana]] per lo que els ministres els volien pujar els imposts als nobles. Estos convocaren Estats Generals (corts) despuix de 100 anys sense convocar-ne. Allí estaven representats els tres estaments noblea, clero i el poble. Els dos primers votaren no i el tercer sí per lo que no anaven a pujar els imposts. Per això els representants del poble anaren al [[trinquet de pilota]] de [[París]] a on crearen l'Asamblea Nacional. | |
== Primera fase == | == Primera fase == | ||
| − | La primera etapa revolucionària, la de la '''Monarquia constitucional''' ([[1789]]-[[1792]]), passà quan els membres del [[Tercer Estat]] realisaren una revolta jurídica i es constituïren en Assamblea Nacional. Esta assamblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, al mateix temps que eliminà tots els vestigis de l'[[Antic Règim]] i promulgà la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]]. Paralelament explotà una revolta popular en el camp i en [[París]], una revolta simbolisada per l'[[asalt de la Bastilla]]. L'Assamblea Constituent, en | + | La primera etapa revolucionària, la de la '''Monarquia constitucional''' ([[1789]]-[[1792]]), passà quan els membres del [[Tercer Estat]] realisaren una revolta jurídica i es constituïren en Assamblea Nacional. Esta assamblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, al mateix temps que eliminà tots els vestigis de l'[[Antic Règim]] i promulgà la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]]. Paralelament explotà una revolta popular en el camp i en [[París]], una revolta simbolisada per l'[[asalt de la Bastilla]]. L'Assamblea Constituent, en [[1791]], aprovà la primera constitució francesa. |
== Segona fase == | == Segona fase == | ||
| − | La segona etapa fon la de la '''Convenció Republicana''' (1792-[[1794]]). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la [[monarquia]] i l'[[aristocràcia]], especialment degut a que el rei s'escapà en sa dona cap a [[Àustria]] sense èxit a on volien trovar-se en l'eixècir | + | La segona etapa fon la de la '''Convenció Republicana''' (1792-[[1794]]). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la [[monarquia]] i l'[[aristocràcia]], especialment degut a que el rei s'escapà en sa dona cap a [[Àustria]] sense èxit a on volien trovar-se en l'eixècir austriac. |
| − | Tot açò desembocà en la instauració d'una [[república]]. El rei [[Lluís XVI]] va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció Nacional per sufragi universal masculí ixqueren els girondins pero en por de que s'acabara la revolució els jacobins feren un colp d'estat i posaren de president a [[ | + | Tot açò desembocà en la instauració d'una [[república]]. El rei [[Lluís XVI]] va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció Nacional per sufragi universal masculí ixqueren els girondins pero en por de que s'acabara la revolució els jacobins feren un colp d'estat i posaren de president a [[Rovespiere]]. Este extremiste ordenà la confiscació de les terres a iglesia i noblea, un preu màxim per als productes i educació obligatòria, estes decisions que no funcionaren i el seu extremisme feren que fora guillotinat. |
== Tercera fase == | == Tercera fase == | ||
| − | + | La última etapa, la del '''Directori''' ([[1795]]-[[1799]]) consolidà el poder de la [[burguesia]] per lo que el creà. Pero tenia un problema i era mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina. Front este problema cridà a un destacat general, [[Napoleó Bonaparte]] que acabaria sent [[Napoleó III]] que feu un colp d'estat en ([[1799]]) en el que finalisà el periodo revolucionari. | |
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
[[Categoria:Història d'Europa]] | [[Categoria:Història d'Europa]] | ||
[[Categoria: Història de França]] | [[Categoria: Història de França]] | ||