Edició de «Primera Guerra Mundial»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[Image:PrimeraGuerraMundial-collague.jpg|300px|thumbnail|right|D'esquerra a dreta i d'amunt a avall: Soldats de la 4ª Divisió d'Artilleria australiana el [[29 d'octubre]] de [[1917]], durant la [[Tercera Batalla de Ypres]]. Memorial de l'ossari de [[Douaumont]], a on descansen els restants de soldats morts durant la [[Batalla de Verdún]]. Avions alemans [[Albatros D.III]] estacionats en França en març de 1917. Soldats [[Revolució Rusa de 1917|revolucionaris rusos]] en l'Avinguda Foundry de [[Petrograt]] durant la [[Revolució de Febrer]]. Dos soldats britànics equipats en [[Gas verinós en la Primera Guerra Mundial|màixqueres antigàs]] i una [[ametralladora Vickers]] en juny de [[1916]], durant la [[Batalla del Somme]]. Trinchera alemana conquistada per [[Aliats (Primera Guerra Mundial)|soldats aliats]] en el transcurs de la Batalla del Somme]] | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | | | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | La '''Primera Guerra Mundial''' o la Gran Guerra és el conflicte armat a escala [[Terra|planetària]] que | + | La '''Primera Guerra Mundial''' o la Gran Guerra és el conflicte armat a l'escala [[Terra|planetària]] que se desenrollà des de [[juliol]] de [[1914]] a [[novembre]] de [[1918]]. Mes de 9 millons de persones varen morir en esta guerra. |
| − | Els Aliats ([[França]], l'[[Imperi britànic]], l'[[Imperi rus]], [[Itàlia]]) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'[[Imperi alemà]], [[ | + | Els Aliats ([[França]], l'[[Imperi britànic]], l'[[Imperi rus]], [[Itàlia]]) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'[[Imperi alemà]], [[Austria-Hongria]], l'[[Imperi otomà]]), i l'armistici fon firmat el [[11 de novembre]] de [[1918]]. |
| − | Les causes d'esta guerra són diverses, [[França]] vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en [[1870]]. [[Itàlia]] vol prendre d'[[ | + | Les causes d'esta guerra són diverses, [[França]] vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en [[1870]]. [[Itàlia]] vol prendre d'[[Austria-Hongria]] la Dalmatia. I les numeroses tensions dins la regió dels Balcans. |
| − | La guerra deixà una important reestructuració de la geografia [[Europa|europea]], quatre grans | + | La guerra deixà una important reestructuració de la geografia [[Europa|europea]], quatre grans Imperis varen despareixer (Imperi rus, Imperi alemà, Austria-Hongria, Imperi otomà) i aparegueren nous països ([[Checoslovaquia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Yugoslàvia]], [[Hongria]]). |
==Orige de la guerra== | ==Orige de la guerra== | ||
| − | L'esclat de la guerra en 1914 marcà | + | L'esclat de la guerra en 1914 marcà el fi d'un llarc periodo de pau i el desenroll econòmic de l'història europea coneguda com la "[[Belle Époque]]", i també posà fi a un llarc periodo d'estabilitat de la política europea que escomençà en [[1815]] en la derrota final de la [[França]] de [[Napoleó]] i continuà a lo llarc del [[segle XIX]], en conflictes de caracter llimitat, que, no obstant, terminà per minar i apretar progressivament les relacions diplomatiques entre les potencies europees i els seus jocs d'aliances. |
==La crisis de l'estiu de 1914== | ==La crisis de l'estiu de 1914== | ||
| − | El [[28 de juny]] de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro- | + | El [[28 de juny]] de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongares, l'archiduc [[Francesc Ferrando]] d'[[Austria]] en [[Sarajevo]], [[Bósnia]]. |
| − | El seu assessinat precipità la declaració de guerra d' | + | El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Austria contra Serbia. L'Imperi Austro-hongares exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimátum el [[23 de juliol]] a Serbia, la que en soport de [[Rússia]] no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austriacs en investigacions en territori Serbi. |
| − | El | + | El 28 de juliol de 1914, [[Austria-Hongary]] li declarà la guerra a [[Serbia]]. Al dia següent [[Russia]] (que s'autoproclamava protectora del paneslavisme) ordenà la movilisacio general de la seua tropa. El 1 d'agost, Alemanya li declarà la guerra a Russia, ya que considerà la movilisacio militar russa un acte de guerra contra [[Austria-Hongaria]] (en qui estava aliat en la [[Triple Aliança]]). Per atre costat, França –aliada de Russia- li declarà la guerra a Alemanya eixe mateix dia. |
| − | Començada la Gran Guerra, Gran Bretanya | + | Començada la Gran Guerra, Gran Bretanya se sumà a l'[[Entente Cordiale]], i en 1915 tambe ho feu Italia (trencant la seua aliança en Austria-Hongaria). Per l'atre costat, l'[[Imperi Otoma]] se sumà a les Potencies Centrals. |
==Aliances de la Primera Guerra Mundial== | ==Aliances de la Primera Guerra Mundial== | ||
