Diferència entre les revisions de "Real valencià"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat')
m
Llínea 2: Llínea 2:
  
 
Era la [[moneda]] del [[Regne de Valéncia]]. "Reals de Valéncia" és com va ordenar [[Jaume I]] que es denominara.
 
Era la [[moneda]] del [[Regne de Valéncia]]. "Reals de Valéncia" és com va ordenar [[Jaume I]] que es denominara.
 +
 +
== Història ==
  
 
En [[Valéncia]] s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplegada ya en els Furs del Regne des de l'any [[1239]],<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref> és segurament més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia.
 
En [[Valéncia]] s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplegada ya en els Furs del Regne des de l'any [[1239]],<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref> és segurament més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia.
  
Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es varen realisar en "[[moneda jaquesa]]", la pròpia del [[Regne d'Aragó]], si be també va circular en cantitats no significatives, [[moneda melgaresa]] i [[Moneda Tornesa|Tornesa]] (de França), del [[Comtat de Barcelona]], del [[Regne de Castella]], genoveses i mazmudinas musulmanes.
+
El 8 de maig de l'any [[1247]], per disposició del Rei Jaume I, es creà una moneda única per al Regne de Valéncia que es denominarà Real de Valéncia, la qual será coneguda posteriormente com a Diner. Els "Reals de Valencia" foren les monedes pròpies del Regne de Valéncia i és com ordenà Jaume I que es denominaren.
  
La moneda que originàriament es va regular en la "[[Costum]]" no va arribar a acunyar-se, pero deu anys despuix de la conquista, [[Jaume I]] va conseguir la moneda que volia tindre per a tot el [[Regne de Valéncia]], disponent que s'acunyara.
+
Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es varen realisar en "moneda jaquesa", la pròpia del [[Regne d'Aragó|regne d'Aragó]], si be també varen circular en cantitats no significatives, moneda melgaresa i tornesa (de [[França]]), del [[Regne de Castella|regne de Castella]], genovesa i mazmudina musulmana.
  
Les primeres monedes tenien el disseny següent:
+
La moneda que originàriament es va regular en la "Costum" no va a aplegar a acunyar-se, pero dèu anys despuix de la [[Conquista del Regne de Valéncia|Conquista]], Jaume I va conseguir la moneda que volia tindre per a tot el regne de Valéncia, disponent que es acunyara. Segons les òrdens donades pel monarca, les primeres monedes tenien el següent disseny:
  
 
{{cita|'''vam fer coure una moneda en el signe de la creu sobre flors i el nom del regne de Valéncia, en el meu nom i efígie. ([[Jaume I]])'''<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref>}}
 
{{cita|'''vam fer coure una moneda en el signe de la creu sobre flors i el nom del regne de Valéncia, en el meu nom i efígie. ([[Jaume I]])'''<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref>}}
  
 
{{cita|...establix que la llei siga  de tres diners d'[[argent]] en onze diners i óbol, lo que la convertix en "ternal" aproximadament, havent d'eixir d'una marca fins a díhuit sous, o siga, dos-cents setze peces.<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref>}}
 
{{cita|...establix que la llei siga  de tres diners d'[[argent]] en onze diners i óbol, lo que la convertix en "ternal" aproximadament, havent d'eixir d'una marca fins a díhuit sous, o siga, dos-cents setze peces.<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref>}}
 +
 +
La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material (or, argent o velló).
  
 
La primera acunyació està datada en l'any [[1247]].
 
La primera acunyació està datada en l'any [[1247]].
  
La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material ([[or]], [[argent]] o velló).
+
 
 +
== Paritats ==
  
 
Paritat inicial:
 
Paritat inicial:
  
*16 melgareses                ---- 12 reals de Valéncia
+
* 16 melgaresos ---- 12 reals de Valéncia
* 1 denari d'[[argent]]          ----   3 diners de reals (36 reals)
+
* 1 denari d'argent ---- 3 diners de reals (36 reals)
*15 diners d'Haca            ---- 12 diners de reals (144 reals)
+
* 15 diners de Jaca ---- 12 diners de reals (144 reals)
*15 tornesos                  ----  12 reals de Valéncia
+
* 15 torneses ---- 12 reals
*18 de Barcelona              ---- 12 reals de Valéncia
+
* 1 morabatí alfonsí ---- 6 sous de reals (72 reals)
* 1 morabatino alfonsí       ----   6 sous de reals (72 reals)
+
* 1 mazmudina luzif ---- 4 sous (48 reals)
* 1 mazmudina luzif           ----   4 sous (48 reals)
+
* 1 mazmudina contrafeta ---- 3 sous i 6 diners (42 reals)
* 1 mazmudina contrahecha    ----   3 sous i 6 diners (42 reals)
+
* 2 genoveses ---- 1 diners de reals (12 reals)
* 2 genovesos                ----   1 diners de reals (12 reals)
+
* 2 reals de Marsella ---- 1 diners de reals (12 reals)
* 2 reals de Marsella         ----   1 diners de reals (12 reals)
+
* 1 genovés gros d'argent ---- 3 reals
* 1 genovés gros d'[[argent]]    ----   3 reals de Valéncia
+
* 1 marca d'argent ---- 28 sous (336 reals)
* 1 marca d'[[argent]]            ---- 28 sous (336 reals)<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 110</ref>
+
 
