Ramphastos sulfuratus
.jpg){kind=link}
El tucán piquiverde, tucán pico iris o tucán pico de canoa[1] (Ramphastos sulfuratus) és una espècie d'au piciforme de la família dels tucanes i l'au nacional de Belize. Es reconeixen vàries subespecies.[2] Els seus membres són importants agents dispersores de llavors que ajuden a la regeneració de les selves tropicals i dels hàbitats en els que viuen. De les tres espècies de tucanes que es distribuïxen en Mèxic, esta és la més gran, medix entre 50 i 59 cm i el seu pes aproximat és de 500 g. El seu plomall negre contrasta en el groc del coll i pit; la seua pell al voltant de l'ull és vert, iris i tarsos blaus, pico llarc i serrat color vert clar en una combinació de tons blau i groc, destacant la punta de color anaranjado-rojós. El macho té el pico més llarc que la femella. L'au és molt atractiva pel seu colorit i lo cridaner del seu pico multicolor.
S'alimenta de frutes principalment. Viaja en brandades de sis a 12 adults demostrant una gran agilitat per a desplaçar-se entre els arbres. Comunament se'ls pot observar jugant entre ells en els seus picos o llançant-se menudes frutes. L'espècie pobla les selves entre el sur de Mèxic, Colòmbia i l'oest de Veneçola. Concretament, en la República Mexicana es distribuïx principalment en la Huasteca Potosina, Istme de Tehuantepec i la Península de Yucatán. Habita en boscs primaris, secundaris i zones pertorbades, selves mijana i altes perennifolias tropicals, riberes de rius, #llac i estanys de vegetació exuberante. També en "illes" o manchones relativament pertorbats de bosc humit secundari, arbustos alts i xares espesses d'àrees humides, bosc mesófilo o de boira terrera, pasturages, sabanes, breñales i xares de creiximent secundari en llocs oberts, tant en àrees humides com a seques. Habita climes templats i càlit humits a lo llarc d'una franja altitudinal que va des del nivell de la mar fins als 1,230 m. A pesar de que es registren en vàries reserves o àrees naturals protegides, els tucanes no conten en programa de maneig, per #lo que es considera inadequada la seua protecció en algunes àrees. El decret oficial de 1986 que prohibix el seu captura i venda, ataca el comerç illegal i tràfic al com eren someses. Alguns zoològics del país reproduïxen a l'espècie en captiveri. És important portar a terme estudis sobre l'espècie en les diferents reserves per a dissenyar estratègies de conservació. Actualment l'espècie es troba llistada en la NOM059-SEMARNAT-2010 d'espècies en risc baix la categoria d'Amenaçada. Un dels factors de risc més importants per a l'equilibri de les seues poblacions és la pèrdua i fragmentació de l'hàbitat (sobreexplotació forestal, transformació de l'us de sol per activitats agrícoles i ganaderes, assentaments humans i obertura de camins). Aixina mateix, la cacera furtiva i el comerç i tràfic illegal. També està inclosa en el llistat d'Espècies en Preocupació Menor de la UICN.[3]