Edició de «Propietat intelectual»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Propietat intelectual''' | + | '''Propietat intelectual''' es pot definir com la propietat que es té sobre les obres fruit de l'enginy i la inteligència; ya siguen lliteràries, artístiques o científiques. És una propietat un poc especial, ya que a diferència de les coses que s'acostumen a posseir, la propietat intelectual fa referència a qualsevol cosa intangible; lo que fa que siga un concepte de propietat més sofisticat al que estem acostumats a tractar. |
| − | Les lleis de propietat intelectual oferixen a l'autor un conjunt de [[dret]]s exclusius en relació en el tractament que es fa de la seua idea, i no sobre l'idea en | + | Les lleis de propietat intelectual oferixen a l'autor un conjunt de [[dret]]s exclusius en relació en el tractament que es fa de la seua idea, i no sobre l'idea en si mateixa. També és important resaltar, que les lleis protegixen l'obra resultant, no el procés de creació. És a dir, que les idees, mètodos, sistemes o procediments no queden protegits per la llegislació de [[propietat intelectual]]. Només queda protegida la seua expressió lliterària o científica, pero no l'idea continguda, que per tant no pot ser objecte de registre. |
== Història == | == Història == | ||
| − | L'història de la propietat intelectual està estretament vinculada als diversos canvis tecnològics ocorreguts en l'història de la humanitat. La propietat intelectual no ha estat sempre reconeguda; va ser en [[Anglaterra]], | + | L'història de la propietat intelectual està estretament vinculada als diversos canvis tecnològics ocorreguts en l'història de la humanitat. La propietat intelectual no ha estat sempre reconeguda; va ser en [[Anglaterra]], al [[sigle XVII]], quan va ser reconegut per primera vegada el [[copyright]] com un [[dret]] inherent a la creació lliterària. I més tart, es va estendre al restant de treballs resultants de l'intelecte. Per això, el sistema actual de protecció de la propietat intelectual és el resultat directe de la invenció de la [[imprenta]] de [[Gutenberg]], i ha segut modelat posteriorment per l'aparició de la [[fotografia]], el [[cine]], els vídeos domèstics, etc. |
L'aparició d'[[Internet]] ha segut l'últim revulsiu al qual ha estat somés el sistema del [[dret d'autor]], propiciant l'aparició de noves normes a tots els nivells per a assegurar la protecció dels [[dret d'autor|drets d'autor]] davant la tecnologia digital, i assegurar la seua supervivència. | L'aparició d'[[Internet]] ha segut l'últim revulsiu al qual ha estat somés el sistema del [[dret d'autor]], propiciant l'aparició de noves normes a tots els nivells per a assegurar la protecció dels [[dret d'autor|drets d'autor]] davant la tecnologia digital, i assegurar la seua supervivència. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
==El sigle XIX== | ==El sigle XIX== | ||
| − | El [[sigle XIX]] la gran expansió del capitalisme i la necessitat d'incentius per | + | El [[sigle XIX]] la gran expansió del capitalisme i la necessitat d'incentius per mantindre l'accelerat alvanç tecnològic després de les guerres napoleòniques, consolidarien la llògica de la propietat intelectual i estendrien les llegislacions protectores. |
| − | La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de | + | La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de coto en [[1794]] a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació . La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del [[cotó]] dràsticament i va convertir als EUA durant la década de [[1830]] en el gran proveïdor de las naixents manufactures textils britàniques. I el cotó es va transformar en un be de consum de masses de preu assequible. [[EE.UU.]] i [[Gran Bretanya]] gràcies a la industria de la manufactura cotonera van passar a ser països desenrollats. |
| − | Un atre aspecte destacable va ser | + | Un atre aspecte destacable va ser la internacionalisació espontànea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estatunidencs van rebre mes pagaments dels editors britànics que del seu propi país , encara que llegalment els privilegiats eren estatals i no podien ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava als editors britànics suficientment a pagar per accedir als continguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que estos pogueren valdre els seus privilegis llegals. |
| + | |||
| + | Per esta raó, la Convenció de "Berne pour la protection des ouvres littéraires et artistiques" convocada en [[1886]] per iniciativa de Victor Hugo va marcar un moment decisiu en la globalisació del dret d'autor en obligar la reciprocitat en el reconeiximent de drets dels autors per part dels països firmants. Encara que era originalment només mija dotzena i exclusivament europeus (els EUA no se sumaren fins al [[1989]]) és quant és varen fixar les bases del panorama actual. | ||
| − | |||
== Propietat intelectual en el sigle XX == | == Propietat intelectual en el sigle XX == | ||
| − | El [[sigle XX]] fon el sigle del [[copyright]], els drets d'autor i | + | El [[sigle XX]] fon el sigle del [[copyright]], els drets d'autor i las patents. Després de celebrar-se la convenció de [[Berna]] en [[1886]], en [[1893]] es va fundar el BIRPI (Bordeaux internationaux réunis pour la protection de la propriété intellectuelle), actualment conegut en el nom de [[OMPI]](Organisació Mundial de la Propietat Intelectual). Per estes dates van aparéixer les primeres associacions de drets d'autor com la [[SGAE]], en [[1899]] quan es va crear va eixir en el nom de SAE. |
