Edició de «Regió»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 5: Llínea 5:
 
Pot tractar-se d'un àrea o extensió determinada de terra més gran que les subregions o subdivisions que la constituïxen, ya es tracte d'un continent com [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica]], [[Àfrica]], aixina com una part de dit continent ([[Europa Central]] o [[Amèrica del Sur]]), un país o conjunt de països, una conca, com la conca de l'[[Orinoco]] o del [[Danubi]], una cordillera o regió montanyosa, etc., i major que un lloc específic.
 
Pot tractar-se d'un àrea o extensió determinada de terra més gran que les subregions o subdivisions que la constituïxen, ya es tracte d'un continent com [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica]], [[Àfrica]], aixina com una part de dit continent ([[Europa Central]] o [[Amèrica del Sur]]), un país o conjunt de països, una conca, com la conca de l'[[Orinoco]] o del [[Danubi]], una cordillera o regió montanyosa, etc., i major que un lloc específic.
  
Aixina, una regió pot ser vista com el conjunt continu d'unitats més chicotetes (per eixemple, «els països d'Amèrica Llatina») o com la secció d'un tot més gran (com «les regions polars de la Terra»). Aixina, el concepte de regió està indisolublement lligat al d'escala, per lo que podem considerar l'existència de regions de molt divers tamany, des de regions supranacionals (per eixemple, [[Comunitat Europea]], Regió Andina, etc.) fins a menudes comarques o una reduïda vall de montanya.
+
Aixina, una regió pot ser vista com el conjunt continu d'unitats més menudes (per eixemple, «els paisos d'Amèrica Llatina») o com la secció d'un tot més gran (com «les regions polars de la Terra»). Aixina, el concepte de regió està indisolublement lligat al d'escala, per lo que podem considerar l'existència de regions de molt divers tamany, des de regions supranacionals (per eixemple, [[Comunitat Europea]], Regió Andina, etc.) fins a menudes comarques o una reduïda vall de montanya.
  
 
Les regions són definides de manera abstracta delimitant àrees d'una o més característiques comunes, ya siguen d'orde físic, humà o funcional. Com una forma de descriure àrees espacials, el concepte de regions és important i àmpliament usat entre les moltes branques de la geografia, cada una de les quals pot descriure àrees en térmens regionals. Per eixemple, el terme ecorregió és un terme usat en biogeografia, regió cultural en la geografia cultural, regió natural en geografia física, entre atres eixemples. L'estudi de les regions en sí mateixes és objecte de la geografia regional.
 
Les regions són definides de manera abstracta delimitant àrees d'una o més característiques comunes, ya siguen d'orde físic, humà o funcional. Com una forma de descriure àrees espacials, el concepte de regions és important i àmpliament usat entre les moltes branques de la geografia, cada una de les quals pot descriure àrees en térmens regionals. Per eixemple, el terme ecorregió és un terme usat en biogeografia, regió cultural en la geografia cultural, regió natural en geografia física, entre atres eixemples. L'estudi de les regions en sí mateixes és objecte de la geografia regional.
  
En l'organisació territorial de molts països, el terme regió designa una divisió política del territori d'un [[Estat]] a partir de l'espai regional definit segons els criteris establits oficialment, que generalment poden ser caràcters ètnics, demogràfics, històrics, culturals, econòmics o circumstàncies especials de clima, relleu o topografia, administració, govern, etc.
+
En l'organisació territorial de molts paisos, el terme regió designa una divisió política del territori d'un [[Estat]] a partir de l'espai regional definit segons els criteris establits oficialment, que generalment poden ser caràcters ètnics, demogràfics, històrics, culturals, econòmics o circumstàncies especials de clima, relleu o topografia, administració, govern, etc.
  
 
En [[Geometria|geometria]], una regió és un tros del pla que està comprés entre tres o més rectes.
 
En [[Geometria|geometria]], una regió és un tros del pla que està comprés entre tres o més rectes.
  
Etimològicament, el terme regió procedix de regir i el seu antecedent immediat és el concepte de [[Regne|regne]]. En el [[sigle XIX]] el nom dels països es confonia en el de regnes, encara que no es tractara de monarquies.
+
Etimològicament, el terme regió procedix de regir i el seu antecedent immediat és el concepte de [[Regne|regne]]. En el [[sigle XIX]] el nom dels paisos es confonia en el de regnes, encara que no es tractara de monarquies.
  
 
== Tipos de regions ==
 
== Tipos de regions ==
Llínea 30: Llínea 30:
 
Com s'ha senyalat abans, el concepte de regió està indisolublement lligat al d'escala. D'ací que les subdivisions que poden fer-se d'una regió també poden variar de tamany, característiques i de funcions, tant econòmiques com a administratives o urbanes.
 
Com s'ha senyalat abans, el concepte de regió està indisolublement lligat al d'escala. D'ací que les subdivisions que poden fer-se d'una regió també poden variar de tamany, característiques i de funcions, tant econòmiques com a administratives o urbanes.
  
* El [[Municipi|municipi]] és una institució naixcuda en l'Edat Antiga durant l'expansió romana, procés que va tindre uns clars precedents en l'administració de les ciutats gregues, fins a tal punt de que este terme, d'orige [[llatí]], podria considerar-se com una institució característica de la cultura grecorromana. La seua administració sempre ha seguit una espècie de règim més o menys democràtic fins als nostres dies i s'ha vingut desenrollant i millorant a través de l'[[Edat Mija]] i, sobretot, de l'[[Edat Moderna]], quan els imperis espanyol i portugués varen crear mils de municipis en Amèrica i en atres continents. Consta d'un territori (terme municipal en [[Espanya]]), un govern que sol ser electe pels habitants (consell municipal, compost pels edils o regidors i dirigit per un alcalde o president del consell municipal) i una série de normes i regles de convivència i administració, creades generalment a través de la costum (lleis consuetudinàries).
+
* El [[Municipi|municipi]] és una institució naixcuda en l'Edat Antiga durant l'expansió romana, procés que va tindre uns clars precedents en l'administració de les ciutats gregues, fins a tal punt de que este terme, d'orige llatí, podria considerar-se com una institució característica de la cultura grecorromana. La seua administració sempre ha seguit una espècie de règim més o menys democràtic fins als nostres dies i s'ha vingut desenrollant i millorant a través de l'[[Edat Mija]] i, sobretot, de l'[[Edat Moderna]], quan els imperis espanyol i portugués varen crear mils de municipis en Amèrica i en atres continents. Consta d'un territori (terme municipal en [[Espanya]]), un govern que sol ser electe pels habitants (consell municipal, compost pels edils o regidors i dirigit per un alcalde o president del consell municipal) i una série de normes i regles de convivència i administració, creades generalment a través de la costum (lleis consuetudinàries).
  
 
* La [[Comarca|comarca]] sol ser un àrea inicialment fronteriça i poc poblada (a lo manco en els seus començaments) i que per lo general, coincidix en lo que es denomina regió natural, ya que les seues característiques predominants en un principi són més físiques que humanes.
 
* La [[Comarca|comarca]] sol ser un àrea inicialment fronteriça i poc poblada (a lo manco en els seus començaments) i que per lo general, coincidix en lo que es denomina regió natural, ya que les seues característiques predominants en un principi són més físiques que humanes.

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!