Diferència entre les revisions de "Ramón Lapiedra Civera"
(→Cites) |
(→Cites) |
||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
{{Cita|''Un político muy original, el presidente de las Cortes Valencianas declaraba: Hay que dejarse de banderitas y de invasiones catalanas y hablar de los duros. Pero el frente pancatalanista no se rindió ante la sentencia de la Audiencia y organizó una manifestación para la normalización del uso del catalán en la Universidad... mientras la Universidad de Barcelona expresaba su solidaridad con el rector Lapiedra en un comunicado por el que pedía la intervención de las demás universidades españolas y calificaba la decisión de la Audiencia como grave atentado a los derechos fundamentales de los pueblos.''|''Misterios de la Historia'' (Cap. IX) (1991), Ricardo de la Cierva.}} | {{Cita|''Un político muy original, el presidente de las Cortes Valencianas declaraba: Hay que dejarse de banderitas y de invasiones catalanas y hablar de los duros. Pero el frente pancatalanista no se rindió ante la sentencia de la Audiencia y organizó una manifestación para la normalización del uso del catalán en la Universidad... mientras la Universidad de Barcelona expresaba su solidaridad con el rector Lapiedra en un comunicado por el que pedía la intervención de las demás universidades españolas y calificaba la decisión de la Audiencia como grave atentado a los derechos fundamentales de los pueblos.''|''Misterios de la Historia'' (Cap. IX) (1991), Ricardo de la Cierva.}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Entre los años 1984 y 1986 el comando pancatalanista instalado en la Universidad de Valencia planeó un asalto general para instaurar la lengua catalana en el venerable centro, del que prentendían expulsar prácticamente al castellano. Un grupo juvenil, Alternativa Universitaria, del que seguramente forman parte los futuros líderes del centro-derecha en el Reino de Valencia, se opuso clarividentemente a la intentona, y contó para ello con el apoyo verdaderamente emocionante de la opinión pública más sana de la ciudad.''|''Misterios de la Historia'' (Cap. IX) (1991), Ricardo de la Cierva.}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 21:21 12 maig 2017
| Ramón Lapiedra Civera | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Físic | ||
| Naiximent: | 1940 | ||
| Lloc de naiximent: | Almenara, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Ramón Lapiedra Civera (Almenara, 1940) és catedràtic de Física Teòrica de l'Universitat de Valéncia, també és membre del Consell Valencià de Cultura (CVC) i de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), exrector de l'Universitat de Valéncia i expresident de Valencians pel Canvi.
Es llicencià en Ciències Físiques en l'Universitat de Madrit en l'any 1963. Durant els anys 1963 a 1966 fon becat pel Govern francés en París, a on va realisar estudis de física teòrica. Fon investigador en el CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique) en París de 1966 a 1969. Eixe últim any es doctorà en física teòrica en l'Universitat de París. Treballà com a professor de l'Universitat de Barcelona des de 1969 fins a 1978. En 1974 també es va doctorar en física teòrica en l'Universitat de Barcelona. Entre els anys 1978 i 1982 impartí la docència, com a professor agregat, en l'Universitat de Santander. Des de 1982 i fins a hui és catedràtic de Física Teòrica en l'Universitat de Valéncia.
Ramón Lapiedra, s'ha caracterisat, durant els anys que fon rector de l'Universitat de Valéncia, en recolzar el pancatalanisme valencià.
Càrrecs acadèmics
Entre els anys 1984-1994 fon rector de l'Universitat de Valéncia. L'any 1993 fon investit doctor honoris causa per l'Universitat Jaume I de Castelló; i en 1995 va rebre la Medalla de l'Universitat de Valéncia.
Actualment, és membre de l'Institut d'Estudis Catalans i del Consell Valencià de Cultura. Va pertànyer a la comissió assessora per a l'elaboració de l'Informe Universitat 2000 (Informe Bricall), encarregat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).
Obra
Lapiedra és autor de més de quaranta publicacions científiques en física teòrica i de diversos treballs científics dirigits. El seu treball és desenrolla en electrodinàmica, gravitació, cosmologia, astrofísica i fonaments de mecànica quàntica.
Ha publicat diversos llibres, com: Els dèficits de la realitat i la creació del món, editat per l'Universitat de Valéncia (2004) o Las carencias de la realidad. La conciencia, el universo y la mecánica cuántica (Tusquets, 2008).
Ha publicat artículs sobre epistemologia, fonaments de la mecànica quàntica, cosmologia i educació en revistes com Arbor, Sistema, Actes de l'Universitat d'Estiu de Gandia, i en atres publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans.