Edició de «Principat d'Andorra»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 60: | Llínea 60: | ||
[[File:Andorra la Vella - footpath.jpg|thumb|280px|Andorra]] | [[File:Andorra la Vella - footpath.jpg|thumb|280px|Andorra]] | ||
− | El '''Principat d'Andorra''', és un país mediterràneu del sur d'[[Europa]] en una extensió de 468km2, situat en els Pirineus i fronteriç pel sur en [[Espanya]], llimitant en les comarques catalanes de [[ | + | El '''Principat d'Andorra''', és un país mediterràneu del sur d'[[Europa]] en una extensió de 468km2, situat en els Pirineus i fronteriç pel sur en [[Espanya]], llimitant en les comarques catalanes de [[Cerdenya]], [[Alt Urgell]] i [[Pallars Sobirà]], i pel nort en [[França]], llimitant en el departament d'[[Ariège]]. La seua capital és [[Andorra la Vella]]. |
Està constituït com un Estat social i democràtic de Dret, del qual el seu regim polític és el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern és Albert Pintat Santolària i l'idioma oficial és el [[llengua catalana|català]]. | Està constituït com un Estat social i democràtic de Dret, del qual el seu regim polític és el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern és Albert Pintat Santolària i l'idioma oficial és el [[llengua catalana|català]]. | ||
Llínea 86: | Llínea 86: | ||
=== Senyera === | === Senyera === | ||
− | La senyera d'Andorra s'adoptà oficialment en l'any [[1866]] i està composta per tres franges verticals en blau, groc i roig. En el centre se mostra l'escut d'Andorra, per a diferenciar-la de les senyeres de [[Moldàvia]], [[Chad]] i [[ | + | La senyera d'Andorra s'adoptà oficialment en l'any [[1866]] i està composta per tres franges verticals en blau, groc i roig. En el centre se mostra l'escut d'Andorra, per a diferenciar-la de les senyeres de [[Moldàvia]], [[Chad]] i [[Rumania]]. |
=== Himne === | === Himne === | ||
Llínea 177: | Llínea 177: | ||
[[File:Andorra topographic map-es.svg|thumb|right|<center>Mapa d'Andorra.</center>]] | [[File:Andorra topographic map-es.svg|thumb|right|<center>Mapa d'Andorra.</center>]] | ||
[[File:Andorra nasa world wind.png|thumb|right|<center>Vista satelital d'Andorra.</center>]] | [[File:Andorra nasa world wind.png|thumb|right|<center>Vista satelital d'Andorra.</center>]] | ||
− | La superfície d'Andorra, enclobà en la [[Peninsula Iberica]], és de 468 km2, seent un país montanyós, en 65 pics de més de 2.500 m d'altitut. La montanya més alta es el pic de Comapedrosa que, en una altitut de 2.942 msnm, està situàt en la cordillera dels [[Pirineus]], enclavàt entre la frontera d'Espanya i França. En una | + | La superfície d'Andorra, enclobà en la [[Peninsula Iberica]], és de 468 km2, seent un país montanyós, en 65 pics de més de 2.500 m d'altitut. La montanya més alta es el pic de Comapedrosa que, en una altitut de 2.942 msnm, està situàt en la cordillera dels [[Pirineus]], enclavàt entre la frontera d'Espanya i França. En una regio d'escarpats pics montanyosos i estrets valls per a on fluixen numerosos cursos d'[[aigua]] que s'unixen per a formar els diferents [[riu|rius]] principals. Hi ha grans extensions boscoses de pins i abedulls degut al clima mediterràneu d'alta montanya del que goja el país. |
=== Clima === | === Clima === | ||
Andorra conta en un clima mediterraneu d'alta montanya, en el que les temperatures en [[hivern]] son fredes i en [[estiu]], suaus. Se produïxen variacions en el clima depenent de l'altitut i l'orientació. El Principat te un percentage elevàt de dies solejats i el clima és sec. | Andorra conta en un clima mediterraneu d'alta montanya, en el que les temperatures en [[hivern]] son fredes i en [[estiu]], suaus. Se produïxen variacions en el clima depenent de l'altitut i l'orientació. El Principat te un percentage elevàt de dies solejats i el clima és sec. | ||
− | La mija de les | + | La mija de les minimes anuals es de -2ºC i la de les maximes es de 24ºC. Al boqueta nit és quan hi han més precipitacions excepte en hivern que són, sobre tot, de [[neu]]. |
=== Relleu === | === Relleu === | ||
Llínea 196: | Llínea 196: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
− | [[File: | + | [[File:Banco Mora, Andorra la Vieja, Andorra, 2013-12-29, DD 01.JPG|thumb|right|250px|Seu de Mora Banc]] |
− | El [[turisme]] proporciona, segon estimacions, el 80% del PIB i és el sosté principal de l'economia andorrana. Nou millons de persones la visiten anualment, | + | El [[turisme]] proporciona, segon estimacions, el 80% del PIB i és el sosté principal de l'economia andorrana. Nou millons de persones la visiten anualment, atraigudes per la seua condició de paraís fiscal, les seues estacions d'esquí i el diferencial de preus en el comerç respecte dels països veins, encara que este últim s'ha erosionàt recentment mentres les economies franceses i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat més amplia de bens i tarifes més baixes. En l'any 2005, el país va rebre a 11.049.490 visitants dels quals 2.418.409 eren turistes i 8.631.081 excursionistes. Del total de visitants, el 57,25% eren espanyols, el 39,8% franceses i soles un 3,0% vinien d'atres països. |
− | El sector | + | El sector financier també contribuix sustancialment a l'economia. La producció agricola està llimità -soles el 2% de la terra es cultivable- plantantse [[tabac]] en la casi totalitat dels seus camps i la major part dels aliments tenen que ser importats. La principal activitat ganadera és la criança de [[vaca|vaques]]. La manufactura consistix, principalment, en cigarrets, purs i mobles. Molts ingresos provenen també de la vena de sagells postals. |
− | Andorra no és un membre de ple dret en l'[[Unió Europea]], pero goja d'una relació especial i es | + | Andorra no és un membre de ple dret en l'[[Unió Europea]], pero goja d'una relació especial i es tratàt com si fora part d'ella per al comerç de bens manufacturats (exonerats d'impostos) i com no membre de la UE per als productes agrícoles. |
− | Els | + | Els gravamens estan dividits en: |
*Dret aduaner: | *Dret aduaner: | ||
− | ** | + | **Tasa sobre el consum. Aplicàt sobre els productes agrícoles importats. |
− | **Drets d'importació. | + | **Drets d'importació. Aplicàt sobre els productes industrials importats. |
*Dret fiscal nacional: | *Dret fiscal nacional: | ||
− | **Impost de | + | **Impost de Mercancies Indirecte (IMI). Impost que grava la producció i importació de productes procedents de l'Unió Europea. |
− | **Impost sobre la prestació de servicis bancaris i | + | **Impost sobre la prestació de servicis bancaris i financiers. |
− | **Impost indirecte sobre la presentació de servicis empresarials i | + | **Impost indirecte sobre la presentació de servicis empresarials i profesionals (ISI). |
**Impost indirecte sobre la producció interna (IPI). | **Impost indirecte sobre la producció interna (IPI). | ||
Llínea 221: | Llínea 221: | ||
**Impost sobre les activitats comercials (IAC). | **Impost sobre les activitats comercials (IAC). | ||
− | **Impost sobre les | + | **Impost sobre les transmisions patrimonials inmobiliàries. |
− | ** | + | **Tasa en raó del servici de fe publica notarial. |
*Canons: | *Canons: | ||
− | **Sobre el consum d'[[electricitat]] i | + | **Sobre el consum d'[[electricitat]] i telefon. |
− | ** | + | **Tasa sobre la tinença de vehículs. |
− | ** | + | **Tasa de l'Oficina de Marques. |
− | ** | + | **Tases judicials |
− | ** | + | **Tasa sobre el joc del bingo. |
− | * | + | *Tases i tributs comunals: |
− | **Impost sobre la radicació d'activitats comercials, empresarials i | + | **Impost sobre la radicació d'activitats comercials, empresarials i profesionals. |
− | **Impost sobre la propietat | + | **Impost sobre la propietat inmobiliària edificà. |
**Impost de resistència (foc i lloc). | **Impost de resistència (foc i lloc). | ||
− | === | + | === Mercàt Laboral === |
− | Tradicionalment Andorra fon un país agrícola i ganader encara que, des de la década dels 50, el sector primari ha anat | + | Tradicionalment Andorra fon un país agrícola i ganader encara que, des de la década dels 50, el sector primari ha anat perguent importància. En el sector secundari predominen les industries de transformació i industries primàries. Actualment el sector terciari representa el 80% del PIB d'Andorra. En uns 270 hotels, 400 restaurants i numerosos comerços, el turisme gasta a una gran proporció de la població activa. |
=== Moneda === | === Moneda === | ||
− | Encara que el Principat no dispon de moneda oficial, des del [[1 de giner]] de [[2002]] s'utilisa el [[euro]] com moneda de | + | Encara que el Principat no dispon de moneda oficial, des del [[1 de giner]] de [[2002]] s'utilisa el [[euro]] com moneda de facte. |
− | + | Anterorment a l'entrà d'una moneda única europea, els presupostos estatals s'elaboraben en pessetes, encara que comercialment també s'usava el franco francés. Excepcionalment s'ha emitit una moneda pròpia sense valor llegal, el diner. A diferencia d'atres chicotets estats europeus que usen l'euro, Andorra no emitix els seus propis euros. En [[octubre]] de [[2004]], les negociacions entre Andorra i l'UE s'iniciaren sobre un acort que, probablement, li permeta emitir les seues pròpies monedes. | |
== Demografia == | == Demografia == | ||
Llínea 346: | Llínea 346: | ||
L'art romànic andorrà és l'estil artístic més destacat del Principat d'Andorra i es caracterisa per un extens llegat que s'ha conservat fins als nostres dies en els camps de l'arquitectura religiosa i civil, ademés d'en imàgens i pintura. | L'art romànic andorrà és l'estil artístic més destacat del Principat d'Andorra i es caracterisa per un extens llegat que s'ha conservat fins als nostres dies en els camps de l'arquitectura religiosa i civil, ademés d'en imàgens i pintura. | ||
− | Andorra és el país del [[Terra|mon]] en el major numero de monuments romànics per metro quadràt. L'iglésia de Santa Coloma, | + | Andorra és el país del [[Terra|mon]] en el major numero de monuments romànics per metro quadràt. L'iglésia de Santa Coloma, construida entre els [[sigle IX|sigles IX]] i [[sigle X|X]] d.C és l'única del món en campanari circular, datat en el [[sigle XII]]. |
[[File:Santa Coloma (esglèsia).jpg|thumb|250px|Iglésia de Santa Coloma]] | [[File:Santa Coloma (esglèsia).jpg|thumb|250px|Iglésia de Santa Coloma]] | ||
Llínea 354: | Llínea 354: | ||
La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigué un llibre sobre l'història, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra també conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una còpia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo d'Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigué el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta català Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicada en l'any [[1886]]. | La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigué un llibre sobre l'història, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra també conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una còpia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo d'Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigué el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta català Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicada en l'any [[1886]]. | ||
− | Com autors de lliteratura contemporànea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edició de l'any [[2007]] de la Fira del Llibre de | + | Com autors de lliteratura contemporànea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edició de l'any [[2007]] de la Fira del Llibre de Francfort. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i des de l'any 2007, el Premi Ramon Llull. |
