Edició de «Protoevangeli de Jaume»

[[Image:GaudenzioFerrari JoachimAnna Brera.jpg|right|thumb|200px|''Joaquim i Anna''.]]
El '''protoevangeli de Jaume''' és un [[evangeli apòcrif]], escrit provablement cap a l'any [[150]]. A pesar de que mai fon inclós entre els evangelis [[Cànon (Bíblia)|canònics]], recull llegendes que han estat admeses com ortodoxes per les iglésies cristianes, entre atres com la nativitat miraculosa de [[Maria (mare de Jesús)|Maria]], la localisació del naiximent de [[Jesucrist|Jesús]] en una cova o el martiri de [[Zacaries]], pare de [[Joan Batiste]]. 

Se nomena protoevangeli per que narra fets anteriors al naiximent de Jesús. El humanista i jesuïta francés Guillem Postel, qui el traduí al [[llatí]] i el donà a conéixer a Occident, el prengué pel pròlec a l'[[Evangeli segons Marc]]. 

== Data i autoria ==
El text té un epílec, en qué, declara la seua autoria: "I yo, Jaume, que he escrit esta història [...]" El personage nomenat ací és, segons la tradició, [[Jaume el Just (sant)|Jaume]], el germà de Jesús, identificat per alguns com [[Sant Jaume el Menor apòstol]].

Els estudiosos actuals, creuen que el text fon escrit molt més tart, durant el [[sigle II]], per un cristià procedent del paganisme (desconeix els costums dels judeus) i ademés ignorava l'[[hebreu]], puix va fer servir com a font la Bíblia grega dels Setanta. És molt provable també que usara com a fonts els evangelis de [[Evangeli segons Mateu|Mateu]] i [[Evangeli segons Lluc|Lluc]].

== Transmissió ==
El text del protoevangeli de Jaume ha arribat fins els nostres dies en més de cent quaranta manuscrits diferents en [[grec]]. Esta abundància de [[manuscrit]]s implica un gran interés pel text. Ademés, hi han traduccions al [[siríac]], a l'[[etíop]], a la [[llengua copta]], al [[georgià]], a l'[[llengües eslaves|eslau]] antic, a l'[[armeni]], a l'[[àrap]], a l'[[irlandés]] i al [[llatí]]. Semblant a lo que passa en el restant dels evangelis, incloent-hi els canònics, la major part dels manuscrits són del [[segle X]] o posteriors. 

El manuscrit més antic es un papir de finals del [[segle III]] o inicis del [[segle IV]] trobat en l'any [[1958]], conegut com [[Papir Bodmer V]] perqué es conserva en la Biblioteca Bodmer, a [[Gènova]].

A mijans del [[segle XIX]], el text actual fon definitivament fichat per [[Konstantin von Tischendorf]], qui utilisa díhuit manuscrits diferents, ademés de testimonis indirectes.

== Influencia posterior ==
Del protoevangeli de Jaume procedixen moltes creences tradicionals sobre la vida de la Verge Maria, començant pels noms dels seus pares, Joaquim i Anna, o escenes de la seua vida despuix ilustrades per l'art cristià, com la presentació en el templa (cap. VI). La Nativitat de Crist és també situada a sovint en una cova en les representacions de l'art occidental, siguen una tradició que prové del protoevangeli de Jaume. 

[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Evangelis apòcrifs]]