| − | En la segona mitat del sigle, en l'esclat industrial de la música i | + | En la segona mitat del sigle, en l'esclat industrial de la música i la universalisació del mercat audiovisual concentrat en els [[EUA]], es va dur a terme la homologació internacional de la propietat intelectual. |
== Objectius == | == Objectius == | ||
| Llínea 46: | Llínea 47: | ||
El Registre de la propietat intelectual és un organisme previst en la [[llei social|Llei]] de Propietat Intelectual, concebut com un dels sistemes de protecció dels drets de Propietat Intelectual, a través de la prova i la [[publicitat]] dels drets que s'inscriuen. | El Registre de la propietat intelectual és un organisme previst en la [[llei social|Llei]] de Propietat Intelectual, concebut com un dels sistemes de protecció dels drets de Propietat Intelectual, a través de la prova i la [[publicitat]] dels drets que s'inscriuen. | ||
| − | En els Registres de la Propietat Intelectual | + | En els Registres de la Propietat Intelectual es registren drets, que recauen sobre les obres susceptibles de protecció. Estes obres són, segons la [[llegislació]]: |
* Obres científiques i lliteràries | * Obres científiques i lliteràries | ||
| Llínea 60: | Llínea 61: | ||
* Produccions fonogràfiques, audiovisuals i editorials | * Produccions fonogràfiques, audiovisuals i editorials | ||
| − | L'autor no té necessitat de fer cap tràmit administratiu; per tant, | + | L'autor no té necessitat de fer cap tràmit administratiu; per tant, la inscripció en el Registre de la Propietat Intelectual és sempre un tràmit voluntari. A la vegada, la inscripció servix com mig de prova que acredita qui és l'autor i a qui corresponen els drets d'explotació. Es considera que el [[dret]] existix tal com es declara en el Registre, llevat que es prove lo contrari. |
== Drets sobre la propietat intelectual == | == Drets sobre la propietat intelectual == | ||
| − | + | Es poden distinguir dos tipos de [[dret]]s sobre la propietat intelectual: | |
# Els drets extra-patrimonials, o [[Dret moral|drets morals]], són els drets que l'autor te com a autor de l'obra intelectual. És el cas del dret a publicar l'obra o mantindre-la inèdita; i el dret a ser reconegut com a l'autor de l'obra per part de tercers. | # Els drets extra-patrimonials, o [[Dret moral|drets morals]], són els drets que l'autor te com a autor de l'obra intelectual. És el cas del dret a publicar l'obra o mantindre-la inèdita; i el dret a ser reconegut com a l'autor de l'obra per part de tercers. | ||
| − | # Els drets patrimonials; que fan referència a l'aspecte econòmic que es deriva de l'autoria de l'obra. És dir, el dret a cobrar per l'edició, traducció o adaptació de l'obra. | + | # Els drets patrimonials; que fan referència a l'aspecte econòmic que es deriva de l'autoria de l'obra. És a dir, el dret a cobrar per l'edició, traducció o adaptació de l'obra. |
| − | Com tots el tipos de propietat, la propietat intelectual | + | Com tots el tipos de propietat, la propietat intelectual es pot vendre o transferir a tercers. A diferència d'atres formes de propietat tradicionals; que es mantenen al llarc del temps, encara que a vegades siga a través de diferents propietaris, la propietat intelectual té un final. De forma general, en Espanya els [[dret]]s d'explotació duren tota la vida de l'autor i 70 anys més després de la seua mort o declaració de mort, moment en el qual l'obra passa al domini públic, formant part d'un patrimoni comú; podent ser utilisada lliurement per qualsevol, respectant l'autoria e integritat. Els drets morals, pel seu caràcter personal, van vinculats a la vida de l'autor. Els drets d'autoria e integritat de l'obra poden ser eixercits, sense llímit de temps, pels hereus o persona designada per l'autor. |
| − | Tot i que els autors de les obres gogen d'un ampli conjunt de drets sobre les mateixes, estes han de cedir en determinats casos enfront un interés social més ampli de promoció i desenroll de la cultura. Estes restriccions | + | Tot i que els autors de les obres gogen d'un ampli conjunt de drets sobre les mateixes, estes han de cedir en determinats casos enfront un interés social més ampli de promoció i desenroll de la cultura. Estes restriccions es concreten en la possibilitat de reproduir l'obra o part de la mateixa sense necessitat d'autorisació expressa de l'autor en casos com: |
| − | * Per | + | * Per donar constància en un procediment judicial o administratiu. |
| − | * Per us privat del | + | * Per us privat del copista. |
* Per us privat d'invidents. | * Per us privat d'invidents. | ||
* En [[Dret de citació|cites i resenyes]], en finalitats docents o d'investigació, indicant la font i el nom de l'autor. | * En [[Dret de citació|cites i resenyes]], en finalitats docents o d'investigació, indicant la font i el nom de l'autor. | ||
| Llínea 84: | Llínea 85: | ||
== Crítiques a la propietat intelectual == | == Crítiques a la propietat intelectual == | ||
| − | Autors com Stephan Kinsella, Juliol Cole, Alfredo Bullard o Enrique Pasquel sostenen que els drets de propietat intelectual no són necessaris per | + | Autors com Stephan Kinsella, Juliol Cole, Alfredo Bullard o Enrique Pasquel sostenen que els drets de propietat intelectual no són necessaris per promoure la creativitat i l'alvanç científic i imponen costs molt alts per a la societat. Per eixemple, incentiven costosos litigis judicials i desincentiven la creació de més coneiximent una volta que el creador té el monopoli del dret de propietat intelectual. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||