Edició de «Portugal»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Ficha de país
 
{{Ficha de país
 
| nom_oficial = ''República Portuguesa''<br />República Portuguesa
 
| nom_oficial = ''República Portuguesa''<br />República Portuguesa
−
| image_bandera = Flag_of_Portugal.svg
+
| image_bandera = Bandera Portugal.png
−
| image_escut = Coat_of_arms_of_Portugal.svg
+
| image_escut = Escut Portugal.png
 
| image_escut_tamany = 120px
 
| image_escut_tamany = 120px
−
| image_mapa = EU-Portugal.svg
+
| image_mapa = Locasacio Portugal UE Europa.png
 
| lema_nacional = No té
 
| lema_nacional = No té
 
| himne_nacional = ''[[A Portuguesa]] ''
 
| himne_nacional = ''[[A Portuguesa]] ''
Llínea 60: Llínea 60:
 
'''Portugal''', oficialment la '''República Portuguesa'''<ref>[http://www.portugal.gov.pt/Portal/PT/Portugal/ Portal do Governo] (en portugués)</ref> (en [[idioma portugués|portugués]]: ''República Portuguesa''), és un [[Nació|país sobirà]] membre de la [[Unió Europea]], constituït com un estat [[Democràcia|democràtic]] de [[Estat de dret|dret]]. El seu territori, en capital en [[Lisboa]], està situat en el sur-oest de [[Europa]], en la [[Península Ibèrica]]. Llimita a l'est i al nort en [[Espanya]], i al sur i oest en l'[[oceà Atlàntic]]. Comprén també els archipèlecs autònoms de les [[Açores]] i de [[Madeira]], situats en l'hemisferi nort de l'[[oceà Atlàntic]].
 
'''Portugal''', oficialment la '''República Portuguesa'''<ref>[http://www.portugal.gov.pt/Portal/PT/Portugal/ Portal do Governo] (en portugués)</ref> (en [[idioma portugués|portugués]]: ''República Portuguesa''), és un [[Nació|país sobirà]] membre de la [[Unió Europea]], constituït com un estat [[Democràcia|democràtic]] de [[Estat de dret|dret]]. El seu territori, en capital en [[Lisboa]], està situat en el sur-oest de [[Europa]], en la [[Península Ibèrica]]. Llimita a l'est i al nort en [[Espanya]], i al sur i oest en l'[[oceà Atlàntic]]. Comprén també els archipèlecs autònoms de les [[Açores]] i de [[Madeira]], situats en l'hemisferi nort de l'[[oceà Atlàntic]].
  
−
Portugal ha segut testimoni d'un fluix constant de diferents civilisacions durant els últims 3.100 anys. [[Tartessos]], [[celtes]], [[fenicis]] i [[cartaginesos]], [[grecs]], [[Imperi romà|romans]], [[germànics]] ([[sueus]] i [[visigots]]), [[islam|musulmans]], [[judeus]] i atres cultures han deixat marca en la cultura, història, llenguage i ètnia.  
+
Portugal ha segut testimoni d'un fluix constant de diferents civilisacions durant els últims 3.100 anys. [[Tartessos]], [[celtes]], [[fenicis]] i [[cartaginesos]], [[grecs]], [[romans]], [[germànics]] ([[sueus]] i [[visigots]]), [[musulmans]], [[judeus]] i atres cultures han deixat marca en la cultura, història, llenguage i ètnia.  
  
 
Durant els [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], Portugal fon una potència econòmica, social i cultural mundial, aixina com el seu imperi, que s'estenia des de [[Brasil]] fins a les [[Índies Orientals]]. És un [[país desenrollat]] membre de la [[Organisació de les nacions Unides]] (ONU) i membre fundador de la [[Euro zona]], la [[OCDE]], la [[OTAN]] i la [[CPLP]]. Portugal es troba entre els 20 països del [[Terra|món]] en millor i major calitat de vida.
 
