Edició de «Portugal»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 60: | Llínea 60: | ||
'''Portugal''', oficialment la '''República Portuguesa'''<ref>[http://www.portugal.gov.pt/Portal/PT/Portugal/ Portal do Governo] (en portugués)</ref> (en [[idioma portugués|portugués]]: ''República Portuguesa''), és un [[Nació|país sobirà]] membre de la [[Unió Europea]], constituït com un estat [[Democràcia|democràtic]] de [[Estat de dret|dret]]. El seu territori, en capital en [[Lisboa]], està situat en el sur-oest de [[Europa]], en la [[Península Ibèrica]]. Llimita a l'est i al nort en [[Espanya]], i al sur i oest en l'[[oceà Atlàntic]]. Comprén també els archipèlecs autònoms de les [[Açores]] i de [[Madeira]], situats en l'hemisferi nort de l'[[oceà Atlàntic]]. | '''Portugal''', oficialment la '''República Portuguesa'''<ref>[http://www.portugal.gov.pt/Portal/PT/Portugal/ Portal do Governo] (en portugués)</ref> (en [[idioma portugués|portugués]]: ''República Portuguesa''), és un [[Nació|país sobirà]] membre de la [[Unió Europea]], constituït com un estat [[Democràcia|democràtic]] de [[Estat de dret|dret]]. El seu territori, en capital en [[Lisboa]], està situat en el sur-oest de [[Europa]], en la [[Península Ibèrica]]. Llimita a l'est i al nort en [[Espanya]], i al sur i oest en l'[[oceà Atlàntic]]. Comprén també els archipèlecs autònoms de les [[Açores]] i de [[Madeira]], situats en l'hemisferi nort de l'[[oceà Atlàntic]]. | ||
| − | Portugal ha segut testimoni d'un fluix constant de diferents civilisacions durant els últims 3.100 anys. [[Tartessos]], [[celtes]], [[fenicis]] i [[cartaginesos]], [[grecs]], [[ | + | Portugal ha segut testimoni d'un fluix constant de diferents civilisacions durant els últims 3.100 anys. [[Tartessos]], [[celtes]], [[fenicis]] i [[cartaginesos]], [[grecs]], [[romans]], [[germànics]] ([[sueus]] i [[visigots]]), [[musulmans]], [[judeus]] i atres cultures han deixat marca en la cultura, història, llenguage i ètnia. |
Durant els [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], Portugal fon una potència econòmica, social i cultural mundial, aixina com el seu imperi, que s'estenia des de [[Brasil]] fins a les [[Índies Orientals]]. És un [[país desenrollat]] membre de la [[Organisació de les nacions Unides]] (ONU) i membre fundador de la [[Euro zona]], la [[OCDE]], la [[OTAN]] i la [[CPLP]]. Portugal es troba entre els 20 països del [[Terra|món]] en millor i major calitat de vida. | Durant els [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], Portugal fon una potència econòmica, social i cultural mundial, aixina com el seu imperi, que s'estenia des de [[Brasil]] fins a les [[Índies Orientals]]. És un [[país desenrollat]] membre de la [[Organisació de les nacions Unides]] (ONU) i membre fundador de la [[Euro zona]], la [[OCDE]], la [[OTAN]] i la [[CPLP]]. Portugal es troba entre els 20 països del [[Terra|món]] en millor i major calitat de vida. | ||
| Llínea 76: | Llínea 76: | ||
El país va tindre el seu «sigle d'or» durant esta época. No obstant, en la [[batalla d'Alcazarquivir]] contra [[Marroc]], en [[1578]], varen morir el jove rei [[Sebastián I de Portugal|Sebastián]] i part de la noblea portuguesa. Va pujar al tro el [[Enrique I de Portugal|rei moradura Enrique]], que va morir dos anys despuix, en lo que es va obrir la [[crisis successòria portuguesa de 1580|crisis successòria de 1580]], que es va resoldre en l'anomenada ''unió ibèrica'' entre Portugal i [[Espanya]], durant la qual els dos regnes varen tindre corones separades pero governades pel mateix rei. [[Felipe II d'Espanya]] va ser el primer de tres reis espanyols. Privat d'una política exterior independent i envolt en una guerra junt en Espanya contra els [[Guerra lusità-neerlandesa|Paisos Baixos]], el país va sofrir grans revessos en el seu imperi i va perdre el monopoli del comerç