Edició de «Puchero»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Cocido.png|thumb|250px|right|'''Olla''' cuinada en [[cigró|cigrons]], [[Gallus gallus|pollet]], [[api]], [[carlota | + | [[Archiu:Cocido.png|thumb|250px|right|'''Olla''' cuinada en [[cigró|cigrons]], [[Gallus gallus|pollet]], [[api]], [[carlota]]s, [[Brassica napus|nap]], [[porro]] i [[choriç]].]] |
| − | [[Archiu:Cocido.jpg|thumb|250px|right|Varietat | + | [[Archiu:Cocido.jpg|thumb|250px|right|Varietat de olla madrilenya en [[cigró|cigrons]] , creïlla, verdura, vedella, pollet i [[choriç]].]] |
| − | Una '''olla''' és un [[guis]] fet en un gorc en aigua, en la que es couen junts carns (de [[porc]], [[vedella]], [[Gallus gallus|pollet]] o [[corder]]), [[embotit]]s, verdures (com la [[col]], el [[nap]], la [[chirivia]]), | + | Una '''olla''' és un [[guis]] fet en un gorc en aigua, en la que es couen junts carns (de [[porc]], [[vedella]], [[Gallus gallus|pollet]] o [[corder]]), [[embotit]]s, verdures (com la [[col]], el [[Brassica napus|nap]], la [[Pastinaca sativa|chirivia]]), creïlles o carlotes, llegums ([[cigron]]s, [[fesol]]s) i atres aditaments, a els que a voltes s'afigen alguns elements fregits en el moment de servir ([[ou (aliment)|ous]], etc...). No obstant, per les seues numeroses variants regionals el nom sol anar acompanyat del gentilici relatiu al seu orige geogràfic (madrileny, maragato, lebaniego, gallec, etc.) |
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
[[Archiu:Cocidomontanes.JPG|thumb|250px|[[Olla montanyesa]] de fesols i berza, típic de [[Cantàbria]].]] | [[Archiu:Cocidomontanes.JPG|thumb|250px|[[Olla montanyesa]] de fesols i berza, típic de [[Cantàbria]].]] | ||
| − | És un plat molt complet lloc que té tots els ingredients necessaris per a una dieta adequada, sobretot si es té en conte que era menjar de gent que feya molt més eixercici físic que es fa ara. Es menjava principalment en | + | És un plat molt complet lloc que té tots els ingredients necessaris per a una dieta adequada, sobretot si es té en conte que era menjar de gent que feya molt més eixercici físic que es fa ara. Es menjava principalment en invern, quan en cases en calefacció medianeja, era bo per a afegir calor corporal i per això, lo que es considera com a verdures tradicionals (naps, carlotes i repoll) són típiques de l'hivern, lo que no obsta per a que, ara que hi ha en el mercat atres verdures, se substituïxquen per aquelles que més agraden al cuiner. |
| − | Una particularitat comuna a les seues varietats geogràfiques és que dona lloc a varis plats ( | + | Una particularitat comuna a les seues varietats geogràfiques és que dona lloc a varis plats (o bolcades, del gorc) que se servixen en un mateix menjar. Una sopa sol ser el primer plat, el segon està fet a pur de els llegums i les creïlles. A modo d'acompanyament, se servix el plat de carns i verdures la cocció de les quals va donar lloc a la sopa que es pren en primer lloc. Fins fa poc i en certs llocs, es terminava en uns [[ous estrelats]], és dir, fregits, en salsa de tomata i [[choriç]] i [[botifarra]] fregits. |
| − | En antics receptaris | + | En antics receptaris (generalment de convents) es descriuen olla de fins a 14 bolcades, que inclouen tots els tipos de carns, arròs, frutes seques (orejones i panses)... |
És llegendaria l'[[olla madrilenya]] (motiu d'algunes cançons populars espanyoles), pero existixen multitut de variants; algunes en nom propi ([[olla gallega|gallega]], particularment en la seua variant del [[olla de Lalín]], [[olla montanyesa|montanyesa]], [[olla lebaniega|lebaniega]], [[olla maragata|maragata]], etc.) i unes atres sense ell pero d'elaboració diferenciada. | És llegendaria l'[[olla madrilenya]] (motiu d'algunes cançons populars espanyoles), pero existixen multitut de variants; algunes en nom propi ([[olla gallega|gallega]], particularment en la seua variant del [[olla de Lalín]], [[olla montanyesa|montanyesa]], [[olla lebaniega|lebaniega]], [[olla maragata|maragata]], etc.) i unes atres sense ell pero d'elaboració diferenciada. | ||
| − | Atres famosos plats com | + | Atres famosos plats com la [[escudella]] catalana o la [[puchero podrit]] són de característiques similars. |
Este plat s'elabora en moltes atres parts del món en el nom de puchero podrit (coneguda en francés com ''Pot pourri''). | Este plat s'elabora en moltes atres parts del món en el nom de puchero podrit (coneguda en francés com ''Pot pourri''). | ||
| − | Durant el [[sigle XIX]], en les cases | + | Durant el [[sigle XIX]], en les cases pudents dels replanells, es feya cuit tots els dies per a la servitut. Els senyors prenien el caldo a sovint, o una sopa, (en vells llibres de cuina pot trobar-se la recepta en el nom de ''caldo de #olla'') i alguna volta un caprig, com unes cigroneres. En moltes cases es feya en excés, per a donar als pobres també. |