Durant els [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], Portugal fon una potència econòmica, social i cultural mundial, aixina com el seu imperi, que s'estenia des de [[Brasil]] fins a les [[Índies Orientals]]. És un [[país desenrollat]] membre de la [[Organisació de les nacions Unides]] (ONU) i membre fundador de la [[Euro zona]], la [[OCDE]], la [[OTAN]] i la [[CPLP]]. Portugal es troba entre els 20 països del [[Terra|món]] en millor i major calitat de vida.
−
 
−
== Història ==
 
−
=== Formació i consolidació del regne ===
 
−
{{AP|Comtat Portucalense|Independència de Portugal}}
 
−
[[Archiu:Castelo de Guimarães Castelo da Fundação.JPG|thumb|left|[[Castell de Guimarães]]. [[Guimarães]] és considerat el breçol de Portugal puix va anar allí a on va nàixer i es va batejar el primer rei portugués, [[Alfonso I de Portugal|Alfonso Enríques]].]]
 
−
 
−
Despuix de la seua mort i l'arribada al poder del seu fill [[Alfonso I de Portugal|Alfonso Enríques]], Portugal va conseguir l'independència en la firma en [[1143]] del [[tractat de Zamora]] i reconeguda pel [[papa Alejandro III]] en la bula ''[[Manifestis Probatum]]'' en l'any [[1179]]. Posteriorment, va conquistar localitats importants com [[Santarém]], [[Lisboa]], [[Palmela]] i [[Évora]]. Una volta acabada la [[Reconquista]] portuguesa en 1249, l'independència del nou regne va ser posada en dubte vàries voltes pel [[regne de Castella]]. La primera va ser deguda a la [[Crisis de 1383-1385 en Portugal|crisis successòria]] oberta despuix de la mort de [[Fernando I de Portugal]], que va acabar en la victòria portuguesa en [[batalla d'Aljubarrota|Aljubarrota]] en l'any [[1385]].
 
−
 
−
=== L'Era dels Descobriments i la dinastia filipina ===
 
−
En el final de la guerra, Portugal va iniciar un procés d'exploració i expansió conegut com «Era dels Descobriments», les figures destacades dels quals varen ser l'infant [[Enrique el Navegant]] i el rei [[Juan II de Portugal|Juan II]]. Despuix de la conquista de [[Ceuta]] en 1415 i el pas del [[cap Bojador]] per [[Gil Eanes]], l'exploració de la costa africana va continuar fins que [[Bartolomé Díaz]] va comprovar en 1488 la comunicació entre els oceans [[oceà Índic|Índic]] i [[oceà Atlàntic|Atlàntic]] en doblar el [[veta de Bona Esperança]]. En poc temps els portuguesos varen descobrir rutes i terres en [[Illa de Terranova|Nortamèrica]], [[Descobriment de Brasil|Sudamèrica]] i [[Descobriment de la ruta marítima a l'Índia|Orient]], en la seua majoria durant el regnat de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], ''l'Aventurer''. L'expansió cap a Orient, sobretot gràcies a les conquistes de [[Alfonso d'Alburquerque]], va concentrar casi tots els esforços dels portuguesos, encara que en 1530 [[Juan II de Portugal|Juan III]] va iniciar la colonisació de Brasil. Les riquees allí encontrades varen fer que els portuguesos se centraren en el [[Nou Món]], en la consegüent pèrdua d'atres places en el [[Oceà Índic|Índic]], com [[Ormuz (ciutat)|Ormuz]], front a atres potències europees.
 
−
 
−
El país va tindre el seu «sigle d'or» durant esta época. No obstant, en la [[batalla d'Alcazarquivir]] contra [[Marroc]], en [[1578]], varen morir el jove rei [[Sebastián I de Portugal|Sebastián]] i part de la noblea portuguesa. Va pujar al tro el [[Enrique I de Portugal|rei moradura Enrique]], que va morir dos anys despuix, en lo que es va obrir la [[crisis successòria portuguesa de 1580|crisis successòria de 1580]], que es va resoldre en l'anomenada ''unió ibèrica'' entre Portugal i [[Espanya]], durant la qual els dos regnes varen tindre corones separades pero governades pel mateix rei. [[Felipe II d'Espanya]] va ser el primer de tres reis espanyols. Privat d'una política exterior independent i envolt en una guerra junt en Espanya contra els [[Guerra lusità-neerlandesa|Paisos Baixos]], el país va sofrir grans revessos en el seu imperi i va perdre el monopoli del comerç en l'Índic.
 