| − | Estava aixina plantejat el | + | Estava aixina plantejat el nucleu de les aliances en la Primera Guerra Mundial. En el correr del conflicte més països se foren involucrant en la guerra enfrontats en dos diferents bandos: |
| − | *L' | + | *L'Entente Cordiale o els Aliats: França, Rússia, Gran Bretanya, Itàlia, Japó i els Estats Units, i 22 països més. |
| − | *Les | + | *Les Potencies Centrals: Austria-Hongria, Alemanya, l'Imperi Otomà i Bulgària. |
==Desenroll de la Primera Guerra Mundial== | ==Desenroll de la Primera Guerra Mundial== | ||
| − | Una volta declarada la guerra, els alemans invadixen | + | Una volta declarada la guerra, els alemans invadixen Belgica i Luxemburg en busca d'una victoria rapida, pero foren detinguts pels francesos prop del riu Marne en la Primera Batalla del Marne. Alli s'establiren abdos eixercits (front occidental) que se basà en una cruenta guerra de trincheres durant tres anys, a on no hague alvanços significatius de ningu dels dos bandos. |
| − | Mentres tant, l' | + | Mentres tant, l'eixercit alema obri un segon foc d'atac contra Russia (front Oriental). Alli derrotaren sense majors dificultats a les tropes saristes que se donen en retirada; i els alemans alvancen en territori russo. Hi ha enfrontaments tambe en la frontera entre Russia i Austria-Hongaria a on els eixercits saristes continüen debilitant-se i per a 1916 ya no hi ha grans accions ofensives per la seua part. Aci els eixercits se valieren de les seues cavalleries com principal tactica de combat.L'Occidental i l'Oriental foren els principals fronts de combat en terra, pero no els unics. Atres fronts de la Primera Guerra Mundial foren: |
| − | *el front | + | *el front Balcanic |
*el front d'Orient Mig | *el front d'Orient Mig | ||
| Llínea 60: | Llínea 44: | ||
*el front Africà | *el front Africà | ||
| − | + | Tambe hague operacions militars de menor envergadura en certes illes del Pacific. | |
| − | *lluita naval en [[Canal de la | + | *lluita naval en [[Canal de la Taca]], [[Mar del Nort]], [[Mar Mediterraneu]], Atlantic, Pacific Sur i mar Adriatic. |
| − | En 1915 i 1916, els | + | En 1915 i 1916, els submarins alemans afonaren dos barcos en tripulacio estadounidenca, causant la mort de decenes de civils. En abril de 1917, els [[Estats Units]] entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos despres, Russia (en plena [[Revolucio Bolchevica]]), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potencies Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials. |
| − | + | Despres de la rendicio russa, Alemanya ocupa [[Polonya]], [[Ucrania]], [[Finlandia]], els [[Països Baltics]] i part de Bielorussia. La seua estrategia es enviar totes les seues tropes al front Occidental per a buscar una victoria rapida abans de l'aplegada dels nortamericans. La campanya decisiva escomença en març de 1918, pero l'eixercit alemà –debilitats i cansades- no aplegaren a complir el seu objectiu d'atacar Paris. Les tropes franceses i estadounidencas obtenen una victoria definitoria en la segona batalla del Marne, a on els tancs britanics i l'aviacio prenen crucial importancia. | |
| − | A partir d' | + | A partir d'aci les Potencies Centrals no podran recuperar-se. Poc despres Bolgaria demana un armistici i posteriorment se rendix l'[[Imperi Otomà]] i els italians vencen als austriacs. L'eixercit alemà es desarticulat en una batalla en Amiens. La derrota es irreversible. L'Emperador [[Guillem II]] fugi a Holanda, la nova Republica Alemana firma l'armistici de Rethondes, el 11 de novembre de 1918. |
| − | == | + | ==Conseqüencies de la Primera Guerra Mundial== |
| − | Els imperis | + | Els imperis russo i alemà patiren grans amputacions territorials. El primer pergue Finlandia, Estonia, Letonia, Lituania i Polonia.- El nou repartiment i reconfiguració del mapa europeu, s'inspire en el principi d'autodeterminació dels pobles, encara que no sempre fon aplicat coherentment.- Desaparicio de la monarquia dual Austro-Hunfara i en el seu lloc apareixqueren les republiques d'Austria, Hongaria i Checoslovaquia. |
| − | L'[[imperi | + | L'[[imperi Turc]] se desintegrà i quedà reduit practicament a la meseta d'Anatolia en un reduit apendix europeu. El moviment de les nacionalitats alcance als seus territoris d'[[Asia]] i sorgiren els nous estats de [[Siria]], [[Iraq]], [[Libano]], [[Palestina]] i [[Transjordania]]. |
| − | - Els pobles eslaus del sur, serbis, | + | - Els pobles eslaus del sur, serbis, croatas i eslovens, s'agruparen en el nou regne de [[Yugoslavia]].- Desapareixqueren les dinasties seculars (Habsburg, Hohemzollem, Romanov i els soldans turcs), que foren reemplaçats per republiques. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
[[Categoria:Història d'Europa]] | [[Categoria:Història d'Europa]] | ||
| − | |||