 +
En el mateix document en el que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipo d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el 25 de febrer de [[1241]] un top anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Moneda jaquesa]]
 +
 
 +
== Referències ==
  
En el mateix document en que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipos d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el [[25 de febrer]] de l'any [[1241]] un llímit anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus.
+
* [[Jesús Moya Casado|MOYA CASADO, Jesús]]. ''El Real de Valéncia''. 8 de maig de 2018.
  
 
== Notes ==
 
== Notes ==
Llínea 47: Llínea 59:
 
[[Categoria:Monedes]]
 
[[Categoria:Monedes]]
 
[[Categoria:Monedes valencianes]]
 
[[Categoria:Monedes valencianes]]
 +
[[Categoria:Història]]
 +
[[Categoria:Història Valenciana]]
 +
[[Categoria:Cultura Valenciana]]

Revisió de 16:08 10 jun 2018

Archiu:Real323.jpg
Real valencià

Era la moneda del Regne de Valéncia. "Reals de Valéncia" és com va ordenar Jaume I que es denominara.

Història

En Valéncia s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplegada ya en els Furs del Regne des de l'any 1239,[1] és segurament més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia.

El 8 de maig de l'any 1247, per disposició del Rei Jaume I, es creà una moneda única per al Regne de Valéncia que es denominarà Real de Valéncia, la qual será coneguda posteriormente com a Diner. Els "Reals de Valencia" foren les monedes pròpies del Regne de Valéncia i és com ordenà Jaume I que es denominaren.

Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es varen realisar en "moneda jaquesa", la pròpia del regne d'Aragó, si be també varen circular en cantitats no significatives, moneda melgaresa i tornesa (de França), del regne de Castella, genovesa i mazmudina musulmana.

La moneda que originàriament es va regular en la "Costum" no va a aplegar a acunyar-se, pero dèu anys despuix de la Conquista, Jaume I va conseguir la moneda que volia tindre per a tot el regne de Valéncia, disponent que es acunyara. Segons les òrdens donades pel monarca, les primeres monedes tenien el següent disseny:

vam fer coure una moneda en el signe de la creu sobre flors i el nom del regne de Valéncia, en el meu nom i efígie. (Jaume I)[2]
...establix que la llei siga de tres diners d'argent en onze diners i óbol, lo que la convertix en "ternal" aproximadament, havent d'eixir d'una marca fins a díhuit sous, o siga, dos-cents setze peces.[3]

La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material (or, argent o velló).

La primera acunyació està datada en l'any 1247.


Paritats

Paritat inicial:

  • 16 melgaresos ---- 12 reals de Valéncia
  • 1 denari d'argent ---- 3 diners de reals (36 reals)
  • 15 diners de Jaca ---- 12 diners de reals (144 reals)
  • 15 torneses ---- 12 reals
  • 1 morabatí alfonsí ---- 6 sous de reals (72 reals)
  • 1 mazmudina luzif ---- 4 sous (48 reals)
  • 1 mazmudina contrafeta ---- 3 sous i 6 diners (42 reals)
  • 2 genoveses ---- 1 diners de reals (12 reals)
  • 2 reals de Marsella ---- 1 diners de reals (12 reals)
  • 1 genovés gros d'argent ---- 3 reals
  • 1 marca d'argent ---- 28 sous (336 reals)

En el mateix document en el que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipo d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el 25 de febrer de 1241 un top anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus.

Vore també

Referències

Notes

  1. Ubieto Arteta, Orígens del Regne de Valéncia, ed. Citada 1981, p. 109
  2. Ubieto Arteta, Orígens del Regne de Valéncia, ed. Citada 1981, p. 109
  3. Ubieto Arteta, Orígens del Regne de Valéncia, ed. Citada 1981, p. 109

Bibliografia