=== Música === | === Música === | ||
Llínea 365: | Llínea 365: | ||
=== Festes oficials === | === Festes oficials === | ||
− | [[ | + | [[Image:Nadal Andorra.jpg|thumb|right|Nadal en Andorra.]] |
{| <align="center"> class=wikitable | {| <align="center"> class=wikitable | ||
Llínea 421: | Llínea 421: | ||
*Naturlandia. Ubicàt en la zona de La Rabassa, en una cota màxima de 2160 msnm i una cota mínima de 1960 msnm. Te 15 km de pistes marcades, distribuides en 5 pistes de diferent dificultat. | *Naturlandia. Ubicàt en la zona de La Rabassa, en una cota màxima de 2160 msnm i una cota mínima de 1960 msnm. Te 15 km de pistes marcades, distribuides en 5 pistes de diferent dificultat. | ||
− | La capital, Andorra la Vella, intentà ser sèu dels Jocs Olimpics d'Hivern de l'any [[2010]], pero no se clasificà per a la final. Actualment s'estudia una candidatura conjunta en [[Saragossa]] per als jocs del [[2018]]. | + | La capital, Andorra la Vella, intentà ser sèu dels Jocs Olimpics d'Hivern de l'any |
+ | [[2010]], pero no se clasificà per a la final. Actualment s'estudia una candidatura conjunta en [[Saragossa]] per als jocs del [[2018]]. | ||
=== Fútbol i Fútbol Sala === | === Fútbol i Fútbol Sala === | ||
Llínea 441: | Llínea 442: | ||
[[File:Estació d'esquí Pas de la Casa, Andorra, 2006.JPG|thumb|right|250px|<center>Estació esquí grandvilla.</center>]] | [[File:Estació d'esquí Pas de la Casa, Andorra, 2006.JPG|thumb|right|250px|<center>Estació esquí grandvilla.</center>]] | ||
− | Andorra es comunica en l'exterior a traves de les vies terrestres. No dispon de tren (encara que existix un proyecte de llinia | + | Andorra es comunica en l'exterior a traves de les vies terrestres. No dispon de tren (encara que existix un proyecte de llinia ferroviaria [[Barcelona]]-Andorra, conectant la Seo d'Urgel en Puigcerdà, ademés de l'estació Andorra-l'Ospitalet en territori francés), metro o aeroports (en discussió des de fa varis anys en el govern espanyol i català per a la reapertura de l'aeoroport de Seo d'Urgel), pero té una infraestructura de carreteres prou ampla per a poder cobrir la major part del país. |
Actualment estàn en curs diverses obres en infraestructures viaries com, per eixemple, l'ampliació dels últims trams difícils sobre les carreteres principals i túnels, u dels quals permetrà anar de Encamp a La Massana i viceversa sinse passar per Escaldes-Engordany. | Actualment estàn en curs diverses obres en infraestructures viaries com, per eixemple, l'ampliació dels últims trams difícils sobre les carreteres principals i túnels, u dels quals permetrà anar de Encamp a La Massana i viceversa sinse passar per Escaldes-Engordany. | ||
Llínea 457: | Llínea 458: | ||
=== Telefonia e Internet === | === Telefonia e Internet === | ||
El proveedor de telefonia fixa, mòvil e Internet és el "Servei de Telecomunicacions d'Andorra". La ret telefòncia està composta per conexions de relés de radi en microondes entre centrals per a les conexions locals i circuits terrestres cap a [[Espanya]] i [[França]] per a les comunicacions internacionals. | El proveedor de telefonia fixa, mòvil e Internet és el "Servei de Telecomunicacions d'Andorra". La ret telefòncia està composta per conexions de relés de radi en microondes entre centrals per a les conexions locals i circuits terrestres cap a [[Espanya]] i [[França]] per a les comunicacions internacionals. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Llínea 481: | Llínea 464: | ||
{{Països Europa}} | {{Països Europa}} | ||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Andorra]] | [[Categoria:Andorra]] | ||
[[Categoria:Microestats]] | [[Categoria:Microestats]] | ||
[[Categoria:Països d'Europa]] | [[Categoria:Països d'Europa]] |