−
 
−
L'unió en Espanya va acabar l'[[1 de decembre]] de [[1640]]. La noblea nacional, despuix d'haver vençut a la guàrdia real en un repentí colp d'estat, va depondre a la duquesa governadora i virreina de Portugal [[Margarita de Saboya]] i va coronar a [[Juan IV de Portugal|Juan IV]] com a rei de Portugal. Es va iniciar aixina la [[Guerra de Restauració portuguesa]], que es va prolongar fins a l'any [[1668]], any en que es va firmar el [[tractat de Lisboa (1668)|tractat de Lisboa]], pel qual el rei espanyol [[Carlos II d'Espanya|Carlos II]] va reconéixer l'independència de Portugal.
 
−
 
−
=== Restauració, absolutisme i lliberalisme ===
 
−
El final del [[sigle XVII]] i la primera mitat del sigle [[XVIII]] varen ser testics de la florida de la [[mineria en Brasil]]: el descobriment d'[[or]] i pedres precioses va convertir a la cort de [[Juan V de Portugal|Juan V]] en una de les més opulentes d'[[Europa]]. Estes riquees varen servir per a pagar productes importats, en la seua majoria d'[[Anglaterra]], ya que no existia indústria textil en el regne i les teles eren importades de les Illes Britàniques. El comerç exterior es basava en l'indústria del vi i els esforços per a invertir la situació en grans reformes mercantils del [[marqués de Pombal]], ministre entre [[1750]] i [[1777]], varen impulsar el desenroll econòmic durant el regnat de [[José I de Portugal|José I]]. Va ser durant este regnat quan un [[terremot de Lisboa de 1755|terremot]] va devastar Lisboa i l'Algarve, l'[[1 de novembre]] de [[1755]].
 
−
 
−
Per a no trencar l'aliança en [[Anglaterra]], Portugal va rebujar unir-se al [[bloqueig continental]], per lo que va ser [[Guerra de l'Independència Espanyola|invadida]] pels eixèrcits [[Napoleón Bonapart|napoleònics]] en 1807. La [[Transferència de la Cort portuguesa a Brasil|talle de la família real es va refugiar en Brasil]] i la capital es va traslladar a [[Rio de Janeiro]] fins a [[1821]]. Eixe any, [[Juan VI de Portugal|Juan VI]], des de [[1816]] rei del [[Regne Unit de Portugal, Brasil i Algarve]], va retornar a Lisboa per a jurar la primera [[constitució portuguesa de 1822|constitució portuguesa]]. A l'any següent, el seu fill [[Pedro I de Brasil i IV de Portugal|Pedro]] va ser proclamat [[Imperi del Brasil|emperador de Brasil]] i va declarar la seua independència sobre la metròpolis.
 
−
 
−
Durant el restant del [[sigle XIX]], Portugal va viure periodos d'enorme destorbament polític i social, com la [[Guerres Lliberals|guerra civil]] i els repetits tumults i pronunciaments militars com la [[revolució de Setembre]], la de [[Revolució de Maria da Fonte|Maria da Fonte]], la de [[Patuleia]], etc. Gràcies a l'Acte Adicional a la [[Carta Constitucional]] de [[1852]] va ser possible un periodo de pau interna aixina com l'inici de les polítiques d'obres públiques liderades per [[Fontes Pereira de Melo]]. A finals del [[sigle XIX]] les ambicions colonials portugueses varen chocar en les angleses, lo que va provocar el [[ultimàtum britànic de 1890]]. La cessió a les exigències britàniques i els creixents problemes econòmics varen causar a la monarquia un descrèdit creixent, que va culminar en els assessinats de [[Carlos I de Portugal|Carlos I]] i el príncip hereu [[Luis Felipe de Bragança|Luis Felipe]] l'1 de febrer de 1908. La monarquia es va mantindre en el poder durant dos anys més, encapçalada per [[Manuel II de Portugal|Manuel II]], pero [[Revolució del 5 d'octubre de 1910|va ser abolida el 5 d'octubre de 1910]], implantant-se en el seu lloc la [[Primera República Portuguesa|república]].
 
