Edició de «Pròsper de Bofarull i Mascaró»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Estudià en les universitats de [[Cervera (Lleida)|Cervera]] i [[Osca]]. En l'any [[1799]] anà a [[Madrit]] a obtindre el títul d'advocat dels Reals Consells i en l'any [[1802]] fon nomenat juriste de la Cancelleria de [[Valladolit]]. Durant l'[[invasió napoleònica]] s'establí en [[Cadis]], pero una volta acabada la guerra, gràcies a les seues relacions en Madrit, fon nomenat archiver director de l'[[Archiu de la Corona d'Aragó|Archiu General de la Corona d'Aragó]] entre [[1814]]-[[1840]] i [[1844]]-[[1849]]. | Estudià en les universitats de [[Cervera (Lleida)|Cervera]] i [[Osca]]. En l'any [[1799]] anà a [[Madrit]] a obtindre el títul d'advocat dels Reals Consells i en l'any [[1802]] fon nomenat juriste de la Cancelleria de [[Valladolit]]. Durant l'[[invasió napoleònica]] s'establí en [[Cadis]], pero una volta acabada la guerra, gràcies a les seues relacions en Madrit, fon nomenat archiver director de l'[[Archiu de la Corona d'Aragó|Archiu General de la Corona d'Aragó]] entre [[1814]]-[[1840]] i [[1844]]-[[1849]]. | ||
− | En l'any [[1823]] fon president de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]], i mantingué correspondència en [[Prosper Mérimée]] i [[Salvador de Brocà i de Bofarull]]. Notablement influenciat pel romanticisme | + | En l'any [[1823]] fon president de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]], i mantingué correspondència en [[Prosper Mérimée]] i [[Salvador de Brocà i de Bofarull]]. Notablement influenciat pel romanticisme migevaliste i nacionaliste imperant en aquella época, publicà en [[1836]] ''"Los Condes de Barcelona Vindicados"'' i ''"Cronología y Genealogía de los Reyes de España Considerados Como Soberanos Independientes de Su Marca"'', que en el temps s'han demostrat incomplets, tendenciosos i erròneus. |
D'igual forma, en [[1856]] feu una interpretació parcial i pro-catalana del [[Llibre del Repartiment]] del [[Regne de Valéncia]], que ha servit de referent i condicionant de totes les interpretacions soci-culturals dels autors [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] posteriors, des de [[Teodor Llorente]] o [[Miquel Duran i Tortajada|Duran i Tortajada]] a [[Joan Fuster]] i [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]. | D'igual forma, en [[1856]] feu una interpretació parcial i pro-catalana del [[Llibre del Repartiment]] del [[Regne de Valéncia]], que ha servit de referent i condicionant de totes les interpretacions soci-culturals dels autors [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] posteriors, des de [[Teodor Llorente]] o [[Miquel Duran i Tortajada|Duran i Tortajada]] a [[Joan Fuster]] i [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]. |