Els restants de l'olla, regirats a voltes en ous, es prenien de sopar o al sendemà, en el nom de ''[[roba vella]]''. En la [[Comunitat Valenciana]] s'aprofita per a elaborar el [[arròs al forn]] i [[arròs en costra]] a l'estil d'Elig. | Els restants de l'olla, regirats a voltes en ous, es prenien de sopar o al sendemà, en el nom de ''[[roba vella]]''. En la [[Comunitat Valenciana]] s'aprofita per a elaborar el [[arròs al forn]] i [[arròs en costra]] a l'estil d'Elig. | ||
| − | == | + | == Variants == |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
=== Olla de Lalín === | === Olla de Lalín === | ||
| Llínea 45: | Llínea 34: | ||
=== Olla lebaniega === | === Olla lebaniega === | ||
{{AP|Olla lebaniego}} | {{AP|Olla lebaniego}} | ||
| − | L'[[olla lebaniega]] és el plat [[Gastronomia|gastronòmic]] típic de la vall de [[Liébana]] en [[Cantàbria]]. És un guis d'interior els components essencials del qual són els [[cigró|cigrons]] de [[Potes]], les [[creïlles]] i el [[cop]] | + | L'[[olla lebaniega]] és el plat [[Gastronomia|gastronòmic]] típic de la vall de [[Liébana]] en [[Cantàbria]]. És un guis d'interior els components essencials del qual són els [[cigró|cigrons]] de [[Potes]], les [[creïlles]] i el [[cop]] a els que s'afig el [[compango]] procedent del ''[[Matança del porc|matacíu]] del [[porc|chon]]'' ([[choriç]], [[botifarra]], [[Tocino de porc|cansalada]], [[os de cuixot]]), ademés de carn de [[vedella]] ([[cecina]], os de [[genoll]] i [[zancarró]]) i [[replé (gastronomia)|replé]] de [[molla]]s, ou i carn. Sempre es menja com a plat únic, degustant-se primer la sopa, despuix les cigroneres i de tercer les carns, també la farcidura, o be tot junt. |
=== Olla madrilenya === | === Olla madrilenya === | ||
| Llínea 51: | Llínea 40: | ||
{{AP|Olla madrilenya}} | {{AP|Olla madrilenya}} | ||
| − | L'[[olla madrilenya]] es diu que és de | + | L'[[olla madrilenya]] es diu que és de [[tres bolcades]]. Primer se servix la sopa en [[fideu]]s (per a això cal còure'ls en el caldo durant 5 minuts). Despuix es presenten les cigroneres en una font en les verdures: el [[cop]] solsit, la carlota i el nap en rodanches. La tercera bolcada està format per les carns trossejades, les [[chacina]]s, la cansalada i el moll dels ossos de canya. |
=== Olla maragata === | === Olla maragata === | ||
{{AP|Olla maragata}} | {{AP|Olla maragata}} | ||
| − | L'[[Olla maragata]] és un dels més tradicionals de la comarca de la [[Maragatería]] en [[Província de León|León]]. Es tracta d'un olla que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], cigróns i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en | + | L'[[Olla maragata]] és un dels més tradicionals de la comarca de la [[Maragatería]] en [[Província de León|León]]. Es tracta d'un olla que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], cigróns i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en els [[tres bolcades]] se servix 'al revés', sent primer les carns de l'olla, després les verdures, per a acabar en la [[sopa]]. |
=== Olla montanyesa === | === Olla montanyesa === | ||
{{AP|Olla montanyesa}} | {{AP|Olla montanyesa}} | ||
| − | L'[[Olla montanyesa]] és el plat [[Gastronomia|gastronòmic]] típic de [[Cantàbria]] que, a diferència d'atres tipos | + | L'[[Olla montanyesa]] és el plat [[Gastronomia|gastronòmic]] típic de [[Cantàbria]] que, a diferència d'atres tipos de olla típiques del país, no porta [[cigró|cigrons]] com a element principal del plat. És un guis d'interior els components essencials del qual són la [[fesol]] blanca i la [[col]] a les que s'afig el [[compango]] procedent del ''[[Matança del porc|matacíu]] del [[porc|chon]]'' ([[choriç]], [[costella]], [[botifarra]] i [[Tocino de porc|cansalada]]) i [[replé (gastronomia)|replé]] de [[molla]]s, ou i carn. |
===Olla andalusa === | ===Olla andalusa === | ||
| + | {{@AP|Olla andalusa}} | ||
| + | Plat típic de [[Andalusia]], és un tipo d'olla que s'elabora principalment en [[carabassa]] i [[fesols verts]] (cridades en [[Andalusia]] "fesols", o "habichuelilles"), ademés d'en [[cigró|cigrons]] i atres verdures ([[creïlla]], [[carlota]]) i carns de [[vedella]]. Se sol batre part de la verdura en combinació en algunes espècies, per a elaborar una salsa espessa que se li feta per damunt al plat. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
| − | |||
[[Categoria:Gastronomia d'Espanya]] | [[Categoria:Gastronomia d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Olles| ]] | [[Categoria:Olles| ]] | ||
{{Traduït de|es|Cocido}} | {{Traduït de|es|Cocido}} | ||