Edició de «Resolució Killilea»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''Resolució Killilea''' o '''Killilea resolution''', sobre les llengües minoritaries d'[[Europa]] | + | La '''Resolució Killilea''' o '''Killilea resolution''', sobre les llengües minoritaries d'[[Europa]] |
| − | |||
| − | |||
Des del [[13 de maig]] de [[1991]] la [[UE]] reconeix la denominació de l'[[idioma valencià]]. En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indexador plurilingüe de conceptes. Conveni rubricat per Lucien Emringer com a director d'esta institució europea o organisme oficial que autorisa les publicacions en les llengües oficials dels Estats i Regions i el llavors conseller d'Administració Pública [[Emèrit Bono]]. Curiós: en Madrit i Valéncia governava el PSOE i en Barcelona, CiU. Llavors no va haver problema i ara tot són tràves per al valencià. | Des del [[13 de maig]] de [[1991]] la [[UE]] reconeix la denominació de l'[[idioma valencià]]. En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indexador plurilingüe de conceptes. Conveni rubricat per Lucien Emringer com a director d'esta institució europea o organisme oficial que autorisa les publicacions en les llengües oficials dels Estats i Regions i el llavors conseller d'Administració Pública [[Emèrit Bono]]. Curiós: en Madrit i Valéncia governava el PSOE i en Barcelona, CiU. Llavors no va haver problema i ara tot són tràves per al valencià. | ||
| Llínea 21: | Llínea 19: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| − | {{Cita|¿Sabies que | + | {{Cita|¿Sabies que la Unió Europea reconeix el valencià com una llengua europea, independent i diferenciada del català? |
| − | L'Unió Europea (UE) reconeix la llengua valenciana (en esta denominació concreta, a més) des del 13 de maig de 1991 en acabant de firmar llavors un conveni en la Generalitat Valenciana en què s'assigna ad esta el "derecho exclusivo" de traduir i publicar el document europeu "Eurovoc". En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indizador o indexador plurilingüe de conceptes. Fruit del conveni, la UE va reconéixer a la Generalitat Valenciana "la potestat i el dret exclusiu de traduir i publicar en el món sancer i en qualsevol mig, imprés o no, una versió en llengua valenciana". En posterioritat, la llengua valenciana -diferenciada del català- fon reconeguda com a llengua minoritària per | + | L'Unió Europea (UE) reconeix la llengua valenciana (en esta denominació concreta, a més) des del 13 de maig de 1991 en acabant de firmar llavors un conveni en la Generalitat Valenciana en què s'assigna ad esta el "derecho exclusivo" de traduir i publicar el document europeu "Eurovoc". En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indizador o indexador plurilingüe de conceptes. Fruit del conveni, la UE va reconéixer a la Generalitat Valenciana "la potestat i el dret exclusiu de traduir i publicar en el món sancer i en qualsevol mig, imprés o no, una versió en llengua valenciana". En posterioritat, la llengua valenciana -diferenciada del català- fon reconeguda com a llengua minoritària per la Unió Europea (UE) el 5 de novembre de 1992. Eixe dia els estats membres del Consell d'Europa van aprovar en Estrasburc la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries|Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries]] a la que es va adjuntar l'informe del comité d'experts de data 13 de febrer de 1991 en la pàgina de la qual 80 es reconeix el català i en la 81, totalment diferenciada, el valencià. No sols el Consell d'Europa va avalar l'independència de la llengua valenciana. També ho va fer el ple del Parlament Europeu, que va aprovar l'Informe i Resolució Killilea en la que en el seu document tècnic annex figura reconeguda la llengua valenciana (p. 49) diferenciada del català (p. 21). El Parlament Europeu la va aprovar el 9 de febrer de 1994 en 318 vots a favor, 1 en contra i 6 abstencions. El 16 de novembre de 2005 el Comité de Regions fon la primera institució comunitària que va permetre l'ús de les llengües cooficials d'Espanya. Així, el CR fon la primera en aplicar l'acort polític conseguit en el Consell Europeu del 13 de juny de 2005 que va autorisar l'ús del valencià, el català, el gallec i el vasc en les institucions de la Unió Europea (UE).|Pedro Fuentes Caballero}} |
== Vore també == | == Vore també == | ||