−
 
−
=== República, Estat Nou i democràcia ===
 
−
El rei va eixir cap a l'exili en Anglaterra despuix de l'instauració de la república. Despuix de varis anys d'inestabilitat política, en lluites de treballadors, tumults, alçaments, homicidis polítics i crisis financeres, problemes agravats per la participació portuguesa en la [[Primera Guerra Mundial]], el [[Eixèrcit Portugués|eixèrcit]] va prendre el poder en 1926. Dos anys més tart, el règim militar va nomenar ministre de Finances a [[*António d'Oliveira Salazar]], professor de la [[universitat de Coímbra]], que en [[1932]] es va convertir en [[Primer ministre de Portugal|president del consell de ministres]].
 
−
 
−
Salazar va restaurar les finances i va instituir el [[Estat Nou (Portugal)|Estat Nou]], règim autoritari de corporativisme d'Estat en un partit únic i sindicats estatals, ademés d'una afinitat [[fascisme|fasciste]] ben marcada, a lo manco fins a [[1945]], quan despuix de la victòria dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] en la [[Segona Guerra Mundial]], Salazar va sofrir pressions per a transformar Portugal en una democràcia. En l'any 1968, apartat del poder per una malaltia, va ser succeït per [[Marcelo Caetano]].
 
−
 
−
El rebuig del règim a la [[descolonización]] de les [[Província ultramarina|províncies ultramarines]] va supondre l'inici de la [[Guerra Colonial Portuguesa|guerra colonial]] primer en [[Àfrica Occidental Portuguesa|Angola]] ([[1961]]), i poc despuix en [[Guinea Bissau]] ([[1963]]) i [[Àfrica Oriental Portuguesa|Moçambic]] ([[1964]]). A pesar de les crítiques d'alguns dels oficials de l'eixèrcit més veterans, entre els quals es trobava el general [[António de Spinola]], el govern es va mantindre ferm en la seua decisió de continuar en esta política. Este últim va publicar un llibre, ''[[Portugal i el futur]]'', en el que afirmava que la guerra colonial era insostenible, per lo que va ser destituït. Este fet va aumentar el malestar entre els oficials més jóvens de l'eixèrcit, que el [[25 d'abril]] de [[1974]] varen donar un colp d'estat, conegut com la [[Revolució de les Clavellineres]].
 
−
 
−
A esta revolució li va seguir un periodo d'enfrontaments polítics molt encesos entre les forces socials i polítiques, nomenat [[Procés Revolucionari en Curs]], que va tindre el seu punt àlgit en el nomenat [[estiu calent]] de [[1975]], durant el qual el país va estar a punt de caure en un nou periodo de dictadura, esta volta d'orientació comunista. En este periodo, Portugal va reconéixer l'independència de totes les seues antigues colónies d'Àfrica.
 
−
 
−
El [[25 de novembre]] de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[Açores]] i [[Madeira]].
 
−
 
−
Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] ([[1949]]), la [[OCDE]] ([[1961]]) i la [[EFTA]] ([[1960]]), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea|CEE]]. En [[1999]], Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en l'any [[2007]] quan va presidir la cerimònia de la firma del [[tractat de Lisboa]].
 
  
 
==Referències==
 
==Referències==
Llínea 102: Llínea 68:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
{{commonscat|Portugal}}
 
 
{{Traduït de|es|Portugal}}
 
{{Traduït de|es|Portugal}}
  
−
 
−
{{Països Europa}}
 
 
{{UE}}
 
{{UE}}
 
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Portugal»