en l'Índic. | El país va tindre el seu «sigle d'or» durant esta época. No obstant, en la [[batalla d'Alcazarquivir]] contra [[Marroc]], en [[1578]], varen morir el jove rei [[Sebastián I de Portugal|Sebastián]] i part de la noblea portuguesa. Va pujar al tro el [[Enrique I de Portugal|rei moradura Enrique]], que va morir dos anys despuix, en lo que es va obrir la [[crisis successòria portuguesa de 1580|crisis successòria de 1580]], que es va resoldre en l'anomenada ''unió ibèrica'' entre Portugal i [[Espanya]], durant la qual els dos regnes varen tindre corones separades pero governades pel mateix rei. [[Felipe II d'Espanya]] va ser el primer de tres reis espanyols. Privat d'una política exterior independent i envolt en una guerra junt en Espanya contra els [[Guerra lusità-neerlandesa|Paisos Baixos]], el país va sofrir grans revessos en el seu imperi i va perdre el monopoli del comerç en l'Índic. | ||
| − | L'unió en Espanya va acabar l'[[1 de decembre]] de [[1640]]. La noblea nacional, despuix d'haver vençut a la guàrdia real en un repentí colp d'estat, va depondre a la duquesa governadora i virreina de Portugal [[Margarita de Saboya]] i va coronar a [[Juan IV de Portugal|Juan IV]] com a rei de Portugal. Es va iniciar aixina la [[Guerra de Restauració portuguesa]], que es va prolongar fins a | + | L'unió en Espanya va acabar l'[[1 de decembre]] de [[1640]]. La noblea nacional, despuix d'haver vençut a la guàrdia real en un repentí colp d'estat, va depondre a la duquesa governadora i virreina de Portugal [[Margarita de Saboya]] i va coronar a [[Juan IV de Portugal|Juan IV]] com a rei de Portugal. Es va iniciar aixina la [[Guerra de Restauració portuguesa]], que es va prolongar fins a [[1668]], any en que es va firmar el [[tractat de Lisboa (1668)|tractat de Lisboa]], pel qual el rei espanyol [[Carlos II d'Espanya|Carlos II]] va reconéixer l'independència de Portugal. |
=== Restauració, absolutisme i lliberalisme === | === Restauració, absolutisme i lliberalisme === | ||
| Llínea 88: | Llínea 88: | ||
El rei va eixir cap a l'exili en Anglaterra despuix de l'instauració de la república. Despuix de varis anys d'inestabilitat política, en lluites de treballadors, tumults, alçaments, homicidis polítics i crisis financeres, problemes agravats per la participació portuguesa en la [[Primera Guerra Mundial]], el [[Eixèrcit Portugués|eixèrcit]] va prendre el poder en 1926. Dos anys més tart, el règim militar va nomenar ministre de Finances a [[*António d'Oliveira Salazar]], professor de la [[universitat de Coímbra]], que en [[1932]] es va convertir en [[Primer ministre de Portugal|president del consell de ministres]]. | El rei va eixir cap a l'exili en Anglaterra despuix de l'instauració de la república. Despuix de varis anys d'inestabilitat política, en lluites de treballadors, tumults, alçaments, homicidis polítics i crisis financeres, problemes agravats per la participació portuguesa en la [[Primera Guerra Mundial]], el [[Eixèrcit Portugués|eixèrcit]] va prendre el poder en 1926. Dos anys més tart, el règim militar va nomenar ministre de Finances a [[*António d'Oliveira Salazar]], professor de la [[universitat de Coímbra]], que en [[1932]] es va convertir en [[Primer ministre de Portugal|president del consell de ministres]]. | ||
| − | Salazar va restaurar les finances i va instituir el [[Estat Nou (Portugal)|Estat Nou]], règim autoritari de corporativisme d'Estat en un partit únic i sindicats estatals, ademés d'una afinitat [[fascisme|fasciste]] ben marcada, a lo manco fins a [[1945]], quan despuix de la victòria dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] en la [[Segona Guerra Mundial]], Salazar va sofrir pressions per a transformar Portugal en una democràcia. En | + | Salazar va restaurar les finances i va instituir el [[Estat Nou (Portugal)|Estat Nou]], règim autoritari de corporativisme d'Estat en un partit únic i sindicats estatals, ademés d'una afinitat [[fascisme|fasciste]] ben marcada, a lo manco fins a [[1945]], quan despuix de la victòria dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] en la [[Segona Guerra Mundial]], Salazar va sofrir pressions per a transformar Portugal en una democràcia. En 1968, apartat del poder per una malaltia, va ser succeït per [[Marcelo Caetano]]. |
