Edició de «Real Monasteri de la Santissima Trinitat»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | El '''Real Monasteri de la Santíssima Trinitat''' situat en el carrer Trinitat de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) és un edifici que fon fundat en [[1242]] com a [[cenobi]] i hospital. | |
− | + | Se tracta d'una fundació medieval de gran importància i que va tindre molta repercussió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers i obrers de vila valencians a lo llarc del [[sigle XV]]. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]]. | |
− | + | En [[1444]] fon construït damunt del vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any [[1256]], fon ocupat per les religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria ([[Maria de Castella]]), esposa d'[[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre d'un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor [[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], l'autora de la coneguda obra ''Vita Christi''. També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat. | |
− | |||
− | En | ||
El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça ''a la vora del riu''. | El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça ''a la vora del riu''. | ||
Llínea 11: | Llínea 9: | ||
Actualment, el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys despuix. Les mongetes clarises seguixen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríem trobar-se les despulles de [[Luis de Santangel|Lluís de Santàngel]] | Actualment, el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys despuix. Les mongetes clarises seguixen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríem trobar-se les despulles de [[Luis de Santangel|Lluís de Santàngel]] | ||
− | Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador d'estil gòtic flamíger. En quan a visites, | + | Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador d'estil gòtic flamíger. En quan a visites, només és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses. |
La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la [[Llonja de Valéncia|Llonja]]. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentiste de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se l'original custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]]. | La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la [[Llonja de Valéncia|Llonja]]. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentiste de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se l'original custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]]. | ||
Llínea 20: | Llínea 18: | ||
* [[Maria de Castella]] | * [[Maria de Castella]] | ||
* [[Sor Isabel de Villena]] | * [[Sor Isabel de Villena]] | ||
− | + | ||
==Referències== | ==Referències== |