| − | El rebuig del règim a la [[descolonización]] de les [[Província ultramarina|províncies ultramarines]] va supondre l'inici de la [[Guerra Colonial Portuguesa|guerra colonial]] primer en [[Àfrica Occidental Portuguesa|Angola]] ([[1961]]), i poc despuix en [[Guinea Bissau]] ([[1963]]) i [[Àfrica Oriental Portuguesa|Moçambic]] ([[1964]]). A pesar de les crítiques d'alguns dels oficials de l'eixèrcit més veterans, entre els quals es trobava el general [[António de Spinola]], el govern es va mantindre ferm en la seua decisió de continuar en esta política. Este últim va publicar un llibre, ''[[Portugal i el futur]]'', en el que afirmava que la guerra colonial era insostenible, per lo que va ser destituït. Este fet va aumentar el malestar entre els oficials més jóvens de l'eixèrcit, que el [[25 d'abril]] de [[1974]] varen donar un colp d'estat, conegut com la [[Revolució de les Clavellineres]]. | + | El rebuig del règim a la [[descolonización]] de les [[Província ultramarina|províncies ultramarines]] va supondre l'inici de la [[Guerra Colonial Portuguesa|guerra colonial]] primer en [[Àfrica Occidental Portuguesa|Angola]] ([[1961]]), i poc despuix en [[Guinea-Bissau]] ([[1963]]) i [[Àfrica Oriental Portuguesa|Moçambic]] ([[1964]]). A pesar de les crítiques d'alguns dels oficials de l'eixèrcit més veterans, entre els quals es trobava el general [[António de Spinola]], el govern es va mantindre ferm en la seua decisió de continuar en esta política. Este últim va publicar un llibre, ''[[Portugal i el futur]]'', en el que afirmava que la guerra colonial era insostenible, per lo que va ser destituït. Este fet va aumentar el malestar entre els oficials més jóvens de l'eixèrcit, que el [[25 d'abril]] de [[1974]] varen donar un colp d'estat, conegut com la [[Revolució de les Clavellineres]]. |
| − | A esta revolució li va seguir un periodo d'enfrontaments polítics molt encesos entre les forces socials i polítiques, | + | A esta revolució li va seguir un periodo d'enfrontaments polítics molt encesos entre les forces socials i polítiques, cridat [[Procés Revolucionari en Curs]], que va tindre el seu punt àlgit en el cridat [[estiu calent]] de [[1975]], durant el qual el país va estar a punt de caure en un nou periodo de dictadura, esta volta d'orientació comunista. En este periodo, Portugal va reconéixer l'independència de totes les seues antigues colónies d'Àfrica. |
| − | El [[25 de novembre]] de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[ | + | El [[25 de novembre]] de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[Azores]] i [[Madeira]]. |
| − | Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] ([[1949]]), la [[OCDE]] ([[1961]]) i la [[EFTA]] ([[1960]]), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea|CEE]]. En [[1999]], Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en | + | Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] ([[1949]]), la [[OCDE]] ([[1961]]) i la [[EFTA]] ([[1960]]), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea|CEE]]. En [[1999]], Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en [[2007]] quan va presidir la cerimònia de la firma del [[tractat de Lisboa]]. |
==Referències== | ==Referències== | ||
| Llínea 102: | Llínea 102: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | |||
{{Traduït de|es|Portugal}} | {{Traduït de|es|Portugal}} | ||
| − | |||
{{Països Europa}} | {{Països Europa}} | ||